Inauguració Res:c:ty, la ciutat als nostres peus

Des de Antonio R. Montesinos EN RESiDÈNCiA al Costa i Llobera http://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1718/index.php/2018/06/22/inauguracio-rescty-la-ciutat-als-nostres-peus/

La inauguració es va fer el dia 31 de maig a les 18.00 h. Nosaltres vam convidar a alguns familiars, els professors van fer difusió entre la resta del professorat i la gent que ha fet possible aquesta optativa, com l’associació A Bao A Qu i les persones que hi van participar en el projecte. En total vam ser unes 70 persones. Aquesta exposició la vam fer en el Dipòsit del rei Martí al Carrer de Bellesguard, 14, Barcelona.

El que vam fer va ser explicar uns aspectes vitals del funcionament de la ciutat. També vam explicar els personatges que viuen en la ciutat i com seria el seu dia a dia.

En les explicacions vàrem introduir les activitats que vam fer per crear la ciutat. Vam explicar el que havíem fet damunt d’un mapa de la ciutat de Barcelona i que ens havíem adonat que tots vivim en una petita área de Barcelona, a prop de l’escola.

Abans de fer el plànol vàrem fer tres activitats que es veuen reflectides en la ciutat: Un dibuix de com ens imaginàvem els edificis i de com ens agradaria que fossin, aquests edificis no hi són a la ciutat donada la seva complexitat. Vam fer unes derives per Sarrià i mentre caminaven anàvem dibuixant les cases i edificis que trobàvem interessants. I, per acabar, vam fer un joc que es deia “The game of kin” que consistia en que estàvem a un habitat on hi faltava un element fonamental per viure i havíem de crear un mutant entre diferents animals per intentar sobreviure en aquell habitat hostil. Tot ho vam fer per alliberar-nos de la nostra realitat i així poder imaginar-nos la ciutat que ens agradaria, que ens imaginem, aquesta ciutat utòpica que hem dissenyat.

Tota aquesta idea de ciutat la vam treure parlant de què ens agradaria que hi hagués a la nostra ciutat del futur, com ens agradaria que fos una ciutat. On cada un de nosaltres pugues decidir com funciona cada part, com treballaríem, que cada un de nosaltres pugués tenir alguna cosa a dir o algun lloc que li agradés que hi hagués a la ciutat.

El resultat el podeu veure en les fotos que teniu aquí baix, esperem que us agradi i gràcies per haver llegit aquest bloc que arriba a la seva fi.

23 de maig: L’ESTRENA..

Des de Iván Morales EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanfuster1718/index.php/2018/06/19/23-de-maig-lestrena/

A les 8h, només arribar a l’institut hem fet el repàs del text de l’obra al gimnàs.

Marxem  a dos quarts de deu cap al teatre on ens espera un dia ple de noves experiències.

 

 

 

Avui ja tenim els camerinos preparats per a nosaltres!!!

 

Comencem l’assaig:

Passi  a la italiana: no s’insisteix en el text,

sinó en les entrades i sortides de les escenes.

A dos quarts d’una del matí fem l’assaig general per als companys de segon de l’institut . Tots som conscients que és un públic molt més exigent del que tindrem a la tarda, Quins nervis!!!

L’Iván es dirigeix als alumnes i els explica què és un assaig general. Normalment es fa amb un públic amable, que mira amb bon ulls els actors, perquè és aquest assaig el que permet rectificar les errades abans de l’estrena.

Els companys se sorprenen de veure com actuen els seus amics i aplaudeixen molt en acabar l’assaig. Sembla que els ha agradat, tot i que no ens hem col·locat ben bé on tocava i que s’han produït dos silencis una mica llargs.

Després de dinar tornem a repassar el text i hem de dir que ens costa molt concentrar-nos.

Passi tècnic, és a dir, repàs de l’obra amb les llums i els efectes de so, entrades i sortides, col·locació… Implica molta concentració perquè no es diu el text i cal saber en tot moment en quin moment de l’obra estem.

A punt de començar!

A tres quarts de set comença a entrar el públic a la sala…

Els actors treuen el nas rere les cortines. Volen saber quanta gent hi ha a la sala i si ja han arribat els seus familiars i amics.

 

 

Set de la tarda GRAN ESTRENA!!!

Gran aplaudiment i satisfacció general per la feina feta. Victor Muñoz, de la Sala Beckett, explica al públic exactament què  és Creadors en Residència i convida els actors i el director a compartir la seva vivència.

A l’inici sembla que no s’atreveixen a parlar, però desprès costa que deixin parlar al públic que té algunes preguntes per a ells.

La impressió és que valoren molt  positivament  l’experiència i un rere l’altre ens van explicant el seguit d’anècdotes i impressions viscudes.

 

Agraïm moltíssim la bona disposició i col·laboració de la Sala Beckett. Hem conegut una mica més el fantàstic món del teatre i qui sap si “Ha nascut una estrella”. En qualsevol cas, segur que per a tots ha sigut una gran experiència de vida.

22 de maig: intensa jornada d’assaig a la Sala Beckett prèvia a l’estrena

Des de Iván Morales EN RESiDÈNCiA al Joan Fuster http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanfuster1718/index.php/2018/06/12/22-de-maig-intensa-jornada-dassaig-a-la-sala-beckett-previa-a-lestrena/

Avui ha estat una intensa jornada d’assaig a la Sala Beckett prèvia a l’estrena:

Hem repassat el text. 

Hem viscut la transformació d’un plató en una illa deserta gràcies al talent d’en LLuc Lóbez i Dani Flamarique.    

Hem representat totes les escenes.

L’Iván ha fet els últims suggeriments als actors.

Ens hem situat a l’espai de l’escenari seguint les notes de direcció i perfilant les entrades i sortides. 

 

 

 

 

Tota una prova de convivència i concentració la que hem viscut a la sala d’assaig!

 

 

 

EXAMEN!!

Des de Enric Farrés Duran EN RESiDÈNCiA al Doctor Puigvert http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1718/index.php/2018/06/06/examen/

1 de febrer 2018

L’Enric per sorpresa ens va preparar un examen que consistia en explicar amb dibuix i anotacions les idees que finalment vam escollir: “sustos” al macba, un forat al quadre, un cristall en comptes d’un quadre, posar-nos dins d’un quadre com si fóssim el quadre i fer de treballadors.

El que havíem de fer era dibuixar en un paper mil·limetrat de dibuix com seria la instal·lació, què necessitàvem, què podria passar o el que crèiem que passaria quan estiguéssim allà fent tot.

Ens va portar per cadascú un boli de 4 colors per fer l’examen.

Després ho vam posar en comú.

Marta

 

 

 

Despleguem les idees

Des de Enric Farrés Duran EN RESiDÈNCiA al Doctor Puigvert http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1718/index.php/2018/06/06/despleguem-les-idees/

25 gener 2018

La Mercè ens ha donat feina per fer a casa: Fer un tríptic amb els motius i coses que ens calen per fer cadascuna de les 3 idees. Després les posarem en comú i prendrem decisions.

   

Més tard ens comenta la Cloe que això de dormir al museu i penjar durant la nit un quadre en alguna sala és molt difícil perquè requereix posar en risc els sistemes de seguretat del museu.

Modifiquem la idea i continuem donant-li voltes a tot plegat. Comencem a pensar en la idea d’instal·lar un quadre des del que puguem observar o interaccionar amb els visitants……

El producte del nostre treball

Des de Makea Tu Vida EN RESiDÈNCiA al Maria Espinalt http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1718/index.php/2018/06/06/el-producte-del-nostre-treball/

Per fi podem presentar el producte definitiu del nostre treball.

Aquest és el Taulell “MAULA” que serveix per tot allò que se t’atudeixi: Treballs en grup, Esposicions,  Posades en comú i per fer l’aperitiu amb els amics

 

 

Canvi de xip!…..IDEES

Des de Enric Farrés Duran EN RESiDÈNCiA al Doctor Puigvert http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1718/index.php/2018/06/05/canvi-de-xip-idees/

Jo aquesta optativa la volia des del principi, per això em vaig apuntar. El primer dia em va semblar una mica avorrit i pesat, jo crec que com era el primer dia i l’Enric ens va portar aquella presentació tan llarga doncs vaig pensar “quina caca”. Passaven els dies i allò de les motxilles tampoc ens va agradar gens, fins que el Jairo li va dir a l’Enric que això no era art i era avorrit, llavors l’Enric va canviar de xip.           Jare                                                                                                     

         ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Desembre/gener 2018

A partir d’aquí vam començar una pluja d’idees sobre què és el que volíem fer. Teníem clar que ens interessava treballar amb el MACBA ja que era una ocasió potser única que no volíem desaprofitar i que ens brindava un marc idoni per desenvolupar les nostres idees.

 Les primeres idees podien semblar absurdes o boges, però no en vam descartar cap.

 

L’Enric ens va ensenyar alguna de les seves obres que podien ajudar-nos a centrar les idees.

Vam estar unes quantes setmanes pensant i debatent, valorant i descartant, votant i refent,  triant i raonant…

Finalment vam quedar-nos amb 3 idees:

Fer de treballadors del MACBA

Dormir una nit al MACBA

Donar “sustos”a la gent que visita el MACBA

I l’Enric ens va demanar Responsabilitat, compromís i treball per tirar el projecte endavant.

 

Presentem les nostres produccions en públic

Des de Makea Tu Vida EN RESiDÈNCiA al Maria Espinalt http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1718/index.php/2018/05/27/presentem-les-nostres-produccions-en-public/

“XYZ REMOBLAR”

Finalment, vam presentar les nostres produccions en públic!!!

invitacio_enResidencia_Remoblar_

Va ser tot un aconteixement per a nosaltres: exposar els mobles dissenyats i elaborats per nosaltres, explicar el projecte a personalitats de l’àmbit educatiu i cultural i fer d’amfitrions en una festa final de curs. Tot un repte que vam superar amb gran satisfació.

Naturalment tot això ho vam fer arropats pels i les nostres acompanyants d’aquest curs Núria Alèxit, Jorge Gonzalez i Juli Carandell que ens van donar suport en tot moment. També ajudats en cos i ànima pels components “dels nostres estimats artistes” de Makea tu vida, Mireia, Alberto i Rebeca. I no ens volem oblidar de la nostra productora preferida de A bao A qu, Agnès Sebastià sense la que res de tot això hauria estat possible.

I la presència d’un àngel que va aparèixer com una evocació esperançadora ens fa encarar el nostre futur com una a-Ventura. 

En quant disposem d’imatges d’aquest dia les compartirem amb totes vosaltres.

Complexitat tècnica

Des de Makea Tu Vida EN RESiDÈNCiA al Maria Espinalt http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1718/index.php/2018/05/24/complexitat-tecnica/

Hem après una tècnica contructiva per construir estructures a través de la unió de llistons de fusta en els seus extrems. Una unió feta a través d’un roblonat metàl.lic a una distància determinada. Cada llistó queda en una direcció diferent marcant els eixos XYZ de les tres Dimensions.

 

I finalment aconseguim les estructures de llistons de fusta amb proporcions diferents.