SESSIÓ 6 – 6 Nov 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2018/12/04/sessio-6-6-nov-2018/

En primer lloc, ens vam reunir per grups de quatre persones que va escollir el Bruno Ollè i ens va donar uns qüestionaris perquè nosaltres féssim una reflexió sobre la pel·lícula que ens va posar la setmana anterior.

Després, vam posar les taules en cercle i ho vam posar en comú entre tots.

Finalment, ens va donar sis paperets a cadascú de nosaltres, i ens va dir que ho pintéssim tot amb llapis, i cada cop teníem menys temps. Per exemple vam començar amb cinc minuts de temps, després dos… I així fins a arribar a un segon. I així vam acabar l’activitat.

 

Alejandro

SESSIÓ 5 – 30 Oct 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2018/12/04/sessio-5-30-oct-2018/

Comencem amb un joc on havíem de contar quantes passes feia l’equip blanc. Abans de continuar llegint, proveu vosaltres també.

En vam comptar 14, però el vídeo tenia un altre sentit. No ens n’havíem adonat que a la meitat sortia una persona disfressada de goril·la. Això ens ho van posar perquè ens adonéssim que no només ens hem de fixar sempre en el que ens diuen.

Després ens va donar un paper amb una figura que havíem de retallar, i una vegada retallada, la vam haver de doblegar i enganxar per tal que agafés la forma d’un bol de crispetes.

Això va ser per veure un documental que ens va posar sobre gent que busca coses al carrer: fins i tot menjar!

Creiem que el documental tenia una idea una mica repetitiva i es va fer un pèl llarg.

SESSIÓ 4 – 23 Oct 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2018/12/04/sessio-4-23-oct-2018/

Ayer, día 23 de octubre, Bruno Ollé nos enseñó en clase diferentes artistas y sus sorprendentes obras que jugaban con las palabras y los puntos de vista.

Más tarde nos mostró unos vídeos. Nos llamó la atención la del artista David Singley ya que transmitía el siguiente mensaje: “Tienes que estar contento con tu obra ya que si a los demás nos les gusta, al menos te gusta a ti.”

Bruno también nos quiso explicar que vivimos en una sociedad de consumo. Hicimos la reflexión a partir de otro un pequeño vídeo.

Por otra parte, nuestro artista nos trajo unos objectos que se había encontrado por la calle y algunos intentamos hacer una construcción (otros se negaron a tocar “basura”). Nos ha parecido interesante ya que a veces las cosas que tiramos no son basura, pueden tener otra vida y no somos conscientes de ello.

En esta sesión ha habido multitud de opiniones de los alumnos, pero todos nos hemos quedado sorprendidos por lo transgresor de algunas obras.

 

SESSIÓ 3 – 16 Oct 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2018/12/04/sessio-3-16-oct-2018/

Durante la primera hora de esta sesión cada uno explicó por qué había hecho el dibujo de la sesión anterior. Antes de ponerlo en común, cada uno pensó y escribió las ideas detrás de su dibujo. Después, mostramos el dibujo que habíamos hecho a partir de una palabra y explicamos por qué dibujamos eso o qué es lo que queríamos transmitir.

Cuando hubimos acabado, salimos al patio con los dibujos y unas plantillas con las palabras. Con un spray pintamos la palabra en el dibujo. Después de esto, con tizas y con la plantillas, las pintamos el patio.

Como dificultades encontramos que pintar con el spray era mucho más fácil y rápido que con la tiza. Por otro lado, nos gustó salir de clase, fue agradable y divertido, sobre todo porque no solemos hacer actividades de este tipo en otras asignaturas.

Saioa y Paula

 

24/10 PRIMERES FOTOGRAFÍES

Des de Antoni Abad EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/poetamaragall1819/index.php/2018/12/04/24-10-primeres-fotografies/

A la classe hem fet 4 grups de 4 persones. cada grup proposa idees per fer fotografíes a partir de les etiquetes:  ESPAIS, ÉSSERS VIUS, OBJECTES i ACCIONS. Les idees consensuades  pel grup surten a partir de la combinació d’aquestes etiquetes

Posem les idees en comú i escullim entre tots les fotografies a fer.

Fem les primeres fotos a l’institut amb la càmera panoràmica Horizon, que és   analògica. Els llocs triats són la classe, la biblioteca i les escales del gimnàs.






 

INTERVENCIÓ A L’INSTITUT

Des de Mònica Planes EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/juanmanuelzafra1819/index.php/2018/12/03/intervencio-a-linstitut/

La meva intervenció consisteix en quatre objectes mòbils i plàstics, uns enganxats al sostre i els altres a l’escala d’incendis. Els quatre objectes que estan fets de porexpan són: una sabata, un barret, una cantimplora i un subratllador d’un color cadascun. Aquesta intervenció va lligada a un exercici que vam fer sobre el nostre espai preferit a l’institut. Jo vaig triar la segona planta de l’escala d’incendis perquè és l’espai o les meves amigues i jo estem durant l’hora del pati. Per tant el que vaig fer va ser atribuir un objecte i color a cada una i a partir d’això, desenvolupar les idees i objectes que posaria.

Mitja setmana després, a causa de pluges, els plàstics estan mig desenganxats però segueixen aguantant. En canvi, els objectes que vaig penjar del sostre han desaparegut. Només queda un.

Emma Alfonso

La meva intervenció a l’institut tractava d’enganxar senyals amb un símbol determinat a la porta dels lavabos de l’edifici antic. El símbol que vaig escollir va ser el de la transexualitat, ja que crec que el petit col·lectiu de l’institut necessita espais on estiguin inclosos.

Vaig pensar que la porta dels lavabos seria un bon lloc per fer la meva intervenció perquè hi han els típics senyals on hi surt una dona i un home.

Una setmana després, vaig començar a enganxar més senyals per tot l’institut, però no només a una porta de l’edifici antic sinó que a totes les portes que hi han.

Cristina Ortiz

Nosaltres hem decidit fer unes fletxes per indicar un lloc en el que mai abans havíem prestat atenció: les reixes de la part de davant de les escales vermelles ( al costat de l’aula de música). També hem posat una frase que ens motiva a fer-nos preguntes. A part d’això, també hem creat diferents posters amb frases motivadores amb la finalitat d’animar-nos quan venim a l’institut, entrant per la porta de la classe.

Aina Aragonès i Claudia Pita

Aquesta intervenció l’hem realitzat pensant en com podríem modificar la llum natural, mitjançant l’ús de materials que tenim a mà, com paper i tisores, entre d’ altres coses.

També vam tenir en compte el sol i el tamany de les finestres, lletres i posicions d’aquestes, perquè tingui major efecte; quan el sol està en la posició correcte per reflexar la llum natural en el sòl o la paret creant l’efecte buscat.  

Vam escollir aquestes paraules perquè tenen una relació directa amb el tema. 

Elias Nuñez i Melisa Cochior

 

Nosaltres vam decidir fer una intervenció a les papereres de l’institut. Varem col.locar unes petites cistelles de bàsquet a la part superior d’aquestes per tal que la gent intentés cistellar les seves deixalles i que acabés sent un joc, per tal de que fos entretingut netejar. Varem col.locar a una a una brossa del pati, la qual va desaparèixer en les primeres 24 hores. La següent estava ubicada davant de l’aula 23… va ser trencada. L’última en ser desapareguda va ser una al tercer pis de l’edifici de Provença, també va desaparèixer.

Martí Sort i Xènia Gatius

 

En aquesta activitat nosaltres vam decidir escriure frases motivadores als miralls dels lavabos. Volíem fer-ho en tots els miralls de l’institut, però només hi ha als lavabos de noies així que només ho hem pogut fer en dos.

La intenció d’aquesta activitat és que quan la gent es miri al mirall es sentin millor amb ells mateixos, ja que poden tenir un mal dia i aquests detalls sempre van bé.

¡Tómate un momento para apreciar lo increíble que eres!

¡Encontraras la felicidad cuando dejes de compararte con los demás!

En aquesta activitat hem tingut un problema, les senyores de la neteja contínuament ens esborraven el que escrivíem al mirall, encara que li vam fer arribar una nota demanant que no ho esborressin.

Vlada Gutuleac i Mar Olmedillas

 

PARLEN ELLS I ELLES: QUÈ ENS ENVOLTA?

Des de Agnès Mateus i Quim Tarrida EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons1819/index.php/2018/12/02/parlen-ells-i-elles-que-ens-envolta/

“Just el dimarts passat 20 de novembre vam trencar la rutina i en comptes d’anar cap al la Sala Beckett, vam anar a prendre els núvols a una petita plaça de la Rambla del Poblenou.” (Adrià)

“Aquesta activitat tenia com a objectiu veure allò que no veus quan vas pel carrer caminant, amb patinet, bicicleta…”. (Joel)

“Vàrem anar a observar l’entorn que en envoltava. D’aquell mateix entorn, cadascú individualment havia d’observar 10 fets i desenvolupar una història per  a cadascun d’elles. Per exemple: Una parella camina, creua la plaça, l’home va amb tirants i la seva parella va abrigada fins el monyo. L’home va amb tirants perquè és nòrdic i no té fred i la dona va amb anorac ja que és sud-americana i allà no estan acostumats al fred.

Els fets havien de ser reals, però a partir d’aquells fets, tu podies inventar. Ens va ajudar molt,  ja que mai ens havíem fixat tant plenament en el nostre entorn, i aquesta activitat ens va fer obrir els ulls, i ser conscients de la realitat”. (Adrià)

“Les meves activitats preferides han estat totes en les què havíem d’escriure històries, és una de les meves passions. (..) és tot inesperat, mai no sabem el que farem, no hi ha cap norma, no hi ha res malament. I per això m’agrada tant”. (Maya)

“De totes les activitats que hem fet, no vull triar cap,  a mi m’han agradat totes!  Però una de les que més ha estat la que vam fer el dia que vam sortir a la Rambla del Poblenou. Aquesta activitat tractava de trobar cares,  imaginar-les pel carrer. Cadascun de nosaltres imaginava una cosa diferent. Vam aconseguir trobar bastants cares,  algunes gracioses i d’altres peculiars”. (Yousara)

Després vam mirar a través d’un marc, com si estiguèssim dins la televisió. Va ser un dia d’observar molt, de veure els diferents punts de vista, les diferents intencions i intensitats amb les que pots fer-ho.

Molts ens adonàvem que, malgrat ens consideràvem persones observadores, en realitat no ho èrem tant com crèiem!

Reflexión de Teatro: El diálogo

Des de Pau Miró EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1819/index.php/2018/11/30/reflexion-de-teatro-el-dialogo/

Entre el 16 y 19 de noviembre, los alumnos de 2º de la ESO del grupo de teatro realizamos una actividad (con los mismos grupos del monólogo) que consistía en hacer un diálogo a partir del monólogo añadiendo un personaje que no hubiera salido aún en el monólogo (es decir, que aún no conocemos) y el protagonista que sí había salido en el monólogo.

David Arnaiz  nos dio una serie de consignas de lo que tenía que incluir el diálogo, las consignas decían que podía incluir un flashbackEl flashback tenía que explicar algún dato que hubiera salido en el monólogo. También cada personaje tenía que expresarse tanto con  lenguaje verbal como con lenguaje no verbal. Tenían que estar presentes las acotaciones para describir y las acciones que hacían los personajes, y también al principio de la historia, antes de comenzar a hacer el diálogo, se tenía que poner una acotación que describiera la entrada en escena del nuevo personaje y el espacio donde se encontraban los personajes. Finalmente, al acabar el diálogo, la escena se tenía que situar en el tiempo del monólogo, y si se trataba de un flashback, se tenía que volver al presente. Los grupos de la tarea eran los mismos que los del monólogo porque cada grupo sabía más que nadie lo que sentían los personajes (sobre todo  el principal porque estaba en el monólogo), porque cada grupo había escrito el monólogo.

En el caso de mi grupo, lo que hicimos fue grabar un audio a partir de las pequeñas frases que ya habíamos formulado y soltar frases improvisando. Eso me hizo aprender a saber formular un diálogo de forma improvisada . También aprendí a hacerlo de una forma más sencilla y natural que de la forma clásica, con la que hubiéramos acumulado mucho más tiempo, y además, nos ayudó mucho, porque no teníamos casi ideas para formular el diálogo. También he aprendido a formar un diálogo con dos personajes con diferentes maneras de expresarse, utilizando puntos suspensivos, signos interrogativos, signos de exclamación o también breves silencios. Este formato nos ha ayudado a formular más ideas porque el diálogo el diálogo lo hacíamos como si estuviésemos haciendo una conversación, pero poniéndonos en la piel del personaje.

Esta actividad me ha enseñado mucho a hacer un diálogo porque, personalmente, antes de esta actividad no tenía ni idea de cómo hacer un diálogo, y esta actividad me ha ayudado mucho a hacerlo. Creo que me servirá mucho lo que he aprendido en la actividad para cuando  tenga que hacer diálogos no solo en este proyecto de teatro, también en otras materias; cuando tengamos que hacer diálogos y sepamos formularlo; y sobre todo cuando tengamos que hacer nuestra obra final del proyecto con Pau Miró.  Podremos saber utilizar los flashbacks , colocar el tiempo de los flashbacks en el diálogo y organizarnos en grupo para hacer el diálogo (si es en grupo). Y seremos capaces de pasar un monólogo a un diálogo.

Alexandra Moral