Els textos de presentació

En petits grups elaboren i reelaboren els textos a partir de les preguntes i respostes que s’han plantejat després de la visita al Macba. Abao A Qu, com ho ha estat fent al llarg de tot el curs, ens ajuda a ordenar-los i polir-los. Només uns quants s’atreveixen a llegir-los en públic el dia de la inauguració.

Els van escriure entre tots, però aquí us els posem amb el nom de qui els va llegir:

PRESENTACIÓ DESALUMNOLOGIA 11-JUNY

 

1.   Ruben i Pau

Durant els primers mesos del curs vam reflexionar, pensar i parlar molt.

Vam veure moltes obres del Luis Bisbe i en vam parlar.

Vam treballar molt amb les taules i les cadires, comparant-les, analitzant-les, representant l’aula… Un dia, ala Mercèse li va acudir fer maquetes de les taules i les cadires. Després el Luis ens va dir que féssim estructures i que penséssim com posaríem les taules i les cadires si estiguessin en un museu. I les vam penjar del sostre.

Hem arribat fins aquí mitjançant processos i pensant quina podria ser la millor idea de totes.

També vam dedicar unes setmanes a que tots els alumnes aportéssim idees. Per recordar-les, hem editat un catàleg de les idees no realitzades. Us en donarem un a cadascun de vosaltres.

 

2.  Arnau

Sempre hem treballat amb les coses que existeixen, amb materials o objectes que hi ha a l’institut.

Però el nostre és un pupitre buit. Fa referència a l’absència de l’alumne, representa el contrari d’un alumne. 

Per què desalumnologia? A què us sona aquesta paraula?

L’hem composat amb el prefix des-, que significa absència de o contrari de, (com per exemple “desfer” o “desviar”) i el sufix –logia, que significa ciència o àmbit d’estudi (com per exemple biologia o tecnologia). 

La nostra obra, per tant, té a veure amb deixar de ser alumnes, anar més enllà de ser un alumne.

 

3.  Florencia

Des d’un pupitre normal veiem la classe, la pissarra, la professora o professor, la taula de la professora o el professor, la pantalla digital, etc.

Des del nostre pupitre, des de “Desalumnologia”, veiem tot el que hi ha fora, el paisatge a través de la finestra, el centre comercial, les muntanyes, les cases, el cel. La realitat exterior. La vida quotidiana. I com està molt alt, veiem molts llocs que encara no coneixem, on encara no hem estat mai.

Hem posat el pupitre al costat de la finestra, mirant cap a l’exterior, perquè representa que mirem cap al futur, cap a la llibertat, sense prohibicions.

Un pupitre penjat del sostre i del revés no és una cosa normal; fa pensar i això és el que volem. El nostre no és un pupitre normal, sinó que se surt de la norma. No fa cas de res, perquè està sol i penjat del sostre. Fins i tot infringeix les lleis de la gravetat.

Normalment els pupitres estan agrupats i aquest està sol, separat del grup. Només una persona tindria aquest pensament.

 

4.  Alba

A nosaltres l’obra “Desalumnologia” ens inspira tranquil·litat, confiança, llibertat, solitud, pensaments, por, altura, anormalitat, inseguretat, sensació de volar, no fer res, vertigen. La finestra et permet escapar; a vegades estar a l’institut és una mica com estar en una presó. Imaginem que quan algú hi segués es distrauria, deixaria anar la ment, podria deixar fluir el pensament sense una funció concreta o sense utilitat.

Com a obra d’art significa que aquell que seu en aquest pupitre ja no és un alumne, és algú que pot viure a la vida quotidiana. És la llibertat que vol l’alumne; que pot fer allò que vulgui; estar a un altre món; enfrontar-se al món com és.

Només qui s’arrisca pot seure-hi.

Volíem plasmar un pensament en una obra.

Hem fet aquesta obra perquè nosaltres som alumnes i ha estat una manera d’expressar-nos. A nosaltres ens agradaria saltar-nos totes les normes.

 

5.  Ona

La gent pot pensar que és una tonteria o que és una broma; i alguns diran que és una obra d’art i que té un significat. Per nosaltres és important perquè hi hem estat treballant molt.

Els artistes pensen coses diferents, com els inventors o les persones crítiques. És gent que pensa coses que són impossibles i les fan possibles (al menys a la ment).

Volem que l’espectador, quan la miri, quedi sorprès i doni moltes voltes a quina funció pot tenir. Per què es diu “Desalumnologia”?, per què està posada del revés?. Volem que es pari a pensar, s’interrogui. Al MACBA vàrem aprendre que l’art contemporani sempre fa pensar i que les obres d’art contemporani necessiten que l’espectador sigui actiu. Per nosaltres l’espectador també és molt important perquè si a la gent li agrada l’obra pot ser una gran obra.

 

 

6. Kevin i Luna

 Què hem après?

Hem après moltes coses, han estat molts mesos!

Hem conegut les obres del Luis Bisbe.

Hem après que l’art no és només pintura i escultura.

 

Que les obres d’art es poden fer amb tot, amb tota mena d’objectes.

A canviar de context els objectes.

A definir conceptes abstractes.

El valor de l’Art.

 

A treballar amb programes d’ordinador.
A elaborar projectes amb maquetes per fer després una obra a mida real.
A ubicar un projecte en el lloc adequat.

 

Hem après a viure en el món de l’Art.
A transportar la ment a un altre món.
A no ser normals.
A fer Art contemporani.

 

A pensar.
A pensar diferent.
A treballar en grup.
A tenir paciència.

 

A treballar amb un artista.
A treballar com un artista.
A sentir-nos artistes!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>