SESSIÓ 11- 11 Des 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2019/02/05/sessio-11-11-des-2018/

Avui hem anat d’excursió a la Fundació Vila Casas, a veure una exposició d’art contemporani.

Hi havia quadres molt diversos: des de les d’un grafiter a una d’Antoni Tapies.

També el Bruno té allà exposada alguna de la seva producció. Ens ha agradat veure-ho, perquè a classe ens havia ensenyat una fotografia i ens havia explicat la història que hi havia darrere: en quin moment personal s’hi trobava, d’on va treure els materials…

Tot i que volien que fos una sorpresa, la veritat és que ja ens esperàvem que hi fos l’obra del Bruno.

La Diana, la guia del museu, ens va explicar moltes coses interessants dels quadres i també vam poder esbrinar dubtes que teníem, com per exemple saber quin és el preu de les obres.

Ara, reflexionant, veiem que el preu de les coses depèn de molts factors com els materials o el renom de l’artista i no tant de si és més bonic o no.

Aquí us deixem una petita tria amb alguns comentaris.

SESSIÓ 9 – 27 Nov 2018

Des de Bruno Ollé EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/narcismonturiol1819/index.php/2019/02/05/sessio-9-27-nov-2018/

Avui el Bruno tenia un regal per a nosaltres: una llibreta molt xula! Però l’objectiu no era que el que contingués fos res perfecte, sinó més aviat que ens servís com a espai on perdre la por i poder escriure i dibuixar qualsevol cosa.

L’hem estrenat fent uns exercicis: hem escrit el nostre nom de diverses maneres (en gran, en petit, amb la mà esquerra, amb alguna part del cos que no fos la mà…); hem dibuixat una espiral que ocupava tota la pàgina, amb molta calma i una altra mentre caminàvem cada cop més ràpid.

També hem fet un joc força divertit: un company agafava un paperet que tenia una paraula i, amb els ulls tapats, l’havia de dibuixar perquè els altres l’endevinessin.

I quina millor manera per valorar aquesta sessió que escrivint paraules en la nostra llibreta! Això és el que ens passa pel cap:

dav
dav
dav
dav

Sala Vol

Des de Joan Colomo EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1819/index.php/2019/02/05/sala-vol/

El passat dimarts 29 de Gener varem realitzar una visitat la sala Vol al Poblenou.

Allà els i les alumnes varen conèixer el directe i el funcionament d’una sala de concert. A més el tècnic de so els va introduir al món de les ones sonores.

Finalment els i les alumnes varen fer les seves pròpies actuacions representat les diverses cançons i expressions artístiques treballades a l’aula.

 

UN GUIÓ RADIOFÒNIC

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/02/04/un-guio-radiofonic/

Ha arribat l’hora de posar-nos a treballar amb els guions del nostre programa de ràdio.

La Clàudia ens ha agrupat per afinitats i interessos. A cada grup els ha assignat un tema sobre el qual treballar. La idea és que cada grup acabi enregistrant una “càpsula de ràdio” (9-10 minuts) que posteriorment unirem per acabar configurant el programa complet.

Per tal d’anar treballant aquest guió, ens han facilitat més fragments de paper adhesiu per poder anar elaborant aquest text i, a més a més, uns mòduls de fusta gegants que serviran de suport per aquests fulls adhesius. Els que farem serà construir les nostres pròpies pissarres que anirem folrant de paper adhesiu i text aprofitant tot el contorn.

En finalitzar la classe, aquests mòduls els posem en comú així com tota la feina feta durant la sessió per tal de saber què han treballat els altres grups. Aquest treball col·laboratiu es fa al voltant d’un muntatge a partir dels volums corresponents a cada grup.

Cada final de classe escoltem per on van les càpsules dels nostres companys i construïm una escultura gegant col·lectiva amb les nostres pissarres!

El text produït cada sessió es fotografia i es deixa reposar fins la següent setmana. Hi ha cops que conservem el text de la setmana anterior, però hi ha cops que varia i s’adapta a les càpsules del companys…

 

UN RECIPIENT COL·LECTIU

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/02/04/un-recipient-col%c2%b7lectiu/

Sempre que hem fet una activitat d’intercanvi d’opinions ho hem fet al voltant d’uns gots personals que vam treballar al començament de curs amb unes Dremels. La Clàudia ens ha proposat fer un disseny de recipient col·lectiu. És a dir, un objecte dissenyat per cada un de nosaltres però que tingui un sentit quan aquests objectes s’agrupin.

Hem estat fent vàries propostes però hem observat que a l’hora d’agrupar aquests dissenys no es relacionen.

Per tal de resoldre aquesta dificultat el nostre professor ens ha proposat treballar la idea del mòdul i ens ha posat d’exemple dos escultors: Chillida i Oteiza 

Oteiza: L’hem treballat des del punt de vista del continent (el perímetre del disseny)

Chillida: L’hem treballat des del punt de vista del contingut (l’interior del disseny)

Hem arribat a la conclusió que no és tant evident aquesta distinció. El que és interior pot ser alhora exterior. Hem treballat conceptes com el ple i el buit, el dins i fora, els materials, les formes…

Hem llegit un text:”Chillida el desocupador del espacio”

L’exercici ha consistit en treballar amb un primer material (cartró) el límit del nostre disseny. Després hem incorporat un nou material (porexpan) i hem modelat l’interior del disseny treballant les relacions entre l’exterior i l’interior. Cada material respon a una tècnica per a la seva manipulació i les formes que en resulten també tenen a veure amb ell.

En finalitzar l’activitat hem buscat possibles usos per als nostres dissenys (individuals i alhora col·lectius). Segons l’escala de la maqueta podem parlar de recipient, làmpada, joia… però també han sortit idees relacionades amb l’interiorisme i l’arquitectura!

QUÈ SABEM DE L’ESCULTURA?

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/02/04/que-sabem-de-lescultura/

Avui hem parlat d’escultura.

Aquest és un resum de les diapositives que hem treballat:

  1. LES ARTS PLÀSTIQUES: L’ESCULTURA Antonio Núñez 2016
  2. Índex 1.- L’Escultura: Definició 3- Les Tècniques Escultòriques 2- Tipologies Escultòriques. 4- L’Escultura al Llarg de la Història 2.2- El Volum: Exempta i Relleu 2.3- Representació Figura Humana 2.1- La Iconicitat: Figurativa i Abstracta
  3. 1.- L’ESCULTURA : DEFINICIÓ L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions. Jorge OteizaConstrucción con tres cuboides vacíos, 1958. L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.
  4. TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES
  5. L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons diferents criteris: En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la naturalesa la podem classificar en: ESCULTURA FIGURATIVA 2.1.- LA ICONICITAT Aquella que representa temes i formes recognoscibles : persones, animals, objectes… ESCULTURA ABSTRACTA Aquella que no representa temes convencionals sinó volums, formes geomètriques, signes… JORGE OTEIZA “Construcción vacía“ 1957
  6. En el cas de les escultures figuratives, també em de tenir present que en funció del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en: REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA Quan l’element representat mostra una gran similitud amb la realitat. En les representacions de persones rep el nom de retrat. Quan l’element representat s’idealitza, eliminant o millorant les imperfeccions que poguí presentar en la realitat. Quan les formes estan simplificades o no contenen totes les parts dels elements representats, sinó només aquelles que les identifiquen.
  7. Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura: EXEMPTA o de ple volum (embalum rodó). Es representa la figura de forma completa RELLEU: quan l’obra, tot i ser tridimensional, està adherida a un pla, del que sobresurt en major o menor mesura. 2.2 EL VOLUM
  8. En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida el classifiquen en: ALT RELLEU Quan la figura sobresurt del pla més de la meitat del seu volum MIG RELLEU BAIX RELLEU Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura. Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de relleu a la vegada.
  9. UNIFACIALITAT : Quan tot i que es treballa tot el volum, presenta un únic punt de vista òptim . MULTIFACIALITAT : Quan l’obra presenta una multiplicitat, varietat, de punts de vista òptims. L’ESCULTURA EXEMPTA Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l’escultura exempta amb relació a l’espectador pot presentar:
  10. Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes principals de les realitzacions escultòriques. Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les classifiquen en: SEGONS LA POSICIÓ: Dempeus: Quan l’escultura representa una única figura dreta. Sedent: Representació d’una figura asseguda. Orant: Representació d’una figura en posició de pregar. Jacent: Figura estirada a terra o damunt d’un llit. Eqüestre: Figura representada dalt d’un cavall 2.2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
  11. Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada reben el nom de: SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA BUST TORS Representació de la part superior del cos humà: Part del tronc , coll i cap. Representació del cos humà sense cap ni extremitats.. Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per si mateixes una obra complerta.
  12. 2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM) C) SEGONS COM ES REPRESENTA LA FIGURA HUMANA B) SEGONS EL SEU VOLUM: EXEMPTA (EMBALUM RODÓ) RELLEU ALT RELLEU MIG RELLEU BAIX RELLEU UNIFACIALITAT MULTIFACIALITAT LA POSICIÓ LA PART DEL COS REPRESENTADA DEMPEUS SEDENT ORANT JACENT EQÜESTRE BUSTS TORS B) SEGONS LA ICONICITAT: FIGUTATIVA ABSTRACTA
  13. TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES
  14. 3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el metall. 1.- EL MODELATGE: Els volums s’aconsegueixen afegint , modelant o traient material. Cada un d’aquests materials ells requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma. L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre materials tous com la cera, l’argila o el guix. Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les escultures: El material més comú que s’utilitza per aplicar aquesta tècnica és el fang o argila.
  15. El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el metall. Quan s’utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
  16. 2.- LA TALLA: Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l l’únic que ha de fer es treure el material sobrer” Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, la pedra o la fusta, per tal de donar-li la forma desitjada. Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant una tècnica subtractiva.
  17. Segons el material que es faci servir s’utilitzaran unes eines o unes altres. Els materials habituals als que s’aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions. Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d’aquí fan unes marques en el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar. Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “
  18. Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es polimenten per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material. En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la sorra o la pedra tosca. En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície. A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes
  19. 3.- LA FOSA És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera…) a partir del qual s’obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. Henry Moore Figura ajaguda 1962
  20. TÈCNICA A LA CERA PERDUDA És una variant de la tècnica de la Fosa molt utilitzada en l’antiguitat per realitzar escultures en bronze. És fa un model (1), en material tou i refractari com el fang, el qual és recobreix d‘ una capa de cera,(2) la qual, és novament recoberta del mateix material refractari que el model inicial(3) És un procés una mica complicat però que essencialment consisteix en: Desprès, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que desplaça la cera (4) i que , en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial Desprès, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze (5). Finalment es tallen els tubets sobrants i és polimenta la figura, obtenint així l’escultura definitiva. (6)
  21. 4.- EL FORJAT Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió. Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent
  22. De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir. En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
  23. 5.- ASSEMBLATGE Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents per crear un objecte o escultura nou. H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)
  24. 6.- ENCOFRAT Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle. El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre, el formigó… I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el desenvolupament de noves tècniques.
  25. L’ESCULTURA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
  26. Des dels seus inicis l’ésser humà ha realitzat escultures amb els més diversos materials i tècniques , donant lloc a una gran varietat de formes i tipologies. En aquest apartat presentem quina ha estat la funció principal de les escultures en les diferents etapes històriques en que van ser creades. Aquestes escultures, com totes les obres d’art, sempre han estat un clar reflex del moment en que van ser creades i ha tingut una funció determinada.
  27. Prehistòria: màgia simpàtica, Simbolisme
  28. GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la bellesa, la proporció, el moviment i l’expressió
  29. ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat )
  30. EDAT MITJANA: La imatge de Dèu ( Romànic i Gòtic )
  31. RENEIXAMENT : La recuperació del humanisme
  32. EDAT MODERNA: EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat extrema.
  33. Lorenzo BERNINI Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)
  34. ESCULTURA CONTEMPORÀNIA ( SEGLES XIX i XX ) Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme) Els artistes abandonen la representació mimètica de la realitat i cerquen nous camins en que el més important no és la perfecció en l’acabament de l’obra , sinó l’expressió de sentiments, idees o emocions. Aquesta nova concepció de l’escultura s’inicia a finals del segle XIX amb l’escultor francés Auguste RODIN.
  35. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  36. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  37. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  38. Ron Mueck (1958 – … ) HIPER-REALISME
  39. Jaume Plensa (1955 – …)

 

En acabar aquesta classe hem volgut intentar representar una escultura de l’aula de dibuix amb llapis. Hem representat la tercera dimensió sobre un suport bidimensional (el paper). Hem utilitzat la tècnica del difuminat, el clarobscur, el treball amb proporcions, la perspectiva…

 

Mentre estàvem dibuixant, hem escoltat un programa de ràdio de la Clàudia “The harvesters”

 

 

Hem analitzat el programa al complet i hem distingit les parts que el formen i quins recursos s’han utilitzat per a unir les diverses parts.

ENREGISTREM TEXTOS ESCRITS

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/02/04/enregistrem-textos-escrits/

La sessió que us expliquem avui va consistir en treballar les respostes de l’entrevista del Ferran i construir un text personal amb tota la informació que ens va facilitar.

Com a suport per a treballar el text hem utilitzat un paper adhesiu que la Clàudia ens ha donat i uns retoladors de pissarra. Això ens ha permès escriure i esborrar tants cops com ha calgut fins aconseguir el text final. Un text que ha de ser llegit en veu alta!

A continuació la Clàudia ens ha explicat com enregistrar la nostra veu amb un micro i després hem editat el so enregistrat. Hem tallats els fragments defectuosos, hem incorporat sons, hem alterat la nostra veu amb efectes…

Hi ha un grup que s’ha atrevit, fins i tot, a cantar una cançó.