Bioloop. Collserola conquereix Barcelona/ seed bombs

Estem envoltats de natura, però no ens n’adonem. I necessitem ser-ne conscients del valor de la biodiversitat que tenim a un pam del nas. Si coneixement aquesta natura, l’estimarem. I si l’estimem, la protegirem. Això és una acció de guerrilla que pretén que n’estiguis a l’aguait. Per això et portem un tros de Collserola al bell mig de Barcelona. Si t’hi fixes, trobaràs aquestes plantes al barri, amagades sota els bancs, disperses a la plaça o a l’aixopluc de les escales.

Si trobes un gèrmin, els bombons de fang i llavors de Collserola, endú-te’l a casa, planta’l, rega’l i cuida’l i veuràs què passa.

 

 

El codi QR

En el pamflet d’informació i en l’anella de paper dels nostres gèrmins trobareu un Codi QR que us portarà  al nostre bloc amb tota la informació  del nostre projecte.

La imatge del costat, formada per una matriu de punts blancs i negres s’anomena codi QR, sigles que corresponen a l’expressió anglesa Quick Response Barcode (Codi de resposta ràpida). És un sistema que permet emmagatzemar informació mitjançant una mena de codi de barres en dues dimensions.

 

El codi va ser creat per la companyia japonesa Denso-Wavel’any 1994 per facilitar la classificació de peces per a automòbils. Actualment, és molt popular al Japó per transmetre informació de manera ràpida i eficaç entre un suport físic (el codi es pot col·locar sobre qualsevol objecte: un cartell, una revista o un refresc) i un dispositiu electrònic com ara el telèfon mòbil.

La informació amagada darrera un codi QR pot ser una imatge, un text, un número de telèfon, les dades d’una targeta d’embarcament o una adreça web: les possibilitats són gairebé il·limitades. Pot contenir fins a 7.089 caràcters numèrics o 4.296 alfanumèrics.

Com es llegeix

Per llegir un codi QR cal un telèfon mòbil equipat amb càmera, al qual haurem instal·lat una aplicació que permeti desxifrar-lo. Una de les aplicacions més comuns de lectura de QR és l’App BIDI que heu de descarregar al vostre dispositiu mòbil.

És molt fàcil generar el vostre propi codi QR que us portarà al web que vulgueu enllaçar. A la xarxa trobareu tota la informació per fer-ho.

 

Coulants de fang

Entrem en la recta final de la Residència. Tot i que encara hi ha coses per definir, ara la part que pren més importància és l’executiva, així que hem ficat les mans de ple al fang, i mai millor dit!

Per la intervenció a les Corts necessitem uns objectes que representin la natura que baixa de Collserola i conquereix la ciutat. Una peça replicable i que la gent se la pugui endur a casa com a record de l’acció. Una part important d’aquesta peça està feta seguint la filosofia nengo dango.

El nengo dango és una tècnica japonesa que es basa en el no-fer, és a dir, en la plantació i expansió passiva de la vegetació. El que diu Fukuoka és que no cal dissenyar unes bancades per conrear o plantar un bosc amb els arbres equidistants, sinó tot el contrari. Per tal de disseminar les llavors, el nengo dango es basa en la creació de boles de fang que porten les llavors i adob incorporades. Aquestes boles es llencen de manera indiscriminada en el lloc on volem plantar. Nosaltres apliquem aquesta tècnica per fer la base del nostre objecte.

La selecció de les llavors en el nengo dango és fonamental. Hem d’incloure aquelles espècies que ens interessa plantar i, a més, d’altres espècies que ajuden a que aquestes trobin les condicions adequades per créixer. En el nostre cas, vam fer una collita a la falda de Collserola i vam trobar espècies típiques com el garrofer –que, al tractar-se d’un arbre, ens interessa especialment poc i, per tant, vam agafar una quantitat simbòlica- o la sajolida. Com que per l’època de l’any vam trobar molt poques, ho vam complementar amb la compra de llavors de romaní, farigola, sàlvia i menta. També vam recol·lectar llavors de dent de lleó, malva, enciam silvestre i pèsol bord. I hi vam afegir trèvols, pèsols, llenties, alfals, sègol i civada de compra (aquesta barreja d’espècies es coneix com “adob verd” i serveix per nodrir la terra i fer que la resta d’espècies es desenvolupin millor).

Al taller, vam fer la barreja de llavors, argila, adob i aigua pertinents per fer unes 700 peces que serviran de base pel nostre objecte. Cal dir que l’argila també prové de Collserola, d’una cantera que hi ha al Papiol i arrodoneix una mica més el projecte.

Aquestes peces, de moment, tenen una forma de coulant de fang molt suggerent, però esperem que ningú se les mengi! Ara toca esperar a que s’assequin per continuar creant els objectes replicables que conqueriran Barcelona!

Visita al Jardí botànic de Barcelona

Aquest divendres 12 d’abril hem tingut el privilegi de visitar i conèixer el Jardí botànic de la mà del seu director, el Dr. Josep. Mª Montserrat.

Al grup d’en Residència s’afegeixen la Laia, en Jon i la Lola, professora emèrita de l’Institut a la que agraïm molt sincerament que ens hagi acompanyat.

El jardí botànic, situat a Montjuïc, darrera de l’Estadi Olímpic, és el millor lloc per viure la primavera, en un dia fantàstic a l’aire lliure.

Malgrat la seva qualitat, situació i acurat disseny, el jardí botànic és un desconegut per a molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona.

Comencem la visita amb una breu introducció, i recorrem els camins viatjant per Austràlia, Califòrnia, Xile, Àfrica i la Mediterrània més propera.

Veiem també un hotel d’insectes. És molt curiós, i sembla una escultura. L’hotel d’insectes proporciona les condicions de refugi adequades per a les diferents espècies d’insectes útils pel jardí i la pol·linització.

Coneixem plantes i arbres curiosos d’arreu, i en Josep ens explica a cada pas anècdotes i dades relacionades amb la història i la civilització. La seva erudició ens acompanya fins a l’Institut Botànic, centre d’investigació botànica d’alt nivell.

Allà podem gaudir, com a primers visitants de la col•lecció Salvador que obrirà al públic properament.El dia 21 d’aquest mes d’abril, una jornada de portes obertes plena d’activitats gratuïtes tot el dia – Planta’t als botànics- mostrarà aquesta col•lecció i una exposició fotogràfica sobre l’aura de les plantes.

A continuació i per acabar, ens mostra l’herbari i ens explica el seu funcionament. En acabar, ens acomiadem i anem baixant per la falda de Montjuic.

Josep Mª Montserrat ens descobreix el present i el futur d’una institució que estudia la biodiversitat per ensenyar-nos a conservar-la. ” Per saber com conservar la biodiversitat, primer cal catal•logar -la”, ens dirà. Aquesta és l’autèntica funció de l’Institut Botànic de Barcelona.