MNAC : PINTURA AL FRESC

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner http://ift.tt/1XvvcSH

La pintura al fresc es fa damunt d’una preparació de calç acabada d’estendre (fresca) a sobre del mur. La calç quan entra en contacte amb l’aire, concretament per efectes de l’anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que hem aplicat una pel·lícula de carbonat càlcic molt resistent i insoluble. La pintura passa a formar part del mur i no és una simple adhesió superficial.
S’han trobat pintures al fresc a l’Antiga Grècia i den la època romana. A l’Edat Mitjana era una tècnica molt emprada, sobretot durant el romànic. A Catalunya tenim molts exemples de pintura mural de les esglésies de la Vall de Boi i que ara trobem al MNAC.
Mireia Crespillo 3ªA

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner http://ift.tt/1RaoXnq

S’apropa la primera avaluació, i a la sessió d’avui entre tots hem consensuat els criteris de avaluació.

La proposta del grup ha estat qualificar els següents ítems:

  • El treball diari a classe. el bloc i les plantilles
  • L’interes i la responsabilitat per resoldre la feina
  • La participació i col·laboració amb el grup
  • L’actitud diària
  • El comportament a les sortides
  • La puntualitat

Paula Bueno

6a sessió: visita al TNC

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/1lLM1x5

En aquesta visita al TNC hem fet un recorregut i guia turística per les instal·lacions i els espais. Hem vist els camerinos dels actors i ens hem fet fotos molt bones i guapes, també ens han explicat cada sala. La sala gran està ambientada en els teatres de l’Antiga Roma. Després ens han ensenyat una altre sala, la petita, en la que es poden moure les localitats i l’escenari per tal de poder fer l’obra davant del públic o que el públic estigui en el lloc dels actors.

Jardins

Les instal·lacions del Teatre Nacional están envoltades de jardins i oliveres, un espai obert per gaudir de l’entorn.

IMG_4527

 

Vestíbul principal

Aquest espai ha estat concebut com una gran àgora coberta, tancada amb vidre, climatitzada i amb vegetació interior. Un lloc de trobada i descans que aplega les taquilles i cafeteria. Unes escales mecàniques i un ascensor de vidre comuniquen el vestíbul principal amb el restaurant, un espai que ocupa 1.000 m2 just al damunt de la platea de la Sala Gran. L’accés al vestíbul es fa per l’escalinata de la façana principal, encarada al mar i enfrontada a la plaça de les Arts, una zona de jardins envoltada de palmeres i apta per a la presentació d’activitats parateatrals a l’aire lliure.

IMG_4529

Sala Gran

S’hi accedeix per la part alta superior, travessant un passadís de circumval·lació que serveix de zona de passeig i descans amb finestres obertes a la sala. La decoració interior està feta en fusta, tant per millorar l’acústica com per aconseguir un espai alhora sobri i acollidor per a l’espectador. L’aforament és de 870 localitats, disposades seguint el model d’un amfiteatre clàssic, que garanteix la màxima visibilitat des de tots els seients. Les butaques, dissenyades per Ricardo Bofill, són d’acer inoxidable i pell de color tabac. Per damunt del sostre, hi corren una sèrie de galeries tècniques, amb finestres per als projectors de llum. El sistema de climatització funciona a través d’uns reixats que hi ha sota les butaques. S’han realitzat estudis de sonoritat molt complexos per garantir una bona audició des de qualsevol punt de la sala. A peu d’escenari es pot habilitar un fossat d’orquestra, amb capacitat per a 56 músics.

Caixa escènica de la Sala Gran

Aquest bloc de l’edifici acull tres sales d’assaig (al 5è pis), algunes oficines d’administració del teatre (4t pis) i tallers d’assistència tècnica i reparacions per a les produccions en curs (bloc simètric al dels camerinos d’artistes).

La caixa escènica pròpiament dita té una alçada de 35 metres. L’escenari fa 18 metres d’amplada i 16 de profunditat. L’alçada de la boca de l’escenari és de 9,85 metres, i la fondària sota escena és de 5 metres. La caixa també compta amb dos espais laterals de 16 x 16 metres i una jàssera (espai darrera l’escenari) de 18 x 16 metres. A l’escenari, hi ha tres plataformes que poden pujar individualment o conjuntament i permeten múltiples combinacions escenogràfiques. La pinta del sostre consta de 56 barres d’alumini de 22 metres de llargada que pugen i baixen impulsades per 56 motors. Cadascuna d’aquestes barres pot suportar un pes de fins a 500 kg. i poden portar, alternativament, focus o elements escenogràfics. Les barres es complementen amb 28 motors puntuals. Tota la maquinària escènica està controlada per un sistema informàtic.

IMG_4538

Sala Petita

Aquesta sala polivalent del Teatre Nacional de Catalunya va ser projectada per Ibáñez/Bantjes, Consultors Escènics. Amb entrada pròpia pel carrer de Padilla, compta amb serveis independents dels de la Sala Gran (taquilles, lavabos, camerinos, sales de sastreria i maquillatge, magatzems, entre d’altres).

Les galeries laterals, la pinta superior i el terra constitueixen un espai en forma de prisma harmònic, de 14,14 metres d’amplada, 21,70 metres de llargada i 8 metres d’alçada. El terra està format per trampes desmuntables. La sala és absolutament neutra, construïda amb materials funcionals. Ha estat concebuda com un espai físic flexible i adaptable a l’experimentació de formes no convencionals de relació entre actors i espectadors. Això és possible gràcies a les galeries mòbils, les butaques plegables i les grades telescòpiques que permeten diverses disposicions dels seients del públic segons l’espai escènic. Aquestes opcions condicionen l’aforament de la sala (variable, entorn de les 450 places). Una escala interior comunica directament la Sala Petita amb el vestíbul principal.

Sala Tallers

La Sala Tallers s’ha convertit en el tercer espai del TNC. Es troba al mòdul central de l’edifici annex i ocupa 800 dels 5.600 m2 de l’edifici. Aquesta sala, que ofereix aproximadament 500 localitats, compta amb els serveis corresponents (cafeteria, taquilles, guarda-roba) i camerinos, petits tallers, magatzems i oficines. A les dues naus laterals d’aquest edifici, actualment hi ha un taller d’escenografia i attrezzo i una sala d’assaig.

Camerinos

A la zona d’artistes hi ha 70 places de camerinos per als artistes. Tots els camerinos de la Sala Gran estan disposats al voltant d’un pati per tal d’aconseguir un indret de circulació i comunicació que faciliti el contacte humà entre els actors. Una escala connecta el pati d’artistes amb la sala d’espera des d’on els actors entren a escena. En aquest espai hi ha petits camerinos per a canvis ràpids, sales de maquillatge, perruqueria i vestuari d’escena, assistència escènica i camerinos per a grups (músics i cos de ball).

IMG_4533

IMG_4533

Magatzems

Magatzem d’il·luminació

Aquest magatzem centralitza tot el material luminotècnic del TNC i també fa les funcions de taller de manteniment i reparació d’aquest material. A les prestatgeries es poden veure els diversos tipus de projectors que van des de 600 fins a 5.000 watts i pesen de 5 a 25 kg. Cada tipus de projector fa un tipus diferent de llum.

L’il·luminador és l’artista responsable de decidir els “ambients” de l’obra.

Magatzem de mobiliari

El magatzem de mobiliari recull els elements de mobiliari escènic. L’organització del magatzem és per classes d’elements i tipus. Es pretén que els escenògrafs, responsables dels decorats revisin si hi ha elements que pugin ser reciclats abans de fer construir o compra un element nou.

Magatzem de vestuari i atrezzo

Aquest magatzem recull tot el petit material que s’ha utilitzat a les obres, i està exposat de tal manera que permeti que trobar ràpidament elements d’una mateixa classe que puguin ser reciclats

Sales d’assaig i altres sales

El Teatre Nacional disposa de quatre sales d’assaig on els equips artístics preparen els espectacles abans d’entrar a les sales.

També hi ha altres sales de treball on s’acullen activitats relacionades amb la programació, o bé actes i esdeveniments d’altres entitats.

IMG_4537

IMG_4536

EN RESUM DEL DIA

en aquest dia en l’en passat tots molt bé perquè es una experiència inoblidable amb companys i la professora amb el carri coche del doraemon i havíem donat una volta als encants a una tenda que tenien moltes coses de pel·lícules,series etc…

IMG_4541

IMG_4547

5a sessió: observació al barri

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/1T6IOCx

 

En la cinquena sessió del projecte Creadors en residència” vam fer un exercici d’observació a la plaça central del nostre barri, la “Plaça Marina”. L’exercici consistia en prendre apunts d’algú que ens cridés l’atenció, tant objectiva com subjectivament. Havíem d’apuntar allò que aquesta persona ens transmetia i al seu torn tal com anava vestida o com eren alguns dels seus trets físics. Vam estar 25 minuts asseguts a les escales del mercat veient la gent passar (i veient com ens miraven ells a nosaltres).

12177720_1066194673399986_1728942215_n

La finalitat de l’exercici és comprovar com percep la realitat cada un dels presents des d’un mateix angle. Després d’això posarem totes les nostres observacions en comú i veurem totes els punts de vista que hi ha sobre unes mateixes persones.

4rta sessió: assaig al Graner

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/1lLM1gp

-Estiraments

Per començar la sessió vam fer uns estiraments, com de ioga. El truc per a poder fer-los sense caure era mirar un punt fix, tot i així era bastant difícil.

-Exercici corporal sobre l’espai i el so

A continuació vam fer un exercici on havíem d’estar molt concentrats, consistia en anar movent-nos  per l’espai i quan un/a parava havíem de parar tots, i així parar atenció als moviments dels altres i els canvis de soroll, ja que si una persona parava es notava i això feia que ens adonéssim que havíem de parar. Tot seguit vam fer un exercici on havíem d’escollir dues persones una de la nostra dreta i la altre de l’esquerra. Tenint en compte les dues persones que havíem escollit, l’exercici consistia en anar-nos movent per l’espai però, la dificultat era que havíem de mantenir les dues persones tal i com les havíem escollit.

-Exercici de concentració i de repetició moviments

Seguidament i sense oblidar-nos de les dues persones que havíem escollit a l’exercici anterior, ens vam asseure a terra formant un cercle i tenint en compte que no els podíem perdre de vista, ja que en el següent exercici, havíem de repetir un moviment d’una persona. Si aquesta persona havia sigut escollida per algú anteriorment, aquest havia de repetir la seva acció, i així succesivament.

L’objectiu de l’exercici era evitar a tothom menys a les persones escollides, com si fossin els nostres únics referents.

-Exercici de confiança

 

Sisè itinerari: bicicleta sense sortida al riu Besòs

Des de Luz Broto EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=147

La sisena sortida va ser pel costat del riu Besòs. Per poder arribar més lluny, vam anar amb bicicleta!

Vam agafar el camí difícil, ple de pedres, fins gairebé Montcada. Com no hi havia sortida, vam haber de passar les bicicletes una a una per damunt del mur. La tornada va ser més fàcil.

Aquí deixem un recull de fotografies d’aquell dia:

Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes Sortida amb bicicletes

Tercera sessió: Roman Signer i el teatre d’objectes

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/1P5AvJh

IMG_4272

La feina d’aquell dia era treballar la nostra capacitat per a crear una obra amb materials quotidians de l’aula. Havíem de començar amb l’espai en blanc, sense objectes, i quan tinguéssim la necesitat d’aixecar-nos per agafar qualsevol objecte, el podíem ficar allà on vulguéssim amb la finalitat d’aconseguir crear una petita obra. Cadascú la podia interpretar com vulgués.

 

IMG_4280

Vam fer diferents ”obres” per a que tothom participés i vam aconseguir crear diferentes sensacions en l’ambient.

IMG_4273

IMG_4270

Tot seguit, de cada obra, fèiem una reflexió en la qual cadascú donava la seva opinió.

IMG_4271

Calia causar l’efecte de que cada objecte era un personatge en el qual a l’obra cobrava vida.

IMG_4269

 

Segona sessió

Des de Societat Doctor Alonso EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/1PVo69r

image
En aquesta sessió el que vam fer va ser diferent tipus de moviments i de ritmes. Al principi van fer una sèrie d’acitivitats de moviment per tota la sala i part dels espais del voltant, seguidament ens van ensenyar a fer ritmes al terra amb el nostre cos. Hi havia tres tipus de fer soroll ; estirar-te al terra i donar-li cops amb les mans o els peus , fer trepitgades, quedar-te quiet o córrer. Van fer dos grups per que cadascun d’ells creés un ritme només amb aquestes accions que havíem practicat, sense parlar ni posar-nos d’acord prèviament. No podíem planejar cap coreografia i havíem d’ improvisar en el moment.
Després van posar les cançons que cadascun havia elegit i vam explicar el per què d’haver triat aquesta cançó.
image(1)
De deures, ens han demanat que creem una coreografia o moviment o acció amb la cançó que hem triat.
Lola

COM FER PLANTILLES SEGONS GEMMA ORTEGA.

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner http://ift.tt/1PE1aNo

Divendres 6 de novembre de 2015

Per fer les plantilles l’artista ens ha dit que  primer s’ha de seleccionar una imatge (més de 1000 píxels) i editar-la en el GIMP. En el programa has de fer una capa per poder canviar i reduir el nombre de colors amb la brillantor i el contrast. Quant acabes i no la vols tornar a editar has d’exportar la imatge en el format standar(JPG). Finalment s’ha d’imprimir la imatge en tamany A3.

El passat dimecres 4 de novembre:

L’artista ens va donar acetat  per poder fer les plantilles (tants acetats com colors hi hagui). Havies de posar l’acetat a sobre la imatge impresa i amb un retolador permanent resseguir el contorn dels diferents colors. Al acabar, amb un cúter tallem la part de l’acetat que està resseguida amb retolador.