“Cors grecs”

A Cristián Carandell, με πολλή αγάπη.

In memoriam.

Corifeu: Laia.
Corifeu: Laia.
Corifeu: Laia.
Corifeu: Hui.
Corifeu: Hui.
Corifeus: Quique i Adri.
Corifeus: Quique i Adri.
Corifeus: Quique i Adri.

Aquesta dinàmica que vam fer una vegada em va semblar difícil i bonica. Era bonica perquè veure a unes persones moure’s igual i anant a l’una és veu bonic des de fora. I també era difícil perquè anar tots a l’una no és senzill. Jo, que vaig fer de “corifeu” una vegada, intentava anar el més lent possible perquè la gent de darrera meu em seguís, però tot i així costava molt anar tots igual. Quan no era “corifeu”, costava encara més perquè era jo la que havia de seguir el seu pas (el del “corifeu”). (Laia Herrero)

Aquesta activitat va ser molt bonica fer-la i, ara , al veure-la gravada, encara em sembla més bonica. El Marc ens va fer sincronitzar-nos a tots moltíssim i això va fer que, si tots caminàvem al mateix tempo i iguals, feia un grup de gent sincronitzada i donava fins i tot gust de veure-ho. Després amb dos grupets ens feia anar-nos juntant intercalant-nos entre nosaltres i de dos grups formar un sol caminant tots a l’hora. (Laura Martí)

Aquesta activitat l’Alejandro l’ha anomenat cors grecs, ja que aquesta formació recorda els cors grecs, com als inicis de la història del teatre. Aquesta és una formació que pot servir per presentar un grup de persones en una obra. La dificultat d’aquest exercici era coordinar els passos tot el grup, per així fer l’efecte d’uniformitat. Crec personalment que és molt estètic i impresiu. (Jordi Aragall)

Amb molta sinceritat, aquesta activitat em va semblar molt avorrida. Entenc que pugui tenir la seva gràcia, però jo no li trobo; em va semblar molt inútil. Es tractava de caminar molt lent, per fer… és que no ho sé. No sé per a què servia. Caminar lent, sense sentit. Bueno, d’acord, ens cordiinem i anem a “una”, però em vaig cansar estant de peu sense fer res, caminant a 2 km/h. El resultar final és més o menys curiós. Assolim una bona coordinació i és bonic de veure. (Ivan Egido)

El cor grec és una experiència súper xula però mola més si el veus des de fora que no pas des de dins, que es veu molt ridícul. (Kolna Smith)

Aquesta dinàmica va ser una mica rara al principi perquè això de caminar tots junts era una mica estrany. Quan portàvem 5 minuts, ens començava a sortir millor i ja cordinàvem més. El que més em va sorprendre és el que ens va dir la Marta: ens va dir que aquesta actividad no la podia fer un grup d’homes d’uns 40-50 anys. (Adrián Brosel)

Esta actividad me parece muy difícil de lograr ya que se necesita mucha colaboración grupal y aún más difícil con un grupo como el nuestro. En pocas palabras: me sorprendió el resultado. (Xiaoyu Liu)

Aquesta activitat em va semblar molt curiosa. Encara que no ho sembli, era una mica difícil, perquè si la persona a la que seguies (normalment la de davant) canviava el ritme, era molt difícil anar a l’hora. De totes les dinàmiques que hem fet aquesta és una de les que menys m’han agradat, em va semblar una mica avorrida. (Clara Ferrarons)

La actividad era que teníamos que formar una pirámide con los compañeros e intentar caminar al mismo compás. Marc me escogió como la primera de la pirámide, como la líder de la formación: estaba muy nerviosa ya que teníamos que caminar al mismo ritmo, velocidad… Estaba tan nerviosa que al principio caminé bastante rápido sin darme cuenta, pero, gracias a Marc por avisarme de aquella situación, pude calmarme un poco e intentar caminar más lento que antes. El resultado final fue genial, éramos como solo una persona caminando lentamente de la misma forma. (Hui Wang)

El cor grec ha estat divertit i en el video ho veig molt bonic: tothom camina com a una màquina, i estem caminant tots igual amb el mateix ritme. I al Marc li va agradar molt, i va dir que es increïble el que hem aconseguit tan bonic. Mola molt. (Kaixin Ji)

Aquesta activitat em va agradar perquè és una activitat en la que ens tenim que concentrar tots perquè sinó no funciona. L’activitat va de que tots tenim que estar agrupats i tenim que anar al mateix ritme perquè es pugui veure la il.lussió de que som una massa, un grup igual. (Quique Pons)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *