8 de novembre. Què volem apendre juntes?

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2018/12/10/8-de-novembre-que-volem-apendre-juntes/

Blanca:

Comencem – com darrerament- amb una rutina d´activació/escalfament del cos, entrar en contacte amb el cos de diferents formes i en diferents moments, també activant diferents sentits. Ho guia l´Oscar, un serpenteig amb moviment en ondes de dalt a baix. Hem de moure la columna vertebral desde el coll fins el coxis agafant gradualment una mena de ritme, començem a sentir certa calor, els músculs sen´s activen, alguns entrem amb força facilitat però hi han companys a qui els hi costa afegir-se al grup, estem a mitges. L´Oscar ens parla de la importància de l´energia.

Intervé el Xavi amb el Shaking, ens recordem del shaking de la setmana passada, resistència i compromís, ens adonem que al ser la segona vegada que el fem ens surt millor, ja sabem una mica de què va, i sabem que ens deixarà fent shaking una bona estona, però curiosament els que estaven asseguts es comencen a afegir. finalment acabem amb un exercici de respiració que és com un part col.lectiuaquet final ens ha encantat. Ha servit de relaxació.

Tercera rutina d´activació, rotllana coreogràfica, és un exercici que ja hem fet anteriorment, així que ja sabem de què va i entrem amb molta facilitat, es nota que anem millorant. En rotllana un fa un moviment i la resta el copien. Cada alumne de la rotllana afegeix un moviment al de l´alumne anterior, és important els silenci, el parlar ens resta concentració i dispersa la nostra energia, acabem amb una coreografia que fem cada cop més ràpid. Ha quedat molt bé i acabem l´activitat satisfets i amb bon sabor de boca, també suats!

Els paisatges sonors predisposen el nostre cos i la nostra ment d´una altra manera, ens obliguen al silenci i a la concentració, també a l´escolta del detall, Ens agrada la idea de paisatges sonors que proposa la ItxasoAjuda tancar els ulls, escoltem el que hi ha, el  que ha fet el nostre companya i afegim un  que lligui amb ell. Podem pensar en volums, textures, matisos. Tanquem els ulls, imaginem un paisatge, postura còmode, esquena recolzada al terra .

Juntament amb la Itxaso acordem: sons per l´interior del nostre cos, sons per l´espai sideral, sons per una selva tropical, i acabem amb sons per la mort. Aquesta activitat ens relaxa molt i ens deixa sorpresos, ens adonem que en general tenim poca consciència de les capacitats “sonores” del nostre cos. el cos com a capsa de sons, de música, també assagem l´escolta, el detall, posar-nos en relació amb el que  el nostre company coexistint amb ell, sense xafar la seva feina sinó integrant-nos amb ella.

Què VOLEM APRENDRE JUNTES?

Passem a desplegar els desitjos de coses per aprendre juntes que van expressar la sessió anterior. Fins crear 5 grups de desitjos possibles.

Escriuen les diferents àrees de desig sobre un rotlle de paper i els conviden a situar-se davant del grup de desitjos que més gust els vingui investigar.

Parkour Aikido/ maquillatge/ ball/ edició audiovisual/

Ja per grups els proposen plantejar-se diferents preguntes:

– Què és el que més t’agrada d’aquesta àrea, com la definiries?

– Què saps en relació a aquest àrea?

– Com has après el que saps en aquest àmbit?

– Com creus que podries seguir aprenent?

 

QUÈ VOLEM APENDRE JUNTES. PRIMERES PRÀCTIQUES

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2018/12/10/que-volem-apendre-juntes-primeres-practiques/

ANNA SEISDEDOS / ARIADNA GOMEZ:

29 de novembre

Avui ha vingut la meitat dels alumnes, ha estat una pena, el fet que falti tanta gent afecta al desenvolupament del grup, funcionem a com a col.lectiu, si un falta aixo afecta a la dinàmica de la resta. El que fem es començar a practicar els nostres aprenentatges seguint el full de ruta que vam decidir el día anterior, a partir de les fitxes d´aprenentatge que vam fer amb la Blanca.

 

Parkour

El nostre company Izan, a partir d´un vídeo d´internet, ens va ensenyar un pas de Parkour que es diu Twist, en grups de tres persones l´hem reproduir. Era una activitat difícil, no pels moviments que haviem de fer, sinó perquè havies de confiar en el company per no caure. Els especialistes poden fer aquesta activitat sols, però nosaltres no, som principiants i necessitem a algú que ens recozi i ens ajudi. estem aprenent. Ens vam sentir nerviosos al principi, però desprès ens ho vam passar bé.

 

MICHAEL / NEREA:

Maquillatge a partir de lectura de cartes del tarot.

Vam estar amb els companys a la classe i ens vam maquillar la cara a partir de la interpretació que el company feia d´una carta del tarot sobre la meva cara. Em vaig sentir bé, em vaig relaxar, i tenia un sentiment d´intriga i nervis per veure com quedava la meva cara, necessitava confiar en la persona que m´estava fent el maquillatge. Quan em va tocar maquillar a mi em vaig fixar molt en les formes i faccions  de la cara de la meva companya, vaig resseguir les seves faccions amb un pinzell, els ulls, el tipus de pell, la línia de les celles. Volia fer el treball bé , estava tranquil perquè la persona a qui maquillava era molt amiga meva.

 

LUCIA /VICTOR / HAJAR:

Bachatta:

 

Les nostres companyes Valentina i Hajar ens va ensenyar els passos de Bachata a partir d´un ball que van trobar a internet.  Vam posar música i en parelles vam fer els ritmes que tota la classe pogués fer. És un un tipus de ball que no puc fer sol, s´ha de fer en parelles i necessito sincronitzar-me amb el company per seguir els mateixos passos.

Parlem de la nostra memòria

Des de Txalo Toloza i Laida Azkona EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/pauclaris1819/index.php/2018/12/10/parlem-de-la-nostra-memoria/

Fa dues setmanes ens vam posar en parelles i ens vàrem explicar mentre dibuixàvem la casa on vam viure de petits.

Les següents sessions vam presentar el que havíem fet,

però explicàvem la casa de la parella com si fos la nostra.

Si hi havia alguna cosa que no la sabies o no la recordaves, t’ho inventaves.

Inventàvem records i generàvem nous espais a la memòria.

Zaira Cano i Virginia Mazzarino

Examen

Des de Pau Miró EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1819/index.php/2018/12/05/examen/

El passat divendres 30 de novembre, en Pau Miró va plantejar a l’alumnat del grup de teatre una activitat inesperada en dies de projecte: un “examen” escrit que constava de divuit preguntes.

  1. Què és per a tu una història?
  2. Quins elements necessitem per crear una història? Digues com a mínim set elements.
  3. Descriu un acte d’injustícia.
  4. De quin tema voldries parlar a la teva història? Per què?
  5. Esmenta tres gèneres literaris.
  6. Digues el títol d’una cançó que t’emocioni.
  7. Descriu què és el que et commou d’aquesta cançó.
  8. Explica en una frase què és per a tu el teatre.
  9. Digues tres coses que et facin ràbia.
  10. Imagina’t que has escrit un text teatral que s’ha estrenat al millor teatre de la ciutat amb molt d’èxit. Quin és el títol del text?
  11. Què él que més valora la crítica del teu text teatral?
  12. Digues una cosa que et faci por.
  13. Copia una de les tres respostes d’un company per a la pregunta 9.
  14. Digues dues coses més que et facin por.
  15. Dibuixa en tres vinyetes les tres pors (una por per a cada vinyeta).
  16. Imagina la següent situació: Estàs participant a un campament. És de nit. A cada tenda de campanya hi ha vuit persones. Estàs dormint. De sobte, et despertes i veus una cosa estranya. Però no ho expliques a ningú, ni en aquell precís instant ni l’endemà. Descriu què és el que has vist, i explica perquè  no ho has explicat a ningú en aquell moment.
  17. Imagina, dins de la mateixa situació, un flashback: Anem enrere en el temps, quan montàveu la tenda. Llavors va passar alguna cosa a la que no li vas donar importància. Ara (en el moment present de la situació) la recordes perquè la lligues amb la cosa estranya que acabes de veure. Descriu què és el que recordes.
  18. Seguim en la mateixa situació: Anem endavant en el temps, després de la nit en què has vist una cosa estranya.Tot això que ha passat aquesta nit ha tingut unes conseqüències. I per excusar-les, li dius una mentida al teu professor o a una autoritat. Quina mentida li expliques?

David Arnaiz

Efectes d’una intensa activitat física

Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2018/12/05/efectes-duna-intensa-activitat-fisica/

A mí, especialment em va agradar la última sessió més que l’altre, perquè a la última vam canviar els exercicis de mobilitat corporal.

A l’última sessió, vam fer uns massatges amb una parella, els quals consistien en relaxar a l’altre company, que es el que estava rebent els massatges.

Després, la Mónica ens va preparar el següent exercici: Amb els massatges que ens havia fet la nostra parella,  havíem d’expressar el que havíem sentit, ballant els moviments.

La majoria de la gent estava ballant moviments del canell, moviments de cap, etc…

Després, quan vam acabar aquesta activitat, ens van portar a un altra aula diferent, i ens van ensenyar les fotos que havíem fet a les anteriors sessions.

Aquesta activitat consistia en veure els canvis físics que produeix el teu cos abans i després de fer un exercici físic, com, en aquest cas ballar.

Va ser curiós perquè, vam veure diverses transformacions; hi havia gent que no canviava gens després de fer exercici físic, però en canvi, hi havia gent que havia bastant, perquè es notava el desgast en els rostres de la gent, galtes més vermelles, etc…

Manu Fernandez de Castro.

 

Sessió de conciencia de cos

Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2018/12/05/sessio-de-conciencia-de-cos/

Vam fer una activitat que tracta de que dues persones que una estava amb els ulls tanques i l’altra li tocava les articulacions del cos (cames,peus,mans…).

El Joan i l’Alvaro vam fer aquesta activitat i ens va agrada molt, ho vam disfrutar.

Primer vam començar amb les articulacions del cap, picant amb els dits sentiem unes mans gustosses que ens tocaven el cap.

Després vam ballar amb els ulls tancats sols amb totes les articulacions toves, tractar de ballar amb totes les articulacions.

Les sensacions són: tranquilitat.

 

NINOTS DE PLASTELINA

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/12/05/ninots-de-plastelina/

Hem treballat per parelles,un mou a l’altre com si fos plastilina,lent escoltant la música.

Fem moure a la meva parella como si fos una ballarina.

El mateix canviant de parella

  • Ara vaig a invitar fer aquest exercici però amb un moviment més continu,que hi hagi més moviment.
  • El mateix exercici però ara fem un recorregut en cercle portant al nostre company.
  • El mateix y desprès el que ha mogut es para quiet fora i l’altre intentar repetir els moviments que l’havien fet,hem de sentir i recordar quins moviments hem fet i repetir-los