sessió 23 – 10/05/2013

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=464

La Marta ens va proposar un seguit de preguntes que volia que li féssim als nostres treballadors, amb la finalitat de no perdre el contacte amb ells. Vam anar tots junts a visitar treballador per treballador, per parlar amb ells i  fer-los la sèrie de preguntes que teniu a continuació. Hem posat una resposta que resumeix les respostes que ens van donar.

1. Quin valor li donava a l’acció de separar aquest residu i col·locar-lo  al contenidor?

La col·laboració en el treball.

2. Sents el mateix fent la teva feina que separant aquests residus? Li dones el mateix valor?

En general li donava la mateixa importància que a la resta de la feina però a alguns els semblava peculiar.

3. Tens consciència de formar part d’un procés artístic?

La major part dels treballadors eren conscients de formar part de un procés artístic.

4. T’agradaria participar de forma activa en l’elaboració de l’objecte artístic?

Casi tots van dir que sí volien, altres no n’estaven segurs.

5. Tipus de residu i quantitat?

Cada treballador tenia un residu assignat, en general n’hi havia poc perquè només portaven una setmana.

6. Sensacions i comentaris dels usuaris respecta l’urna i fulletons?

En general molt poca gent s’interessava pels fulletons. Alguns els miraven però majoritàriament els deixaven.

7. Disponibilitat del dia 5 de juny per anar al centre cívic de les Basses a deixar la seva empremta? A quina hora?

Els semblava bé de participar-hi.

 

La publicació TXSSSSIT!

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=567

Després d’una molt bona organització d’impressió per part de la Marta, la mindundi-gutenberg-súperconserge, tenim quasi tot l’interior del llibre imprès.

 

I, un cop organitzats la resta de materials, ens disposem a enquadernar!

I a fer les primeres proves del grapat…

 

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=556

I aquest és l’escrit que va al darrere de la nostra publicació.

El penjo aquí  mentres ens acabem de preparar per l’acció de dissabte i actualitzem el nostre blog!!

 

Al llarg del curs he sentit sovint que ser un creador estudiant (dels de la comissió de després de l’hora del pati) i poder comptar amb una artista és ser un privilegiat o una privilegiada.Per la meva part haig de dir que haver estat una creadora resident i haver muntat un equip amb 12 altres creadors —i estudiants— de primer i segon d’ESO ha significat una situació excepcional pel fet d’haver pogut establir —en la mida del possible— una relació d’igualtat. Sabem que la igualtat no és ni conseqüència de les relacions socials ni el resultat d’una acció justa, sinó més aviat una decisió, una relació de reciprocitat que un estableix voluntàriament i conscientment amb l’altre, tot i l’esforç que això pugui comportar.

Així ens hem relacionat des de les nostres subjectivitats, generant un context de confiança molt proper. I hem fet de l’aprenentatge quelcom comú entre tots, amb les derives i periples que ha comportat. Però a la vegada amb les simpaties i afinitats que s’han generat més enllà de les dues hores dels divendres al matí.

La residència va ser plantejada entenent el procés (d’aprenentatge) com a forma de creació, sense una meta fixa, per tal de decidir entre tots sobre què aniria el nostre projecte i com el formalitzaríem. Tan sols coneixíem un marc de treball: el de l’anàlisi de la institució museística i els rituals que aquesta institució fa representar al seu públic. Era bastant lògic continuar treballant en aquesta direcció després dels darrers projectes realitzats. I es plantejava interessant poder desafiar la ideologia de les necessitats culturals i l’artificiosa obertura dels centres d’art per descodificar-ne el seu funcionament des d’un espai en què també sovint es renderitzen els cossos i els comportaments. Des de l’exercici de mirar el museu, doncs, ningú de nosaltres podia preveure que acabaríem fent una performance sobre les pautes de comportament que un centre d’art exigeix als seus visitants. Inclús durant unes setmanes vaig pensar que faríem una acció poètica…

Però haver volgut dirigir el nostre projecte cap a aquesta direcció hagués significat forçar un procés de raonament davant la realitat amb què ens vam trobar; destruir la confiança, la pròpia intel·ligència i capacitats dels estudiants.El curs se’ns ha fet molt curt i dubto si hem pogut fer un bon exercici d’anàlisi i registre de les nostres posicions. Però si més no, espero que aquesta publicació conjuntament amb els quaderns i el bloc serveixin de cartografia per a una forma de pensar incansable, autocrítica i imaginativa davant la reducció de les opcions. Potser, encara que el procés sigui molt difícil i caòtic, cal sortir del món convencional i intentar ser, en general i en els aspectes concrets, creadors…

 

 

 

 

Records de llibreta

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=398

Aquesta és el nostra llibreta, aquí, tal com ens va dir la Mireia, anotem totes les sensacions que experimentem en el MUSEU i amb els seus artistes i visitants.

-

Estimada llibreta, avui és dia 8 de març del 2013.

En aquest visita al MUSEU, hi ha sensacions que he experimentat, durant la gimcana, que són úniques en un espai tant estricte amb les normes com és un MUSEU. Una barreja màgica de LLIBERTAT, pel fet del gran trencament total de les normes del MUSEU. Aquesta sensació crec que es deu a que un MUSEU normal i en circumstàncies normals, no ens deixaria entrar fora de l’horari habitual i molt menys deixar-nos córrer per tot arreu sense que els guàrdies de seguretat ens alertin del nostre comportament. Però sobretot, la JOVIALITAT, el MISTERI i la DIVERSIÓ que segur (certament, per a no repetr segur?) que tots plegats vam experimentar segur que va ser infinita.

Correm pèls passadissos del MACBA en busca de elements per completar el missatge del MUSEU

L’objectiu de la gimcana era explorar pels racons més recondits del MUSEU i descobrir quin és el seu missatge, que ens dóna ell mateix, per conèixer-lo millor i saber la seva història i la seva situació. El missatge final, que hem ordenat conjuntament, ha sigut:

-

Hola. Em van acabar el 1995. Sóc fill del Museu Temple i cosí del Museu Espectacle. El meu cognom és Cub Blanc perquè sóc germà d’altres museus i espais amb parets blanques. Pel nostre color han arribat a dir que som neutrals però no és així. Jo congelo el temps com si dintre meu, i a l’igual que dins una tomba, aquest no passés. I també atorgo valor i defineixo què es art i què no ho es. A vegades em sento una mica com una escultura enmig de la plaça, tot i que l’arquitecte Richard Meier va voler que tinguéssim el mateix terra. Però sento com si em faltés alguna cosa. Em podríeu ajudar?  Sé que això voldrà un temps, així que mentrestant mireu on sou. I somieu.

Estem construint el missatge del MUSEU amb les pàgines i les lletres que hem trobat arreu del MACBA.

Per sorpresa nostra, ens trobem a l’artista de l’exposició estrella d’aquest moment al MACBA, en Lawrence Weiner. Aquest artista crec que és una persona que et fa pensar sobre el món. I és un home que reflecteix amb les seves paraules, saviesa, tranquil·litat i sobretot, per la seva expressió de total serenitat, es nota que és una persona que s’ha plantejat moltes preguntes al llarg de la seva vida i que vol transmetre tots els seus coneixements i vivències a la gent.

Dibuix del Lawrence a una paret del MACBA.

Igual que ell, els seus dibuixos et fan pensar sobre el perquè de la seva creació i el perquè de les coses. Com el de, per exemple, un petit far vermell i blanc amb una llum molt potent de color groguenc que desprèn de a dalt de tot de la torre, que hi ha en alguns dibuixos. Personalment, crec que el dibuixa pel fet que, com un far guia els vaixells en les nits de tempesta o boira per portar-los a bon port, ell representa el seu guia, aquell que el protegeix del perill. I el dibuixa petit perquè, encara que no el veiem, sempre hi ha algú que el pot ajudar.

Un dels dibuixos del Lawrence amb un far.

-

Aquesta sortida m’ha agradat molt i espero de tot cor, tornar-la a fer algun dia no molt llunyà.

El MACBA ens parla!

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=376

Preparats? Llestos? Jaa!!

Comencem a córrer, a buscar coses que ens cridin l’atenció, paraules i frases que ens ajudin a descriure el museu.

Em van acabar el

 

Sota un banc trobem una informació essencial, l’edat en que van acabar el museu, l’any 1995.

 

 

Dos papers grocs que ens queden desordenats, no hi ha connexió entre ells. Això vol dir que hem de seguir buscant per acabar la frase.

 

 

 

Ordenem les lletres de pa, que formen:”museu espectacle”. També hi ha un paper que ens diu: cosí del …

 

 

 

Finalment, vam juntar totes les lletres i paraules, ens va quedar així:

Hola. Em van acabar el 1995. Sóc fill del Museu Temple i cosí del museu Espectacle. El meu cognom és Cub Blanc perqué sóc germà d'altres museus i espais amb parets blanques. Pel nostre color han arribat a dir que som neutrals però no és així. Jo congelo el temps com si dintre meu, i a l'igual que dins una tomba, aquest no passés. I també atorgo valor i defineixo qué es art i qué no ho es. A vegades em sento una mica com una escultura enmig de la plaça tot i que l'arquitecte RICHARD MEIER va voler que tinguéssim el mateix terra. Pero sento com si em faltes alguna cosa em podrieu ajudar?. Sé que això voldrà un temps, així que mentrestant mireu on sou. I somieu

 

Les sensacions? Genials, per nosaltres la millor visita, i la més divertida

 

Emma i Clàudia :D

HOLA!

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=443

“Em van acabar el 1995. Després de molts anys d’esforços.

Sóc fill del Museu temple i cosí del Museu espectacle.

El meu cognom és Cub blanc perquè sóc germà d’altres museus i espais amb parets blanques. Pel nostre color han arribat a dir que som neutrals,però no és així. Jo congelo el temps com si dintre meu, i a l’igual que dins una tomba, aquest no passés .

I també atorgo valor i defineixo què és art i què no ho és. A vegades em sento una mica com una escultura enmig d’una plaça, tot i que l’arquitecte Richard Meier va voler que tinguéssim el mateix terra. Però sento com si em faltés alguna cosa. Em podríeu ajudar?

Sé que això voldrà un temps, així que mentrestant mireu on sou. I somieu”

ANEM PENSANT LA NOSTRA ACCIó…

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=533

  1. ON PODREM INTERVENIR?AL HALL PRINCIPAL, LES ESCALES, ELS PASSADISSOS I A L’EXTERIOR(LA PLAÇA)

    Podem triar d’intervenir només en un espai. No ha de ser a tots.

     

  2. EN QUÈ HA DE CONSISTIR?Jo, personalment, imagino una acció poètica o una intervenció concreta (em refereixo a una instal·lació)

     

  3. QUIN HA DE SER EL TEMA? Sobre la pròpia naturalesa del Museu.

    Algunes idees:

  • Podem fer una acció o instal·lació en relació a les seves parets blanques
  • Podem fer una acció o instal·lació en relació a la similitud que l’arquitectura té a una escultura
  • Podem fer una acció o instal·lació que imagini com va néixer aquest museu
  • Podem fer una acció o instal·lació que imagini el futur del museu 
  • Podem fer una acció o instal·lacióinspirada en les històries de la Montserrat Saló en el seu llibre Mi Museo/My Museum (està inclòs en pdf al tema 1) 
  • Podem fer una acció o instal·lació que parli de les difucltats que té el museu per a que tothom hi entri 
  • Podem fer una acció o instal·lació que visibilitzi els codis de conducta que hem d’adoptar dins d’un museu (tot i que nosaltres ens hem comportat allà dins de maneres força excepcionals) 
  • Podem fer una acció o instal·lació que expliqui com el museu congela el temps dins seu
  • Podem fer una acció o instal·lació que visualitzi com el museu defineix i legitima allò que és art i no és art

