IMITATIO nº 6 “La originalidad no es más que una imitación hecha con juicio.” HARUKI MURAKAMI

Comencem la sessió d’avui fent una reflexió sobre com veiem les coses, sobre com veiem i entenem la vida, la nostra i la dels altres i ho fem escoltant: https://www.youtube.com/watch?v=jAtYyZ2HNUk

Tot plegat finalitza amb una afirmació clara, les percepcions que tenim ens poden portar a veure les coses en blanc i negre…

o en color…i els participants en la Residència de la Mariona, volen veure la vida en color i gaudir de tot el que això els pugui aportar!

Un cop feta la reflexió comença el moviment, l’escalfament.

Un gran cercle on es treballen moviments de diferents parts del cos amb el silenci com a company i més tard amb la banda sonora d’aquesta Residència 17-18   (NO US LA PERDEU! Premeu els enllaços, no us en penedireu!)

https://www.youtube.com/watch?v=x2Yl0ALK3-4

Els nostres alumnes estan aprenent que la música és un activador del cos i de les nostres emocions, que cal escoltar la música, però també sentir-la  dins d’una mateix, i fer que el cos reaccioni davant el que ens transmet.

En qüestió de segons, la Mariona els posa de 10 a 100! Ara sona la Beyoncé… ¡Casi nada!…

https://www.youtube.com/watch?v=4m1EFMoRFvY

aquests nois comencen a entendre el que la seva “profe” els vol fer comprendre!

Autocontrol, cos i moviment, respiració, espai, les costelles s’eixamplen… Ai Déu meu, estic atabalat de veure el que fan, però ells segueixen els moviments de manera frenètica…

Ara de 100 a 10… i demà no tindran agulletes segur!

https://www.youtube.com/watch?v=JGwWNGJdvx8

A partir de la música, la Mariona els explica el concepte d’ IMITACIÓ…

i una estona més tard, converteix els seus “deixebles” en Mims

però també robots, esgrimistes…

https://www.youtube.com/watch?v=8UVNT4wvIGY

Estic veient 13 persones darrera una figura reproduint tot el que ella fa…

Ara bé, desprès d’hora i mitja de feina, pot succeir que es desconcentrin i aleshores tot plegat sembla una nau a la deriva…

És el moment en que els capitans, (la Mariona i un servidor), han de mantenir la calma i fer que sigui possible redreçar la marxa del vaixell!

Com per art de màgia! Abracadabra…

https://www.youtube.com/watch?v=hindso2RviY

Jordi Sánchez, professor Institut Barri Besòs, Barcelona.

Haruki Murakami (村上 春樹 Murakami Haruki?) (Kioto12 de enero de 1949) es un escritor y traductor japonés, autor de novelas y relatos. Sus obras han generado críticas positivas y numerosos premios, incluyendo los premios Franz Kafka y el Jerusalem entre otros.

La ficción de Murakami, a menudo criticada por la literatura tradicional japonesa, es surrealista y se enfoca en conceptos como el fatalismo. Es considerado una figura importante en la literatura posmodernaThe Guardian ha situado a Murakami “entre los mayores novelistas de la actualidad”. Ha sido considerado candidato al Premio Nobel de literatura en repetidas ocasiones, sin que hasta el momento haya obtenido el galardón.

 

HEM DE SABER COM ENS SENTIM! 16/11/17

Comencem la sessió i la Suhayla enceta un debat super interessant sobre l’ús que es fa de les fotos i de que en certs moments, un no queda bé a les fotografies…sembla preocupada perquè considera injust que a vegades no quedem “macus” a les fotos!

La Mariona i un servidor fem reflexionar sobre el concepte de bellesa… Què vol dir ser guapo o lleig? Es una afirmació universal? És un concepte subjectiu?

El grup s’activa i desprès d’un mini debat acaba afirmant que tot és subjectiu en aquesta vida i que “tot depèn del color amb que mirem les coses…”

Iniciem el treball en grups de dos, consigna: treballar durant 10 minuts una escena improvisada on cal representar una vivència del passat. Dos personatges es retroben desprès de no veure’s des de fa anys…

https://www.youtube.com/watch?v=CevxZvSJLk8

Com reaccionen? Què fan? Com es mouen?

Els actors /actrius van fent seus els espais de la Sala Carlos Díaz de l’Institut i un cop dissenyat el que volen fer, seiem tots a les grades i comencen a representar… amor i desamor, comptes pendents, odis antics, parelles “robades”…

Primer ho expressen amb la mirada, més tard amb el moviment i per últim amb la paraula. La Mariona els ho posa cada vegada més difícil, però els nois/es se’n surten bastant bé!

Les dues hores ens passen volant!…

La setmana vinent més…

De camí al meu Departament reflexiono…quanta realitat viva he vist en aquestes representacions… han escenificat allò que els ha vingut al cap, és a dir…vivències…”la vida es puro teatro”… i tant que sí!

https://www.youtube.com/watch?v=bh5uaQ0xycU

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

Alexandre Dumas (Villers-Cotterêts24 de julio de 1802-Puys, cerca de Dieppe5 de diciembre de 1870), conocido en los países hispanohablantes como Alejandro Dumas, fue un novelista y dramaturgo francés. Su hijo, Alexandre Dumas, fue también un escritor conocido.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Dumas

 

 

 

 

 

COMENÇA L’ESPECTACLE! 2 i 9 /11/17

Aquestes dues sessions han estat dedicades a treballar cos i moviment.

La Mariona ha iniciat l’activitat amb un exercici en cercle, on els nois/es han deixat anar el seu cos, per començar a intercanviar posicions, en el moment que un d’ells mirava algú del grup.

Al principi els costa, però un cop que aconsegueixen concentrar-se, el grup es mou a velocitat de vertigen i pateixo perquè no prenguin mal, però se’n surten i acaben gaudint de l’activitat que ells consideren un joc, però que és molt més que això…s’està treballant domini del cos, control de l’espai, pressa instantània de decisions, agilitat, concentració, rapidesa… i sobretot COORDINACIÓ i GRUP… COMENÇA L’ESPECTACLE!

Sense deixar el cercle toca moviment i cos, ens movem…però sabem què movem? NO…

La Mariona es converteix en osteòpata i comença a moure i fer moure malucs, espatlles, omòplats, genolls, colzes… i tot un seguit d’articulacions, que primer mostra on son…

i més tard fa moure. Inicialment dins l’espai personal i en silenci, controlant, corregint…

Un cop els nois/es comencen a sentir-se còmodes, tot es complica, ara amb música, una música com aquesta… apa!

https://www.youtube.com/watch?v=y6Sxv-sUYtM

I més tard, aquesta:

https://www.youtube.com/watch?v=CYaAFwFxSp8

Per cert INAUGUREM la Banda Sonora de la Mariona Naudín al BARRI BESÒS…molt recomanable!

Ara no només cal estar atent al cos, sinó també a la música, al ritme, a l’espai, al company… cada cop tot és més dificil… però els nois se’n surten molt bé i comencen a entendre allò que la “profe” els vol fer aprendre. (No soy la profe, soy Mariona… els diu…) Tranquila Mariona, sempre ho fan… a mi a primer d’ESO m’han arribat a dir senyu!

El treball en grup va més enllà, ara toca treballar la societat, el grup unificat com un sol element, disciplinat, capaç de seguir al leader!

https://www.youtube.com/watch?v=cn69NJ-XNv0

Arriba el moment de saber què és el COR i quines funcions tenia dins al teatre grec.

Ho havíem treballat a classe, de manera teòrica, però ara cal posar-lo en pràctica i aquí teniu el resultat!

 

Sempre sota la música que us recomano que sentiu…

https://www.youtube.com/watch?v=Oa-ae6_okmg

https://www.youtube.com/watch?v=Y6zAT15vaFk

https://www.youtube.com/watch?v=8UVNT4wvIGY

S’acaba la sessió i camí del meu Departament em ressona dins el cap: “Nois, el Cor era la veu de la consciència…” que sempre dic als meus estudiants quan els parlo del teatre grec… i ara, la meva consciència em diu que aquest és un gran grup i que farà una feina fantàstica!

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

 

26/10/17. OBJECTIU: SEVERIANO NAUDÍN

Dijous 26 d’Octubre, els alumnes que participen a la Residència, junt amb els seus “padrins” de 1er de Batxillerat que fan Literatura Universal, ens dirigim a la CASA ELIZALDE a conèixer al Severiano Naudín.

I qui és en Severiano?…

Dons, l’avi de la nostra Mariona, la creadora resident a l’institut Barri Besòs.

Ella va escriure aquesta obra per homenatjar el seu avi, amb qui ella tenia una complicitat molt especial i ho va fer al poc temps de la seva mort.

Així dons, avui ens desplacem a la Casa Elizalde, la Conxita, un servidor i els alumnes, per veure:  HOMENAJE a SEVERIANO NAUDÍN, VIP.

Per cert, gràcies Albert, de la casa Elizalde per facilitar-nos les entrades i tots els tràmits, de ben segur que hi tornarem!

L’obra és efectivament un homenatge a la trajectòria vital d’un gran home, i dic un gran home, perquè podria ser el meu avi o el de qualsevol de vosaltres, una persona normal, correcta, fidel als seus principis, amant de la seva família, coherent, defensor de la vida i de la justícia… justa!… ja m’enteneu!

L’obra és… DIFERENT, això agrada als alumnes, no és teatre de text,  s’apropa al teatre document (Ai! Perdona Mariona si m’equivoco!), ja que contextualitza la vida del Severiano, dins dels esdeveniments històrics, socials i familiars que van rodejar i donar sentit a la seva vida.

La Mariona emprèn un viatge per la vida d’un ésser estimat, proper i admirat, desplegant una magnífica interpretació, plena de sentiments i sensacions profundes.

La Mariona s’entrega dins l’escenari, en cos i ànima. Balla, corre, es canvia de roba en segons…

Es transforma en molts personatges…

es maquilla i es desmaquilla amb tovalloletes comprades a un Xin…. vull dir… millor no dic res que pugui ser políticament incorrecte!… Amb els temps que corren…

i tot plegat s’acaba amb una escena molt tendra, en la qual, la Mariona escolta una jota mañica i es dedica a regar una planta… i aquí arriba el simbolisme final de l’obra!

La planta és, pot ser,  la llavor del seu avi que ja mai més deixarà de créixer en el seu interior… i que ella no deixarà de regar, fins que, pot ser, el testimoni el recullin els seus fills, el besnéts del Severiano.

De camí a l’institut, alguns alumnes diuen… jo vull fer el que ha fet la Mariona…

Jordi Sánchez, professor de l’Institut Barri Besòs

Barcelona

MOVIMENT 3, ALLEGRETTO, 19/10/17

 

Avui, la Mariona divideix  la sessió en dues parts.

En la primera introdueix tècniques de relaxació. L’objectiu és reconèixer el propi cos, dins l’espai…

Els nois/es  estirats a terra i amb una música molt tranquil·la, segueixen les indicacions de la Mariona…s’auto exploren, controlen la respiració i aprenen a auto-relaxar-se… (“Això els anirà bé, penso… perquè hi ha dies que…!)

Vint minuts més tard, convoca un cercle i amb la música de la Mala Rodríguez el fa moure el cos.

Apa a ballar!…Van seguint el ritme que ella proposa amb l’objectiu que reconeguin els malucs, el còccix, les crestes ilíaques, els Isqui os, etc…

Els nois flipen amb tants d’ossos que desconeixien i que tenen noms tan estranys, especialment el Gabriel que diu que mai havia imaginat tenir tot això dins el seu cos!

La Suhayla que diu. “Yo he venido aquí ha hacer teatro” (Em recorda al Paco Umbral!) sembla no entendre l’activitat: ¿Para qué sirve esto?…

La Mariona li respon: “Para saber moverse en un escenario, has de conocer tu cuerpo.”. Resposta clara, taxativa, directa, la Suhayla ho capta a l’instant.

Desprès del treball físic, ve l’intel·lectual.  Els nois han de parlar de la data del seu naixement i de les notícies que van succeir el dia que van néixer, es fa una posta en comú i de cara a la propera sessió hauran de escollir la noticia que els resulti més significativa…

Apa! ja n’hi ha prou per avui!

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS,

Barcelona.

MOVIMENT 2, ADAGIO 5/10/17

 

Avui, ens acompanya el TOMÀS ARAGAY, Director de l’ANTIC TEATRE, els responsables de la Residència de la Mariona.

El Tomàs es dramaturg i actor, va estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia en l’Institut del Teatre de Barcelona.

En el camp de la dansa ha rebut els següents premis: Primer Premi de Coreografia del XI Certamen Coreogràfic de Madrid i el Prix d’Auteur de los Rencontres Choregraphiques Internationales de Seine-Sant-Denis.

Tomàs Aragay estudia les relacions existents entre les diferents formes d’expressió: moviment, paraula i música.

Ha estat nominat en dos ocasions  als Premis Goya, la darrera per ser coguionista de la pel·lícula TRUMAN.

