PRESENTACIÓ

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/06/17/presentacio/

“Ballen, canten, declamen, respiren.. i també et claven la mirada en uns instants que ara ja son eterns!”. Carles Giner.

ANNA

Crec que la primera presentació va sortir millor, estàvem més frescos, l´energia es notava més vibrant, el públic ens afavoria, el vam veure molt atent.

La part del col·loqui, les preguntes i les nostres respostes  va ser més naturals, al segon passe va ser més forçat .

Fer el projecte en residencia ademés de ser una experiència enriquidora ens ha ajudat a millorar com a grup, i com a persona.

JOSE

Los dos pases  me gustaron, en la primera salió bien una parte y en la segunda salieron bien otras cosas, la parte técnica falló en algún punto pero el resto salió muy bien.

En el segundo pase había menos público, nos tranquilizamos, nos relajamos más , el público era gente mayor y creo que eso no nos favoreció.

En residencia hemos aprendidio a tener empatía con la otra persona, saber escuchar.

Me hubiera gustado “tener mi momento” como Alexandra ó Ariadna, es lo único que para mi ha sido una pena.

IZAN:

Quin ha estat el teu progrés?

El màxim progrés l´he fet durant el segon trimestre perquè ja sabia el que feia, i a partir d´allà vaig progressar.

ARIADNA:

Quina és la part que més has millorat ?,  jo vaig respondre que he millorat la timidesa. A banda de la timidesa he après a confiat més en els altres . Jo al principi em pensava que  quan llegís el text riurien del meu, i vaig veure que no, he guanyat confiança en mi i en els altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

QUÈ ESTÀ EN JOC QUAN…

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/06/04/que-esta-en-joc-quan/

MARC BRAÑAS:

Cuando hago el Shaking está en juego mi cuerpo, el sudor, mis movimientos, mis músculos y también mi energía. Como solo me concentro en eso , en hacer el shaking, en un pequeño movimiento veo que soy el dueño de mi energía, yo controlo mi energía, elijo el movimiento, el lugar en el aula  y los tiempos.  En mi día a día no siempre soy el dueño de mi energía, aquí si me concentro sí.

Cuando hago el ejercicio de las sillas mis movimientos han de ser mas precisos y además he de mirar a las otras personas. Hago los ejercicios que me “ha mandado” otra persona, pero yo controlo la precisión de mis movimientos y mis tiempos, adopto /adapto la norma a mi manera. También he de estar muy concentrado. Me gusta darme cuenta que controlo mi cuerpo y mi mente, es importante, es lo que mas me gusta de lo que estamos haciendo.

PADDY:

Què està en joc quan surto a escena..

Està en joc la inseguretat d´equivocar-me o quedar-me en blanc davant de tots. Però d´altra banda m´adono que si surto a escena és perquè he volgut sortir amb una intenció, amb unes coses a dir, així que també està en joc la meva voluntat, el que vull compartir, està en joc el meu cos, els meus interessos, la meva persistència, el meu treball, la meva fragilitat.

ALEXANDRA FRIAS:

Quan surto a escena està en joc la il·lusió,  les ganes de donar-ho tot,  poso en risc tot el meu cos amb la inseguretat que tinc. Em fa por oblidar-me dels passos que haig de fer.

VALENTINA :

En la pieza que presento está en juego la vergüenza, salir en público y que todo el mundo te observe, pero lo bueno es que preparando la pieza lo he pasado bien, lo bueno es la confianza en mi voz y que a pesar de que tengo mis inseguridades el feedback de mis compañeros y de los profesores es que lo hago muy bien, eso me anima  a seguir.

ANNA: 

No he aconseguit presentar una peça pròpia, però m´adapto i participo en les dels meus companys, quan surto a escena estan en joc les emocions, la concentració, la tranquil·litat i estar atenta a la resta dels meus companys.

ARI:

Cuando salgo a escena está en juego mi voz y los gestos, mi personalidad, también decir qué es lo que quiero hacer cuando sea mayor.

JOSE:

Cuando salgo a escena está en juego el miedo a no equivocarme, ó de hacer algo que no es y que no les guste a los demás. También está en juego la disciplina y la concentración.

ALI: 

En el ejercicio de las sillas está en juego el miedo a hacer algún gesto que no debo, a pesar de saber que he ensayado.

IZAN: 

En la pieza que presento de mi cuerpo está en juego el riesgo, el miedo, el equilibrio y una posible caída.

 

ALEXANDRO:

Tengo cierta inseguridad y miedo a equivocarme y a hacer mal los gestos.

MICHAEL:

 

LUCIA:

VICTOR:

ALEXANDRA:

NEREA:

 

CARLOS:

 

PAULA:

SARA

HAJAR:

SALMA:

 

 

QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/04/10/quinzena-metropolitana-de-la-dansa/

HAJAR I SALMA:

El divendres passat vam anar per la nit a l´espectacle de dansa a LA CALDERA, i vam veure BLANC SALVATGE de l´Anna Fontanet,  era dintre del cicle “La quinzena metropolitana de la dansa”. Vam seure en una sala blanca amb cadires asseguts al voltant i la ballarina i un noi amb un instrument van entrar per començar el seu espectacle.

La ballarina primer va fer un tipus de ball més tranquil, però després els gestos van ser més expressius i encara més quan l´ home va començar a fer uns cants guturals i a tocar un instrument que ens recordava als sons de les tribus de l´índia ó l´Àfrica, no sabíem si els sons venien de l´instrument ó de la gola del noi. La noia continuava ballant i feia gestos estranys amb la seva boca.

Aqui us deixem un enllaç perquè us feu a la idèa: https://vimeo.com/297756540

També hem trobat un vídeo del Guillem Codern que és el noi que feia els cants guturals.., son de l´Àsia!!

https://www.youtube.com/watch?v=pBDv9fN6GOg

Després vam anar a veure l´espectacle MIX-EN-SCENE de l´Alba corral i Amanta Velarde. ens van fer passar a una altra sala, dintre hi havia fum, i mentre ens estàvem seient va començar a sonar música molt animada, unes projeccions fetes amb ordinador maquíssimes que seguien el ritme de la música i una ballarina que ballava . L´altra noia estava a la taula de so fent de DJ, també controlava la taula de llums. L´ambient era tipus discoteca.., ens va encantar, especialment quan l´Alba ó l´Amanta va començar a llençar molt fort uns discos de vinil que es trencaven a la paret.

 

 

LA BRONCA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/03/28/la-bronca/

Una de les sessions que menys ens va agradar a tot el grup va ser quan els Misiondivina es va enfadar molt amb nosaltres perquè estàvem parlant, ballant i fent molt soroll mentre ells estaven treballant i preparant el projecte.   Van parlar i van haver xerrades molt intenses , ens van preguntar si volíem seguir amb el projecte,  ells no ens veien implicats i llavors fent un dur i sorollós  cop de taula van decidir marxar . La Sara i el Michael van sortir a intentar fer de mediadors,  així i tot els Misiondivina van marxar a mitja sessió i ens vam quedar amb la incertesa de saber si realment el projecte havia acabat, amb la incertesa de pensar que potser el Misiondivina no tornaben a venir al centre i el projecte En Residència al Joan Boscà  quedaba així, amb l´abandonament del nostres artistes. La nostra resposta a la pregunta de si volíem continuar va ser que sí, que es clar que volíem continuar, que som conscients que el seu treball ens ajuda molt.  Aquell dia va marcar un abans i un després i tot ha anat millor.

Atentament, tota la classe.

PROTAGONISTES A LA CALDERA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/02/12/protagonistes-a-la-caldera/

El dia d’ahir va ser molt especial, els Misiondivina ens van convidar a La Caldera, primer ens van ensenyar les seves instal.lacions, després vam entrar a una sala fosca a assajar. Cadascú de nosaltres va presentar a la resta del grup les performances individualment,  algunes amb continuïtat, i altres amb discontinuïtat.  Després  ens van separar per grups i vam   unir les performances per presentar-ne una de sola. El silenci tant dels performers com del públic va ser crucial per dur a terme l´ activitat. Les performances van sortir molt millor que quan ho fem a classe, l´espai de La Caldera ens va ajudar.  Les performances les vam representar , repetir i compartir amb els companys  fins que a partir de les repeticions vam crear algo nou.

 

Estàvem o almenys semblava que la gent estava mes còmode a l´espai de La Caldera que a classe. L’estat mental de la gent era mes lliure.

Va ser un dia molt intens, ens vam sentir molt acollits i a gust. Tot i que ens van deixar molt poc temps per preparar-ho ens va sortir molt be. Ens va agradar per que era una cosa nova, no estavem  a l´ institut, hi havia molt espai a la sala, els temps s´allargaven i els recorreguts dels nostres cossos també.

Quan estavem recollint per marxar ens havien comprat :sucs,entrepans i altres coses per a nosaltres, ens vam fer una foto de grup que queda com a record.

SALMA:

ذهبت أنا وزملائي إلى كالديرا ، رقصت زملائي وأداء العروض ، وكنت أشاهدهم وهم يرقصون انها مكررات

Jo i els meus companys vam anar a La Caldera, els meus companys van fer performances i jo els he estat observant com ballaven. M´ha semblat molt interessant el que han fet.

Aquet text és el resultat de les reflexions de: Carlos Alba, Marc Brañas, Balentina Burgüin, Victor Campos, Sara Cardona, Izan Carrasco, Alexandra Farias, Jhon Kevin Flores, Ariadna Gomez, Paddy Hally, Ali Hassan, Nerea Jurado, Lucia Mansilla, Alexandra Navarro, Salma Kaliha i Alexandro Rodriguez.

PROTAGONISTES A LA CALDERA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/02/01/protagonistes-a-la-caldera/

Com construïr un text col.lectiu del que va passar- del que ens va passar- ahir.  A partir de:

-Repetició, continuïtat, discontinuitat, silenci, temps, dolor i estat mental.

Els nostres referents per construir el text son:

ACCIDENTS POLIPOÈTICS

ESTHER FERRER PERFORMANCE.

FASE ANNE TERESE

Repetició, continuïtat, discontinuïtat, silenci, temps, dolor i estat mental. 

Carlos, Ali

El dia d’ahir va ser molt guay, ple de moments i d’emocions. Ens ho vam passar molt bé. Estàvem o almenys semblava que la gent estava mes còmode a l´espai de La Caldera que a classe. L’estat mental de la gent era mes lliure.

Nereita .   Nerea, Lucia

Ahir va ser un dia molt interessant. Quan vam arribar a la Caldera els Misión Divina ens van ensenyar les instal.lacions. Vam exhibir les nostres perfomances en una sala molt acollidora , ens vam sentir molt a gust i va ser molt divertit. Tot i que ens van deixar molt poc temps per preparar-ho ens va sortir molt be.

Pika pika.

Alexandra, Paddy

Quan vam arribar a l’espai cadascú de nosaltres va presentar a la resta del grup les performances individualment. Més endavant ens van separar per grups i vam unir les performances i representar-ne una sola. El silenci va ser crucial per dur a terme l´ activitat.

Valentina,Izan

Ahir van anar amb els Misions Divina, va ser molt divertit, primer ens van ensenyar les instal.lacions i l´espai  on anavem a reproduir la performance. Un cop la vam reproduir, ens vam ajuntar en grups, vam fer una altra performance i ens vam anar a esmorzar el que ens havíen preparat.

No vam sentir dolor, més aviat tot el contrari.., una mena de plaer.

Anna,Ari

Ens va agradar per que era una cosa nova ,no estavem  a l´ institut, hi havia molt espai a la sala, els temps s´allargaven.

Quan estavem recollint per marxar ens havien comprat :sucs,entrepans i altres coses per a nosaltres.

John Kevin, Alex

El otro día fuimos a La Caldera, una vez ahí repasamos unas partituras y comenzamos a representarlas, saliendo mucho mejor que cuando lo hacíamos en clase, ya que disponíamos de más materiales para trabajar y más espacio. Una vez acabamos comenzamos a mezclar y repetir nuestras performances para crear algo nuevo.

Marc:

jo,jo,jo,joooooooooooooo…..                                 jujujujuuuuu, ji jijiji discontinuitat

jiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii,       jiaujjjjjjjjjjjjiiiiiiiiiiiicontinuitat 


Salma:

ذهبت أنا وزملائي إلى كالديرا ، رقصت زملائي وأداء العروض ، وكنت أشاهدهم وهم يرقصون انها مكررات

dhahabat ‘ana wazumalayiy ‘iilaa kaldayra , raqasat zumalayiyun wa’ada’ aleurud , wakunt ‘ashahiduhum wahum yarqusun.‘iinaha mukararat

Jo i els meus companys vam anar a La Caldera, els meus companys van fer performances i jo els he estat observant com ballaven. Repeticició   

.Res de l´escrit substitueix el que vam viure ahi.

PARTITURA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/01/25/partitura/

FER PARTITURES:

PARTITURA Fins on indiques
 tot i fins on deixes
espai perquè un altre pugui reinterpretar ?.

Fer partitures:
com construïm aquesta partitura
 i pensem la línia d'acció. Maneres de dibuixar la partirura,
que cada un escrigui i
construeixi la partitura de la manera que li serveixi.


A partir d'ara tot és acumulatiu.
Marqueu el pricipi i el final
Cal introduir una pausa
i una repetició.
Podeu usar objectes
Podeu fer servir la paraula
Treballar amb la consciència de quin és el TEMPS que necessiteu
 per fer el que heu de fer.

ESPAI: Aneu a tenir el públic a dues bandes


EL CONTINU: narració contínua i coherent que pot incidir en la repetició.

EL discontinu: Hi ha ruptura narrativa. el meu cavall em gusta.la roda del cotxe groga.
Referents;
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. Touch piece.
Ivonne Rayner: Trio B Mind is a muscle. Partitura, s'estableix un ordre i un codi.

Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. Touch piece.

Ivonne Rayner: Trio B Mind is a muscle. Partitura, s'estableix un ordre i un codi.

La Monte Young: Dibuixa una línia recta i segueix-.

Esther Ferrer: Veure la partitura i l'acció. Recórrer un quadrat de totes les formes possibles .Recorrer un quadrat de totes les maneres possibles i ho ordena amb l'A, B, C, D.

John Cage. Water walk. Línia d'acció amb objectes. Maneres de dibuixar amb objectes.

PARTITURA: THE ARTIST IS PRESENT

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/01/21/partitura-the-artist-is-present/

2ª sessió de performance i treball de reflexio a partir del documental “The Artist is present .

Dijous els Misiondivina ens van fer una proposta:

Van resituar taules i cadires de tal manera que estigués d´una banda la tarima com escenari i les cadires dirigides mirant a la tarima, van recrear l´espai tradicional del teatre. Espectadors mirant frontalment el performer, les dues posicions ben separades. Després ens van donar la PARTITURA:

Entrar a l´aula i posar-se a la tarima, L´acció: mirar i diexar-se mirar durant un minut sense dir res ni fer res. La Diana marca el temps, nosaltres hem de decidir quan comencem i quan acabem , i ho hem de marcar amb un “començo” i un “acabo“. L´exercici ha anat molt bé, hem estat conscients, presents , encara que alguns ens amaguéssim, o riguéssim ha estat una bona mostra de presència, sabem que ha estat una prova de foc i tenim la intuïció que hem fet alguna cosa important que no som capaços de nomenar completament. També ens adonem que no és el mateix reflexionar tot just acabes de fer l´exercici que pensar-ho al cap d´uns dies, deixar reposar la ment i el cos.
Veiem paral·lelismes amb “The artist is present” de la Marina Abramovich. Ens ha impactat el documental, ens sentim interpel·lats, pren més importància el prendre consciència del què és el que està en joc en el fet d´exposar-se, de mirar i deixar-se mirar, aturem el vídeo vàries vegades per fixar-nos en alguns dels comentaris que fa el comissari de l´exposició, ens dóna alguna de les claus. Parla d´estat mental, d´un estat mental que la performer ha d´intentar establir amb el públic, altres dels elements que analitzem son l´espai museístic, el dolor, (dolor corporal per part de l´artista), la disposició espaial, els focus que il·luminen i dirigeixen la mirada, els espectadors, espectadors que en un moment determinat passen d´espectadors a performers, el doble rol ens continua intrigant, qui fa la peça?. El Víctor comenta que també està en joc el límit, si no hi ha límit, no hi ha peça, perquè es mostra un límit, és que parlem d´art. I l´element més important, el temps, temps de vida que es fa visible, que cobra pes, tres mesos amb un mateix gest i amb una mateixa actitud.

 

 

BRONCO TRONCO PERFORMANCE

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/01/12/bronco-tronco-performance/

9 gener 2019.

Tornada de vacances amb feedback dels Misiondivina als vídeos que els vam enviar la darrera sessió;

* Com t’has imaginat la presentació final?

* Quina part de l’obra t’ha agradat més fer?

* Què és el que mai havies fet?

* Com ha reaccionat el públic?

* Com heu aconseguit fer una cosa tan contundent junts essent tots tan diferents?

* I la part de la gallina què volia dir?

La resposta dels Misiondivina ha vingut en forma de performance. Han triat uns objectes, unes cadires, una tarima, uns auriculars, una posició corporal, una distància, un to de veu, una mirada, un discurs … i ens han deixat anar el seu missatge que consistía en repetir amb auriculars mitjançant  la tècnica  del verbatin les respostes que nosaltres els havíem fet. Ha estat  l´efecte mirall, ens hem vist a nosaltres mateixos en la veu d´un altre. Ens hem escoltat  “a distància”.., i a partir d´aquí ens han fet una petita i valuosa reflexió entorn al valor de cuidar les nostres produccions, el que fem, i la importància de posar en valor el que ens importa.

A partir d´aquí ha començat l´acció. QUÈ ÉS UNA PERFORMANCE?. No hem obtingut resposta.., simplement hem començat a fer  a partir d´unes pautes:

1- Treball individual

2- Entrar i sortir de l’aula: Cal pensar com

3- Entre l’entrada i la sortida es succeeix la performance, que ha de constar d’algun o tots aquests elements:

a) Acció

b) Moviment

c) So (veu, paraula, text, música produïda per ells o existent…)

4- Emprar un objecte

5- Partitura

Massa accions, massa intencions, massa elements i  significats que no som capaços de traslladar en aquet blog…, Però com a grup estem satisfets, creiem que hem estat a l´alçada.