Aquí podeu veure la pel·lícula ‘Un dia sense profes':

A petició de direcció i de la Mercè posem per escrit el que ha significat aquest projecte i l’acció final per a cadascú. Ho posem en comú.

Tenim opinions diferents sobre com vam viure les 2 hores sense profes. Per què uns ens vam tancar a una aula a les fosques per veure una peli de por? Per què uns altres vam estar voltant per tot l’institut veient que feia la resta, participant del que passava? Ens havíem de fer responsables del que passés?

Ens vam sentir molt diferent a com ens haguéssim sentit i comportat si hi hagués hagut professors.  Cadascú va fer el que va voler i ens vam organitzar per fer el que volíem. D’això es tractava, no?

Seguim fora de l’aula. Dimarts 21 a les 19h a Fabra i Coats.

Veniu!

 

Veiem per primer cop com s’està construint la edició de la documentació audiovisual del procés que hem seguit per arribar a fer l’acció d’un dia sense profes.

Ho farem públic el 21 de juny, per compartir-ho amb la resta d’estudiants, professors, famílies i qui ens vulguin acompanyar, i poder després intercanviar impressions i punts de vista sobre el que ha estat aquest projecte.

Anem classe per classe per convidar a tothom a venir a la presentació de la “peli”.

I també per dir que qui vulgui pot venir a la Biblioteca per veure com està anant l’edició, per si volen aportar algun comentari de cara a la versió final. Algunes profes s’apropen. La Montse no s’ho veu tot, perquè és molt llarg. -Vols veure les parts on surts tu? -No cal, ja m’està bé, o veuré el 21.  Gràcies Montse!

Acaba l’acció i comença el temps del pati. Recorrem l’institut per veure com han quedat les aules i endreçar el que calgui. Ens trobem que a totes les aules les cadires i taules han canviat de lloc. S’han fet seu l’espai i l’han adaptat al que cada grup ha volgut.

Finalment l’equip directiu accepta la nostra proposta: farem l’acció el 7 dimarts juny, de 8 a 10.

El dia abans imprimim la carta a les families, el compromís i l’assabentat i ho repartim a tots els estudiants.

 

El Full Setmanal també ho anuncia

A veure què passa demà.

Decidim no enregistar el que passi demà. El projecte ha estat arribar fins aquí. Ara ens toca viure aquesta experiència, sense càmeres.

Ens sentim decebuts i una mica tristos, però decidim fer un ultim pas i escriure una carta a la Montse, la directora, per expressar com ens sentim i per dir-li que volem que la nostra acció es dugui a terme.

Li escrivim una carta, i un annex amb els detalls de com seria l’acció, després d’haver parlat amb els estudiants, l’equip directiu i els profes.

– L’acció tindrà una durada de 2hores
– Serà optativa
– Es farà un dia de 8 a 10h del matí
– La normativa del centre seguirà vigent
– El professorat no farà classe però estarà al centre
– El personal no docent seguirà amb les seves tasques
– El temps de l’acció serà un temps no regulat, sense l’autoritat del professorat, un temps lliure, autoregulat i autogestionat, sense activitats prèviament organitzades.

Adjuntem també un model de carta a les famílies i un model de compromís per als estudiants + assabentat de les famílies.

Esperem la resposta de l’equip directiu. Només falten dues setmanes per a que s’acabi el curs.

Des de direcció ens diuen que en cas de que l’acció es pogués fer, només podrien ser 2 hores, no les 6 hores de la jornada escolar, i que volen saber com ens organitzarem i què farem.

Decidim que és molt important fer una assemblea amb tots els estudiants de l’institut per tal d’expressar la nostra intenció de fer aquesta acció, explicar quines són les condicions de direcció i acabar de decidir entre tots si seguir endavant o no.

Preparem l’assemblea.

 

L’assemblea està convocada i anunciada al Full Setmanal.

 

Com al gimnàs no cabem tots, fem dos grups: 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat i després 2n i 4t d’ESO

Després d’explicar el per què i el com, fem unes consultes:

1-quants de vosaltres voldríeu participar en aquesta situació d’”un dia sense professors”, tot i que siguin només 2 hores?

2-Creieu que seria important que cadascú de nosaltres firmés un compromís de participació per el dia de l’acció?

3- Voleu filmar el que passi? O es millor que sigui una experiència només nostre, que després podem explicar, o no?

4- Aquestes 2 hores ens han dit que servirien com a proba pilot. Quants de vosaltres voldríeu que es fes “un dia sense profes a l’any a l’institut”?

Al final els demanem pensar durant uns minuts què podríem fer junts durant aquestes dues hores, com compartir un temps diferents, relacionant-nos d’una altra manera, entre tots, sense figures d’autoritat. Alguns escriuen idees a la pissarra.

Els resultats queden escrits a la pissarra del gimnàs.

Al terra també queden altres rastres. Bolis voladors

 

 

Tal com ha anat, creiem que no serà possible dur a terme l’acció.

 

 

Tot i que els profes han rebut una carta explicant el que volem fer, no hem tingut el moment de parlar amb ells.  Volem escoltar també que pensen. No hi ha temps de convocar un claustre.  Els convidem un dia al migdia al final de les classes. Venen els que volen i poden. Tenim un intercanvi d’idees.  Els hi preguntem si ens donarien aquesta llibertat. Volen saber què farem durant aquest temps de llibertat. També ens pregunten quina diferència hi ha entre aquest temps de l’acció sense profes i el temps de pati.

 

 

 

Passem per totes les classes de l’institut per explicar la nostra idea i saber quants voldrien.

S’informa al professorat amb una carta  i es comunica  també al Full Setmanal.

Els hi preguntem: Quants de vosaltres creieu que podríem estar un dia a l’institut autoregulant-nos sense ser supervisats?

La majoria sembla que creu que sí.

Ens preocupa que molts només vulguin venir a l’insti aquell dia per liarla.

Preparar les propera reunió amb el Consell d’Alumnes. Posem en comú a la pissarra les idees per definir més  l’acció  i poder-la explicar al Consell.

Arriba el dia

Expliquem al Consell el que volem fer i els hi demanem ajuda per al explicar a la resta de l’institut el que volem fer.

Alguns es pregunten quin sentit te tot això, que estar un dia sense fer res pot ser molt aborrit.