Endinsats en la nostra obra de teatre

Des de Gerard Guix i Montse Rodríguez EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/1UZsreg

Definit el tema i l’argument de l’obra de teatre, ens hem posat a treballar per equips: dramatúrgia, actors-interpretació, escenografia, il·luminació, música-sons i vestuari.

Habitualment cada dimecres comencem les sessions tots reunits, posem en comú l’estat del guió de la nostra història, les escenes i les idees col·lectives i després cada grup treballa independentment.

Dramatúrgia i interpretació treballen directament amb en Gerard i la Montse per crear els diàlegs i els actors han començat a assajar els seus papers. Els equips més tècnics han començat amb una recerca inicial. Escenografia i Il·luminació, han fet un estudi dels planells dels espais de la Sala Beckett i del teatre de l’institut. L’equip de música i vestuari també ha iniciat una recerca telemàtica sobre diferents sons i roba pels actors.

Tota la feina de cada equip la compartim en una carpeta del drive perquè així cada equip tècnic pugui veure el que fan els altres. També hem creat una graella conjunta on anem anotant totes les escenes i els detalls de cada equip de creació.

Tot en marxa, molta feina i una gran coordinació per poder tirar endavant la nostra creació.

P1220850   P1220853

P1220854  P1220856

P1220858  P1220861

P1220989  P1220990

P1240516

 

 

Més reflexions sobre l’art…

Des de Martí Anson EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó http://ift.tt/1pEuYze

Intentar entendre la realitat, el que fem cada dia, com una obra d’art.

No pretendre parlar de la genialitat.

Entendre que la realitat, allò que passa cada dia, pot ser art, potenciant les aficions, aquell lloc on ens sentim més còmodes.

Visitem el projecte de la Botiga. El fet que una obra d’art sigui una botiga normal i corrent  crida l’atenció. Una botiga normal i corrent com una obra d’art. Allò que existeix en realitat en un altre context.

Al principi la definició d’art era molt curta:
“L’art és una forma d’expressió.”
“L’art és fer coses maques.”
“L’art és allò que jo vull explicar.”
“L’art és bellesa.”

En els últims escrits el punt de vista ha canviat, i veiem que hi ha un argument darrera l’obra o el projecte artístic, i les argumentacions són molt més elaborades i posant-nos en qüestió a nosaltres mateixos.

La visita al MACBA i al projecte de la Botiga ens ha fet canviar el punt de vista juntament amb tot el que hem fet. Al treballar amb les pròpies aficions, s’ho han apropiat i ara els  plantejaments són diferents.

Interpretar el que fem, el què veiem cada dia.

(Martí Anson)

El nostre espectacle poètic

Des de Josep Pedrals EN RESiDÈNCiA a l’Institut Poeta Maragall http://ift.tt/1SN3QJq

L’últim dia vam estar treballant amb en Josep Pedrals i vam tenir una sessió molt productiva. A partir dels textos que hem estat generant al llarg de les darreres setmanes hem estat localitzant els temes que ens preocupen i que ens fan sentir “emoció”. A partir d’aquests temes, hem pensat quina serà l’estructura de la nostra peça. A banda d’això, amb en Josep hem estat veient quines eren les parts d’un espectacle, com les parts d’un discurs.

Aquí teniu:

EXORDIO (introducció)

>Què em falta? (A partir del text de Lordgift): les preguntes d’inici

>Què fa del nostre temps, tan nostre? (Nassim té moltíssimes idees!!!) Les dades

NARRATIO

>Els detalls inesperats (el text de la Sunkar ens va emocionar)

>Recuperar la confidència; les amistats (Nassim)

>La satisfacció del reconeixement (el text de l’Arnau ens hi va portar)

>Nostàlgia i retrobament (Diana)

>L’expectativa i l’entusiasme (Arantxa)

>El viatge i la il·lusió de saber que el món és gran (Selene i Clara)

FINAL

>Acomplir un somni (Alexandra)

>Bellesa de la solitud (Carmen)

>Ser feliç amb poc (Alèxia)

>El confort d’un mateix (Ícar)

Ara tenim moltíssima feina, ja hi ha textos fets, però molts d’altres que encara estan de camí!

 

TALLER DE GAMELAN AL MUSEU DE LA MÚSICA

Des de Za! EN RESiDÈNCiA a l’Institut Menéndez y Pelayo http://ift.tt/226WyGk

El gamelan és un conjunt instrumental de les illes de Bali i Java, a Indonèsia. Està format per instruments de percussió i inclou una àmplia gamma de metal·lòfons de làmines, gongs verticals i tambors de diferents mides que confereixen al conjunt una sonoritat de gran riquesa tímbrica. La música de gamelan està estretament vinculada a les grans celebracions i és inseparable del teatre i la dansa. Autors com Claude Debussy, Benjamin Britten, Steve Reich o Philip Glass s’han inspirat o s’han deixat influir per la sonoritat del gamelan. Lluny del concepte occidental de concert, la música de gamelan es basa en la participació col·lectiva i, sovint, és interpretada per músics no professionals. El gamelan va ser la inspiració de Karl Orff per al conjunt instrumental que va desenvolupar per a les escoles europees.

Taller de Gamelan al Museu de la Música by Slidely Slideshow

LA FOTÒGRAFA ANNIE LEIBOVITZ

Des de BTOY EN RESiDÈNCiA a l’Institut Lluís Domènech i Montaner http://ift.tt/1pB9Vgw

Annie Leibovitz és una fotògrafa americana. Va ser la primera dona que va exposar una obra seva a la “Galeria Nacional de Retrats” a Washington D. C I l’última que va retractar al músic John Lennon, abans del seu assassinat a l’any 1980.

“Leonardo DiCaprio with a swan”

Annie Leibovitz o Anna Lou Leibovitz ve d’una família de religió jueva, i té cinc germans. Va néixer al 2 d’octubre de 1949. És la fotògrafa millor pagada del món. De tornada a Estats Units en 1971, va aconseguir una llicenciatura en l’Institut d’Art de San Francisco.

Aquesta és la seva firma:

File:Annie Leibovitz Signature.svg

Mahí García                           3A

Sobre la Botiga de l’Anson…

Des de Martí Anson EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó http://ift.tt/1pgCnEK

Després d’anar a la Botiga de l’Anson vam comentar les nostres impressions:

“Quan vam arribar a la botiga, el meu primer pensament va ser: Això és una obra d’art? Jo m’imaginava que seria més luxós […].” Lizenia Rojas

“Si jo passés per allà no m’aturaria a pensar si és art, més aviat pensaria que és una botiga normal […]. Les meves expectatives van canviar quan el Martí va explicar algunes raons per les quals allò era una peça d’art. […] El Martí ens va explicar que ell copiava totes les idees d’altres persones, però que al fer-les de nou ell, ja no és només una obra copiada sinó una obra amb un pensament diferent.” Marina Collell

“Era molt bonic. Ell ens va explicar que una obra d’art pot ser copiada d’algú altre, o sigui que tu agafes una obra d’art i la portes a un altre lloc i és una nova obra. Els mobles exposats estaven creats per el pare de Martí Anson.” Anna Aizpitarte

“És una obra d’art oculta […]. Va ser creada de manera conjunta amb d’altres persones durant 15 dies.” Anaïs González

“Va explicar que abans era una ferreteria estimada pel barri i vaig pensar que tot tenia més sentit ja que ell va posar una botiga sense desfer-se de l’anterior” Pamela Toscano

“És una botiga normal on venen mobles a preus desorbitats” Víctor Fernández

“Aquest mobles tenen una història al darrere, que és en part el què fa que rebin el qualificatiu d’obra d’art, suposant que el que l’artista vol transmetre i explicar és la història que hi ha al darrere” Eduard Boi

“Va fer una botiga dintre d’una altra” Anabel Lizeth

“Pensava que seria un lloc amb quadres i no una botiga ficada a dins d’una ferreteria” Víctor Borrego

“Els mobles que ell venia i que havia muntat eren bonics, estaven treballats. També hi havia una llum, làmpara dels anys seixanta molt original” Emma Santiago

“No vaig acabar d’entendre aquest extravagant projecte, però no em va desagradar” Martí Ruiz

“Ha sigut una experiència que mai havia viscut de conèixer un artista i menys la seva botiga” Samuel Cruces

La cabana del Pep

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera http://ift.tt/1RQ12sx

 En la sessió anterior vam estar parlant de llocs on pensar.  Algunes de les propostes eren una cabana.  Aleshores, el Pep ens va explicar que ell havia fet una cabana amb les seves pròpies mans, i va viure durant mig any per a fer la seva tesi.

Aquí us mostrem algunes imatges de la seva cabana.

La cabana de Pep Vidal
Pep Vidal i la seva cabana
Un cavall al costat de la cabana
La cabana de Pep Vidal

A la següent sessió ens va ensenyar fotografies de la seva cabanya i també d’altre artistes, com Virginia Woolf i  Gustav Mahler,  i tot seguit ens va proposar de fer un disseny de com seria, si puguèssim fer-la, la nostra cabana. Era una proposta totalment lliure.  Tots hi vam estar d’acord i ens vam engrescar a fer els nostres dissenys.  

