QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/04/10/quinzena-metropolitana-de-la-dansa/

HAJAR I SALMA:

El divendres passat vam anar per la nit a l´espectacle de dansa a LA CALDERA, i vam veure BLANC SALVATGE de l´Anna Fontanet,  era dintre del cicle “La quinzena metropolitana de la dansa”. Vam seure en una sala blanca amb cadires asseguts al voltant i la ballarina i un noi amb un instrument van entrar per començar el seu espectacle.

La ballarina primer va fer un tipus de ball més tranquil, però després els gestos van ser més expressius i encara més quan l´ home va començar a fer uns cants guturals i a tocar un instrument que ens recordava als sons de les tribus de l´índia ó l´Àfrica, no sabíem si els sons venien de l´instrument ó de la gola del noi. La noia continuava ballant i feia gestos estranys amb la seva boca.

Aqui us deixem un enllaç perquè us feu a la idèa: https://vimeo.com/297756540

També hem trobat un vídeo del Guillem Codern que és el noi que feia els cants guturals.., son de l´Àsia!!

https://www.youtube.com/watch?v=pBDv9fN6GOg

Després vam anar a veure l´espectacle MIX-EN-SCENE de l´Alba corral i Amanta Velarde. ens van fer passar a una altra sala, dintre hi havia fum, i mentre ens estàvem seient va començar a sonar música molt animada, unes projeccions fetes amb ordinador maquíssimes que seguien el ritme de la música i una ballarina que ballava . L´altra noia estava a la taula de so fent de DJ, també controlava la taula de llums. L´ambient era tipus discoteca.., ens va encantar, especialment quan l´Alba ó l´Amanta va començar a llençar molt fort uns discos de vinil que es trencaven a la paret.

 

 

ANEM A LA BECKETT A VEURE: THIS IS REAL LOVE

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2019/04/08/anem-a-la-beckett-a-veure-this-is-real-love/

Aquell dia per la nit vam anar a veure una obra de teatre de l’Anna Serrano la nostra artista . Ens van acompanyar professors i families. Vam entrar i es van donar indicacions una de elles era que era un espectacle sense poder seure, estar tota l’obra de peu i seguint les indicacions que deien els actors.

 

 

 

 

 

                                                     CRÍTICA ” THIS IS REAL LOVE”

TIME OUT BARCELONA

“Llavors Elena i Max han trencat de veritat?” Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són / eren parella i formen part de Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartida per dos espectadors a la sortida de la Beckett es troba la fortalesa i la debilitat de ‘This is real love’, el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denúncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder.

El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part al gran aparell d’accions concentrades en el lacti espai ‘sixty’ què els serveix d’escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera -amb el desvergonyiment mestís d’un vídeo-clip de Rosalía- com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al colegueo. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador de passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir el seu inconformisme, la seva capacitat de reinventar-se i la gosadia d’allunyar sempre del que s’esperava.

EL PERIÓDICO

Què reflex de l’amor ens retorna una societat mercantilitzada i espectacularitzada? La pregunta no és poca cosa, i se la formula el jove Col·lectiu VVAA  en el seu últim espectacle, ‘This is real love’ , a la Sala Beckett fins al 10 de març. La seva joventut tampoc és un detall menor, perquè en la seva gosadia i pràctica crítica van a l’essència dels tics i Tocs contemporanis, s’acoblen amb frescor sentiments i algoritmes, egos i ‘likes’, i ens adverteixen des del púlpit de la no tan curiosa similitud entre matrimoni i patrimoni.

Alerta, la travessia requereix instruccions. En accedir a la blancor asèptica de l’espai dissenyat per  Marc Salicrú vam descobrir que no hi ha butaques, que el públic circula i actua -mòbil en mà- com massa no sempre crítica. I tranquils, que no es tracta d’una d’aquestes marcianades pensades per a museus -encara que es busqui l’ancoratge en mestres de la performance com Marina Abramović i Ulay-, aquí també hi ha història d’amor, la de  Elena Martín i Max Grosse Majench , protagonistes i exparella, segons ens expliquen, que han decidit regalar al públic l’espectacle de la seva ruptura.

Persona-personatge, punt de fuga principal d’una espiral de materials en la que giren sense complexos la retòrica nímia de les TED Talks – Sofia Gallarate  com xerraire supremacia amb la pornografia emocional del reallity disfressat de concurs televisiu. La música en directe esquinça el ventall des del trap i reggaetón fins al pop més triunfito. Encara queda lloc per a empalagarse de metafísica astral, i per coreografies ritualitzades per una secta ‘new age’, pregàries a la santíssima trinitat dels nostres dies: ego, amor i capital.

 

 

MARC GARÍ

LA MEVA CRÍTICA

This is real love protagonitzada per  Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata em va semblar una obra diferent a totes les obres que he vist.

Les meves expectatives sobre les obres de teatre són obres inspirades en un llibre o una història. En canvi this is real love es una obra que es basa en diferents temes que d’una manera molt reivindicativa ens fa pensar.

En el moment de la obra no vaig entendre molta cosa però després vaig començar a captar conceptes.

MIREIA SERRANO

LA MEVA CRÍTICA

This is real love em va semblar una obra bastant diferent, però em va agradar bastant perquè no és com les altres, o sigui no es tan “avorrida” sino que és més divertida, aquesta obra em feia pensar i comprendre el que passava en aquell moment.

ABDELMOGHIT EL BOUYOUSFI

LA MEVA CRÍTICA

This is real love va ser una obra molt interessat i diferent que les normals.

 

       

 

CONSTRUÏM UN ESCENARI

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/04/07/construim-un-escenari/

Portem unes sessions treballant amb l’enregistrament dels guions radiofònics definitius. Per fer-ho hem adaptat l’espai de l’aula per l’ocasió. Hem volgut dissenyar un petit escenari amb les peces “pissarres”. El nostre objectiu ha estat intentar plasmar en aquest escenari tot allò que hem fet durant el curs i incorporar els elements que hem anat creant.

A més a més, hem pogut aplicar tot allò que vam aprendre de l’escultura. Una escultura que es pot recórrer, s’hi pot entrar, té diversos materials…

Un cop hem tingut l’escenari organitzat els diversos grups han anat passant per ell i han enregistrat les veus amb l’ajuda d’un micròfon. La resta de companys han escoltat els guions dels altres grups i han suggerit opcions de millora.

Dibuixos

Des de Serafín Álvarez EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1819/index.php/2019/04/03/dibuixos/

Avui cadascú ha dibuixat els somnis de la deessa del planeta Crystar, el planeta on passa la nostra pel·lícula. Ens hem imaginat què somia la deessa mentre està adormida i no es pot despertar.

Jo he dibuixat un paisatge amb muntanyes amb arbres, rius i gespa. A mi m’agrada molt la natura i m’agrada dibuixar coses boniques, no m’agrada dibuixar monstres.
Jo he pintat una escala. És de color vermell i una mica marró.
Jo he dibuixat un arc de Sant Martí del planeta Crystar que té molts colors.
Jo he pintat colors.
Jo he dibuixat un mar que és de color vermell i en aquest mar no hi ha peixos ni taurons, octopus, només hi ha roques. També hi ha remolins.
Jo he dibuixat una tera que té gespa, el cel, estrelles i un sol de color groc.
Jo he dibuixat un paisatge de Crystar. Unes muntanyes, , un riu, uns arbres i els camps. He dibuixat tot amb molta imaginació. El riu és de color lila, les muntanyes de color marró, els arbres són de color groc i verd.
Jo he dibuixat un laberint amb passadissos i bancs. Té diferents entrades i sortides.
Jo he dibuixat una muntanya.És de color blau fosc i marró. El cel és de color vermell i plata.
Jo he dibuixat un paisatge del planeta Crystar que té muntanyes, rius, arbres. El riu té peixos i els arbres tenen fruita. El riu és de color vermell i el sol de color blau i els arbres de color marró.
Jo he pintat volcans amb rius, arbres i flors de color vermell i groc. Hi ha tres llunes i el seu color és taronja, vermell i gris i blanca amb puntets grisos. L’altre és l’atmosfera del planeta que és de color vermell, groc i taronja.

LA BRONCA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/03/28/la-bronca/

Una de les sessions que menys ens va agradar a tot el grup va ser quan els Misiondivina es va enfadar molt amb nosaltres perquè estàvem parlant, ballant i fent molt soroll mentre ells estaven treballant i preparant el projecte.   Van parlar i van haver xerrades molt intenses , ens van preguntar si volíem seguir amb el projecte,  ells no ens veien implicats i llavors fent un dur i sorollós  cop de taula van decidir marxar . La Sara i el Michael van sortir a intentar fer de mediadors,  així i tot els Misiondivina van marxar a mitja sessió i ens vam quedar amb la incertesa de saber si realment el projecte havia acabat, amb la incertesa de pensar que potser el Misiondivina no tornaben a venir al centre i el projecte En Residència al Joan Boscà  quedaba així, amb l´abandonament del nostres artistes. La nostra resposta a la pregunta de si volíem continuar va ser que sí, que es clar que volíem continuar, que som conscients que el seu treball ens ajuda molt.  Aquell dia va marcar un abans i un després i tot ha anat millor.

Atentament, tota la classe.

INICI DE LA PEÇA COL·LECTIVA

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/03/25/inici-de-la-peca-col%c2%b7lectiva/

Ha arribat l’hora de posar en comú totes les reflexions que hem estat fent al llarg del curs i construir una peça col·lectiva que posi en joc els elements plàstics i lingüístics treballats.

Per una banda tenim les gravacions d’àudio que encara estem polint sobre continguts extrets de l’entrevista amb en Ferran. Per altra banda, el treball volumètric de les nostres pissarres. Per acabar, la construcció del “contenidor” a partir del text d’Ursula que fa referència al tema treballat per cada grup.

Ens estem organitzant per equips i anem avançant cada una de les línies d’investigació. Cada cert temps, els grup van canviant i continuem el treball dels nostres companys. El treball en equip és imprescindible!

La Clàudia ens ha proposat enrajolar les pissarres per tal de donar-los un millor acabat i aprofitar la superfície enrajolada per després poder-hi fer inscripcions a sobre amb les idees principals de les nostres reflexions. Algunes d’elles portaran rodes per facilitar-ne el transport i la seva col·locació. Treballem amb silicona estructural.

A la sessió d’avui hem estat poques persones i hem aprofitat per començar a pensar l’escultura final amb els panells. La idea que ens ha proposat la Clàudia per a l’escultura eren els lavabos dels instituts o quelcom semblant, on sempre s’hi escriuen inscripcions que poden arribar a resultar molt interessants al món de l’art.

Hem començat a enrajolar un dels panells amb la finalitat de continuar amb la idea del lavabo perquè la gent hi pugui escriure a sobre i també hem afegit rodes a un dels panells per a que sigui més mòbil.

Sílvia de Antonio

Diferents idiomes

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2019/03/22/diferents-idiomes/

Aquell dia l’Anna ens va preguntar quins idiomes parlem cadascú ; en la nostra classe hi han fins 10 idiomes. Ens va fer seure a tots en línia en un determinat  un  ordre perquè les llengües estiguin barrejades, perquè fessis com una mena de conferencia d’idiomes. Haviem d’explicar un dia del institut, en el nostre idioma.