“Cors grecs”

A Cristián Carandell, με πολλή αγάπη.

In memoriam.

Corifeu: Laia.
Corifeu: Laia.
Corifeu: Laia.
Corifeu: Hui.
Corifeu: Hui.
Corifeus: Quique i Adri.
Corifeus: Quique i Adri.
Corifeus: Quique i Adri.

Aquesta dinàmica que vam fer una vegada em va semblar difícil i bonica. Era bonica perquè veure a unes persones moure’s igual i anant a l’una és veu bonic des de fora. I també era difícil perquè anar tots a l’una no és senzill. Jo, que vaig fer de “corifeu” una vegada, intentava anar el més lent possible perquè la gent de darrera meu em seguís, però tot i així costava molt anar tots igual. Quan no era “corifeu”, costava encara més perquè era jo la que havia de seguir el seu pas (el del “corifeu”). (Laia Herrero)

Aquesta activitat va ser molt bonica fer-la i, ara , al veure-la gravada, encara em sembla més bonica. El Marc ens va fer sincronitzar-nos a tots moltíssim i això va fer que, si tots caminàvem al mateix tempo i iguals, feia un grup de gent sincronitzada i donava fins i tot gust de veure-ho. Després amb dos grupets ens feia anar-nos juntant intercalant-nos entre nosaltres i de dos grups formar un sol caminant tots a l’hora. (Laura Martí)

Aquesta activitat l’Alejandro l’ha anomenat cors grecs, ja que aquesta formació recorda els cors grecs, com als inicis de la història del teatre. Aquesta és una formació que pot servir per presentar un grup de persones en una obra. La dificultat d’aquest exercici era coordinar els passos tot el grup, per així fer l’efecte d’uniformitat. Crec personalment que és molt estètic i impresiu. (Jordi Aragall)

Amb molta sinceritat, aquesta activitat em va semblar molt avorrida. Entenc que pugui tenir la seva gràcia, però jo no li trobo; em va semblar molt inútil. Es tractava de caminar molt lent, per fer… és que no ho sé. No sé per a què servia. Caminar lent, sense sentit. Bueno, d’acord, ens cordiinem i anem a “una”, però em vaig cansar estant de peu sense fer res, caminant a 2 km/h. El resultar final és més o menys curiós. Assolim una bona coordinació i és bonic de veure. (Ivan Egido)

El cor grec és una experiència súper xula però mola més si el veus des de fora que no pas des de dins, que es veu molt ridícul. (Kolna Smith)

Aquesta dinàmica va ser una mica rara al principi perquè això de caminar tots junts era una mica estrany. Quan portàvem 5 minuts, ens començava a sortir millor i ja cordinàvem més. El que més em va sorprendre és el que ens va dir la Marta: ens va dir que aquesta actividad no la podia fer un grup d’homes d’uns 40-50 anys. (Adrián Brosel)

Esta actividad me parece muy difícil de lograr ya que se necesita mucha colaboración grupal y aún más difícil con un grupo como el nuestro. En pocas palabras: me sorprendió el resultado. (Xiaoyu Liu)

Aquesta activitat em va semblar molt curiosa. Encara que no ho sembli, era una mica difícil, perquè si la persona a la que seguies (normalment la de davant) canviava el ritme, era molt difícil anar a l’hora. De totes les dinàmiques que hem fet aquesta és una de les que menys m’han agradat, em va semblar una mica avorrida. (Clara Ferrarons)

La actividad era que teníamos que formar una pirámide con los compañeros e intentar caminar al mismo compás. Marc me escogió como la primera de la pirámide, como la líder de la formación: estaba muy nerviosa ya que teníamos que caminar al mismo ritmo, velocidad… Estaba tan nerviosa que al principio caminé bastante rápido sin darme cuenta, pero, gracias a Marc por avisarme de aquella situación, pude calmarme un poco e intentar caminar más lento que antes. El resultado final fue genial, éramos como solo una persona caminando lentamente de la misma forma. (Hui Wang)

El cor grec ha estat divertit i en el video ho veig molt bonic: tothom camina com a una màquina, i estem caminant tots igual amb el mateix ritme. I al Marc li va agradar molt, i va dir que es increïble el que hem aconseguit tan bonic. Mola molt. (Kaixin Ji)

Aquesta activitat em va agradar perquè és una activitat en la que ens tenim que concentrar tots perquè sinó no funciona. L’activitat va de que tots tenim que estar agrupats i tenim que anar al mateix ritme perquè es pugui veure la il.lussió de que som una massa, un grup igual. (Quique Pons)

Em vaig estressar molt perquè em van trepitjar vàries vegades i perquè havia alguns que no anaven coordinats però m’ho vaig passar molt bé. (Sebastián López) 

Sincerament, al principì, quan vaig veure a les meves companyes i companys fent l’activitat vaig pensar que era una tonteria i no entenia perquè l’hauríem de fer. Però quan em vaig posar a fer-ho jo i el meu grup vaig veure que realment era difícil i que havies de treballar molt la concentració, el moviment i la coordinació, i em va sorprendre perquè semblava bastant ximple i fàcil, però després vaig entendre que no era una cosa senzilla i que havies d’estar molt atent per anar coordinat amb els companys. Apart, al veure-ho en vídeo, m’ha fet veure que queda molt maco quan tot un grup va gairebé igual, molt coordinat i tot a temps. (Jana Rodrigo)

Jo aquell dia no vaig venir i no vaig poder fer l’activitat, però he vist els videos dels meus companys. Em sembla que des de fora es veu molt fàcil de fer, pero estic segura que no ho és tant, ja que es tracte de moure’s tots a l’hora amb molta coordinació, i això no és fàcil. (Carlota Enseñat)

Aquesta activitat em va semblar força estranya, potser és útil i segurament es veia molt més xula desde fora, però posar-la en pràctica no és tan divertit, i a més per molt que no ho sembli és bastant difícil coordinar-se amb els companys. (Marina Giménez)

Això va ser molt interessant perquè el Marc ens va dir que es col.loquèssim de la forma de un cor i teníem que caminar tots junts sense que el cor es desmontés. Era una mica difícil però molt divertit i xulo. És l’actividad més diferent de totes les que hem fet en tot el curs M’agraden molt les activitats que ens diu el Marc de fer, són les millors. (Ramandeep Kaur)

Esta actividad fue muy rara y muy lenta, pero no estuvo mal. Trataba de ponernos como un triángulo (4 personas atrás, 3 delante de ellos, 2 delante de los 3 y 1 delante de todos), y teníamos que caminar al mismo paso, sin pisarnos y sin mirar abajo. Al final lo hicimos con dos grupos y se aguantaron y se formó un triángulo grande. (Mara Solé)

Lo que hacíamos en esta actividad es ponernos como en los bolos, 4 alumnos, 3 alumnos intercalados, 2 alumnos intercalados y un alumno en medio. La actividad consistía en movernos lentamente todos a la vez y teníamos que caminar en linea recta. La actividad esta me pareció interesante porque nunca antes lo había hecho y me pareció curioso. (Alen Siradeghyan)

Aquesta activitat en va fer sentir indiferència. No m’ha sorprès que anem a la mateixa hora. El que sí va ser interessant és el que Marc ens digués que això era molt difícil de fer, que molta gent ho havia provat però no havia sortir bé. (Estefany Padilla)

En aquesta activitat/ dinàmica van practicar la coordinació. En questa sessió jo no vaig ser-hi, però per començar aquest nou projecte de teatre és bo començar a posar en pràctica una de les bases fonamentals del teatre, la coordinació. (Cristian Onarri)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *