El nostre Cos ens parla

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2019/04/11/el-nostre-cos-ens-parla/

Sóc Marián i estic ben contenta de veure com els alumnes han avançat , com han après  i com  han aconseguit expressar molt més i millor.  Amb el seu treball i entrega han permet  deixar-se anar i  deixar que els seus cossos parlin i parlin d’una manera més  fluida, lliure i natural , mostrant les seves pròpies experiències fent-les experiències grupals al  compartir-les .

Per altra banda voldria agrair a la Constanza  el seu  treball excepcional i molt professional amb una proximitat cap a els alumnes que ha fet que ells es podéssim obrir i participar.

Per la meva part ha estat una experiència molt útil, agradable i enriquidora .

QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/04/10/quinzena-metropolitana-de-la-dansa/

HAJAR I SALMA:

El divendres passat vam anar per la nit a l´espectacle de dansa a LA CALDERA, i vam veure BLANC SALVATGE de l´Anna Fontanet,  era dintre del cicle “La quinzena metropolitana de la dansa”. Vam seure en una sala blanca amb cadires asseguts al voltant i la ballarina i un noi amb un instrument van entrar per començar el seu espectacle.

La ballarina primer va fer un tipus de ball més tranquil, però després els gestos van ser més expressius i encara més quan l´ home va començar a fer uns cants guturals i a tocar un instrument que ens recordava als sons de les tribus de l´índia ó l´Àfrica, no sabíem si els sons venien de l´instrument ó de la gola del noi. La noia continuava ballant i feia gestos estranys amb la seva boca.

Aqui us deixem un enllaç perquè us feu a la idèa: https://vimeo.com/297756540

També hem trobat un vídeo del Guillem Codern que és el noi que feia els cants guturals.., son de l´Àsia!!

https://www.youtube.com/watch?v=pBDv9fN6GOg

Després vam anar a veure l´espectacle MIX-EN-SCENE de l´Alba corral i Amanta Velarde. ens van fer passar a una altra sala, dintre hi havia fum, i mentre ens estàvem seient va començar a sonar música molt animada, unes projeccions fetes amb ordinador maquíssimes que seguien el ritme de la música i una ballarina que ballava . L´altra noia estava a la taula de so fent de DJ, també controlava la taula de llums. L´ambient era tipus discoteca.., ens va encantar, especialment quan l´Alba ó l´Amanta va començar a llençar molt fort uns discos de vinil que es trencaven a la paret.

 

 

ANEM A LA BECKETT A VEURE: THIS IS REAL LOVE

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2019/04/08/anem-a-la-beckett-a-veure-this-is-real-love/

Aquell dia per la nit vam anar a veure una obra de teatre de l’Anna Serrano la nostra artista . Ens van acompanyar professors i families. Vam entrar i es van donar indicacions una de elles era que era un espectacle sense poder seure, estar tota l’obra de peu i seguint les indicacions que deien els actors.

 

 

 

 

 

                                                     CRÍTICA ” THIS IS REAL LOVE”

TIME OUT BARCELONA

“Llavors Elena i Max han trencat de veritat?” Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són / eren parella i formen part de Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartida per dos espectadors a la sortida de la Beckett es troba la fortalesa i la debilitat de ‘This is real love’, el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denúncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder.

El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part al gran aparell d’accions concentrades en el lacti espai ‘sixty’ què els serveix d’escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera -amb el desvergonyiment mestís d’un vídeo-clip de Rosalía- com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al colegueo. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador de passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir el seu inconformisme, la seva capacitat de reinventar-se i la gosadia d’allunyar sempre del que s’esperava.

EL PERIÓDICO

Què reflex de l’amor ens retorna una societat mercantilitzada i espectacularitzada? La pregunta no és poca cosa, i se la formula el jove Col·lectiu VVAA  en el seu últim espectacle, ‘This is real love’ , a la Sala Beckett fins al 10 de març. La seva joventut tampoc és un detall menor, perquè en la seva gosadia i pràctica crítica van a l’essència dels tics i Tocs contemporanis, s’acoblen amb frescor sentiments i algoritmes, egos i ‘likes’, i ens adverteixen des del púlpit de la no tan curiosa similitud entre matrimoni i patrimoni.

Alerta, la travessia requereix instruccions. En accedir a la blancor asèptica de l’espai dissenyat per  Marc Salicrú vam descobrir que no hi ha butaques, que el públic circula i actua -mòbil en mà- com massa no sempre crítica. I tranquils, que no es tracta d’una d’aquestes marcianades pensades per a museus -encara que es busqui l’ancoratge en mestres de la performance com Marina Abramović i Ulay-, aquí també hi ha història d’amor, la de  Elena Martín i Max Grosse Majench , protagonistes i exparella, segons ens expliquen, que han decidit regalar al públic l’espectacle de la seva ruptura.

Persona-personatge, punt de fuga principal d’una espiral de materials en la que giren sense complexos la retòrica nímia de les TED Talks – Sofia Gallarate  com xerraire supremacia amb la pornografia emocional del reallity disfressat de concurs televisiu. La música en directe esquinça el ventall des del trap i reggaetón fins al pop més triunfito. Encara queda lloc per a empalagarse de metafísica astral, i per coreografies ritualitzades per una secta ‘new age’, pregàries a la santíssima trinitat dels nostres dies: ego, amor i capital.

 

 

MARC GARÍ

LA MEVA CRÍTICA

This is real love protagonitzada per  Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata em va semblar una obra diferent a totes les obres que he vist.

Les meves expectatives sobre les obres de teatre són obres inspirades en un llibre o una història. En canvi this is real love es una obra que es basa en diferents temes que d’una manera molt reivindicativa ens fa pensar.

En el moment de la obra no vaig entendre molta cosa però després vaig començar a captar conceptes.

MIREIA SERRANO

LA MEVA CRÍTICA

This is real love em va semblar una obra bastant diferent, però em va agradar bastant perquè no és com les altres, o sigui no es tan “avorrida” sino que és més divertida, aquesta obra em feia pensar i comprendre el que passava en aquell moment.

ABDELMOGHIT EL BOUYOUSFI

LA MEVA CRÍTICA

This is real love va ser una obra molt interessat i diferent que les normals.

 

       

 

CONSTRUÏM UN ESCENARI

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/04/07/construim-un-escenari/

Portem unes sessions treballant amb l’enregistrament dels guions radiofònics definitius. Per fer-ho hem adaptat l’espai de l’aula per l’ocasió. Hem volgut dissenyar un petit escenari amb les peces “pissarres”. El nostre objectiu ha estat intentar plasmar en aquest escenari tot allò que hem fet durant el curs i incorporar els elements que hem anat creant.

A més a més, hem pogut aplicar tot allò que vam aprendre de l’escultura. Una escultura que es pot recórrer, s’hi pot entrar, té diversos materials…

Un cop hem tingut l’escenari organitzat els diversos grups han anat passant per ell i han enregistrat les veus amb l’ajuda d’un micròfon. La resta de companys han escoltat els guions dels altres grups i han suggerit opcions de millora.