Farem un fotomuntatge per mostrar les nostres idees als profes

Des de Luis Bisbe EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert/?p=394

Fem les fotos necessàries per poder fer alguns muntatges fotogràfics amb el Photoshop. Així ho podrem presentar al professorat en una reunió que faran amb el Luís, les mediadores d’Abao A Qu, un representant del Consorci i la nostra professora, la Mercè.

Els profes es sorprenen i sembla que els agraden les nostres idees, encara que alguns segur que no s’ho acaben d’imaginar instal·lat de debò.

Treballant les idees de cara a l’obra final

Des de Luis Bisbe EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert/?p=389

Posen en comú les idees, fan la valoració de tots els aspectes, discuteixen amb el Luis la viabilitat de les intervencions i les possibilitats dels objectes i els materials, analitzen els espais i cerquen localitzacions. Cal triar i començar a decidir-se.

 

Però cal donar una volta més de cargol, “un herbor más” com ens deia el Luis. A l’aire lliure les idees se’ns refresquen, considerem més possibilitats i filem més prim.

30 de maig / 26a sessió: recollida dels contenidors i arxiu JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR.

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=487

En aquesta darrera sessió vam recollir els contenidors de cada establiment per tal de començar la nova fase del projecte.

En recollir-los, ens vam adonar que molts estaven gairebé plens i també vam constatar que cada vegada hi ha més gent que entén la frase “Jo també treballo per error” i, fins i tot, hem aconseguit algunes imatges pel nostre arxiu documental.

Us deixem algunes de les imatges que han arribat al nostre e-mail treballo.per.error@gmail.com

IMG_1895
IMG_1895web
2013-05-26 15.40.56
2013-05-26 15.41.19
2013-05-28 08.23.56
1369592850306
1369592851074
1369725365535
1369725367635
1369725370857
1369725370857 (1)
1369725371163
1369725373079
1369725377567
1369725378440
1369725378843
IMG_1645web
IMG_1647web
IMG_1677web

5 de juny: sessió a les Basses per a prendre les empremtes dels treballadors.

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=544

gràcies a tos els que vareu ocupar una estona del vostre temps lliure en treballar amb el Nicolàs.
gràcies Enric, Juana, María, Blanca, Cristina, Vicente!!

IMG-0109web
IMG-0008web
IMG-0020web
IMG-0021web
IMG-0027web
IMG-0031web
IMG-0044web
IMG-0051web
IMG-0056web
IMG-0065web
IMG-0066web
IMG-0078web
IMG-0079web
IMG-0099web
IMG-0104web

Seguiment dels contenidors i interacció amb els treballadors

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=491

Durant els dies 17 i 24 de maig vam anar a fer un cop d’ull als contenidors. El 17 vam anar per separat, cadascú va anar a veure al seu treballador. En posar-ho en comú, vam comentar que, en general, els contenidors estaven poc plens. També varem coincidir en comentar que la gent del carrer no s’interessava massa pel flyer amb la frase “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”. Segons ens van comentar els treballadors, la gent llegia els flyers amb curiositat però no se´ls emportava. El dia 24, però, vam anar tots junts a visitar els treballadors i vam veure que els contenidors ja estaven molt més plens, tot i que la gent continuava sense endur-se´n els flyers. En aquesta sortida vam coneixer el Nicolás Spinosa, que és l´artista que col·laborarà amb la Marta en aquesta darrera etapa del projecte per a realitzar les mans de cera amb l´empremta dels treballadors. En Nico i La Marta van fer fotografies de les mans dels treballadors i dues fotografies que anomenem “PRESÈNCIA/ABSÈNCIA”. Es tracta de tenir una imatge del treballador en el seu lloc de treball i una altra idèntica en la que el treballador no hi sigui. Només l´espai, el lloc de treball.

25a sessió: Visita a l’estudi d’en Nicolás Spinosa

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=493

El passat dimecres 29 de maig vam dur a terme la 25a sessió. Vam sortir de l´Institut a les 9.15 i ens vam dirigir cap a l’estudi on treballa en Nicolás. Un cop arribats allà, en Nicolás ens va mostrar un video sobre el procés de creació dels seus treballs. El Nico utilitza el seu cos per pintar o per donar forma a les seves obres, que, en general, son tel·les. Pintures. Ens va explicar que la seva obra sempre partia d´una reflexió entorn al cos i entorn a allò que no es pot expressar amb paraules. Una recerca d´allò que no es pot dir. Del que no sabem dir. I de com ho podem fer visible a través de l´art. Després vam començar a treballar amb el fang. Es tractava de deixar la nostra empremta als volums de fang que ens va proporcionar el Nico. Després vam afegir-hi cera i vam desmotllar. El resultat van ser unes mans, dits, canyells, etc de cera que estaran presents a l´acció final que farem a les Basses.

aquí us deixem algunes imatges:

petit espai expositiu al vestíbul de l´Institut Josep Plà

Des de Marta Galán EN RESiDÈNCiA a l’Institut Josep Pla http://blocsenresidencia.bcn.cat/joseppla/?p=514

Abans de fer l´acció de presentació del projecte al centre cívic Les Basses, vam exposar al vestíbul de l’Institut els 12 contenidors amb el residu acumulat durant un mes per cadascún dels treballadors i una memòria fotogràfica del que havia estat el procés de creació d´A MÀ D´OBRA. La gent no comprenia gaire què eren ben bé tots aquells contenidors i els fulletons de “JO TAMBÉ TREBALLO PER ERROR”, però tothom ho mirava amb curiosit i amb interès. Aquí us deixem algunes imatges de la petita exposició a l´Institut.

Estrenem pel·lícula

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=228

El cartell

El dimecres 19 de juny, a la Sala Beckett, al costat de pares i mares, companys, professorat de l’Institut Príncep de Girona i amics del programa En Residència, assistim a la cloenda del nostre projecte i a l’estrena del nostre curtmetratge. Presenta l’acte en Toni Casessis, que explica les característiques del projecte, després intervé en Carles Giner, de l’Institut de Cultura. A continuació la Maria i la Lucía evoquen les seves vivències durant el curs i a la Cristina Clemente, que havia escrit un text preciós, l’emoció li va impedir llegir-ho, i ho llegeix Toni en el seu nom. Després s’apaguen les llums… i tots ens veiem actuant dins d’una pantalla gigant.

La Sala Beckett

El públic

Maria i Lucia evoquen les vivències d’un curs

Si us plau silenci, que ve la Cristina. Repetia el José Ángel. I de sobte entra un home a classe. Es presenta: Hola em dic Toni Casares. Poc més tard arriba una dona. Aquesta ja és la Cristina? Si , si que ho era. Aquella primera classe va ser molt divertida. Recordo que vam sortir totes amb el comentari de: Doncs, això està molt bé, segur que ho passarem genial… I, a dia d’avui podem dir que esperàvem que tot fos divertit però, es que al final hi ha hagut un “bon rollo” a dins i fora de les classes de teatre… S’ha de dir que la Cristina va ser la primera persona en dir-li Mitch al Mitchel, perquè veieu la confiança!

Potser una de les millors classes va ser aquella de les preguntes, es que era igual que fer un test de la Super Pop, però en veu alta. A més, no sé perquè però feia il·lusió el veure que la gent deia l’opció correcta sobre tu, que t’entenien, et coneixien més del que et pensaves. El meu moment preferit potser ha estat quan vam fer aquella prova per veure com reaccionàvem cadascú al estar davant d’un problema o situació difícil, aquella prova en que un grup s’anava fora amb la Cristina i era el que analitzava les reaccions dels components de l’altre grup que es posava en una sola cadira, tots junt i sense tocar el terra.

Recordo el dia que vam veure la pel·lícula de Juno. Tu María, jo i d’altres ens rèiem al veure que el Jose Àngel i la Cristina es reien de coses de la pel·lícula que per nosaltres no tenien gràcia, ho vam passar genial! Tots ens hem parat a pensar diverses vegades pels bons moments que hem passat durant aquest meravellós curs i, havien moltíssimes anècdotes! Aquell primer dia, quan vam jugar al joc d’inventar-se una història responent només si o no a les preguntes que ens feien un grup d’alumnes, els dies que vam jugar al joc del llop, que, s’ha de dir que va ser una idea genial ja que vam jugar inclòs el dia de la vaga a la classe d’Anglès! I així podríem estar durant molt temps ja que hem amortitzat d’allò més bé totes les sessions de teatre. No podem dir ni una sola vivència negativa, tot ha sigut inoblidable.

També cal agrair l’esforç de la Roser aquests últims dies en les gravacions. Que hauríem fet sense ella? Res! En pocs dies ens ha donat molts consells per actuar davant d’una càmera i ens ha proposat noves idees per a modificar els textos que se’ns feien difícils… T’ho agraïm molt també a tu, Roser, o com et diu la Cristina, Rus! Gràcies per tot.

Jo, personalment he aprés moltes coses a mesura que ha anat passant l’any, tant per la part acadèmica i potser professional en un futur, com per la part personal. Segurament no he sigut l’única. El que has fet, Cris, en realitat té molt valor ja que has pogut explicar-nos coses, exercicis, encomanar-nos tasques a nosaltres, la classe que més parla de tot l’institut o, això diuen i, sense fer ni un sol crit, no t’has hagut d’enfadar, ens has demostrat que tens una paciència de campionat, eh? Hem estat molt còmodes amb tu, això de que algú només veure’t et saludi amb tanta carisma i mostrant les ganes amb les que cada dia vens a passar una estona amb nosaltres… No sabem com agrair-te tot el que has fet per nosaltres, tot el que hem après, tots els bons moments, totes les vegades que hem rigut…

En realitat tot ha passat molt ràpid, sembla que un curs dona per a molt, però se’ns ha quedat curt. Hem de dir-te que ara tots t’havíem agafat un carinyu molt especial… Pensa que és molt difícil caure a tothom tant bé… No sé com tu montes, Cris! El que menys ens agradaria a tots es haver de pensar que això es un adéu, un adéu per sempre, ja que després de veure’ns cada dimecres y divendres gairebé durant un any estar sense tu se’ns faria molt difícil… N’estic totalment segura de que, tot i que ens vindràs a veure sovint, que això ningú ho dubtem, et trobarem molt a faltar! Ets molt gran Cris, no t’oblidarem!

 

Toni llegueix el text de la Cristina

 

La festa! (Beckett s’ho mira al fons)

i, 

la pel·lícula!!!!

(clica per vure-la)

Invitació a l’estrena del nostre curt

Des de Cristina Clemente EN RESiDÈNCiA a l’Institut Príncep de Girona http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona/?p=225

El dimecres 19 de juny es va convocar a la Sala Beckett l’acte de cloenda del nostre projecte En Residència amb Cristina Clemente i l’estrena mundial del nostre curtmetratge. Aquesta és la invitació que vàrem enviar a tots els nostres amics: