¡SILENCIO! ¡ES EL CUERPO EL QUE HABLA! Andrés Waksman

Des de Andrés Waksman EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1819/index.php/2018/11/25/silencio-es-el-cuerpo-el-que-habla-andres-waksman/

La veritat és que havent llegit el magnífic article de la Salima i l’Alba poc he d’afegir…

Dimecres 21 enfilem camí cap a ALAS – Artes en movimiento https://alasbcn.com/

L’escola de l’Andrés, situada en un deliciós passatge del Poblenou, rodejada d’antigues fàbriques… i…immediatament penso… té màgia…és màgic… a veure si transforma els alumnes i els converteix en uns ballarins de primera!

Un cop a dalt confirmo el pressentiment, aquest lloc té…quelcom que… no sé ben bé… té àngel… té ALES!

I comença l’espectacle!

Carreres, persecucions, equilibris Zen, cercles…

S’afegeixen nous exercicis : voltejar sobre el cul com una baldufa,

fer l’estàtua, lluitar per aconseguir conquerir el lloc en el sofà imaginari,

la motxilla,

l’ascensor,

l’escultura humana…

tot barrejat amb sentiments d’alegria,

de por

i de provocació i unes gotes de TABASCO[1]!

 

I quan està tot a punt d’acabar, arriba la reflexió del creador.

L’Andrés es dirigeix a la rotllana que l’escolta atentament (¡MILAGRO!)

i els diu: “Dejad que el cuerpo hable.

Escuchémosle. Hablamos con el cuerpo, a través del cuerpo, no con la boca.

El cuerpo tiene que implicarse. Si hablamos, el cuerpo se debilita.”

S’acaba la sessió. FELICITATS NOIS I NOIES, avui heu treballat molt bé!

Baixem les escales que ens separen del paviment del Poblenou i penso…en la frase… ¡Silencio! ¡Es el cuerpo el que habla!… em recorda a…  ¿A qué?… no sé, em resulta familiar…

Per fi ho trobo… La casa de Bernarda Alba…

Lloc màgic, llum especial, els alumnes funcionen i s’ho passen bé… Mira que si l’esperit de Federico[2] estava amb nosaltres!

Jordi Sánchez, professor.

Ins. BARRI BESÒS.

Barcelona.

«El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la educación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad de un pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar a una nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y el sentimiento del hombre».

Federico García Lorca, palabras en el Teatro Español de Madrid durante una representación especial de Yerma, [1934-1935].

 

[1] La salsa Tabasco es una famosa salsa picante de origen estadounidense creada en 1868 por Edmund McIlhenny. De sabor picante, se prepara con chile tabasco rojovinagreagua y sal macerados en barriles de roble. Aunque su nombre procede del estado mexicano de Tabasco, se trata de un producto estadounidense elaborado por la McIlhenny Company, que produce toda la salsa vendida en el mundo

en su sede situada en el domo de Avery Island en la parroquia de Iberia en la zona meridional del estado de Luisiana, en el sur de los Estados Unidos.

[2] Federico García Lorca (Fuente VaquerosGranada5 de juny de 1898 – entre Víznar i AlfacarGranada18 d’agost de 1936) va ser un poetadramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Adscrit a l’anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se’l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser homosexual. (Viquipèdia)

 

 

 

 

Un gran descobriment…..sessió de disfresses!!!

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2018/11/25/un-gran-descobriment-sessio-de-disfresses/

Hem descobert que a institut tenim guardades moltes disfresses, encara no les havíem començat a utilitzar. Però quan les hem trobat ens hem tornat bojos, ens hem tarat completament!!!

Des que hem començat amb l’Anna continuament anem descobrint l artista que portem a dins

I és que disfressar-nos ens fa riure i ens agrada molt!!!!

“QUIEN JUEGA AL JUEGO, EL JUEGO LO JUEGA”

Des de Andrés Waksman EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1819/index.php/2018/11/24/quien-juega-al-juego-el-juego-lo-juega/

Nos desplazamos a ALAS, la escuela de danza de Andrés Waksman, para seguir la sesión de En Residencia con los alumnos de 2º de ESO del Instituto Barri Besòs, el nuestro.

Nuestro profesor Jordi, nos lleva de observadoras y nuestra primera sorpresa es que al llegar, se nos invita a participar en la sesión, así que nos descalzamos e iniciamos un rondo de calentamiento, que tiene como objetivo  crear unidad entre nosotros (hay mucho físico). Nos han puesto por parejas para que trabajemos en equipo.

Dos coreógrafos dirigen la sesión: Linn Johansson tiene mucha fuerza vital se mueve como un Demonio de Tasmania, no para quieta, incita al movimiento, corre, salta, habla, respira….

En cambio Andrés Waksman se mueve como una gruya, sus movimientos son fluidos, suaves, flota sobre el parquet…

Salimos del grupo y nos dedicamos a observar la sesión y a tomar notas…

Les hacen trabajar mucho, insisten en que no se distraigan. Introducen una actividad: Jugar a conquistar el territorio del otro, cueste lo que cueste. Y una alumna dice: “¿Para qué conquistar el territorio del otro, si es mejor compartir?” Gran reflexión.

Luego les hacen aguantar el peso del miedo y a la vez adaptarse al cambio que el miedo les puede provocar.

Seguidamente, hacen como que están encerrados en un ascensor apretados y tienen que adaptarse a la situación y moverse todos al mismo tiempo, pasando unos por encima de otros.

 

Es un ejercicio para escucharse entre ellos, para aprender, que es mejor actuar que hablar, el cuerpo también tiene que hablar.

Y por último hacen un juego de concentración “pasar la pelota con la palmada”, es muy común en teatro, lo hacen con sus nombres.

Después con colores y si repiten el mismo color tienen un castigo impuesto por los compañeros.

Al final aparece una frase que nos hace pensar, la dice Linn Johansson: “Quien juega al juego, el juego lo juega.”  Tres días después, aún le estamos dando vueltas a la frase…

Salima Ennahi y Alba Carrillo.

Ins. Barri Besòs. 4º ESO (Artes Escénicas).

INICI I ESCALFAMENT

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2018/11/23/inici-i-escalfament/

Hem creat una rutina que a cada sessió utilitzem per començar, consisteix en fer moviments amb la mà dreta, l’esquerra, cintura, peu dret i peu esquerra. Comencem amb el numero 10 i anem baixant de número successivament cada ronda.

Ens serveix per situar-nos, escalfar, motivar-nos i concentrar-nos.

AVUI ESTIC…..

Sempre comencem fent un cercle i expressant amb un moviment com ens sentim cada día. Aquest exercici ens serveix per saber com estan els nostres companys i  fer més forta la nostra confiança.

Centre Documentació del MACBA, taller de la Mercè i galeria Chiquita room

Des de Mercè Soler EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/menendezypelayo1819/index.php/2018/11/22/centre-documentacio-del-macba-taller-de-la-merce-i-galeria-chiquita-room/

 

 

 

 

 

 

 

 

Ahir vem fer la primera sortida amb el grup de Creadors amb Residència amb la Mercè i la Berta.  Vem visitar el Centre de Documentació del MACBA, el taller de la Mercè i una galeria d’art.

Al MACBA després de  deixar les motxilles a l’entrada , pujar unes escales fins el primer pis , vam entrar dins d’una sala on hi havien dues taules amb llibres d’artistes. La Marta i L’Estel ens van explicar una mica la historia de cada llibre i el seu autor:

Antoni Llena : llibre amb les lletres fetes amb l’aser.

Augusto de Campos: autor portugués, que fa jocs amb les paraules.

Maletí Negre: on a dins hi havien coses de diferents artistes amb diferetns formats.

Jenny Holser: Copiava frases que li semblaven extremes en tots els sentits.

Perejaume i Joan Brossa:  llibre amb poemes de Joan Brossa i imatges de Perejaume.

 

El que més ens va agradar va ser el moment de posar-nos els guants i poguer tocar nosaltres mateixos aquells llibres tant especials i també el valor de cada llibre!

A poques passes hi havia el taller de la nostra artista , la Mercè Soler. Un espai de coworking  compartit amb dos pintors, un escultor i un il·lustrador. Una antiga bodega que a l’entrar feia olor a humit però a dins tot l’espai estava molt ben aprofitat , molt acollidor i amb moltes  coses ….

I per últim, vem visitar una galeria acabada d’inaugurar: La Chiquita room.  L’exposició actual és una col·lectiva de 20 artistes. Tots han fet una reiterpretació d’un mateix mapa de del 1860 de Barcelona. Ens ho va explicar la Laura de la galeria i també una de les artistes, la Coco.





 

Lliberació _Me/You

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/11/21/lliberacio-_me-you/

_ Avui ens hem moguts fent veure que portaven objectes de diferent  pes i havien de passar -los al companys.

_ Desprès ens hem mogut com a titelles, prenen consciencia del pes del nostre cos i jugant amb el pes i no pes. Hem de sostre el cos i deixar-lo caure.

_ Pes parell, un ha de moure a l’altre com si fos una titella. La titella s’ha de deixar anar i no fer cap moviment, es el company qui dirigirà els seus moviments, de forma lenta i controlada.

_ El mateix exercici però ara hem de aixecar o estirar a la titella.

_ Per últim, hem treballat l’agrupació i l’extensió del cos,utilitza dues velocitats (lent -ràpid ) i 3 nivells (alt/mis/baix). En el nivell alt estarem estrats, el mis ajupits o asseguts i el baix estirats.

_ Finalment hem fet relaxació.

PEL TERRA

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/11/21/pel-terra/

Van treballar amb la Constanze en  dos grups. Un grup havia de seguir els moviments de l’altre grup,seguint la música.
Desprès van rodar pel terra com volien per a passar desprès a arrossegar-nos i lliscant-nos
-Seguidament el lliscament havia de ser amb 4 recolzaments hi havien de anar avançant.
-Desprès haurien de pujar i fer salts i girs.
-Finalment ens desplaçaven per parelles pel terra,amb 4 contactes,   i mantenint el contacte visual.