 

Llocs que ens fan pensar

Des de Pep Vidal EN RESiDÈNCiA a l’Institut Costa i Llobera http://ift.tt/1Ub4P5U

Aquesta activitat l’hem fet perquè vam anar a una exposició al Caixa Fòrum. Era una exposició on molts artistes com el Pep, van anar a ensenyar les seves obres d’art.

El Pep va fer un vídeo d’ell escrivint els seus pensaments en una llibreta, i després nosaltres varem fer un exercici. Havíem d’escriure, en un un full, el primer pensament que ens venia al cap. I quan vam tornar a l’escola, vam fer una activitat. Consistia en anar dient els llocs on podem aturar-nos a pensar,  llocs on pensar, i aquestes van ser les nostre idees:

Sota l’aigua: Iago Ruiz

L’estable del seu cavall: Agathe Casals

Una cova: Pep Mirabet

El bosc de Pals: Josep Anton 

 

A la plaça del costat de casa quan plou amb el paraigües: Blanca Mercader

Els Pirineus a la nit: Albert Muntanyola 

Classes: Gina Mas 

Els gorgs d’un riu: Joana Vila

Al llit abans de dormir a les fosques: Blanca Mercader

El pis de dalt de una cabana dalt de un Avet: Pep Mirabet

L’estació de nit:Oriol Ravés

Quan camino: Maria Salgado

L’hora de menjar: Gina Mas

Casa a Valencía: Albert Muntanyola

Mirar per la finestra de casa mentre plou: Blanca Mercader

Una posta de sol: Lucia Scognamillo

A la dutxa: Tere Tur

Un viatge en avió: Lucía Scognamillo

En els somnis penso en les coses que hem preocupen: Blanca Limón

Quan escolto música amb els auriculars: Gina Mas

Abans de dormir-me: Lucía Scognamillo

Al darrera d’un cotxe passejant per les dunes: Albert Muntanyola

Quan toco el piano: Agathe Casals

Llegir al water: Josep Anton 

Hem quedo embobat pensant perquè ens enbobem: Max Ferrrer 

Quan condueixo el cotxe: Maria Salgado

La nit a l’hivern: Blanca Limón

A la pluja d’estels: Laia Calzada

Quan vaig en moto: Pep Mirabet

Tot i que hi ha gent que no se’n recorda del que va dir, també surten dos llocs per pensar:

“a les pelis (mirant alguna pel·lícula)” i “llegint un llibre”.

 

Ruben Murphy i Agathe Casals

FEM L’ACCIÓ!! dimecres 2 de març

Des de Luz Broto EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=367

Per fi. Avui és el dia. Tots els rellotges posats a l’hora. Molts nervis.

A les 8:40 en punt ens aixequem i sortim de la classe. La profe no entén res i demana explicacions, però no li donem i s’enfada una mica. Pugem les escales i entrem a una classe de batxillerat. Ens quedem uns minuts quiets i callats. Sortim i anem a una altre classe a fer el mateix. Ningú entén res. Tornem a la classe però la professora no ens deixa entrar si no li expliquem què està passant. Com no li volem dir res ens fa anar a direcció. La directora ens renya i ens castiga a recollir la brossa del terra durant l’hora del pati (la veritat és que ens esperàvem una incidència i de fet ho preferíem, ja que ens l’havíem jugat anant a per totes). Els del grup que no surten de l’aula fan el registre del què ha passat vist des de dins.

recollint brossa3

Ens envien a parlar amb la directora.

I ens fa recollir la brossa durant el pati:

recollit brossa1r   recollint brossa3r

recollint brossa2r

A tots, aquesta acció ens ha semblat molt emocionant i una experiència única, pel fet de saltar-nos les normes i trencar la jerarquia amb els professors, però sobretot la sensació de llibertat que vam experimentar.

 

CLAUSTRE

A la tarda hi ha un claustre de professors on han d’explicar als profes què és això de Creadors en Residència i la Luz i la Mercè ens proposen que anem uns quants a explicar el que ha passat al matí. Mai hem anat a un claustre de professors.

La Luz fa una presentació de la seva feina i mostra el nostre blog. Després comencem a debatre el tema de l’acció que acabàvem de fer al matí. Ens fan preguntes, expliquem com i perquè ho hem fet i els profes donen la seva opinió. N’hi ha molts a qui els agrada la idea, altres que no i altres no li veuen sentit, però, això és el que li dóna una mica de joc i interès a la vida, no?

Ens ha agradat molt veure la reacció dels profes. Tot plegat ha estat una experiència molt interessant.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA