Avui ens visita l’escenògraf i figurinista de La Calórica, l’Albert Pascual (Pascu pels de la companyia).
Ens trobem uns minuts abans per prendre un cafè i organitzar la sessió.
Els nois ja el coneixen perquè va venir amb l’Isra el primer dia.
L’Albert comença ensenyant un PowerPoint dels seus muntatges amb La Calórica, com per exemple el de L’Editto Bulgaro (http://lacalorica.com/espectacles.html)
I els explica el que jo nomenaré MAQUETES MULTIFUNCIONALS. El concepte consisteix en crear un espai que es pugui anant transformant en altres, al llarg de l’obra. La veritat es que amb pocs recursos fan meravelles i tot gràcies a l’Albert i a l’ús que fa no només de l’espai, sinó també de la llum!
Tu si que vales Pascu!
Així dons, en l’obra La Nau dels Bojos (http://lacalorica.com/nau.html), la proa d’un vaixell, servirà més endavant per fer de saló de casa! D’això se’n diu aprofitament d’espais i de recursos!
Els nois escolten bocabadats, allà ningú es mou, jo crec que ni respiren!
l’Albert ha fet el miracle! SEMBLEN PARALITZATS ! Estic impressionat!
La primera sorpresa arriba quan l’Albert treu les dues maquetes que ha portat i els explica com va arribar a concebre aquest espai a partir del conflicte que plantejava l’obra.
El primer vol representar la ciutat de Praga, per això imiten el teatre (d’ombres), el terre amb les llambordes i també els rails dels tramvies… vaja, Kafka en estat pur!
El segón representa un saló de casa però que es va transformant en Music Hall (davant), bar(davant la finestra) i no sé quants espais més…
Molt interessant! Però encara quedava la traca final.
L’Albert comença a parlar dels vestits dels actors; del que s’anomena FIGURINISME… i aquí venen els… Ala! Uala! Què guai i d’altres expressions de sorpresa…
Primer treu els dibuixos amb llapis i aquarel·la que ell crea sobre el que seran els personatges… i el pas següent és presentar-los al director de l’obra a veure si a ell li semblen bé… Què en penses Isra?
Només veure’ls la Gisella, entusiasmada, pregunta “¿Cuánto tardas en hacerlos?” Depèn del dia i la inspiració diu l’Albert.
Primer dibuixo a llapis i mes tard acoloreixo…
Mireu… A què són guapus?
I l’Andrei li planteja: “Com ho fas?” I que si aplica el cànon dels 7 caps! Bé Andrei! La qual cosa confirma l’Albert i en fa la demostració.
Visca Policlet!
Ah, però nomes posar el color vaig a la recerca de la roba, perquè sinó trobo el color que vull o la roba que m’interessa, he de canviar tot el concepte… ¡Mi reino por una tela!… (Ricard III…vull dir Albert III!).
Els alumnes estan molt interessats en els diferents esbossos que l’Albert va traient… se sent alguna veu que diu ”¡Hala!, ¡Yo quiero hacer eso cuando sea mayor!
Sona el timbre…RIIIIINGGG… pausa. Surten uns quants, però la majoria es queden a la classe, mirant els esbossos de l’Albert i fent-li mil preguntes! Avui no descanses Albert!
La segona part de la sessió consistirà en, a partir d’unes figures sobre paper, els nois i noies hauran de crear els seus propis vestits! L’hora se’ls passa volant (a mi també) aquí podeu veure l’abans i el després!
L’ABANS…
EL DESPRÉS…
I …¡Colorin, Colorado, este cuento se ha acabado! Apa, gent, fins la setmana vinent!
Per cert, de tots els esbossos, aquests fa molta gràcia.
Mireu bé, OBSERVEU LA CARA I L’EXPRESSIÓ… A qui us recorda?
Síiiiiii!
BINGO,
És ell! El gran Max!
Jordi Sánchez Professor INS. Barri Besós