5ª Sessió de treball, avui, els estudiants que participen a la Residència faran d’actors!

Ja tinc ganes de veure com s’ho fan dalt de l’escenari… Tenen caràcter i ganes d’aprendre.

L’Isra els fa ajuntar totes les peces de roba que han portat al mig i tria els actors, que comencen a escollir peces de roba per tal convertir-se en un personatge que només ells i l’Isra sabran…bé i jo també!

L’Isra triarà una música ben suggerent i a l’escenari! Els nois interpreten, que si un raper, una poetessa vella, una lligona, un pistoler amb set, una ballarina, un transvestit…

els nois mostraran les seves habilitats… mentre els altres els observaran encuriosits.

L’Isra atura l’actuació, per explicar quelcom que no funciona…i els parla del concepte de la 4ª paret i de la importància que té a l’hora d’actuar… la paret que separa el món de l’actuació d’aquells que s’ho miren. No s’ha d’actuar de cara al públic, sinó per el públic.

A l’Isra li surt la vena de director i ens deixa bocabadats… en sap molt!

Repeteixen l’actuació i surt millor. Els companys que s’ho miren es converteixen en jutges implacables… “No s’ha de tenir vergonya, l’actor ha de deixar la vergonya a casa”, diu l’Isra.

“El teatro es creíble cuando se hace de verdad” (Aristòtil i Isra dixit), La Mimesi, imitar la veritat… “Cada uno de nosotros tenemos una energia y nuestro personaje tiene una energia, la hemos de encontrar y llevarla a escena”.

Desprès de cada actuació, el grup reflexiona sobre el que s’ha fet bé i malament. Sempre amb respecte i educació.

El pròxim dia tocarà escriure. Les noies i nois del Barri Besòs, deixaran l’escenari i es convertiran el escriptors…

Ah! Oblidava els deures, hauran de llegir i preparar una escena molt interessant de Queremos ir al Tibidabo de Cristina Clemente. La prepararan amb mi… i els he de parlar del subtext dramàtic… Quin marron! se’m gira feina!

Jordi Sánchez, professor de l’INSTITUT BARRI BESÒS.

 

Continuem la visita. Ara toca veure les aules on els aspirants a dramaturgs, directors, actors, aprenen els secrets del món del teatre.

Les aules on Sanchis Sinisterra, Pau Miró, Pere Riera, Gloria Balañà, Esteve Soler, Alberto Conejero i altres imparteixen classes durant el curs escolar i a l’Obrador d’Estiu…

D’allà ens dirigim a l’interior de la maquinaria teatral… Què s’amaga darrera l’escenari?… llums, cordes, mobles, cadires i foscor.

El creuem en penombra,  baixem per unes escales que semblen conduir-nos a l’ínfer… però no, de sobte entrem als camerinos! Llums i colors…Uau, són com els de les pel·lícules!

Miralls envoltats de bombetes i llum, molta llum!… “Per què?” Pregunta en Victor… Dons per maquillar-se perfectament i per acostumar els ulls als focus.

I de repent entrem en el món del fetitxisme dels actors, aquell que necessita una poma abans de cada funció, aquella que té la foto dels fills davant seu, mentre dura l’obra, o aquella actriu que funcionava amb perfums per crear el seus personatges i cada personatge que interpretava l’associava amb un determinat perfum…Genial! Quin olfacte!

Arriba el moment esperat,  travessem un altre camerino, aquest està habitat de debò… sabates, abrics, una bici… te vida…

…i està viu perquè pertany a la sala d’assaig on l’Oriol Broggi està preparant l’obra que inaugurarà la Beckett al Poblenou: La desaparició de Wendy de Josep Mª Benet i Jornet el 9 de novembre…

No us la perdeu! (Per cert una abraçada molt forta Pepitu!).

Ens colem a la Sala d’assaig… l’atmosfera és màgica, estem assistint a un assaig de debò!. Els estudiants estan molt concentrats en el que veuen. Silenci sepulcral. Passem desapercebuts.

La meva mirada es concentra en l’escenari i Què veig?

Oh, sorpresa, la imatge d’en Beckett em mira fixament estirat per terra, per fi l’he trobat! La seva mirada m’incomoda, em fa sentir petit…devant d’un gegant de l’escena com ell… Que farà tombat? Utilitzar un punt de vista diferent? Enfí…

Música en directe, els actors que van i venen. Practiquen l’escena. L’Oriol s’ho mira, controla, de repent intervé, reinterpreta un fragment, orienta en el to.

És mesurat, auster en les ordres, clar i directe…és molt i molt bo…Quin privilegi poder estar aquí.

Pausa. Aprofitem per sortir i l’Oriol es dirigeix als nois i noies de manera afectuosa i afable.

Gràcies Oriol per permetre que veiéssim quelcom que pocs tenen la possibilitat de veure. Les grans persones del teatre són aquelles que fan bé la seva feina dins i fóra de l’escenari i tu n’ets un!

Sortim fóra i al Hall fem una posta en comú de tot el que hem vist, sentit i experimentat avui. Moltes emocions i tot un món d’il·lusions.

L’Isra els posa feina per la setmana vinent, hauran de portar una peça de roba de casa seva i hauran d’actuar, però això ja serà al nostre teatre, al Barri Besòs.

Tornem cap a l’Institut caminant, la jornada escolar s’acaba i de repent els dic: “Algun dia podreu dir als vostres nets que veu estar al assaig de la primera obra que es va representar a la Beckett del Poblenou…” Comença a plovisquejar.

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS.

 

…Entrem a la sala d’assaig, un espai que realment respira fantasmes del passat, un lloc màgic que n’ha vist de tots colors i que veurà en els propers anys, emocions, amors, odis i altres conflictes humans.

Els estudiants prenen posicions, se’ls nota còmodes i a gust. En Victor comença amb una pregunta: Què és un assaig? Els nois se’n surten prou bé (ho havíem assajat uns dies abans a la classe)…Bé nois diu en Victor i…qui participa a un assaig?

En a penes uns 20 minuts, dóna una completa lliçó de pràctica teatral, clara i diàfana, de la qual els estudiants hi participen! Director, actors, tècnics de so i il·luminació, figurinista, escenògraf, l’autor…

Apareixen les anècdotes, que són les que agraden als nois i a mi… com la d’aquell actor que s’aprèn sempre els seus papers, tot caminant per la Gran Vía…amunt i avall…

L’Isra, diu la seva, “Hi ha actors que preparen el paper llançant una pilota de tenis a la paret!”… Sabeu el per què? Un, Dos, Tres… no ho sabeu?… Dons per comprovar si són capaços de dir el text tot estan pendent d’altres estímuls, d’aquesta manera se n’adonen que han interioritzat el paper…  Carai! em dic…com deia el meu pare: “No te acostaràs, sin saber una cosa más…”

L’escenografia sempre abans dels assajos! La maqueta de l’escenari es presenta uns 4 mesos abans que comencin. El Dani pregunta: I quants diners val muntar un espectacle a la Beckett… depèn, diu en Victor entre…ejem, millor no descobrir els secrets de la Beckett! Tranquil Victor, queda entre nosaltres!

L’Eva i la Sinem pregunten: Quan duren els assajos? De 4 a 8 setmanes, però habitualment 6 setmanes és el més normal.

A Londres, el mateix procés es fa entre 4 i 9 setmanes! A raó de 6 hores al dia! I quan els assajos comencen, l’actor ja s’ha de saber el paper de memòria! “Carai!”, penso, “ara entenc el perquè el Royal Albert Hall, el Blackfriars, el Fortune Theatre…tenen èxit!” Senyors productors… per què no els imitem?  Ai! millor que calli, no sigui que em tanquin el blog!

Entrem a la sala gran, el que era l’antic teatre de la cooperativa… 100 anys de fantasmes en acompanyen! Teatre a la manera Italiana, diu l’Isra.

Una disposició semblant a la imatge, amb una particularitat, les grades s’aixequen de manera progressiva i l’escenari és a peu pla. Això el distingeix dels teatres més antics, on l’escenari era alt i els seients per sota i a la mateixa alçada…

Per què? “Per veure millor!” Responen. “Molt bé!” penso. I en Victor afegeix: “ I també perquè ens permet canviar la disposició de la sala quan vulguem; en funció de l’obra”.

El Victor els pregunta per la gran finestra que hi darrera els espectadors. Algú respon que és una sala Vip… Don..s no, resulta que és la cabina dels tècnics…

Sense ells, no escoltaríem el text, són molt importants.  ”Aquí no tenim sala vip. Hi ha la fila de protocol, que és la primera i es fa servir per invitar les autoritats…”

“Coi, quina sort!” penso “…i per què no seré jo una autoritat? I quin mèrit…” millor callo. No dic res.

 

“Teniu alguna pregunta?”

L’Amine intervé: “Per què les parets no estan pintades i semblen velles?” Per dos motius, aclareix en Victor. Per falta de pressupost i perquè ens agrada conservar l’empremta del passat… Ja se sap, els fantasmes de nou… la Xirgu al Romea, pot ser en Samuel Beckett aquí amb nosaltres…

Els nois estan tant bé que no tenen ganes de moure’s, però la visita continua…

Jordi Sánchez,  professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS

4ª Sessió. Avui visitem la Sala Beckett! Els residents de 2on d’ESO estan tensos. Tenim classe de 9 a 10 i estan una mica excitats, parlen a l’hora, no escolten…. Però què us passa avui…? Que estem nerviosos, perquè anem a la Beckett…

I…? -Els hi pregunto- Dons que ens fa molta il·lusió diu l’Amine…I sense temps de digerir la resposta, salta el Gerard i diu… avui és com la nit de Reis…! Sense paraules; de nou em deixen impressionat. Els veia gaudir i molt… però tant?…

Gràcies Isra i La Calòrica, ho esteu fent molt bé!

A les 11h entrem a la Beckett, ens acompanyen els estudiants de 1er de Batxillerat de Literatura Universal, de tots ells, l’Elias i la Rocío seran els encarregats de seguir la sessió i redactar les seves impressions sobre el dia d’avui.

Ens rep el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett, traductor i director, una de les persones que més sap de teatre en aquesta ciutat!

Benvinguda i presentació.  Els nois prenen lloc al Hall i seuen al gran banc de fusta de l’entrada i a terra…vaja, com a casa seva.

Bon dia…esteu a la sala Beckett…Sabeu qui era en Samuel Beckett? I els nois responen. Sabeu què va escriure i quin tipus de teatre va fer? SÍ, -responen- Tot esperant Godot i teatre de l’Absurd! Bé nois! Fa un mes que hi vam treballar però encara ho recordeu…M’han deixat bé! Em sento orgullós de tots ells.

“La seu de la Beckett està al Poblenou, però abans estàvem a Gràcia, on en Sanchis Sinesterra  va veure un local que era un taller mecànic al carrer Ca l’Alegre de dalt i allà va començar tot fa més de 30 anys… ”

El Victor els té super-atents. Les explicacions que fa són molt didàctiques i interessants! Ni es mouen. Escolten i respiren.

Mentre, entra el Toni Casares, el director, i passen el Flaco, un dels cracs de la Beckett  i l’Àlex i la Tatiana, grans i eficients professionals!

Aquest és un dels secrets de la Sala Beckett, tot el personal que hi treballa fa la seva feina molt i molt bé i a més, sempre amb amabilitat i afecte!

Entrem al Bar, que avui es tancat al públic i el Víctor els explica que la Beckett està a l’antic edifici de la cooperativa obrera Pau i Justícia, construïda el 1924 i que ja tenia un teatre a la planta superior.

Però ara som al supermercat de l’antiga cooperativa i ens fa veure les columnes, el sostre i especialment ens destaca les parets que realment oloren a temps passats, amb rajoles de diferent tipus i colors en franges… perquè a cada franja hi havia queviures, l’adroguer, els ous, la llet… tot plegat transmet una sensació de casa habitada…ara i abans!

Mireu com era als anys 30:

“No espantem els fantasmes que hi ha en aquesta casa”. Aquesta va ser la premissa fonamental que Toni Casares, el director de la Sala Beckett, va donar als arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats per remodelar l’antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou per convertir-la en la nova seu de la Sala Beckett. Jo havia sentit parlar del fantasma de la gran Margarida Xirgu al Romea! Però aquí, a la Beckett,  quin fantasma hi haurà?  Pot ser el mateix Beckett… per cert on serà la monumental foto d’ell que presidia l’entrada a Gràcia?

Fantasmes en el teatre, la castanyada d’aquí a no res…Quin yuyu…

Estem dins d’una instal·lació amb molta llum que ha tingut l’encert de no perdre les seves arrels: les antigues motllures de guix, rosasses, escales velles, parets atrotinades pintades pels mil colors dels temps i que encara conserven mil i una ferides, deixant un testimoni, un missatge clar: Encara existim i no volem morir, ara som la Beckett!

I jo penso…Quin lloc per fer teatre! No cal escenografia! Què hauran vist aquestes parets? Amors, desamors, guerra, mort, il·lusions…

Entrem a una de les sales d’Assaig… un espai enorme, diàfan…els estudiants seuen en cadires o a terra i… bé, això ho explicarem en la 2ª part.

 

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS

 

3ª Sessió. Baixo les escales pensant en la classe que acabo de fer als alumnes de Literatura Universal… Dario FO.  Encara tinc al cap conceptes com la denúncia, la lluita contra el poder i la desigualtat, la farsa, el monòleg…Què grans…Dario Fo i Franca Rame… el teatre ha de despertar consciències, ens ha de fer pensar…però ara m’esperen L’Isra i els nois de 2on d’ESO, preparats a viure una nova aventura…canvio el xip.

Avui venen l’Isra i el Joan, el dramaturg de la companyia. Ja en coneixem 5, només ens falten tres… La Calòrica en estat pur!

Sense perdre un instant comencem a treballar…escalfament…Quines llengües parleu? Urdú, búlgar, rus, anglès, francès, àrab… Quines coses sabeu fer que els altres no facin? Trenca el gel l’Alba amb el seu spagat…bé Alba!

Surt la Kamal i diu que sap fer l’escorpí. El què? -Penso jo- i ho fa i quan veig la flexibilitat del seu cos em quedo bocabadat, penso que si ho he de fer jo…acabo a les urgències de l’hospital més proper. Carai amb aquests nois! No deixen de sorprendre’m cada dia…començo a tenir la consciència de ser molt vulgar! Bravo Kamal.

Comencen els exercicis, caminem per la sala sense rumb fix i a diferents velocitats… Compte nois! No val a badar, no xoquem. Velocitat 3, ara 7, ara 6…L’Isra els està tornant bojos… “Venga, caminad, lo hacéis todos los días…es una cuestión de instinto”.

Els fa aturar-se, mirar-se fixament, abraçar-se… i els fa reflexionar: “El teatre és emoció. Mostreu les emocions sense riure. Ja sé que mostrar les emocions íntimes fa vergonya…!”

Vaja, penso, avui anem forts… EMOCIÓ, a veure què son capaços de fer… En acabat l’exercici, fan una rodona. Parlen del personatge que han escollit com a representant de l’èxit. La Sinem parla de l’Albert Einstein i l’Isra ens sorprèn amb una mini classe sobre la Teoria de la Relativitat…ah! és clar havia oblidat que és Llicenciat en Física…Aquest noi és polivalent!

Apareix un nou tema: “¿Las persones humildes pueden ser triunfadoras?”  I el Jose em posa la pell de gallina… “Yo admiro a mi abuelo; él si que es un triunfador, superó un càncer para verme nacer a mi… Uf que fort, que gran que és aquest nano! I el Gerard: “Admiro a mis padres, porque han conseguido el trabajo que querían y porque han luchado por formar una familia y tener una casa  ...”

Realment estic sorprès…esperava. Messis, Cristianos, etc… aquests nois valen molt!

L’Isra aprofita per focalitzar el discurs en el personatge, en la complexitat del personatge dramàtic. “No hi ha ni bons, ni dolents”, diu, “No cal jutjar-los, només heu d’entendre el que fan”… Carai…què bo…i els alumnes el segueixen, estan tan encantats amb ell, que jo…ni existeixo… (Això vol dir que la cosa funciona…)

Comença la segona part. Ara, qui porta la veu “Cantant” és el Joan, el dramaturg. La Conxita i un servidor seiem a les grades del nostre mini teatre grec amb els estudiants… Acció!

Exercici d’improvisació amb l’objectiu d’introduir el conflicte dramàtic. Dos alumnes. Un seu en una cadira i l’altre l’ha de convèncer que li cedeixi… comencen les estratègies…que si tinc una cama trencada, dons no puc aixecar-me sinó em faig pipí a sobre, tinc el cotxe mal aparcat amb el nen dins, et compro la cadira… No pots pagar-la…

És així com neix l’obra, plantejant primer el conflicte i elaborant desprès la història… I quan en Raül intenta convèncer la Gisela…sona el timbre…

The End, That’s All… Apa nois, fins la setmana vinent…

“Jaaa?” diuen… si…és l’hora…

Ens acomiadem fins la setmana vinent quan visitarem la Sala Beckett per dins i veurem un assaig de La desaparició de Wendy, del mestre Benet i Jornet! l’obra que l’Oriol Broggi està preparant… Gràcies Oriol, per donar-nos el privilegi de veure el treball que esteu fent!

De camí al meu Departament, vaig pegant-li voltes… fama, esforç, superació, èxit… surto amb la moral ben alta…orgullós dels alumnes que tinc!

Jordi Sánchez professor a l’Institut BARRI BESÒS.

 

Avui és la 2ª Sessió de La Calòrica. Em dirigeixo a la porta de l’Institut per donar la benvinguda,  avui ve l’Isra sol…”solo ante el peligro” a veure com s’ho fa… la veritat és que no em preocupa gens, té el que diem “tablas” (utilitzant un dit dramatúrgic), s’ha guanyat els alumnes en una sessió i avui és la seva segona…a veure que fa. Avui ens acompanya el Víctor Muñoz de la Sala Beckett i la sessió de treball la farem a la nostra sala d’actes Carlos Díaz, un teatre en tota regla, com podeu veure a les fotos. La Conxita i jo ens diem que tenim una gran sort de poder treballar en un Institut amb aquests mitjans… Farem teatre en una autèntica sala de teatre…UAU!

  

Comença la prepa, vull dir, la preparació…bé…l’escalfament… Es tracta de conèixer el cos, les vèrtebres, la columna…en un tres i no res s’organitzen parelles, la Cristal amb la Laura, el Gerard amb l’Alba, L’Eva i la Sinem, la Gisela i la Kamal… tots fent una exploració del propi cos i del dels companys. Espai i cos, una de les bases de la actuació, diu l’Isra.

A continuació ve una activitat de concentració i grup. Han de contar de l’1 al 10 de manera improvisada i aleatòria…l’Isra els hi posa ben complicat!  arriben al 5, comencen de nou, fracassen en el 4, ara arriben al 7… Està bé… Crec que la Calòrica vol fer reflexionar els estudiants sobre el concepte de èxit i fracàs…estan ben bé de peus a la galleda.

Comença la segona part de la sessió, la Conxita presència cóm els nostres nois i noies improvisen un intercanvi de posicions per tal de treballar, espai, coordinació, confiança i pressa de decisions, sembla un ball antic i em sorprèn el grau de concentració que hi posen. Es nota que gaudeixen amb el que estan fent… i l’Isra també!

Ara toca revisar els deures de la setmana anterior… s’escoltaran històries de gats atrapats en un fals pati, o parlaran de la seva admiració per Yuri Gagarin, Whitney Houston i d’altres…

El pròxim dia més! M’acomiado del Victor i de l’Isra i camí del meu Departament em pregunto encuriosit… I ara què…què faran la setmana vinent?

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Avui és dimecres 28 de setembre i sento una mena de excitació controlada. La Sala Beckett comença la Residència en el nostre institut i arriba un creador que estarà amb nosaltres un curs escolar… bé això és el que jo creia… però… No.

No serà un creador, ni dos, ni tres… serà una companyia sencera… La Calòrica, formada per 8 integrants!

Què faran? Cap a on ens portaran? Sortirà bé? I els alumnes, els agradarà?… Preguntes i més preguntes. Prefereixo no pensar-hi i tirar pel dret. Respiro profundament i em dirigeixo a rebre’ls.

Hola, em dic Jordi, Hola Jordi, nosaltres som l’Isra, l’Albert i el Xavi…benvinguts…Anem?

Pugem a la classe, semblen simpàtics, cauran bé. Hem congeniat en a penes uns minuts. Em fan sentir bé, com si fos un més de la companyia.

Catorze estudiants de 2on d’ESO els esperen plens d’il·lusions, curiositat i ganes d’aprendre. La Eli i la Marina, alumnes de 1er de Batxillerat de Literatura Universal faran el seguiment de la sessió.

Comencen les presentacions per trencar un gel… inexistent! perquè  l’empatia és mútua i total.

Els nois de La Calòrica comencen a explicar que és el teatre, davant d’un auditori de futurs, mossos d’esquadra, traductors, actrius, militars, metges forenses, foto-periodistes i alguna professió més que oblido però que constitueixen el somni professional d’aquest joves estudiants de teatre.

Som-hi, escalfem motors… Què és el teatre? Pregunta l’Isra… Accions, personatges, un escriptor, un escenari…respostes sense parar…

I… Què és el més important dins el món del teatre? Pregunta el Xavi… moltes respostes: el text, l’autor… i aquí els de la Calòrica, treuen a uns dels mestres… Peter Brook, “Doneu me un escenari buit…un actor que faci una acció i algú que la miri…ja tenim teatre”.

Quina gran veritat! els estudiants queden sorpresos i a partir d’aquí comença un debat sobre la frase. Carai! penso, aquests nois i noies de 2on són molt espavilats, m’agraden, m’ho passaré bé amb ells…

Sessió de vídeo, La Calòrica en estat pur, els nois veuen fragments d’algun del seus espectacles, Bluf, L’Edito Bulgaro, Ekstraordinarnny.

Entra la Conxita, la meva companya en el projecte…comença el moments de fer activitats de socialització, en fi, parlant clar, de fer grup… els balls, el moviment lliure per la sala, les parelles que han de treballar l’un per l’altre… i per fi els deures finals per la setmana vinent… Pensar una frase i col·locar-la dins un petit diàleg i destacar un personatge que cadascun dels alumnes consideri que té o ha tingut èxit a la vida i diguin el per què…

Apa nois, fins la setmana vinent… M’acomiado dels nois de La Calòrica i començo a baixar les escales, capficat en les meves coses, com sempre… i penso…Faran els deures?

 

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS. Barcelona

 

LA CALÓRICA en Residencia en el Instituto Barri Besós, 28/09/16.

 

La Residencia de la Sala Beckett en el Instituto Barri Besòs ha empezado hoy día 28/09/16 para estar con los alumnos de 2º de la ESO. Y ¿Cuál es el creador residente? La Calórica.

La Calórica es una compañía de teatro que está en marcha desde el año 2010. Han representado muchas obras que se han hecho muy conocidas y han trabajado con muchas compañías que han querido trabajar con ellos. Este grupo teatral está constituido por Israel, Albert y Xavi, aunque La Calórica son 8 personas.

Comienzan esta actividad muy ilusionados haciendo un “juego”, preguntando a los alumnos a qué quieren dedicarse cuando sean grandes, sus hobbies y así empezar a conocer a todos los alumnos de 2º de la ESO. Después de esta pequeña actividad, comienzan a explicarles muchos detalles sobre el teatro, sobre dramaturgos famosos, las partes del teatro…

A todo esto, los alumnos muy atentos escuchando las explicaciones de los chicos de La Calórica. Dan a conocer las grandes diferencias entre el cine y el teatro, y los alumnos saben bien que sin actores, no hay teatro. Es la esencia principal.

Están haciéndoles muchas preguntas para abrirles los ojos al gran mundo del teatro. Nos cuentan que en el teatro es muy importante romper estereotipos, por eso en algunos casos el papel de un hombre lo hace una mujer y viceversa. Con el teatro dicen muchas cosas que el mundo no se atreve a decir, a enseñar la realidad.

En esta actividad se han divertido mucho, tanto los alumnos como los chicos de La Calórica.

 

Marina Rubio

1º Bachillerato

Literatura Universal

INS. BARRI BESÒS