Leloleilariloilo

Des de João Lima EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/bernatmetge1920/2020/01/20/leloleilariloilo/

La classe d’avui ha sigut més activa i improvisada que les
altres. Normalment, al principi de cada sessió, fem una xerrada reflexionant
sobre el que hem fet anteriorment. Però avui no, i això ha fet que estiguem més
motivats i concentrats en l’activitat.

Hem fet activitats com la de copiar al company, en la que
milloràvem els reflexos i una altre de fer l’oposat que el company. Aquesta
activitat era molt interessant ja que moltes vegades esperaves una resposta i
el company ho feia a la seva manera.  A
l’hora de cantar i fer “beatboxing” hem estat molt a gust de provar coses noves
que no havíem fet mai i no resultaven tan difícils com pensàvem. Avui la nostre
sensació ha sigut de ganes de fer més i de comoditat amb el ambient que hi
havia com a classe. No estàvem cansats per tant hem rendit més del habitual.

Fer i aguantar el riure, i més…

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/01/20/fer-i-aguantar-el-riure-i-mes/

Ja havíem jugat a no riure, però avui en Marc ens ho possava una mica més difícil: havíem de no riure i de fer riure en duels per parelles (avui per fer riure es pot fer de tot menys tocar l’adversari: parlar, moure’s, però també no dir res…).

Kolna i Sebas.
Mara i Marina.
Mara i Marina.
Mara i Marina.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Laura i Estefany.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.
Sebas i Laura.

El més del títol ho deixem per a la propera entrada…

Confecció de guions i… sorpresa!

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/01/18/confeccio-de-guions-i-sorpresa/

Acabades les salutacions de costum, i les preguntes i respostes sobre com havia anat la setmana, llibres, pelis i obres de teatre que havíem vist, en Marc ens va proposar, com a escalfament, una activitat de resistència del riure:

Després, en Marc ens va distribuir en diferents grups i ens va demanar que confeccionàssim un petir guió que després hauríem de representar:

Acabat el temps per a la creació del guió, el Marc ens va sorprendre, una vegada més!, i ens va demanar que repressentèssim el que havíem treballat però sense paraules! La resta de grups havíem de poder entrendre el que representèssim:

Geografía Urbana: El nostre barri

Des de nyamnyam EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1920/2020/01/18/geografia-urbana-el-nostre-barri/

S’apropa el final del trimestre, les vacances de Nadal.

Sortim a passejar pel barri acompanyats pels alumnes que participen a la Residencia, ells ens mostren els seus espais favorits i ens expliquen el que cada espai els comunica…

Saray Cortés

Sortíem de l’institut Barri Besòs perquè estava embruixat. Era un dia amb molt de vent i feia molt de fred. Ens n’havíem anat del centre corrents perquè feia dos dies que el dimoni ens tenia tancats allà.

Teníem molta gana i, mentre corríem, vam veure una senyora amb un carro blau que duia molt menjar. Com que nosaltres estàvem molt desmaiats, vam agafar tots els aliments de la dona i vam començar a córrer. Quan ja ens n’havíem allunyat, ens vam aturar en un parc que va resultar ser perillosíssim.

Estàvem molt cansats i llavors ens vam adonar que hi havia una zona precintada. Vam preguntar a un home que passava per allà i ens va dir que sempre hi havia aquesta cinta de seguretat perquè centenars d’anys enrere un dimoni havia viscut en aquell parc, al lloc on hi havia els gronxadors. Vam pensar que potser era aquest mateix dimoni, o el seu esperit, el que ens havia deixat tancats a l’institut els dos últims dies. Tot i això, vam decidir passar dins del cercle que formava la cinta i menjar allà els aliments que havíem agafat de la dona.

Passats uns minuts, les fulles del parc van començar a volar amb força i la por ens va envair. Vam sortir del cercle i, tot just en aquell moment, va aparèixer el dimoni en un dels gronxadors uns segons fins que va tornar a desaparèixer amb un crit. Ens vam quedar perplexos. Finalment, quan ens vam adonar que segurament ens havíem alliberat d’aquell personatge malèfic perquè el vent ja no bufava i el sol va ocupar el cel, ho vam celebrar amb un ball.

Andrea Hernández

El nostre grup anava caminant d’un lloc a un altre perquè necessitàvem un parc per passar-hi la nit. Vam trobar un parc precintat i, mentre hi jugàvem, la Saray va perdre els diners i vam començar a buscar-los.

Ens vam adonar en aquell moment que hi havia alguna cosa estranya. En aquell moment, tres de nosaltres vam decidir apartar-nos a un cantó.

El Víctor volia anar-se’n perquè tenia por que ens pogués passar alguna cosa. Vam decidir fer-li cas i ens en vam anar sense poder recuperar els diners perduts. Mentre continuàvem el camí vam trobar un porxo d’un bloc de pisos i vam decidir que potser seria aquest el lloc que necessitàvem per dormir. Tanmateix, vam triar de seguir caminant perquè allà no hi havia espai per a tothom.

Vam arribar a un altre parc i vam sopar amb la resta del menjar de migdia que encara teníem a les nostres motxilles. Vam jugar una estona i llavors va arribar una persona estranyíssima que va començar a menjar-se les persones del nostre grup sense cap pietat.

Un a un el caníbal els va devorar a tots. Alguna cosa, però, va fer que solament jo sobrevisqués a la bèstia.

Laura Domingo i Jordi Sánchez.

Professors. Institut Barri Besòs. Barcelona

LAIA MARIN. 14 – 1 – 20

Des de Beatriz Fernández EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/pedralbes1920/2020/01/17/laia-marin-14-1-20/

No ens vèiem des de desembre, i la Bea ens va rebre amablement, preguntant-nos què tal ens havien anat les vacances i felicitant-nos l’any nou. També vam parlar de la nostra visita a “la poderosa” i de les nostres experiències: Segons les opinions del grup, tots pensem que va ser molt interessant el veure un lloc tan agradable per a crear art. A més, ens actualitzem tots una mica, posant-nos al dia i tornant a la rutina.
Iniciem oficialment la sessió quan comencem a parlar del que farem en un futur, i les nostres idees per a crear alguna cosa junts. Vam tenir idees molt bones, gairebé totes relacionades amb la música i nosaltres fent alguna actuació en “grup”.
Gràcies a aquesta conversa, Bea treu el tema del concepte de “grup”. Alguna cosa que anirem treballant a mesura que vagi passant el curs.
Donem pas a una activitat molt entretinguda, que va sorgir de sobte i sense preparació: Fem un cercle (o ens movem, depèn de moment), algú canta, i si una persona se sap la cançó, la segueix. Després algú canvia la cançó, i així successivament fins a crear una espècie d’harmonia sincronitzada. Al principi ningú volia cantar, però a mesura que anàvem obrint-nos a poc a poc, cantàvem cada vegada més i confiàvem més en nosaltres.

Per a finalitzar la sessió, Bea ens pregunta: Què és el que us ha agradat més?

I algunes respostes van ser:
•La connexió
•La melancolia d’algunes cançons
•Les diferents cultures
•La varietat d’estils i anys de diferència
Etc.

I creiem que, una d eles coses que resumeix aquesta sessió, és una frase que va dir Bea abans de marxar:

“Hauríem d’aconseguir que la música no parés, i que si para, que sigui per a crear un silenci igual de poderós que la música en si. Així hi haurà més potència quan algú surti a cantar.

SORTIDA A LA PODEROSA

Des de Perifèria EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1920/2020/01/15/sortida-a-la-poderosa/

El dia 18 de desembre vam anar d’excursió a La Poderosa,
que és un centre de creació.  És l’entitat
mediadora del projecte..

Quan vam arribar allà, ens
vam reunir tots amb una classe d’un altre institut en la gran sala de dansa.

Sala de la Poderosa

Ens van explicar en què
consisteix La Poderosa i els projectes de dansa en els quals estan treballant. Tot
seguit, ens van fer un recorregut per tot el local. És enorme!  Tenien despatxos, lavabo, cuina, també servia
com a casa temporal per alguns artistes, que es quedaven allà per treballar en les
seves obres

Després, ens van convidar a
un esmorzar deliciós.

Després del petit descans, vam tornar a la sala de dansa, on la Núria Guiu, la  nostra artista del projecte en residència, ens va presentar el seu treball, en el que havia estat més de tres anys treballant-hi. Per aquest projecte ella ha anat  estudiant que són el likes, que representen per la gent  i que atrauen els likes. Amb tota la informació que ha obtingut ha pogut crear la seva obra: LIKES. En el seu ball hi havia una clara interacció entre el públic i l’artista, ella representava una noia que compartia els seus balls a internet. Veiem les accions extremes que feia per aconseguir els likes del seu públic.

La Núria Guiu representant LIKES

Tot seguit, ens vam  reunir en grups de tres, on vam comentar l’actuació.
Després ens vam reunir tots en una gran rotllana, on vam posar tots els  nostres pensaments en comú.    

Text escrit per la Myrian
i l’Aina.            

Sí, no, què passa?, com et dius?…: ballem!

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/01/14/si-no-que-passa-com-et-dius-ballem/

Aquesta vegada en Marc ens ha demanat, entre d’altres coses, que triéssim un moviment per a diferents paraules, o expressions, que ell ens anava dient: sí, no, què passa?, com et dius?… Aquí teniu una mostra:

A continuació, el Quique i el Kolna han hagut d’improvisar un diàleg seguint les mateixes pautes:

Quique i Kolna.
Quique i Kolna.

Concentració, escolta… són les coses que seguim practicant, mentre juguem, amb el Marc.

PREGUNTEM A EN JOAO

Des de João Lima EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/bernatmetge1920/2020/01/13/preguntem-a-en-joao/

On volem arribar amb tot això?

Que experimenta al cos amb la classe?

Per que genera tantes sensacions al tacte corporal?

Perquè hem de fer figures amb el cos?  

Seguirem fem al mateix en un futur?

Perquè no podem treballar fora del gimnàs?

Farem una exposició del que fem a final del curs?

Quin serà el resultat final del que estem fent?

Que podem aportar per que les activitats siguin mes
productives?

En que ens ajuda els exercicis que fem a cada sessió?

Perquè alguns exercicis els fem amb els ulls tancats?

Per a que serveix conèixer l’espai?

Podríem escollir algun dia nosaltres les activitats?

En que ens ajudaran aquestes activitats en un futur?

Perquè serveix aquesta experiència?

Perquè es difícil confiar en els altres?

Hi ha passos per fer una creació?

Perquè es necessari 
donar tantes voltes abans d’assolir un objectiu?

Com serà el nostre espectacle?

Quin nom tindrà el resultat final?

Que es el més important a l’hora de composar  una obra?

Perquè ens costa concentrar-nos?

Com es sincronitzen el ballarins?

Que fa que un ball sigui bo?

Perquè al tancar els ulls l’espai es fa mes gran?

Que ens aporta aquesta experiència?

Cap a on estem dirigint aquest projecte?

Quin exercici causa mes sensacions?

Que sents en els exercicis de confiança?

Sents que tens mes confiança amb els teus companys?

Com sents la teva veu al realitzar els càntics, t’agrada el
que sents?

Que estem aprenent?

Quines habilitats estem millorant?

18.12 ADA LLOPIS I GEORGINA HIDALGO: LIKES

Des de Beatriz Fernández EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/pedralbes1920/2020/01/10/18-12-ada-llopis-i-georgina-hidalgo-likes/

El passat dia 18 de desembre els alumnes de residència vam ser a la poderosa juntament amb un grup de l´institut Moises Broggi a veure lóbra “Likes” feta per l´artista Nuria Guiu i a fer diverses activitats. Primer , la Mónica Muntaner, que codirigeix la Poderosa ens va ensenyar les diferents habitacions de la Poderosa i en acabar vam anar a desdejunar. La Poderosa és l´espai per la dansa i els seus contaminants on treballa la Bea juntament amb la Mónica.

Sucs , entrepans i coraissants bonissims que ens van preparar

Després vam seure a la sala i vam veure la peça Likes de la Núria Guiu. La peça Likes va de la relació que hi ha entre els likes que fem a internet i el cos, l´exposició del cos. La Núria ha extret part de la coreografía de balls d´internet, coreografies d´artistes com Ed Sheeran ó Justin Biber. A mida que nosaltres aplaudiem ella s´anava treient roba.

En acabar la peça, l’artista ens va demanar que li féssim les nostres preguntes, així que vam fer grups per a comentar l’obra i pensar bé les preguntes