Bé, ara ja sabeu qui és el Tomàs. Quan entra a la sala i es dirigeix als alumnes, els demana que siguin conscients del que estan fent i de sentir-se privilegiats per ser uns del escollits per fer-ho. Ell ho sap millor que ningú, ja que també ha estat resident amb anterioritat.

Avui la sessió es desenvolupa a la Sala Carlos Díaz, el nostre teatre particular.

La Mariona entra en acció, la darrera sessió havia dit als estudiants, que havien de pensar en la qüestió: Què trobeu a faltar a la vostra vida?

Un rere l’altre, els alumnes surten a l’escenari per respondre la qüestió i justificar la resposta davant els companys/es…

Al principi, tot es desenvolupa amb humor, el Sami ens parla de les seves joguines que ara ja no té…(Ai noi! Això sembla Toy Story 3!…)

Surt l’Ali i ens parla, amb un punt de tristor, de la gallina que va deixar al Pakistan i que tant s’estimava…

… més tard surt algú que parla del gos que se li ha mort, i desprès algú s’emociona amb la falta de l’avi… allò es converteix en una catarsi col·lectiva… Sí la CATARSI del teatre grec que els nois i noies del Besòs desconeixen encara i ja la estan experimentant!…

Ploren, s’abracen… i la Mariona els parla de que el teatre és emoció, és sentiment, és passió i els parla de seu avi, el Severiano, sobre el qual va fer una obra quan estava a Berlín i va saber que havia mort…

En fi… la sessió finalitza de manera molt emotiva… la Mariona acaba de fer un gran pas en la cohesió del grup amb el que haurà de treballar en el futur…

Surto de la sala i de camí al meu despatx em ve al cap una frase:

“Només aquells que estimen el teatre entenen la felicitat que s’experimenta quan es desperten emocions en el públic…”

 

Jordi Sánchez, professor a  l’INSTITUT BARRI BESÒS,  Barcelona.

SIMFONIA EN TRES MOVIMENTS. MOVIMENT 1, ANDANTE 28/9/17

 

Avui, comencem la nostra segona Residència i les noies i nois de l’INS BARRI BESÒS, ja tenen ganes de començar.

Es tracta d’un grup d’alumnes de 2on d’ESO, molt divers en formació, interessos i aptituds. Tot un repte! Això és el que ens espera a la Mariona Naudín, la artista en Residència, a la Conxita Jiménez i a un servidor…

La Mariona Naudin arriba al nostre institut mitjançant l’Antic Teatre… però qui és la Mariona?

La Mariona és intèrpret dramaturga i directora i s’ha format a Barcelona, Berlín i Argentina. Ha participat en projectes col·lectius (Retrospectiva, de Xavier Le Roy) però també ha creat obres en solitari (VIP, homenaje a Severiano Naudin). En els darrers anys ha desenvolupat  projectes propis que s’han pogut veure en diferents teatres i festivals de Catalunya (Una familia balla TNT 2015, Mos Majorem TNT 2016). Actualment és artista resident en El Graner i forma part del col·lectiu ARTAS, vinculat a La Poderosa. El seu treball gira al voltant de la investigació del cos, de l’antropologia i de la paraula.

La Mariona és una dóna de caràcter, que sembla tenir molt clar què vol fer i cóm ho vol aconseguir…ens dirigim a l’aula per tal de començar les presentacions.

Un cop fetes, la Mariona fa un breu repàs del elements que formen l’espectacle teatral i insisteix que al món del teatre, no hi han jerarquies…TOTS ELS ELEMENTS QUE HI INTERVENEN SON IGUAL D’IMPORTANTS!

Els parla del moviment, també de que estan participant en un laboratori d’experimentació…(Ai Déu meu! Que agosarada!…dir això a aquests nois/es!) en quan senten aquests dos mots es revolucionen!…

La Mariona els explica qui és i el que ha fet i a continuació els fa veure el que és escènic i el que no ho és, també els intenta explicar que el teatre no és només “SER o NO SER…” i acaba la sessió treballant el concepte de RARO…

Els alumnes gaudeixen d’allò més, ja que comencen a veure Vídeos…ara és quan es troben en la “seva salsa” i a més fan descobriments brutals, en a penes 25 minuts viatjaran pels universos de la PINA BAUSCH, la CARMEN AMAYA, el MARC VIVES amb les Accions a casa, la CRISTINA BLANCO i finalment TADEUS KANTOR i la seva magnífica The dead class… nois , noies …

BENVINGUTS AL MÓN DE LES ARTS ESCÈNIQUES!

 

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS

Barcelona