Mes: novembre de 2018

Avui hem tingut la sort de poder entrevistar a Ferran Aisa, autor del llibre “ECN 1. Radio CNT-FAI Barcelona. La voz de la revolución” (Editorial Entre Ambos). L’entrevista que li hem fet la vam preparar la setmana anterior entre tots els companys del grup. En primer lloc van decidir les preguntes i finalment les vam organitzat en tres conceptes:

– Com et vas interessar pel món de la ràdio?

– Com vas trobar la informació per escriure el llibre?

– Els documents i arxius d’on provenen?

– Els arxius eren orals o escrits?

– Quant va tardar a escriure el llibre?

– Va tindre ajuda per investigar?

– Quina emissora escolta normalment?

– Què opina de la ràdio actual?

– Com comença la ràdio?

– Quina va ser la primera ràdio a la Península?

– Com era la ràdio en aquella època?

– En quins idiomes es feien els programes?

– Quin era l’horari de la ràdio?

– On estava la ràdio CNT-FAI situada?

– L’audiència era gran?

– Que s’emetia en aquest programa de ràdio? Hi havia programes d’oci a part d’informatius?

– Hem fet un llistat de continguts que es poden trobar a la ràdio: informació, ràdio novel·les, tertúlies, vidents, tutorials per fer receptes, crítiques, opinió, música en directe, meteorologia, premsa rosa, trànsit, acudits, còmics, programes

d’aprenentatge (idiomes), informació internacional, avisos i alertes, secció adolescent, esports. Tots ells eren presents a la ràdio de l’època?

– Es creaven polèmiques a causa de la programació de la ràdio?

– Hi Havia censura?

– Quines eren les legalitats per les emissions de freqüència?

– Hi havien ràdios clandestines o prohibides que operaven al mateix moment que la ràdio CNT-FAI?

– Quina era la seva competència?

– Es tenia una postura fixa a la ràdio? A part dels continguts purament informatius, com era de present la propaganda?

– Com es gestionaven els diners per fer la ràdio? Quin era el seu finançament?

– Tothom tenia accés a la ràdio o hi havia separacions entre classes socials?

– Quan/com van acabar la ràdio?

– Ens pots explicar alguna curiositat o alguna anècdota?

– Ha escrit algun altre llibre?

L’entrevista ha estat molt interessant i hem estat fent gravacions amb els telèfons tant d’àudio com de vídeo així com apunts escrits. Segurament farem un buidat de les respostes i pensarem una manera de publicar-ne les conclusions.

Avui la Clàudia ens ha convidat a visitar una emissora de ràdio digital que està situada al Raval. Concretament dins del bar l’Original.

http://dublab.es/

Dublab.es és una organització sense ànim de lucre que funciona com a col·lectiu per a realitzar, a més a més de divulgació de continguts, esdeveniments relacionats amb elmón audiovisual. Està pensat com a punt de trobada i espai de convivència per a creadors de diversos sectors. Busquen teixir una comunitat formada per persones actives i amb inquietuds destacant l’àmbit local.

Des de l’inici de la seva activitat a Barcelona al març de 2015, han realitzat més de 56 emissions per la ciutat col·laborant amb espais, organitzacions i festivals com el CCCB, MACBA, HUB, Convent de Sant Agustí, Arts Santa Mònica, Zumzeig, Flea MarketBcn, Marcat de l’Albaceria, L’Alternativa, FAD, MUTEK, Festival Salmon, LiveSoundtracks, Ameba Barcelona, Tupper, Independent Label Market, Fun Fan Fest, Palo Alto Market, Miscelanea…

Quan hi vam arribar ens estava esperant Carles Subirà que és un dels gestors de l’espai. En Carles ens va explicar com funcionava una ràdio digital.

Fins ara hem estat treballant activitats al voltant de text i paraules escrites. Avui hem fet un intent de traslladar aquests exercicis a l’àmbit gràfic i del dibuix. Hem de dissenyar un poema visual a partir d’una paraula. Hem treballat referents com Joan Brossa i ens han donat força idees per abordar el nostre exercici. L’important d’un poema visual és que el dibuix acompanyi el significat de la paraula.

Hem decidit crear una màquina de connectar conceptes. Aquesta màquina serà un mòbil penjat del sostre de la classe. A cada un dels braços del mòbil hi haurà penjat un dels nostres poemes visuals i la posarem en moviment. En un instant determinat, pararem el moviment i detectarem quins poemes estan més propers els uns als altres per establir connexions entre paraules. La idea és pensar quina possible relació pot connectar els significats de les dues paraules. Un cop més partim de la no relació per arribar a definir-ne una. Per poder treballar aquest exercici hem analitzat les obres d’Alexander Calder, un expert en el tema de construcció de mòbils.

En la mateixa línia de l’activitat de la setmana anterior, avui hem seguit educant la veu. Per aconseguir-ho hem cantat de forma conjunta una canço: “Sweet Dreams” d’Eurythmics. Hem seguit el playback i al final ens hem animat a moure’ns! Per acabar la classe hem baixat les pulsacions fent una activitat d’escriptura automàtica. La Clàudia cronometra el temps i ens demana que escrivim el primer que ens ve al cap al voltant d’un tema. Podem moure el paper, escriure inclinat… la qüestió és no parar d’escriure durant el temps que dura l’exercici. Sembla mentida la quantitat de coses que et poden venir al cap en un moment. Creiem que aquest exercici ens servirà per agafar agilitat mental i ser cada cop més creatius.

Avui hem repetit el mateix exercici de l’altre dia d’inventar un nou text a partir d’un text ja existent. Però aquest cop hem fet l’activitat al terrat de l’institut. Com que no ens sentíem hem hagut d’alçar la veu i gesticular molt més amb el cos i la boca. La Clàudia ens ha dit que els locutors de radio, així com els comunicadors, treballen amb la veu i aquesta cal educar-la. Aquests exercicis ens facilitaran aquesta tasca i, a més a més, perdrem la vergonya.

En sessions prèvies la Clàudia ens va demanar que féssim un llistat amb paraules que només existissin en el llenguatge. Cada un de nosaltres en va seleccionar una del llistat i l’ha escrita sobre un got de vidre. Per fer-ho hem utilitzat una Dremel. Aquest aparell permet gravar dibuixos i marques sobre superfícies dures amb l’ajuda d’una punta de diamant que gira molt de pressa.

Un cop hem tingut personalitzat el disseny de la paraula, hem passat gravar-lo. Cada membre del grup té el seu got identificat amb la paraula.

La nostra sorpresa ha estat quan de sobte la Clàudia ha tret begudes, patates… i amb les taules de la classe hem organitzat un petit bar-cafeteria. Per poder prendre alguna cosa en el bar, calia que sortissis voluntari i iniciar una conversa de bar entre amics. El tema de conversa era defendre el perquè la paraula gravada al teu got només existia en el llenguatge i demostrar que la paraula dels gots de la resta de companys que estaven al bar, no.

La resta de gent, estem fent escolta activa i apuntant en un paper les frases que els companys diuen.

Hem començat el curs fent treballs relacionats amb lectures de textos molt diversos: Bakhtin (palabra en la novela, plurilingüismo y heteroglossa)…

Llegim en veu alta el text, el treballem, discutim sobre el seu contingut y el fem nostre. Un cop hem entès el seu significat, utilitzem les paraules que el formen a l’atzar amb la intenció de trobar nous significats. Juguem amb les paraules i amb la relació entre elles. Hem de llegir les paraules de forma desordenada però entonant la frase com si tingués sentit. Un cop hem llegit la frase passem el relleu a un company i així successivament. La majoria de cops les frases que s’han originat no tenen sentit, però hi ha cops que sí que en tenen amb un significat molt diferent del que tenien al text original.

Per a posar-hi més dificultat, ens movem dins l’aula per tal d’ocupar tot l’espai de la classe. El moviment passa a formar part de l’activitat.