El cos ens parla – Parlem del cos

Des de Sergi Faüstino EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/costaillobera1819/index.php/2019/02/21/el-cos-ens-parla-parlem-del-cos/

EL COS ENS PARLA

Vam fer una activitat sobre el que ens transmetia una  imatge. Hi havia dos diferents tipus de imatges: quadre i fotografia.  Vam fer parelles composades per una persona de 1r d’ESO i una de 2n i vam escollir una imatge. Quan ja la teníem triada, vam contestar unes preguntes: que ens transmetia i perquè. Ens vam separar per les parelles i ens vam posar a pensar fins a arribar a un acord i vam fer una posada en comú amb tot el grup. Després les persones que havíem agafat una imatge que era una pintura ara havíem d’agafar una fotografia i fer el mateix amb ella. Ho vam tornat a posar en comú i finalment vam fer uns petits grups per temàtica de la imatge semblant. En unes cartolines vam escriure tot el que havíem pensat de cada imatge.

    

Parlem del cos

Us expliquem una manera de fer un feedback entre públic i artistes amb les sensacions que ens ha provocat com espectadors veure una peça d’expressió corporal. Primer de tot, vam fer les actuacions que vam estar preparant en petits grups els darrers dies, i el públic escrivia una paraula que li havia suggerit l’actuació en un mural on estava marcat el nom dels actors, després vam comentar  i vam explicar perquè ho havíem escrit.

Un altre dia vam repetir l’activitat, però aquest cop no sortien els noms dels actors, una mica més abstracte.

Totes les paraules les vam enganxar a una cartolina i les vam penjar en el passadís de 1r d’ESO.

Anticlímax

Des de Pau Miró EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1819/index.php/2019/02/20/anticlimax/

El pasado viernes 8 de febrero el grupo de teatro de 2º de la ESO realizó una actividad en la sala de actos,  que  consistía en crear un anticlímax en grupos de 3 o 4 personas.

A partir de las historias que habían explicado algunos compañeros sobre vivencias negativas o tensas que les habían pasado en la vida real (la mayoría iban sobre machismo o racismo), como ya habíamos creado entre todas estas historias un clímax,  ahora teníamos que crear una escena que diera la vuelta a todas aquellas historias , es decir, teníamos que crear una escena después del clímax  que contuviera algún contenido anecdótico o positivo, añadir una escena que no generase tensión, para que la obra pudiera descansar de escenas con clímax. Tiempo después teníamos que explicar o representar en el escenario la idea de la escena que habíamos decidido entre todos los grupos.

A partir de esta actividad he aprendido  cómo transformar una escena con momentos tensos o escenas con clímax  en una escena que le dé la vuelta y dé un descanso a la escena y también al público que lo esté viendo, como por ejemplo, añadir un flashback de la infancia del personaje. También entre todas las ideas que tenían los grupos he podido tener muchas más ideas y no solo tener un tipo de anticlímax en mi cabeza, ya que al principio solo tenía en la cabeza anticlímax que den alegría al personaje. Gracias a las intervenciones de mis compañeros puede ver más tipos, como por ejemplo, un recuerdo, una escena que haga reír… Y con estas mismas ideas, tenemos mucho más claro lo que es un anticlímax de lo que sabíamos antes de que Pau Miró nos lo explicara. Creo que todos lo teníamos mucho más claro después de realizar esta actividad.

Esta actividad me parece que nos puede servir muchísimo para la obra final, ya que la obra tendrá que obtener un anticlímax para que toda no sea con tensión. Y esta actividad nos puede servir para  aprender cómo hacer un anticlímax, o puede ser también que al final cuando escribamos la obra pongamos unos de los anticlímax que habían creado en los grupos. Aunque no solo nos puede servir para esa obra. También si algún día hacemos una obra o improvisación, ya sabremos cómo hacer un anticlímax y tendremos muchas más ideas de las que teníamos antes.

Alexandra Moral

No acabarà

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2019/02/19/no-acabara/

Al principi de nosaltres, tothom és  reconeixen el Fito. El nostre primer “tema” és la NASA, tot i que és una broma, però l’hem estat utilitzant fins avui dia.

Per descomptat, el tema de veritat és la teva imaginació. Sempre crec que no sóc imaginatiu. Per aquestes raons, el meu cervell ha estat pensant, pensant, i final tenia una resulta.

En aquest projecta, hem escrit molt relat sobre la “vida”, per exemple, Refugiats.

Sobre el tema que vam veure,tenia un part podemtocar i un part en mi vida crec nunca és va tocar.

Resultat d'imatges de vida

Un nou món

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2019/02/19/un-nou-mon/

Si haig de dir el que estic pensant, la veritat, no en tinc paraules per dir el que vull que m’entengueu, m’enteneu?, bé, doncs aixì hem sentia les primeres setmanes  a classe.  Cosa molt normal per que tot el que estaven fent era diferent els altres classes.

Durant el temps, vam estar de ser desconeguts entre companys de molts anys a ser companys de compartiments mutua. Hem tingut que compartir per entendre un dels altres, almenys una mica més. Hem descobert que en una cosa hi ha més d’una definició, i he après que fins les coses més estranyes tenen sentit. Estem a un comí desconegut que té un final desconegut que jo i ningú dels nostres el coneixem. Però estem preparats per descobrir-lo.

INEFABLE

Des de Fito Conesa EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1819/index.php/2019/02/19/inefable/

La NASA va ser el començament del fi i després vam seguir amb els doblatges, utilitzant les nostres paraules en veus d’altres.

La petxina ens va fer sortir de la nostra zona de confort per primer cop. Vam experimentar noves sensacions que van fer que ens exploti una bomba de graffitti compartit entre nosaltres deixant que tot flueixi.

Estem a mig camí i mirant cap enrere hem fet coses que cap de nosaltres creuria que siguem capaços.