El nostre camí queda, Fito Conesa- Veandro Cevillano

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda-fito-conesa-veandro-cevillano/

M’ha agradat a sigut molt relaxant a sigut una experiència única
Al principi no li trobava cap lógica al projecta per després me anava agradant més i més,

És una obra que en  és molt senzilla que inclòs podries fer la tu en la teva casa no se si l’objectiu era de pensar en tot o relaxar .

Resultat d'imatges de fito conesa

El nostre camí queda

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda-2/

Cuando hemos entrado a dentro de concha acústica me he asustado porque pensaba que nos van a encerrar allí, pero al final solo nos han dicho de ponerse en el suelo y intentar a relajar, la primera vez no he sentido casi nada he cerrado los ojos y intentado a relajar pero no podía con esa música que había porque me daba mal rollo y empecé a pensar mucho, pero cuando hemos entrado la segunda vez me tumbé cerré los ojos y he intentado ya no pensar tanto y sentí calma y pasión igual que cuando estoy en una iglesia me quería poner a rezar pero abrí los ojos y entendí dónde estoy.  

El nostre camí queda

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda/

Quan vaig entra a la petxina acústica, vaig sentir una mica d’angoixa. Tot estava negra. Després d’uns segons vaig sentir tranquil·litat i pau. Coses que necessitava des de feia temps. Vaig començar a oblidar-me de tot i centrar-me únicament en les veus que s’escoltaven. Vaig experimentar un parell de sensacions que no es poden explicar amb paraules, has de sentir-ho tu mateix.

Somnis a la caixa del Fito Conesa

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/somnis-a-la-caixa-del-fito-conesa/

A la visita a la Fundació Miró, quan vaig estar a la caixa sonora del Fito la veritat és que em sentia tranquil, en pau, no tenia son encara que vaig fer l’intent de dormir així que vaig posar-me a llegir el paperet que parlava del Fito. No vaig trigar gaire, ja que el bon Genís me’l va llençar vés tu a saber on, una estona després vaig trobar un altre i va ser la mateixa història. La veritat és que també em feia una mica de por la manera en què m’observava l’Artur des del punt més alt de la caixa.

 

Així és com em sentia al sortir de la Fundació Miró a causa dels rajos de sol que penetraven als meus ulls acostumats a l’obscuritat de la caixa.

El nostre camí queda, Fito Conesa-Bingru Zheng

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda-fito-conesa-bingru-zheng/

En el moment d’entrar a dins d’aquell espai mitjà gran, vaig sentir-me una mena de sensació rara, com si entres en un món diferent. La música que escoltava era tranquil·la. Quan vaig veure a dins com una mena de tub?, caixa?, no sé. No hi veia res, a principi em feia por, per alguna raó, suposo que és per la foscor, però després em vaig relaxar, em vaig tombar a sobre i vaig tancar els ulls.

En estar en aquell lloc em donava la presència de ser lliure, d’estar molt serena, i sobretot amb tranquil·litat absoluta si només hi hagués estat sola. Penso, que és un bon lloc per relaxar, per deixar els pensaments horrorosos que ens produeix vegades, ens pot desfogar allí, i també l’estrès que ens provoca els estudis amb només tancar els ulls i escoltar la música que hi ha, i dormir fins i tot. M’imagino allà dins sola en un dia qualsevol i no sortir mai, perquè és tan bonic allà dins encara que només hi hagués foscor.

Resultat d'imatges de habitacion blanco bacio en el cielo

El nostre camí queda, Fito Conesa- Maria Renwu

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2018/10/30/el-nostre-cami-queda-fito-conesa-maria-renwu/

Quan entra aquest espai, primer sentir és espantat, crec és molt gran i profund,però solo es mig gran. Espai tots són fosc, és fàcil va tenir som,donen tranquil·litat i voy a pensament negatiu. Companys molesta molt, i la música molt bé, però tenen una parte no m’agrada. Al millor solitari en un espai fosc i no n’hi ha so.

Resultat d'imatges de habitacion oscuro

CONEIXEM LA MÒNICA PLANES

Des de Mònica Planes EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/juanmanuelzafra1819/index.php/2018/10/29/coneixem-la-monica-planes/

 

Em va semblar una noia molt simpàtica i una mica reservada. Crec que la seva feina la va ajudar a tenir les idees clares des de molt jove i que també té molta imaginació i creativitat a l’hora de crear un projecte. Se la veu bastant decidida i amb ganes d’investigar sobre allò que tant li agrada. De vegades se la veia una mica tensa o vergonyosa a l’hora de parlar amb nosaltres. Semblava que no ho hagués fet mai o molt pocs cops. Jo també em trobava una mica tensa i vergonyosa perquè a l’hora de parlar amb algú que no conec, em costa una mica. Espero que al cap dels dies la relació millori i ens anem coneixent.

Aina Aragonés

La primera impressió que vaig tindre és que la Mònica és una noia molt vergonyosa però quan va passant el temps agafa confiança i parla molt sense vergonya. És molt simpàtica i desprèn molta tranquil·litat, es veu una noia que és vergonyosa però no es queda callada. Semblava que no hagués estat mai tracten amb nois de la nostra edat, però com ella tampoc és molt gran fa que li agafis confiança ràpid. Em va caure molt bé per la forma d’expressar-se i per saber com dir les coses i que les entenguem.

Andrea Flores

La Mònica em va semblar molt simpàtica i alegre. Potser una mica tímida al principi. Em va agradar la seva manera de pensar sobre l’art perquè crec té les idees molt clares i li agrada el que fa, per això les seves obres es veuen molt treballades i ben pensades. Al principi semblava una mica incòmoda amb nosaltres, però després es va anar deixant anar i se la veia bé.

Claudia Pita

Vaig pensar que és una persona molt jove amb les idees molt clares, ja que per l’edat que té ha fet moltes exposicions i se li nota que li agrada tot el que fa.
És una noia molt interessant i molt emprenedora.
Escoltar-la parlar em va donar moltes ganes de conèixer més a fons les seves obres i tot el seu trajecte com artista.

Cristina Ortiz

Abans que vingués la Mònica tenia la sensació que era una noia molt pura que entenia els conceptes des d’un punt de vista semblant al d’un nen petit. Sense prejudicis. Un cop vam parlar amb ella vaig reafirmar les idees que tenia al cap. A part d’això em va donar una sensació que és molt intel·ligent i intuïtiva. Quan resolia les preguntes es veia la passió que té amb el seu treball i donava ganes que t’expliqués més. Com que el dia que va venir ens va ensenyar una de les seves majors referents, vaig pensar que m’agradaria que m’expliqués i em donés més artistes per conèixer.

Emma Alfonso

Tot i encara no haver-la conegut en profunditat, la Mònica Planes sembla ser una persona calculadora i perfeccionista amb la idea de ser senzilla i espontània. Sembla agradar-li expressar les idees, sentiments i emocions de manera figurada sense dir res absolut. M’ha semblat oberta però no “dóna molt la nota”. Accepta diverses maneres de pensar.

Joan Aguado

La primera trobada amb la Mònica Planes va estar bé, em va semblar una noia tímida però agradable. El temps que va estar parlant i resolent preguntes va ser molt simpàtica i s’explicava molt bé. Va saber resoldre totes les preguntes que li vam fer i d’una manera interessant.
Primer ens vam presentar nosaltres i després ens va explicar una mica més de la seva vida, es veu que entén sobre l’art que crea i li agrada.

Mar Olmedillas

Em va semblar una noia molt tímida. Sabia expressar el seu art però a la vegada no sabia explicar-ho bé. Em vaig adonar que el seu tipus d’art no és el que a mi m’interessa. Vaig entendre el significat de les escultures que no entenia. Em va semblar creativa, ja que a l’explicar deia coses de les seves escultures amb un significat molt rebuscat i això provoca curiositat. Penso que aquella curiositat que ella alimenta és el que fa especial les seves obres.

Vlada Gutuleac

Creació d’heterònims

Des de Nora Ancarola i Marga Ximenez EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/antaviana1819/index.php/2018/10/26/creacio-dheteronims/

Avui, després d’entendre què era un heterònim, hem començat a crear el nostre personatge! Com es diu? Com és? D’on ve?

Cadascú ha creat unes línies bàsiques del seu personatge per tal de començar a donar forma aquest nou jo i tenir quatre idees per dimarts, quan arribin les creadores, començar a treballar!!

Al final, no hem pogut evitar-ho i ens hem expressat corporalment, perquè això del moviment… ens encanta!! A veure què surt després amb aquests heterònims!! Estem desitjant desenvolupar-ho més a fons.

Les cançons de la fruita

Des de Joan Colomo EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1819/index.php/2018/10/25/les-cancons-de-la-fruita/

MANDARINA DE LA MUERTE (moonlight)

El Joan Colomo (un artista) ens va venir a ajudar  amb les cançons que havíem de fer.

A cada grup ens va donar un paper amb una fruita escrita (ens va explicar que ell  va fer una cançó sobre l’alvocat i va ser la més popular).A nosaltres ens va tocar la mandarina i vam decidir de “dedicar”  la cançó a STAR WARS. Es titula LA MANDARINA DE LA MUERTE, es diu així perquè en STAR WARS hi ha una nau espacial que es diu ”estrella de la muerte”. Vam fer la cançó en castellà.

EN UNA GALAXIA MUY ,MUY LEJANA 6 GUERRERAS JEDI VIVÍAN EN….LA MANDARINA DE LA MUERTE!!!!!

Había una vez 6 chicas prodigiosas,

que habitaban una grande, grande nave,

pero no era una nave cualquiera,

era la mandarina de la muerte.

Soldados vigilando todas las entradas,

con muchas cámaras en todas las esquinas,

con tanta vigilancia en todos los lados,

es imposible salir de allí con vida.

Yo soy… TU MANDARINA!!!

Puedes huir, puedes rezar por tu vida, pero de la mandarina no te escaparaaaaaas!!!

 

https://drive.google.com/file/d/0B2Npz66kOvOKV3VLOUM4MGNZZWk3OURNUUFtWHBJeTdtaTY0/view?usp=sharing

LA LLIMONA

Cançó Llimona
La llimona aficiona,
com per un cubell
una fregona.
També apaciona
a barcelona,
per que la llimona
està bona.

C es la vitamina
i està tan bona
com una xocolatina.
La vitamina C és diferent,
perquè la majoria està
a la ment.
La llimona acciona una bomba
que acollona
i tens que corre.

https://drive.google.com/file/d/0B2Npz66kOvOKV3VLOUM4MGNZZWk3OURNUUFtWHBJeTdtaTY0/view?usp=sharing

EL TOMÀQUET

https://drive.google.com/file/d/0B2Npz66kOvOKS1pHeDF1TXJab1R3REt5SmJzQVBaOGRBT0k4/view?usp=sharing