Enmig del procés de creació del nostre projecte, hem visitat l’exposició Col·lecció MACBA 31.

“Els treballs inclosos a Col·lecció MACBA 31 qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, reflexionen sobre la relació de l’art amb si mateix i sobre la seva capacitat d’interpel·lar la realitat, alhora que reivindiquen l’experiència sensorial, la corporalitat i la vivència del temps com a condicions essencials de l’experiència artística”

Val a dir que l’exposició ens ha impressionat molt! Destaquem: La dimensió d’algunes obres, el significat, els mitjans expressius, el recorregut museogràfic i l’edifici del MACBA entre moltes altres coses.

L’experiència ha valgut la pena! Hem reflexionat molt al voltant de les peces treballades. Però de totes les reflexions ens quedem amb la importància de la ubicació d’una peça artística i la rellevància que aquesta ofereix dins del discurs artístic del conjunt.

Creiem que el nostre projecte ha d’estar ubicat en un espai concret de l’institut i ha d’aportar un valor afegit al lloc.

En finalitzar la visita hem observat les dues peces murals que hi ha a l’exterior del MACBA i que ens recorden l’aspecte de la nostra peça col·lectiva! Serà un referent a tenir en compte de cara a la darrera fase del projecte.

Text escrit per: Thomas, Víctor, Iker

El nostre projecte va agafant forma. Hem passat de les dues dimensions a les tres!

Per poder-ho aconseguir hem treballat amb planxes de suro de diversos gruixos. El suro és un material fàcil de treballar i tallar. Ens ofereix un grau de llibertat a l’hora d’evolucionar els nostres dissenys en vers la tercera dimensió. Com veureu en les imatges, han aparegut volums circulars, plans inclinats, diversos nivells. Dissenys que inicialment semblaven senzills ara han agafat cert protagonisme. Tot i que les peces han evolucionat considerablement, hem intentat mantenir la coherència del conjunt de l’obra. No hem oblidat que l’obra és col·lectiva!

L’experiència del treball amb el suro ha estat molt interessant! Hem utilitzat caladores, llimes…

Text: Irene de Antonio, Deidre, Roger Sánchez, Pol Jacomé, Isabel Amorós

Com ja sabeu des d’un principi el nostre objectiu ha estat fer una obra amb el Pep Duran apropiant-nos d’un espai de l’institut. Portem des del setembre introduint-nos en el món de l’art per a obtenir el millor resultat final i estudiant referents artístics que ens ajudin a l’hora de prendre decisions.

En Pep sempre ens ha dit que una obra respectuosa amb les preexistències i que parteix d’un objecte trobat en el lloc on s’executa és un bon punt de partida!

Després de l’estudi del racionalisme com a estil arquitectònic i decidir que el nostre institut n’és un exemple, hem acordat utilitzar un mòdul de 34,5×34,5cm que es repeteix molts cops en les finestres del nostre centre. Unes finestres que, per cert, responen als cànons estètics del racionalisme.  Aquesta quadrícula ha de servir per organitzar un mural volumètric amb 21 peces (una per alumne) fixada en un dels murs del pati de l’institut.

En primer lloc, vam fer una aproximació al disseny del mural de forma independent. O sigui, cada alumne va dissenyar el seu mòdul sense coordinar-se amb la resta. El resultat va ser un mural sense intenció i amb dibuixos molt diferents. Es barrejaven diversos estils: realisme, abstracte… Ens calia organitzar-nos i treballar col·lectivament!

A continuació, vam intentar una segona aproximació dibuixant una graella a la pissarra amb els 21 mòduls distribuïts i vam assignar posicions a cada alumne. Sobre la pissarra anàvem dibuixant i modificant el nostre disseny per tal que s’ajustés al disseny de la resta de companys. Vam inclús decidir en quin estil havíem de fer els dissenys. El treball en grup no va ser gens fàcil però finalment vam arribar a una proposta amb cara i ulls.

Amb els mòduls consensuats per la resta del grup, en Pep, ens va proposar fer un prototip d’aquesta rajola amb paper. Va ser una altra oportunitat per poder variar el nostre disseny i ajustar-lo als dissenys dels companys.

Recuperant una de les classes que vam fer a principi de curs treballant amb els guixos, i la prestatgeria-aparador de l’aula de dibuix, vam decidir estampar els nostres dissenys sobre els vidres d’aquest aparador amb “blanc d’espanya”.

Aprofitant aquesta activitat vam poder treballar amb el negatiu del nostre disseny. L’oportunitat de treballar amb mides reals va estar molt interessant ja que molts de nosaltres vam detectar punts dèbils del nostre disseny i millorar-lo. Per primer cop vam veure l’aspecte que la nostra intervenció agafarà i en posició vertical! Ens va sorprendre positivament. Vam descobrir inclús relacions dels nostres dissenys amb les escultures de guix situades sobre de la prestatgeria… tot, en certa mesura, ESTÀ RELACIONAT!

Ara toca treballar la volumetria dels mòduls a veure què dona de si…