Presentació de la Residència amb Erick i Mireia!

Des de Erick Beltrán EN RESIDÈNCIA a l’Institut Josep Comas i Solà http://ift.tt/1qtBxlR

Hem presentat a la Fabra i Coats els resultats del treball fet amb Erick Beltrán i Mireia c. Saladrigues.

Hem presentat el llibre que van fer amb l’Erick i també les accions que van fer amb la Mireia.
Aquí us en deixem el vídeo i més endavant penjarem també les fotografies de la presentació:

EXPOSICIÓ 20.5.14

Des de Pere Noguera EN RESIDÈNCIA a l’Institut Les Corts http://ift.tt/1pVDIN2

“COMPRENSIONS INESPERADES”: EXPOSICIÓ FINAL

L’any passat, a l’hora d’escollir les optatives de quart, ens van dir que segurament faríem un projecte anomenat Creadors En Residència, en el qual vindria un artista durant el curs i treballaríem l’art contemporani.
Vam escollir aquest projecte perquè el vam trobar diferent a les altres optatives i ens va interessar ja que l’art contemporani és actual i poc conegut per la majoria de gent.
A mesura que avançàvem, no se’ns feia tan estrany el fet de treballar amb objectes corrents per crear art. I a poc a poc vam entendre la idea del projecte que en Pere volia dur a terme.

La primera impressió que ens va fer en Pere va ser la d’un home alegre amb molta confiança en ell mateix que ha acabat per contagiar-nos.
Durant aquest projecte hem passat poc temps a l’aula i això ha fet que no se’ns fes tant pesat treballar i agraíssim el fugir de la rutina dues hores a la setmana. Hem anat a l’arxiu, al MACBA, al parc de la Maternitat… on hem realitzat moltes de les accions.

Gràcies a aquest projecte, hem après que l’art contemporani no es basa tant en l’obra final, sinó en la idea, el concepte que vol transmetre l’artista, i és tant important com el procés creatiu.
Hem après a mirar qualsevol objecte d’una altra forma, ja que si el girem, el repetim, juguem amb ells… Surten formes i colors nous i diferents.
Hem après què és el pigment, com es fa la pintura, a treballar tant en grup com individualment,… I nou vocabulari, com acció, performance, ready-made,…

Ha estat un any especial, hem fet una cosa que mai havíem fet, i ens ha agradat tan el fet de poder conviure amb un artista de veritat, com la sensació de satisfacció al presentar l’exposició.
El que més ens ha agradat ha estat la “water mix party”, que ha estat com una metàfora de tot l’any: anar recollint petites i grans ampolles d’aigua (treballs a classe) per acabar fent una cosa més gran i expressiva (l’exposició).

Volem agrair a tots els que han fet possible aquest projecte i animar a que es segueixi fent, ja que val la pena.

Exposició Final 1
Exposició Final 2
Exposició Final 3

Paula Casadejust i Roger Garcia
Pol Bargalló, Dani Molina, Michael Anglada, Alex Martínez, Adrian Rodrigo, Mireia Aldea, Gemma Aldea, Pau Serra, Judit Moya, Nataly Velasquez, Andres Reyes, Jordi Duran, Anna Bayer, Aaron Domingo, Josué Domingo, German Flor, Dani Sanchez-Hermosilla i Jing Jing Fu

Presentació Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8ERmb

El dimecres 28 de maig de 2014 s’ha fet una presentació conjunta de les residències de Montserrat Soto i Antònia Del Río, que durant un curs han estat “veïnes de residència”. Els dos projectes s’han presentat al vestíbul de l’auditori que comparteixen els instituts Infanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àustria. Ha estat una oportunitat excel·lent per reunir l’alumnat i el professorat d’ambdós centres, i la nostra voluntat és que només sigui la primera de futures mostres conjuntes en aquest espai comú.

P1000250

Victòria Badia i Aina Bou, directores de l’Infanta Isabel d’Aragó i del Joan d’Àustria.

La Montserrat Soto presentant l'exposició

Montserrat Soto presentant l’exposició “Doom City. Barcelona i Sant Martí de Provençals” Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria.

L’acte ha tingut una nodrida assistència de públic. A banda del professorat i alumnat, hi hem pogut veure moltes de les persones que han col·laborat en el projecte.

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_142P1000257

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_122

La Desi i en Jero dient les paraules de presentació

“Som la Desi i en Jero, i en nom nostre i dels nostres companys de la classe de Quart B de l’Institut Joan d’Àustria us volem explicar què ha significat per a nosaltres participar a En Residència.

Aquest curs hem après moltes coses. Ens hem trobat de cara amb l’art contemporani i, si en principi ens semblava estrany i desconcertant, ara el trobem diferent, ric, liure, sense regles, una mica boig, obert a tothom, que representa el món d’avui i, per damunt de tot, molt inspirador.

Ara també coneixem millor Sant Martí de Provençals, un barri que ha estat sempre molt lluitador, i ens adonem que les ciutats són més complexes del que pensàvem.

Amb la Montserrat Soto hem seguit un procés creatiu diferent al que estàvem acostumats. Cadascú de nosaltres ha triat un tema. Al principi ens ha calgut investigar, i per fer-ho hem disposat de diverses eines i fonts: les nostres fotografies, les xerrades que ens han ofert experts en urbanisme i història del barri, les entrevistes a persones del Casal de Gent Gran del Centre Cívic, les visites al MACBA, a La Virreina i a l’Arxiu de Sant Martí. A més, hem llegit i analizat textos periodístics antics i actuals que parlaven de les transformacions de Barcelona i els seus barris. I també hem vist i analitzat dues pel·lícules, Blade Runner i OnTime, que ens han fet reflexionar sobre models de ciutat diferents a la nostra.

Paral·lelament a aquest procés de recerca hem elaborat una llibreta personal, on hem abocat tot allò que trobàvem, apreníem i vivíem en el nostre procés creatiu. I també hem dissenyat una bandera onomatopèica des d’on volem que onegi, visible i sonor, el nostre treball.

De tot el projecte valorem especialment haver tingut l’oportunitat de treballar amb una creadora que ens ha permès conèixer una manera de fer molt dinàmica. La Montserrat Soto ens ha ensenyat a aprofundir en la lectura d’imatges i textos i, sobretot, a saber trobar el sentit estètic, històric i cultural als elements més senzills del nostre entorn quotidià. Ens hem adonat de com les idees inicials es van enriquint i es transformen fins arribar a un resultat final inesperat i més interessant. Ara valorem més el treball en grup, ja que hem vist com les nostres aportacions individuals eren respectades i contribuien a l’obra final que aquí podeu veure.

Per tot això, i en nom de la classe de Quart B, moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta magnífica experiència”.

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_049

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_17114_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_15814_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_17314_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_06414_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_07214_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_02914_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_066

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_14614_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_047

La BANDERA ONOMATOPÈICA

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1jhvdWV

Al Joan d’Àustria s’ha hissat una bandera onomatopèica. Després de fer molts esbossos hem triat un dels dissenys de la Tania Rico com a fons, i l’hem acabat entre tots amb les onomatopèies que ens han semblat més suggeridores.

Aquest és el disseny final de la nostra bandera

Disseny final de la bandera

Ens fa molta il·lusió veure la nostra bandera a la façana de l’institut!

Bandera onomatopèica al Joan d'Àustria

 

 

“Doom City. Barcelona i Sant Martí de Provençals”

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8EQyD

“Doom City. Barcelona i Sant Martí de Provençals” és el llibre que recull els materials que hem elaborat al llarg del projecte.

P1000306

Portada

 

P1000309P1000312P1000307

Exemplar de DOOM CITY el dia de la presentació

Exemplars de DOOM CITY el dia de la presentació

14_05_28_inauguració_infanta_joanaustria_033P1000233

Aspectes de l’entorn (3)

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8EEiN

El recorregut expositiu acaba amb aquestes quatre imatges, que continuen reflexionant sobre el nostre entorn més immediat.

José Antonio Gallando ens enfronta a un edifici estrany, que sorprèn per les seves característiques.

José Antonio Gallando ens enfronta a un edifici estrany, que sorprèn per les seves característiques.

Tania Rico ens porta el tema dels animals dins la nostra societat.

Tania Rico ens porta el tema dels animals dins la nostra societat.

Nick Rzayeu ens mostra la façana d'un edifici en un pati interior, una imatge on s'interrelacionen dos factors importants: la convivència i el que veiem de l'altre.

Nick Rzayeu ens mostra la façana d’un edifici en un pati interior, una imatge on s’interrelacionen dos factors importants: la convivència i allò que veiem de l’altre.

Aurora Sanz, en un fotomuntatge de dues imatges (una part de dia i una altra de nit), reflexiona sobre temps des d'un lloc privat.

Aurora Sanz, en un fotomuntatge de dues imatges (una part de dia i una altra de nit), reflexiona sobre el temps des d’un lloc privat.

Aspectes de l’entorn (2)

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8EGas

Continua aquest tercer bloc temàtic, amb més imatges sobre aspectes i característiques que trobem en el nostre entorn.

Els espais-límit. Els espais privats que esdevenen públics. Els espais prohibits. Els espais del trajecte.

Laura Álvarez exposa una fotografia amb un llenguatge poètic, on ens trasllada a un entorn natural i ens enfronta a un mur límit amb grafits.

Laura Álvarez exposa una fotografia amb un llenguatge poètic, on ens trasllada a un entorn natural i ens enfronta a un mur límit amb grafits.

Gisela Arancibia  presenta una fotografia en blanc i negre. L'espectador es troba amb uns barrots en primer terme, i en un segon pla un espai que va ser privat i que posteriorment s'ha convertit en públic.

Gisela Arancibia presenta una fotografia en blanc i negre. L’espectador es troba amb uns barrots en primer terme, i en un segon pla un espai que va ser privat i que posteriorment s’ha convertit en públic.

Alex Barba presenta un espai de jocs d'una escola i ens fa reflexionar sobre el seu ús.

Alex Barba presenta un espai de jocs d’una escola i ens fa reflexionar sobre el seu ús.

Aya El Bakkale porta 6 fotografies d'un trajecte, on ens fa observar, d'una manera despersonalitzada, els espais que s'hi ha trobat: carrers, zones intermèdies on convergeixen diferents projectes urbanístics, desnivells, etc.

Aya El Bakkale porta 6 fotografies d’un trajecte, on ens fa observar, d’una manera despersonalitzada, els espais que s’hi va trobant: carrers, zones intermèdies on convergeixen diferents projectes urbanístics, desnivells, etc.

Aspectes de l’entorn (1)

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8EFmS

El tercer conjunt d’obres proposa l’observació dels diferents aspectes i característiques que trobem en el nostre entorn.

Tres obres que parlen sobre els parcs:

Laura Cabrera que ens fa una reivindicació social.

Laura Cabrera ens fa una reivindicació social.

Judith León ens mostra el límit de les accions que els urbanistes proposen als parcs. Ens indica com s'organitza i delimita l'ús que els ciutadans en fem a través d'un munt de normes: fins on podem caminar, on podem jugar, on podem asseure'ns, com ens hi podem relacionar...

Judith León ens mostra el límit de les accions que els urbanistes proposen als parcs. Ens indica com s’organitza i delimita l’ús que els ciutadans en fem a través d’un munt de normes: fins on podem caminar, on podem jugar, on podem asseure’ns, com ens hi podem relacionar…

Andrea Poza ens mostra la uniformitat que predomina en el disseny dels jocs infantil dels parcs de la nostra ciutat. Són els mateixos projectes, sense tenir en compte el lloc on s'ubiquen. Així, els podem trobar a la platja, al costat de la Gran Via o al centre de la ciutat.

Andrea Poza ens explica la uniformitat que predomina en el disseny dels jocs infantils als parcs de la nostra ciutat. Són els mateixos projectes, sense tenir en compte el lloc on s’ubiquen. Així, els podem trobar a la platja, al costat de la Gran Via o al centre de la ciutat.

Dues obres que parlen sobre el comerç:

Àngel Chamón treballa, amb l'estètica del còmic, la confrontació d'uns monstres que es troben amb un personatge que els escridassa dins d'una botiga.

Àngel Chamón treballa, amb l’estètica del còmic, la confrontació d’uns monstres amb un personatge que els escridassa dins d’una botiga.

Ana Jiménez proposa un mosaic de 9 fotografies en les què reflexiona sobre els establiments que presenten els seus productes modificats a través de la llum.

Anna Jiménez proposa un mosaic de 9 fotografies en les què reflexiona sobre els establiments que presenten els seus productes modificats a través de la llum.

Sobre el futur

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1q8EEQ2

El segon conjunt d’obres que es poden veure a l’exposició ens parla del futur. Com veiem el futur de la ciutat, de la nostra comunitat?

Desi Luján, amb la tècnica del collage, uneix un pont nou a prop de casa seva i crea allò que pot estendre's darrere d'ell. La seva experiència visual apunta allò que encara no existeix.

Desi Luján, amb la tècnica del collage, uneix un pont nou a prop de casa seva i crea allò que pot estendre’s darrere d’ell. La seva experiència visual apunta allò que encara no existeix.

Jeroni Ivaseta ens porta la reflexió que proporcionen dues visions diferents: la dels projectes que s'edifiquen darrere d'una tanca, on es percep un espai en procés, i la del grafit urbà situat sobre la tanca, on es descriu un món interpretat .

Jero Ivaseta ens porta la reflexió que proporcionen dues visions diferents: la dels projectes que s’edifiquen darrere d’una tanca, on es percep un espai en procés, i la del grafit urbà situat sobre la tanca, on es descriu un món interpretat .

Maria Balde, a través de la seva obra, ens transporta a un futur gairebé inamovible, amb les mateixes bases i valors; només els canvis de colors superficials seran el signe dels nous temps.

Maria Baldé, a través de la seva obra, ens transporta a un futur gairebé inamovible, amb les mateixes bases i valors; només els canvis de colors superficials seran el signe dels nous temps.

Lucero Peralta col·loca l'espectador en una posició d'acció.

Lucero Peralta col·loca l’espectador en una posició d’acció.

El nostre passat com a comunitat

Des de Montserrat Soto EN RESIDÈNCIA a l’Institut Joan d’Àustria http://ift.tt/1jhv2eg

L’obra final de Montserrat Soto en Residència ha quedat materialitzada en un recull de fotografies que s’han organitzat d’acord a uns eixos temàtics proposats per l’artista.

A la primera part es poden veure tres obres que fan referència al nostre passat com a comunitat

Sergio Alzate reflexiona, a partir d'una fotografia d'arxiu, sobre la memòria de tots.

Sergio Alzate reflexiona sobre la memòria de tots a partir d’una fotografia d’arxiu.

Sebatián Jared Quiña ens porta una poderosa imatge, on fa referència a l'oblit i la ruïna de les grans indústries a la nostra ciutat.

Sebatián Jared Quiña ens porta una poderosa imatge, on fa referència a l’oblit i la ruïna de les grans indústries de la nostra ciutat.

Maria Guallar ens porta a l'exposició un collage on compara el present i el passat de la nostra manera de construir.

Maria Guallar ens porta a l’exposició un collage on compara el present i el passat de la nostra manera de construir.