HEM DE SABER COM ENS SENTIM! 16/11/17

Comencem la sessió i la Suhayla enceta un debat super interessant sobre l’ús que es fa de les fotos i de que en certs moments, un no queda bé a les fotografies…sembla preocupada perquè considera injust que a vegades no quedem “macus” a les fotos!

La Mariona i un servidor fem reflexionar sobre el concepte de bellesa… Què vol dir ser guapo o lleig? Es una afirmació universal? És un concepte subjectiu?

El grup s’activa i desprès d’un mini debat acaba afirmant que tot és subjectiu en aquesta vida i que “tot depèn del color amb que mirem les coses…”

Iniciem el treball en grups de dos, consigna: treballar durant 10 minuts una escena improvisada on cal representar una vivència del passat. Dos personatges es retroben desprès de no veure’s des de fa anys…

https://www.youtube.com/watch?v=CevxZvSJLk8

Com reaccionen? Què fan? Com es mouen?

Els actors /actrius van fent seus els espais de la Sala Carlos Díaz de l’Institut i un cop dissenyat el que volen fer, seiem tots a les grades i comencen a representar… amor i desamor, comptes pendents, odis antics, parelles “robades”…

Primer ho expressen amb la mirada, més tard amb el moviment i per últim amb la paraula. La Mariona els ho posa cada vegada més difícil, però els nois/es se’n surten bastant bé!

Les dues hores ens passen volant!…

La setmana vinent més…

De camí al meu Departament reflexiono…quanta realitat viva he vist en aquestes representacions… han escenificat allò que els ha vingut al cap, és a dir…vivències…”la vida es puro teatro”… i tant que sí!

https://www.youtube.com/watch?v=bh5uaQ0xycU

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

Alexandre Dumas (Villers-Cotterêts24 de julio de 1802-Puys, cerca de Dieppe5 de diciembre de 1870), conocido en los países hispanohablantes como Alejandro Dumas, fue un novelista y dramaturgo francés. Su hijo, Alexandre Dumas, fue también un escritor conocido.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Dumas

 

 

 

 

 

COMENÇA L’ESPECTACLE! 2 i 9 /11/17

Aquestes dues sessions han estat dedicades a treballar cos i moviment.

La Mariona ha iniciat l’activitat amb un exercici en cercle, on els nois/es han deixat anar el seu cos, per començar a intercanviar posicions, en el moment que un d’ells mirava algú del grup.

Al principi els costa, però un cop que aconsegueixen concentrar-se, el grup es mou a velocitat de vertigen i pateixo perquè no prenguin mal, però se’n surten i acaben gaudint de l’activitat que ells consideren un joc, però que és molt més que això…s’està treballant domini del cos, control de l’espai, pressa instantània de decisions, agilitat, concentració, rapidesa… i sobretot COORDINACIÓ i GRUP… COMENÇA L’ESPECTACLE!

Sense deixar el cercle toca moviment i cos, ens movem…però sabem què movem? NO…

La Mariona es converteix en osteòpata i comença a moure i fer moure malucs, espatlles, omòplats, genolls, colzes… i tot un seguit d’articulacions, que primer mostra on son…

i més tard fa moure. Inicialment dins l’espai personal i en silenci, controlant, corregint…

Un cop els nois/es comencen a sentir-se còmodes, tot es complica, ara amb música, una música com aquesta… apa!

https://www.youtube.com/watch?v=y6Sxv-sUYtM

I més tard, aquesta:

https://www.youtube.com/watch?v=CYaAFwFxSp8

Per cert INAUGUREM la Banda Sonora de la Mariona Naudín al BARRI BESÒS…molt recomanable!

Ara no només cal estar atent al cos, sinó també a la música, al ritme, a l’espai, al company… cada cop tot és més dificil… però els nois se’n surten molt bé i comencen a entendre allò que la “profe” els vol fer aprendre. (No soy la profe, soy Mariona… els diu…) Tranquila Mariona, sempre ho fan… a mi a primer d’ESO m’han arribat a dir senyu!

El treball en grup va més enllà, ara toca treballar la societat, el grup unificat com un sol element, disciplinat, capaç de seguir al leader!

https://www.youtube.com/watch?v=cn69NJ-XNv0

Arriba el moment de saber què és el COR i quines funcions tenia dins al teatre grec.

Ho havíem treballat a classe, de manera teòrica, però ara cal posar-lo en pràctica i aquí teniu el resultat!

 

Sempre sota la música que us recomano que sentiu…

https://www.youtube.com/watch?v=Oa-ae6_okmg

https://www.youtube.com/watch?v=Y6zAT15vaFk

https://www.youtube.com/watch?v=8UVNT4wvIGY

S’acaba la sessió i camí del meu Departament em ressona dins el cap: “Nois, el Cor era la veu de la consciència…” que sempre dic als meus estudiants quan els parlo del teatre grec… i ara, la meva consciència em diu que aquest és un gran grup i que farà una feina fantàstica!

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

 

26/10/17. OBJECTIU: SEVERIANO NAUDÍN

Dijous 26 d’Octubre, els alumnes que participen a la Residència, junt amb els seus “padrins” de 1er de Batxillerat que fan Literatura Universal, ens dirigim a la CASA ELIZALDE a conèixer al Severiano Naudín.

I qui és en Severiano?…

Dons, l’avi de la nostra Mariona, la creadora resident a l’institut Barri Besòs.

Ella va escriure aquesta obra per homenatjar el seu avi, amb qui ella tenia una complicitat molt especial i ho va fer al poc temps de la seva mort.

Així dons, avui ens desplacem a la Casa Elizalde, la Conxita, un servidor i els alumnes, per veure:  HOMENAJE a SEVERIANO NAUDÍN, VIP.

Per cert, gràcies Albert, de la casa Elizalde per facilitar-nos les entrades i tots els tràmits, de ben segur que hi tornarem!

L’obra és efectivament un homenatge a la trajectòria vital d’un gran home, i dic un gran home, perquè podria ser el meu avi o el de qualsevol de vosaltres, una persona normal, correcta, fidel als seus principis, amant de la seva família, coherent, defensor de la vida i de la justícia… justa!… ja m’enteneu!

L’obra és… DIFERENT, això agrada als alumnes, no és teatre de text,  s’apropa al teatre document (Ai! Perdona Mariona si m’equivoco!), ja que contextualitza la vida del Severiano, dins dels esdeveniments històrics, socials i familiars que van rodejar i donar sentit a la seva vida.

La Mariona emprèn un viatge per la vida d’un ésser estimat, proper i admirat, desplegant una magnífica interpretació, plena de sentiments i sensacions profundes.

La Mariona s’entrega dins l’escenari, en cos i ànima. Balla, corre, es canvia de roba en segons…

Es transforma en molts personatges…

es maquilla i es desmaquilla amb tovalloletes comprades a un Xin…. vull dir… millor no dic res que pugui ser políticament incorrecte!… Amb els temps que corren…

i tot plegat s’acaba amb una escena molt tendra, en la qual, la Mariona escolta una jota mañica i es dedica a regar una planta… i aquí arriba el simbolisme final de l’obra!

La planta és, pot ser,  la llavor del seu avi que ja mai més deixarà de créixer en el seu interior… i que ella no deixarà de regar, fins que, pot ser, el testimoni el recullin els seus fills, el besnéts del Severiano.

De camí a l’institut, alguns alumnes diuen… jo vull fer el que ha fet la Mariona…

Jordi Sánchez, professor de l’Institut Barri Besòs

Barcelona