4. COM HA DE SER LA INSTAL·LACIÓ O ACCIÓ?

Ha de ser fer feta d’elements que no taquin i no puguin fer malbé les instal·lacions. Pot ser de molts colors o d’un de sol. Per exemple, paper, globus, fustes, gomes…

No faria res amb pintura per a no tacar el museu…

Podem aparèixer en ella (com si fos una performance o representació). També podem no aparèixer-hi.

Si, tal i com va suggerir la Nicole, no volem que els nostres companys de l’insti puguin aprimera vista distingir el nostre projecte artístic dels altres que estan exposats a les sales, és millor que no hi apareguem somriure

 

I aquí alguns treballs que ens poden servir d’orientació:

BONA SETMANA SANTA INSPIRADORA!!!

JO IMAGINO ALGO QUE EMPLENI TOT EL TERRA DE L’ATRI, com les Pipes del Ai Wei Wei a la Modern Tate. Us en recordeu?

 

Sobre les parets blanques:

La “Obliteration Room” de Yayoi Kusama

http://www.youtube.com/watch?v=-xNzr-fJHQw

Ella ha fet aquests treballs anteriorment i paral·lelament

Narcissus:

Instal·lació al Centrte Pompidou:

 

Sobre un racó arquitectònic de l’edicifi:

Fèlix González-Torres
Sense títol – retrat de Ross

 

Sobre una intervenció amb text (YUPI!!!!!!)

Ewa Partum
Insatallation metapoetry (A la recerca del temps)

 

Tamara Kuselman

White Noise

Una cantidad considerable de bolitas de papel se encuentran esparcidas por el suelo de un espacio expositivo que será transitado por los visitantes durante la inauguración y los días posteriores. Estos papeles contienen frases extraídas de la prensa resultantes de la búsqueda a partir de palabras clave vinculadas al término “explosión

 

Johan Thurfjell

An attempt to understand

Un intent per entrendre el conflicte ente Israel i Palestina. Cada Post-it conté un tros d’història o un fet puntual

 

Sobre altres elements que caiguin amb color

Pilotes de colors

http://www.youtube.com/watch?v=uCmJR9gBhZA

No podrem fer això dins del museu!!!!! i no val copiar-se l’anunci, ok?

(Que quedi clar que la idea per a aquest anunci va ser treta d’aquí: The Late Show with David Letterman in 1996 !!!)

Però podem usar confettis

PENSEU QUE NOSALTRES PODEM FER EL NOSTRE PROPI CONFETTI DE MOOOLTS COLORS I FORMES, COM PER EXEMPLE LLETRES somriure

 

Sobre elements que cauen amb lletres:

Ewa Partum
Active Poetry
http://www.youtube.com/watch?v=WPBSKOsy8Vs


Sobre explosió de colors amb pintura (això no és viable, ho poso com a a que entengueu que amb altres elements podem aconseguir efectes similars!!)

Festa hindú (Holi Fest) on la gent es tira colors

 

I recordeu el  HERE/NOWHERE de Domènec. Més info aquí …

 

 


===

Des de Mireia c. Saladrigues EN RESiDÈNCiA a l’Institut Quatre Cantons http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons/?p=507

LES PARAULES PODEN

CANVIAR DE TAMANY,

V_O_L___A__________R

 

I

 

TRANSFORMAR-SE

.

PER A EXPLICAR-NOS VISUALMENT EL QUE VOLEN DIR-NOS

(!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)

Un breu recorregut a alguns dels treballs que vam veure.

MALLARMÉ – un coup de dés

 

EWA PARTUM – POESIA ACTIVA