Els nois i noies també inventen mons com l’Ana, canviant normes o imaginant impossibles possibles.
Alguns d’aquests mons:
El món que m’he inventat és un món on les paraules s’han de comprar, les paraules boniques són més cares i les paraules que utilitzem a la nostra vida quotidiana són molt barates, les paraules també serveixen d’aliment. En comptes de supermercats n’hi han tendes de paraules, segons el seu preu estan escrites en uns papers de diferents colors. Blanca de 0,1 € a 5 €, blaves de 5 € a 50 €, grogues de 50 € a 100€, verdes de 100€ a 300€, roses de 300€ a 500€, vermelles de 500 € a 1000€, liles de 1000 € a 5000 €, taronges de 5000 € a 50000 € i tot lo demés negre amb tinta blanca. I es fabriquen amb un metall especial. Aquest és el meu món, si t’agrada bé i si no també.
Daniel A.
El meu món tracta sobre la distància entre persones o coses:
Quan coneixes a una persona que et cau molt bé, que la sensació que tens al cos és com si el coneguessis de tota la vida, fastigueja molt que per culpa de kilòmetres et separin d’aquella persona, que normalment la veus una o dues vegades a l’any.
Que en comptes d’abraçar, fer-te petons i poder observar les emocions de l’altre persona, únicament les pots observar per una pantalla de mòbil, no les sents! M’encantaria que amb un xisclar de dits apareguessis junt aquella persona amb la que desitges tant veure’t.
Sara R.
Un món sense coses privades.
En el món que he pensat el que canviaria seria que totes les coses les hauríem de compartir perquè no hi hauria res privat. Llavors totes les coses serien de tothom i si per exemple veus que algú porta alguna cosa que t’agrada li demanes i te l’ha de deixar perquè seria de tots, i potser l’altra persona et demana una altra cosa.
Llavors en comptes de comprar el que faries seria intercanviar coses, per exemple, canviar fruita per roba. Seria com antigament, faríem “trueques”.
Laura H.
En el meu món ideal existiria una pluja màgica. Consistiria en que quan plogués, cada persona hauria de demanar el que ell volgués. Hi ha dos normes, la primera és que només es pot demanar una cosa per persona, i la segona que no es poden demanar diners.
Amb aquesta pluja màgica la gent pobre no passaria gana. Així també de tant en tant tindries coses gratis.
Clara M.