Per concloure l’experiència del  programa enResidència amb un treball final els alumnes desenvolupen una performance durant 6 sessions i amb assistència d’audiència externa a l’Institut, unes 10 persones, pertanyent principalment a l’àmbit cultural en general.

En aquesta performance no hi ha una diferència entre “assaig” i “execució pública de la peça”, sinó que es donen al mateix temps. S’entén, doncs, com una performance en construcció permanent i visible.

El contingut d’aquesta performance  roman obert i en negociació constant, però  recuperant una sèrie de pràctiques, idees i materials treballats durant la residència amb en Jaume Ferrete. Treballen amb el fet d’estar davant l’audiència, i la relació que s’estableix entre qui està davant i qui mira. També amb les dinàmiques de posició corporal, expressió oral, disposició de l’espai, temporalitats i relacions de poder que es donen en el mateix àmbit escolar.

La documentació del procés forma part de la performance.

Amb en Jaume Ferrete vam fer moltes activitats relacionades amb la veu, el cos, el so, el moviment. També vam fer sortides molt interessants per veure el treball d’altres artistes i d’altres ens van venir a veure a l’institut. Amb tots vam aprendre molt ja que ens van fer participar en activitats relacionades amb la seva feina: la dansa, la veu, la música, els fanzines, els experiments visuals i sonors. Vam conèixer Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor amb Los Micrófonos, la Gelen Alcántara,  LasSantas Bea, Mònica i Sílvia i el Pere Faure en la Poderosa, l’Aimar Pérez Galí, el Gerard Ortín, les noies del PEI, la Mercedes Magrané que ens va muntar el vídeo, el Diego Paonessa, la Claudia Pagés, la Laura Llaneli a l’Hangar, el Juan Canela i l’Ane Aguirre de La Azotea i el Jordi de la Miró…. I més gent que va assistir a les performances de les que ara no recordem el seu nom. I a tots donem les gràcies per haver-nos volgut conèixer i ajudar en aquest projecte.

També vam participar amb una peça sonora al MOR (Museu Oral de la Revolució) al MACBA. I vam gravar molts vídeos i àudios de les propostes que ens feia el Jaume. També vam participar a un concurs de contes que consistia en la gravació d’un podcast i el Jaume ens va ajudar a aconseguir uns efectes sonors fantàstics .

Finalment vam dissenyar les nostres pròpies performances convidant a persones relacionades amb l’àmbit de la cultura a participar-hi. A cada Performance valoràvem el resultat i modificàvem coses per la següent. Sempre enregistràvem amb vídeo, fotografia i gravadores de so. Amb tot el material es va fer una pel·lícula que va ser l’obra que va presentar el Jaume, amb nosaltres, com a colofó de la residència al nostre institut.

Us posem una petita mostra fotogràfica. Molt del material elaborat van ser àudios i vídeos que no vam saber incorporar al blog en el seu moment i finalment se’ns va fer un tap amb tant de material. Ara, amb aquesta entrada resum volem minvar una mica el nostre buit.

La veu és el nucli d’atenció entorn al qual desenvolupa el seu treball Jaume Ferrete (Barcelona, 1980). Dins de la seva producció artística, explora la veu tant en els seus aspectes fisiològics com els culturals, biològics i psíquics.

La veu connectada a usos socials.

La veu com a estratègia política.

Vol que prenguem consciència de la dimensió que pren la veu en relació a la paraula, el gènere, les revolucions socials i culturals.

Treballa la veu com una eina per la transmissió de sentit lligat a la implicació del cos.

Jaume Ferrete treballa amb formats com concerts, tallers, ràdio, web, CDs, converses i performances.

Alguns dels seus projectes són VozMal, VozFiles, VozRara, juntament amb altres exposicions i actuacions. Coordina el Projecte de pedagogia sonora Sons de Barcelona (http://barcelona.freesound.org).

Aquest curs 2013-2014 treballarà com a creador resident amb un grup de nois i noies de 1r d’ESO de l’institut Doctor Puigvert de Barcelona.

És el segon any que l’institut participa en Creadors en Residència, però els alumnes de 1r encara no conèixen l’obra que vam fer l’any passat amb l’artista Luis Bisbe: DESALUMNOLOGIA.

Aquí algunes de les seves opinions:

M’ha semblat que tenia poders amb la gravetat perquè la taula i la cadira estaven al sostre. Jaume

Quan et pares a sota de la taula i la cadira penses que et caurà a sobre, i si el mires del revés és com si el sostre fos el terra, i m’agrada molt! Judith

L’escultura està feta mirant al carrer perquè els alumnes volen sortir de l’institut.

A mi m’inspira que encara que les coses estiguin al revés seran les mateixes. Edgar

Penso que és una obra abstracta i no vol dir res. José Antonio

És molt original i molt estrany. Mireia

M’ha donat la sensació que s’anava a caure. Eva

La primera impressió  que vaig tenir va ser originalitat, o un món al revés. Però sé que és bastant difícil endevinar el segon sentit de l’artista. Pot ser un alumne molt diferent dels altres, però el títol confon una mica. I tampoc hi ha alumne, només ho representa. Un alumne que té el món al revés i ple de problemes? Però crec que té més doble sentit. Elizaveta

Encara que molta gent pot pensar que és una tonteria, a mi, em sembla una cosa molt original i espontània. Crec que està molt bé la cooperació i l’ajuda d’un artista, ja que crec que es pot aprendre moltíssim d’alguna persona amb qualsevol altre experiència viscuda. M’agradaria fer alguna cosa així. David.

Per fi inaugurem el nostre bloc. Ens ha costat una mica, és cert, però aquí ens teniu.

Jaume Ferrete és el creador en residència al nostre institut durant aquest curs.

Els protagonistes que acompanyen al Jaume Ferrete en aquesta aventura són un grup de nois i noies que cursen 1r d’ESO a l’institut Doctor Puigvert del barri de Sant Andreu de Barcelona amb la Mercè, la seva professora.

Com que tots són nous a l’institut cal que ens coneguem una mica. Cadascú fa un rètol amb el seu nom i es fa un retrat. Aquí els teniu: