Per començar en Marc ens va demanar que la meitat del grup es posés en línia,
i després ens va donar les següents instruccions:
Però després vam haver d’explicar la nostra vida sense fer servir les paraules i seguint la línia:
Aquesta activitat va ser molt divertida: consistia en representar una vida des del naixement fins a la mort d’una persona, mentre caminaves per una línia. Ho vam fer amb petits grups per tenir més espai; d’aquesta manera podíem veure el que feien els altres, a més, a l’acabar tot el grup ho repetíem lentament un per un, per explicar el que havíem fet, a veure si els altres ho havien entés. M’ho vaig passar molt bé. (Clara Ferrarons)
En el moment en que en Marc ens va explicar aquesta activitat vaig entrar en shock: no podia pensar en com resumiria tota la meva vida fins ara, i com la representaria, com m’agradaria vivir-la en un futur i com m’agradaria morir. A l’hora d’actuar vaig mostrar les parts que m’agradaria que la gent veiés de com va ser la meva infància. En aquell moment eren les primeres sessions i encara tenia vergonya a l’actuar però, per ser les primeres sessions, crec que ho vaig fer bé. Em vaig sentir còmode a l’hora de fer-ho, vaig mostrar que m’agradaria casar-me i tenir fills, i que, si no pogués tenir-los, adoptar un i donar-li una llar i una família. Vaig acabar aquesta obra d’una forma tràgica, com si hagués estat un drama. (Cristian Onarri)
Esta actividad ha sido muy chula por diferentes motivos. Unos de ellos es que pudimos expresar cómo queremos que sea nuestra vida y eso es muy divertido. A parte de eso me gustó mucho saber cómo querían que fuese la vida de mis compañeros de clase. Me he dado cuenta de que mucha gente lo único que quería en su vida era estudiar, trabajar y morir; no querían ni viajar ni tener novia ni novio, tampoco querían tener una familia o simplemente sueños que quisieras cumplir porque este ejercicio era de imaginarte tu vida ideal (creo recordar bien). En resumen, esta actividad fue súper interesante y expresiva. (Adrián Brosel)
Me pareció muy interesante esta actividad, principalmente porque podías ver vidas muy distintas: algunos estudiaban mucho, mientras que otros poco, y varias personas aprendían a caminar a dos pies muy rápido, y a otros les costaba… Realmente, me gustó mucho esta actividad. (Hui Wang)
Em va agradar aquesta activitat ja que em va fer reflexionar molt sobre la meva vida i el meu futur. Després de l’exercici vaig veure que em vaig saltar moltes coses del meu passat i em va fer pensar encara més en el meu futur, dic més perquè ja ho faig, a vegades massa. Em va fer pensar en totes les possibilitats que hi ha de futur segons el que facis, i per part, em fa por, perquè potser una cagada pot fer que el teu futur canviï. (Jana Rodrigo)
Pues fue divertida esta actividad. Me gustó mucho. Va de que teníamos que enseñar cómo nos hacemos grandes. Fue bastante divertido. Todos hicieron cosas diferentes.
(Ramandeep Kaur)
Se ve bastante simple la actividad, pero, cuando eres tú el que estás actuando tu propia línea de vida, por algún motivo siempre te quedarás parado por un repentino ataque de nervios o por algo más. Me pareció raro ya que ni nosotros ni nadie pensaría totalmente en cómo pasar toda tu vida de un solo modo; de alguna forma u otra siempre cambiamos de objetivo a lo largo de lo que nos va pasando mientras crecemos. (Xiaoyu Liu)
L’activitat va ser interessant perquè havíem de fer tota la nostra vida fins la mort, però amb mímica, i quan arribàvem al final, volia dir que moríem; quan estava pel mig, no sabia què fer, em quedava sense idees, però quan vaig acabar, em vaig adonar que podia haver fet moltes coses que se’m van oblidar quan jo estava fent-ho. (Carlota Enseñat)
Aquesta activitat em va semblar molt interessant i divertida, però també vaig passar una mica de vergonya. La veritat és que mai havia intentat representar tota una vida en només una curta línia, és força difícil. A mi el que em va passar va ser que em vaig centrar massa en la infància, suposo que se’m va fer més fàcil ja que és el que ja hem viscut o el que estem vivint. Vaig representar-la jugant, aprenent a caminar i més tard estudiant, però, abans de poder fer que ja era una adulta amb treball, em vaig adonar de que em quedava molt poc espai i vaig decidir morir jove en un accident de cotxe. (Marina Giménez)
Esta actividad fue interesante y bastante divertida, pero a mí me dio bastante vergüenza y por eso me salió mal la actividad, aunque a la vez tenía menos vergüenza porque salí con Marina. La actividad trataba de que tenemos que empezar al final del todo y abajo, en el suelo, como si fuéramos unos bebés, después nos íbamos levantando como si estuviéramos creciendo mientras hacíamos gestos de jugar con muñecos o escribir, etc. Al final de la línea teníamos que hacer que moríamos (podíamos hacer que moríamos por un atropello o porque nos suicidábamos o por muerte natural), y después de la muerte acabamos. En resumen, teníamos que representar una vida. (Mara Solé)
L’activitat de la línea vital va ser molt entretinguta i divertida, sobretot poder interpretar una vida inventada que t’agradés fer, i també poder veure la vida que els altres van escollir per fer i les diferents idees que van tenir. Hi ha havia gent que tenia idees peculiars i interessants. D’altres feien una vida més tradicional, però igualment, estava ben feta i expressada. La activitat anterior va ser caminar en línea recta, a les velocitats que ens digués el Marc. Aquesta activitat no em va agradar gaire, ja que la trobava avorrida, però sempre esta bé aixecar-se d’una cadira. (Ivan Egido)
En aquests exercicis vam poder veure la vida de cadascú molt resumida i ràpid; va estar una activitat bastant bé, em va agradar. Però en tant poc em vaig oblidar de coses bastant importants.
(Laura Martí)
Aquesta dinàmica serveix per millorar l’expressió corporal, i pensar gestos per explicar una situació. La veritat és que hi va haver poca originalitat de part de la majoria de la gent. L’objectiu era explicar la vida que portem viscuda fins ara, i imaginar la que ens queda per endevant. Tothom explicava com estudiava i treballava però poca gent parlava dels assumptes familiars, o amorosos. (Jordi Aragall)
Es una actividad chula y divertida. (Kolna Smith)
Em va semblar curiós que moltes vides de la gent (inventades) acabessin en suïcidi. (Laia Herrero)
La línia vital va ser molt divertida i m’ha agradat molt. Primer caminem tots en línia, i el Marc va dient d’1 a 10 quin ritme farem. I després presentem la nostra vida sense fer servir paraules ni poder parlar. Què són des de que vam néixer fins que morim. (Kaixin Ji)
Tuve que pensar cómo representar mi vida con solo movimientos y que los demás me entendieran. Al empezar fue fácil pero en el centro se complicó porque no se me ocurría. (Sebastián López)
La línia vital és una activitat en la qual nosaltres tenim que fer com un passat de nosaltres, un present i un futur, o sigui, que tenim que fer amb mímica tot el que hem fet a la nostra vida i tot el que nosaltres crèiem que arribarem a fer (tot això en un recorregut cap a endevant) i al final del recoregut es quan moríem. Aquesta activitat ha estat bé. (Quique Pons)
Aquest joc tractava de representar la nostra vida. Nosaltres anàvem fent moviments per donar a saber en quina etapa som. Va ser curiós perquè moltes persones feien vides molts diferents. La meva vida no va ser molt interessant perquè no sabia què fer. Vaig néixer, vaig estudiar, vaig treballar i vaig morir amb una mort de vellesa. N’hi havia alguns que van ser assessinats i uns altres que es van fer “immortals”. (Estefany Padilla)
Este ejercicio me estresó un poco. Consistía en que nos teníamos que poner enfrente del escenario, y una vez puestos enfrente en fila teníamos que caminar hacia adelante, pero consistía en que Marc nos iba dando las órdenes de en qué velocidad teníamos que caminar. Como dije anteriormente me estresó porque yo suelo caminar rápido y Marc nos iba poniendo todo el rato velocidad lenta. (Alen Siradeghyan)