El nostre camí queda, Fito Conesa-Bingru Zheng

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda-fito-conesa-bingru-zheng/

En el moment d’entrar a dins d’aquell espai mitjà gran, vaig sentir-me una mena de sensació rara, com si entres en un món diferent. La música que escoltava era tranquil·la. Quan vaig veure a dins com una mena de tub?, caixa?, no sé. No hi veia res, a principi em feia por, per alguna raó, suposo que és per la foscor, però després em vaig relaxar, em vaig tombar a sobre i vaig tancar els ulls.

En estar en aquell lloc em donava la presència de ser lliure, d’estar molt serena, i sobretot amb tranquil·litat absoluta si només hi hagués estat sola. Penso, que és un bon lloc per relaxar, per deixar els pensaments horrorosos que ens produeix vegades, ens pot desfogar allí, i també l’estrès que ens provoca els estudis amb només tancar els ulls i escoltar la música que hi ha, i dormir fins i tot. M’imagino allà dins sola en un dia qualsevol i no sortir mai, perquè és tan bonic allà dins encara que només hi hagués foscor.

Resultat d'imatges de habitacion blanco bacio en el cielo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *