PEL TERRA

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/11/21/pel-terra/

Van treballar amb la Constanze en  dos grups. Un grup havia de seguir els moviments de l’altre grup,seguint la música.
Desprès van rodar pel terra com volien per a passar desprès a arrossegar-nos i lliscant-nos
-Seguidament el lliscament havia de ser amb 4 recolzaments hi havien de anar avançant.
-Desprès haurien de pujar i fer salts i girs.
-Finalment ens desplaçaven per parelles pel terra,amb 4 contactes,   i mantenint el contacte visual.

PRIMERES SETMANES AMB EN TXALO I LA LAIDA

Des de Txalo Toloza i Laida Azkona EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/pauclaris1819/index.php/2018/11/21/primeres-setmanes-amb-en-txalo-i-la-laida/

Ja fa unes quantes setmanes que en Txalo i la Laida venen cada dimecres al Pau Claris.

De moment encara ens anem coneixent.

Vídeo dansa, instal·lacions, el cos i l’espai, l’art amb el cos…

… la relació d’aquest amb l’objecte, moltes són les preguntes que sorgeixen de tot plegat. Per dir-ne només una: cap a on anem amb tot això?

De moment, MISTERI!!

PRESENTACIÓ

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2018/11/21/presentacio/

Som un grup d’alumnes de 4t de l’ESO de l’institut Narcís Monturiol, situat a Montbau, un barri de Barcelona.

Hem començat un projecte amb en Bruno Ollé, un artista d’art contemporani.

Aquí us deixem l’enllaç a la seva pàgina web: on surt la seva biografia i els projectes que ha fet d’ençà que va començar:

http://www.brunoolle.com/

Esperem aprendre molt i passar-nos-ho bé.

Arriben els creadors

Des de Agnès Mateus i Quim Tarrida EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons1819/index.php/2018/11/21/arriben-els-creadors/

El 2 d’octubre el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett va venir acompanyat del Quim i l’Agnès, va explicar el projecte i es van presentar. Les primeres impressions van ser intenses, el Quim i l’Agnès no deixen indiferents! Però els alumnes es preguntaven: farem teatre teatre? Ells encara tenien  la idea que fer teatre era aprendre un text de memòria i representar-lo. Ràpidament van veure que amb els nostres creadors no seria ben bé així…

A la següent sessió el Quim i l’Agnès els van proposar parlar de què els agrada i què no els agrada. Ho van fer escrivint en Post-Its. Vam omplir l’aula!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja fa un mes i mig que vam conèixer el Quim i l’Agnès!

Des de Agnès Mateus i Quim Tarrida EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons1819/index.php/2018/11/21/ja-fa-un-mes-i-mig-que-vam-coneixer-el-quim-i-lagnes/

Han estat unes setmanes de coneixement mutu i adaptació, plenes de moments enriquidors, divertits, d’estranyesa, d’expectatives, de preguntes…!

Des del primer dia el Quim i l’Agnès ens van dir que per ells el procés de creació era com fer un “potage”. Van posant diferents ingredients dins l’olla, tot el que troben a l’abast, fins que arriba un punt que comença a tenir gust d’alguna cosa. A partir d’aquí, alguna creació conjunta neix i comença a créixer.

L’experiència comença amb les primeres sessions on estic jo sola amb els alumnes. Els presento. Són un grup de 2n d’ESO molt divertit, participatiu, xerraire i exigent: el Joan Alberola, la Dunia Benauda, la Irene Chito, l’Ona Demestre, la Maya Denny, la Yousara El Asry, l’Alba García, la Sarah Hassan, l’Adrià Marimón, el Juan Josep Mateo, l’Alessandro Miele, el Joel Munné, la Maria Pou, la Carme Pratdesaba, el Gerard Sancho, la Sofía Sandberg, l’Olalla Sanjosé, l’Aleix Sierra i la Mireia Soler.

Són molt diferents entre ells, hi ha un grupet d’amigues que volen seure sempre juntes, un grupet de nois amb ganes de jugar,  d’altres amb moltes ganes de fer Teatre amb majúscules…

L’Adrià diu que a ell li faria molta il·lusió  interpretar un monòleg. En canvi la Sarah no havia triat estar en aquest projecte, d’entrada no li agrada el teatre i em diu que es pensarà si es vol quedar o canviar d’optativa (finalment es va quedar!). L’Ona s’incorpora tard i fa aportacions molt assenyades, de seguida se sent a gust i ho diu. El Gerard somnia a interpretar un personatge del Fortnite, en canvi el Joan no vol ni sentir-ne a parlar d’aquest joc!

Comencen a fer preguntes i jo no tinc encara totes les respostes. Hem d’esperar que arribin els creadors…

Els alumnes d’Arts Escèniques de 4art Avaluen MICRÒFONS…

Des de Andrés Waksman EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1819/index.php/2018/11/19/els-alumnes-darts-esceniques-de-4art-avaluen-microfons/

 

Els alumnes que va fer la Residència amb La Calòrica fa dos anys, ara fan el seguiment dels seus companys amb l’Andrés Waksman i van anar amb ells al Mercat de les Flors a veure  MICRÓFONOS i… això és el que van dir de l’obra:

 

La obra me sorprendió porque los actores no estaban bailando sino que jugaban con los nombres de actores, actrices y cantantes de la cultura pop.

ANDREY SAKYAN

Me sorprendió mucho que solo se usaran nombres de canciones, actores, actrices… Y que solo con eso puedas hacer algo tan chulo y diferente como ellos dos hicieron. También me gustó que usaran, en una parte, como una especie de bucle. No sé por qué, pero me gustó, por ser una obra diferente y que no se ve todos los días.

RAÚL HERNÁNDEZ

Yo la obra de teatro no la entendí muy bien, pero en cambio, me gustó que con tan solo palabras y nombres de diferentes artistas, crearan sentimientos.

LAURA FERNÁNDEZ

Me llamó la atención los movimientos que hacían, porque eran muy marcados y como que querían transmitir más cosas con ellos que con palabras . También me interesó que no  había una historia como tal, sino que era todo muy aleatorio y cada persona lo entendía como quería.

MAXIM GUIZDAR

 

De este baile me sorprendió su forma de llamar la atención del público. Su forma de expresarse con el cuerpo, los ruidos que hacían e incluido lo que decían, nombres de actores. Me sorprendió como transmitían con el cuerpo, confusión, expresión… Una Performance.

MICHELLE SORIA

 

Del espectáculo que fuimos a ver me impresionó la habilidad que tenían los actores para decir los nombres de  cantantes con ritmo y sin afinar ni nada. me ha gustado todo pero sobretodo esto.

SALIMA ENNHADI

 

En la obra que vimos lo que me llamó la atención fue el bucle que hacían los actores, repitiendo distintos nombres de famosos sin ningún sentido aparente, lo cual al principio me desconcertaba un poco, pero sobre la mitad de la obra ya entendí de que trataba.

SALA CHAKRA

 

A mi me pareció muy raro al ver lo que hacían los dos protagonistas porque yo pensaba que íbamos a ver danza contemporánea y no fue así. Poco a poco lo entendí todo ,decían nombres de personas famosas y hacían gestos. Al acabar la función, hicimos un debate que estuvo muy chulo , les preguntamos cosas sobre por qué se inspiraron en hacer esto,el vestuario,etc…

Me pareció una función interesante, llamaba la atención.

ABU KHAN

 

Yo pensé qué  veríamos un espectáculo de danza y no fue así, de un nombre formaban una pequeña parte de la obra, repitiendo muchas veces ese nombre o una parte y el mismo movimiento lo repetían seguidamente.

No entendí muy bien el concepto.

SONIA GUTIÉRREZ

 

Yo al principio creía que iban a bailar pero cuando vi que hacían cosas que para mi no tenían sentido y tampoco las veía normales, no entendía lo que estaba pasando en el escenario, ellos decían párrafos de canciones, nombres de famosos, corrían y decían coses y volvían a repetir todo igual. Al ver todo esto me quedaba igual, no entendía nada. Yo venía con el pensamiento de ver danza  pero me llevé una sorpresa.

GISELA LÓPEZ

 

Me llamó mucho la atención ver como se movían y gritaban tantas veces seguidas, sin cansarse, ni ahogarse ni equivocarse, aunque no entendí casi nada de lo que estaban haciendo la verdad, me gustó mucho y me divertí al verlo.

ALBA CARRILLO

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL CUENTO DE NUNCA ACABAR… ¿O SÍ?

Des de Andrés Waksman EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1819/index.php/2018/11/17/el-cuento-de-nunca-acabar-o-si/

Avui, no sé per què em ronda pel cap la cançó de Celtas Cortos, Cuéntame un cuento y verás que contento, me voy a la cama y tengo lindos sueños…

Nova sessió de En Residència… I jo em pregunto ¿Com anirà avui? La Laura, l’Andrés i jo, ens enfrontem a un nou repte! Crec que en català no existeix reptàs! Però es podria inventar! Alerta responsables del diccionari del IEC!

La veritat és que estem treballant amb un grup d’estudiants amb molta desídia, un cert desinterès i poques ganes de treballar i… la dificultat de crear és encara més gran. Tot i això, ens conjurem per tirar el grup i el projecte endavant! Ganes no ens en falten!

El dimarts passat l’Andrés em va dir que avui ens acompanyaria la Linn, una coreògrafa sueca que imparteix classes a ALAS i que ens donaria un cop de mà.

Quedem a La Cantina de l’Insti per fer un cafè abans de la sessió i quan arribo, em trobo amb l’Andrés i a l’altre cantó de la taula, un somriure espectacular. És el somriure de la Linn… transmet energia, optimisme, vitalitat, seguretat…ens presentem, parlem, planifiquem entre els tres… i jo penso…veuràs el que t’espera!

Comença la sessió… i … On my God…comença l’espectacle!

 

A un ritme trepidant d’escalfament, de moviments i de música, la Linn i l’Andrés aconsegueixen imposar un ritme tant intens que els nois i noies del projecte, a penes poden respirar. No paren…

A munt, A baix…

a terra, saltant…

passant pilotes…

corrent, aturant-se…

treballant per parelles, per trios…

 

Comencen a suar i sota les diferents ordres i activitats dels dos coreògrafs, l’activitat és realment viva i els creadors aconsegueixen captivar el grup i portar-lo al seu territori…

Els fan treballar de manera individual i també col·lectiva… les dues hores passen volant i els nois i noies acaben fosos i sense alè…

Dediquem una estona a reflexionar sobre el que han fet i a crear imatges mentals a partir de música i ball…un nou repte!

I jo em pregunto…però qui és aquesta Linn? D’on a sortit?

LINN JOHANSSON

 

Linn Johansson se dedica a la danza, la performance y la pedagogía del movimiento. Se forma en el Royal Ballet School de Estocolmo, y continúa sus estudios en París y Nueva York.

Ofrece clases de danza contemporánea / entrenamiento físico e improvisación en varios centros y escuelas en Suecia y España desde 2001, en la ACIDH (Asociación Catalana de Integración y Desarollo Humano) para personas con inteligencia reducida, entre otros.

Colaboradora artística con Andrés Waksman desde 2001, además de Roseland Musical, Jordi Cortés, Konic theatre, María Muñoz (Cía.Mal Pelo) Leo Castro, Vero Cendoya, Exprimenta Butoh entre otros. Actualmente trabaja como bailarina / intérprete en diferentes proyectos artísticos.

S’acaba la sessió i de camí al meu despatx penso Linn… els contes a vegades acaben bé… no serà… que la Linn… és HAMELINN i els Residents són els ratolins que segueixen la seva música?  Els contes són molt savis! Jo crec en els contes!

 

Jordi Sánchez

Professor. INSTITUT BARRI BESÒS.

Barcelona.

 

Ens havíem oblidat de presentar-nos!!!

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2018/11/16/ens-haviem-oblidat-de-presentar-nos/

Aquests dies hem estat treballant tant que ni ens hem pogut presentar.

Som alumnes de 3r d’ESO de l’institut Montjüic  i aquest any la nostra residència la fa l’Anna Serrano, amb col·laboració del teatre lliure.

Alumnes de 3r d’ESO
Nerea Alberca Núñez, Soujan Bhattarai, Wiktoria Chojnicka, Abdelmoghit El Bouyousfi,  Garrí Darder Marc, Gil Cuestas Àlex, Huaringa Calvet Saori, Khamouch Sbay Marwa, López Montero Danelson, Maleno Domínguez Julian, Martínez de la Cruz Juan, Mercedes Martí Miriam, Monzó Espinosa Claudia, Quiñonez Infante Nathalia, Rizzetto Trujillo Marco, Rodríguez Blas Raquel i Serrano Giménez Mireia

Professors
Vicent Santamaria i Imma Solé