26 de novembre de 2019: Els llocs de l’inconscient (2a part)

Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/03/24/26-de-novembre-de-2019-els-llocs-de-linconscient-2a-part/

Han arribat les llibretes! Comencem la sessió del 26 de novembre celebrant l’arribada de les llibretes i comentant què és i com funciona una llibreta d’artista. Acordem que és una eina de treball, que ens la podem endur amunt i avall, i que serveix per anotar-hi coses importants relacionades amb el projecte que estem fent, però també per fer-hi esbossos, apuntar reflexions, referències i altres idees que ens vinguin al cap en qualsevol moment. És una llibreta que hem de cuidar i que ens ha d’acompanyar mentre estiguem fent aquest projecte.

En aquesta sessió, l’estrenem. Sortim de l’institut amb l’objectiu de seguir treballant al voltant dels llocs sense història. N’hi ha un, molt a prop de l’institut, que sempre m’ha generat un dubte: què hi havia allà abans que hi hagués el que hi ha ara? És una mena de descampat amb força vegetació que queda al costat de Cal l’Alier. Anem allà per posar en pràctica la tècnica del dibuix ceg. Què pot ser aquesta tècnica? L’Erol comenta que potser es tracta de dibuixar amb els ulls tancats, o de dibuixar una cosa que no podem veure. En aquest cas, es tracta de tot. L’exercici que hi farem per poder imaginar una història d’aquest lloc consistirà en el següent:

  • ens posarem per parelles,
  • un membre de cada parella tancarà els ulls,
  • l’altre, el portarà en algun punt d’aquest lloc on ens trobem, s’imaginarà que puja en una màquina del temps, que pot viatjar enrere, i li descriurà allò que veu,
  • el que té els ulls tancats, escoltarà la descripció i dibuixarà (SENSE OBRIR ELS ULLS!!) allò que se li relata.
  • Després, els membres de les parelles s’intercanviaran els rols.

Ens hi passem una bona estona i així anem descobrint aquest espai: en el fang veiem petjades, hi ha una petita muntanya de runa, hi ha restes de materials de construcció i en Guillem troba una tomaquera. Tot són pistes per esbrinar un passat més o menys recent d’aquest lloc. Els viatges de cada parella són fantàstics: alguns van tan enrere, que troben dinosaures caminant sobre les palmeres que encara sobreviuen, altres descobreixen coves dels primers assentaments prehistòrics, i hi ha algú que, en comptes de viatjar enrere, viatja endavant en el temps i arriba al futur! La Daniela salta al 2064! I es troba amb que la parròquia del Sagrat Cor encara hi és, però hi ha una novetat: un lavabo patrocinat per una marca de roba.

Mentre estem allà, a la Irene se li obren un munt de qüestions i comença a dibuixar a la llibreta un mapa conceptual. Es pregunta: Pot morir la història? Pot desaparèixer? Ens adonem que, en parlar de la història així, sembla que ens referim a una persona. Pot la història tenir una vida similar a la de les persones? Potser que un lloc neixi, creixi, i es mori? Pot passar-li això a la història? Fins a quin punt la història d’un lloc està relacionada amb la història de les persones que hi viuen, o que hi passen, o que l’habiten, o que el fan servir?

Amb totes aquestes preguntes fascinants al cap i a la llibreta, amb els dibuixos que hem fet i amb un tros d’una mena de cilindre de formigó que algun equip d’obrers es devia descuidar per allà, tornem a l’institut. Allà, apuntem dues preguntes per seguir pensant, fins que no ens tornem a veure, en el què ha passat avui:

  • Quins altres llocs hi ha pels voltants de l’institut dels quals no en sapiguem res?
  • Quins elements ens parlen de la història d’un lloc?

19 de novembre de 2019. Comencem a embrutar-nos les mans

Des de Anna Dot EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/mariaespinalt1920/2020/03/20/12-de-novembre-de-2019-comencem-a-embrutar-nos-les-mans/

Avui comencem a treballar al voltant de la pregunta “existeix algun lloc sense història?”. Tot i que la resposta més inmediata que ens surt és la que defensa que no, que tots els llocs tenen història, ens entestem a buscar un lloc que no tingui història. Com hauria de ser, si pogués existir? Potser és un lloc que encara no existeix, potser està dins nostre, o fora de la Terra, o en el futur, o en tot allò que no coneixem, o en els nostres somnis.

Per més que tots els llocs tinguin història, no sempre la coneixem. Hi ha algun espai a l’institut que tingui menys història, per a nosaltres, que els altres? El pis de batxillerat del Maria Espinalt està encara buit; no hi ha alumnes. El visitem i descobrim una porta que no podem obrir. Què hi ha al darrere? 

Com que la pregunta de partida prové d’un somni, el divendres 15 vam veure el treball de Dalí, que s’inspirava en el món dels somnis per crear els seus quadres. Després, vam revisar els nostres somnis i cadascú va començar a dibuixar algun dels que recordava.

Salvador Dali – La tentación de San Antonio, 1946 (Font: Pinterest)

El dimarts 19 de novembre la sessió ha començat amb la posada en comú d’aquests dibuixos. En el de la Salma, hi ha un forat dibuixat. Coincidim amb que és difícil dibuixar forats, perquè sovint són foscos i no veiem què hi ha a dins. Pensem en els forats negres. Podrien ser un lloc sense història? 

En Pau comenta que també hi ha forats que són ben transparents. Si foradem la taula, veiem l’altra banda, i això no és gens difícil de dibuixar.

Penso en Gordon Matta-Clark i les seves intervencions.

Seguint amb la revisió dels dibuixos, veiem que alguns de nosaltres somiem amb llocs que coneixem, com casa nostra; d’altres, amb llocs abstractes, com un univers on floten cubs per damunt dels quals podem saltar, o llengües llefiscoses damunt de les quals ens podem enfilar. També hi ha qui somnia amb llocs que no ha estat mai però que reconeix, com Egipte, amb les seves piràmides. Quina història tenen els llocs que apareixen als nostres somnis?

En Guillem pensa en la pel·lícula “El viaje de Chihiro” i alguns dels seus personatges.

Mentre compartim aquests dibuixos, surten moltes preguntes i temes:

  • El nucli de la Terra té història?
  • Els llocs del nostre inconscient tenen història?
  • Tot això és molt subjectiu… Què és exactament la història? Hauríem de decidir què entenem per història.
  • L’olor i la oïda són sentits que, segons Freud, van a la part més inconscient del cervell: el bulb raquidi

Després d’això, pugem cap al pis de batxillerat i ens plantem davant la porta que no podem obrir. Amb tinta xinesa i paper d’estrassa, comencem a dibuixar allò que ens imaginem que hi ha a darrere d’aquesta porta. Així, comencem a imaginar espais i llocs dels quals en sabem ben poca cosa. Potser així arribarem, més endavant, a poder-nos imaginar un lloc sense història, un lloc del qual no en sabem res, si és que això és possible.

Al final de la sessió amb la tinta xinesa, en Marc apunta que la foscor és un lloc sense història.

Dimarts de confinament

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/03/18/dimarts-de-confinament/

Avui dimarts 17 de març trobem a faltar els alumnes, profes i la Clara! però des de casa amb força, ànims i creativitat totes estem treballant pensant ja en el nostre projecte expositiu final! molt il·lusionats amb les diverses idees que venen sobretot del treball de l’alumnat i la Clara…així que us en fem un tastet i aviat en tindrem més! moments per dissenyar, mirar, visitar-se un mateix i anar pensant en les idees de les bastides i lones per l’expo! més que mai, salut!

En petit comité.

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/03/18/en-petit-comite/

Aquell dia no vam poder assistir-hi tots: els del 3A tenien una activitat d’anglès, de manera que érem un més que la meitat, és a dir, 11 de 20. Però al començament encara érem menys, només 6, els de 3B, perquè els del 3C van arribar mitja hora més tard. No podia ser, i no ho va ser, una sessió com de costum. Menys persones: més silenci, més concentració, més intimitat.

Vam començar amb el joc del telèfon però amb mímica, i afegint en Marc, a cada canvi de persona, una nova acció i, així, entre totes anar creant una petita història:

La Mara, la Marina, la Jana, la Ramandeep, la Hui i l’Estefany (per ordre d’intervenció).

Ja les 10 (perquè en Kolna tenia mal a un peu i va fer de càmera), vam repetir la dinàmica anterior:

La Jana, l’Estefany i la Hui (per ordre d’ontervenció).

El mínim detall, el més insignificant gest, pot ser decisiu per ben interpretar o malinterpretar el que vol significar la companya.

La Xiaoyu explicant l’encara incipient història a la Clara.
La Clara (i el seu ball!) explicant la història a la Ramandeep.
La Ramandeep explicant la història a la Carlota.
Fragment de la intervenció de la Carlota interactuant amb la Marina.
La Marina amb la Clara.
I finalment la Mara explicant-li a la Kaixin tota la història.

Ja està!: sou capaços de reconstruir tota la història?

Elles ho van intentar i entre totes ho van aconseguir!

Després vam tornar a fer-ho però començant per la que havia estat abans la darrera, id est, la Kaixin.

En Marc i la Kaixin.
De nou la Kaixin.
La Mara i la Marina.
El Marc, la Marina i la Carlota.
La Carlota i la Ramandeep (i els peus de la Marina!)
La Ramandeep i la Clara.
En Marc i la Clara i la Xiaoyu.
En Marc, la Xiaoyu i la Hui.
L’Estefany amb la Jana (en primer pla, d’esquenes, la Mara, i al fons, el Marc).

Càmera: Kolna Smith.

Analitzem la sessió de contaminació i alguna cosa més

Des de Søren Evinson EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montserrat1920/2020/03/09/analitzem-la-sessio-de-contaminacio-i-alguna-cosa-mes/

Introducció: 

Comparat amb les altres classes, la de dijous 5 ha estat més tranquil·la ja que ens hem assegut formant un cercle i hem començat a parlar.

Primer tema de conversa:

Hem parlat sobre el que va passar el 27 de febrer, dia de la contaminació. Hem escoltat opinions diferents i hem arribar a una conclusió: que havíem d’haver-ho organitzat millor i que ha estat una gran experiència.

Segon tema de conversa

Enmig de la conversa, hem arribat a un punt que hem començat a parlar sobre el feminisme i l’eslògan “no és no”. Ha sigut una gran xerrada i molt educativa ja que cada opinió importava.

Professor en acció:

Soren ens ha ensenyat vídeos exclusius d’actuacions seves. Hi ha hagut diferents reaccions perquè hem vist el nostre professor interpretant actuacions que ningú de nosaltres ens passaria pel cap fer.

Al final de tot, li hem començat a fer preguntes i ell ens ha respost amb respostes que per a alguns era complicat d’entendre.

En les seves actuacions hem vist alguns elements que ell ens tracta d’ensenyar en la majoria de les classes; com la manera de caminar, de posar-se en el paper i el canvi d’estar d’un cos a un altre.

Us deixem amb un dels seus vídeos com a mostra.

Autora: Flaminia Abanilla

Formes de comunicació

Des de Marc Artigau EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/alzina1920/2020/03/10/formes-de-comunicacio/

De nou el tacte, amb abraços i música,

taló amb taló i braços com un centpeus,

cada vegada més a prop, fins a un dit de la cara de l’altre,

fins a sentir l’alè del altre!

Acabades aquestes dinàmiques, el Marc ens va demanar pels deures. Havíem de portar tres frases memoritzades. Encara no sabíem per a què.

Una de les frases de la Jana.
Les tres frases del Jordi.

(Paralingüística.) Havíem de dir les nostres frases amb l’emoció que ens digués el Marc.

Amb tristesa.
Com si fos un secret.
Demanant matrimoni.
Acceptant-lo bojament.
De nou demanant matrimoni.
Més matrimoni.
Matrimoni!
Amb tristor.
Amb alegria i atac de riure.
Practicant el riure, seguint el Cristian.
Més riure i stop!
Amenaçant.
Amb por.
Emprenyada, i després enamorada.
Amb desdeny.
Amb molt desdeny.
Amb alegria.
Amb imitacions de moviments.
Més emocions i imitacions de moviments.
Molt contents.
Emocions i imitacions de moviments.
Conversa ballant a la discoteca.
Imitació dels moviments de la converça ballant a una discoteca.

Vam acabar amb una nova dinàmica, una d’animals (amb sorpresa per a l’Ivan). Aquí els preliminars:

Una d’animals i l’Ivan…

Càmera: Kolna Smith.

Experiència amb Pau Faus

Des de Clara Nubiola EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/salvadorespriu1920/2020/03/10/experiencia-amb-pau-faus/

Avui dimarts 10 de març hem gaudit de la presència de Pau Faus, arquitecte, artista visual i per a nosaltres multidisciplinar amb una mirada polièdrica de l’experiència artística i creativa. Amb ell hem anat a caminar durant una hora i mitja per la nostra plaça de les glòries d’una forma ben diferent, a les palpentes, per així anar explorant sons, percepcions, olors, tactes. Tota una experiència sensorial molt interessant i ben emocionant. Ens ajudarà sens dubte en aquest camí que anem traçant per llegir la plaça de formes diferents i acabar aportant una narració diferent d’allò que veiem. Com en les obres del Pau, una experiència in situ, interaccionant amb el nostre propi medi que no ens ha deixat gens indiferents! Gràcies Pau! amb els ulls clucs hem vist moltes més coses!

Barcelona som objectes

Des de Míriam Cano EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/princepdegirona1920/2020/03/10/barcelona-som-objectes/

¿Barcelona és un objecte? Quin? Avui hem reflexionat sobre la identificació entre objecte i realitat i aquest és el resultat:

1 BCN és el metro. Quan passejo per (damunt de) Barcelona sovint m’imagino l’àmplia xarxa de línies de colors del mapa del metro. M’agraden els túnels que s’estenen per sota la superfície grisa dels carrers com un cau amb milers d’extensions. I m’agraden els cucs blancs i metàl·lics que es desplacen a gran velocitat. I m’agrada, també, el rebombori, el xivarri, el xup xup, la remor de totes les formigues que van de camí a algun punt anodí de l’exterior. I la música d’un grill cantant en un passadís. Fins i tot el cant estrident dels escaladors mecànics, un crit planyívol en demanda d’oli. Tot això, m’agrada. M’agrada perquè olora a Barcelona

2.BCN = dragon/lagartija del parc güell

3. Identifico Barcelona amb la Sagrada Familia, perquè és un edifici pel qual els turistes venen a la nostra ciutat. Font de Montjuïc, l’espectacle amb colors que es fa cap a l’estiu. Arquitectura amb tècnica de mosaic, el trencadís (Parc Güell).El terra (panot).

4. BCN és un llibre. Al parc, als busos, al metro, a la consulta del detista, a les aules arreu hi ha un llibre, una escena, un conte, una autora, una editorial, una llibreria o algú que hi recital. Barcelona és un llibre.

5. Cuando ves Barcelona desde una perspectiva alta, puedes observar que los edificios en las calles forman cuadrados. Creo que para mí es lo que más representa Barcelona.

6. BCN és un micròfon. Perquè la gent és tafanera i ho vol saber tot. Barcelona és un poble.

7. BCN és l’Arc de triomf

També ens hem preguntat si la història es pot explicar a través dels objectes

Gràcies als objectes hem descobert altres civilitzacions i costums dels nostres avantpassats, sense ells no tindríem la suficient informació per explicar la història de la humanitat.

EL TELER

Des de Maria Llop i Vanesa Varela EN RESIDÈNCIA http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1920/2020/03/06/el-teler/

Desembre – gener

Fa uns dies la Maria i la Vanesa ens van tornar a deixar
perplexos, portaven uns pals enormes i un munt de llana de colors. Primer ens
van ensenyar fotos de dones mexicanes amb un teler que lligaven a un arbre i a
la seva cintura i assegudes al terra anaven teixint una llarga tela de colors.

Ens van ensenyar qui ho feia, com ho feien, els materials i
els seus noms i com eren els teixits que feien. Ens van explicar que hi havia
dos orientacions del teixit: l’ordit que és l’estructura del teixit i la trama
que és la que dona forma a tot el teixit.

Amb els pals enormes que es deien machete, jillote,
tzotzopatle, palo de bandera, etc i els cabdells que vam fer unint tres llanes ens
vam repartir càrrecs i ens vam posar a fer un teixit utilitzant el teler.

La diferència entre un telar normal i el que vam fer nosaltres
es que el nostre seria gegant.

També volíem provar a deixar corre la imaginació i vam posar
canyes, cartrons i etiquetes, tot això posant paraules filosòfiques prèviament
pensades.

Hugo, Gisel.la, Rut, Natalia, Lizzy, Claudia D., Edna,
Claudia C, Lucia L.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

TELER 2.0

Per nosaltres el teler ha estat una forma per expressar el
que sentim, el que no sabem i les nostres preocupacions.

També és una manera en la que parlem, socialitzem i fem
pinya.

No va ser només una unió de fils, va ser una cosa que ens va
unir com a grup, que ens va fer pacients, i vam aprendre a respectar els torns
de cadascú i estimar-nos com a grup.

En resum, el teler no són fils, són sentiments que queden
impregnats al teixit.

Dani