TUMBADO EN UNA HAMACA A 60m. DEL SUELO

 

Totes les imatges: Angels Pradilla.

Divendres 14 de juny hem fet la presentació a La Caldera de l´espectacle” Tumbado en una hamaca a 60m del suelo”, ha estat un dia molt intens. Hem quedat a les 10 del dematí i hem estat plegats fins les 8 de la tadre. Els Misiondivina i La Caldera- que ens estimen molt- ens han convidat a dinar i hem vist una pel·licula de por tots plegats.

Hem fet dos passes, un a les 13 hrs amb públic general i els companys de tercer de la ESO de l´institut  i un altre passe a les 19 hrs.  L´experiència ha estat espectacular, els dos passes van estar molt bé, us deixem amb alguns dels comentaris que van sortir durant el col·loqui i d´altres que hem afegit aquet dilluns. Dir que ens fa molta pena despedir-nos del projecte.

PADDY

Jo el que m´emporto d´aquesta En Residència és com hem treballat en grup. Avui en dia tal i com està plantejat el sistema educatiu treballar en grup vol dir:

-seure´s en una cadira, obrir un word ó power point, tens unes pautes a seguir i has de fer el treball que et demanen. Si no ho fas com volen suspens el treball.

Treballar en grup per ells és aixo, seure amb companys i buscar informació per internet.

En canvi , al projecte En Residència t´ensenya a treballar en grup des d´un altre punt de vista completament diferent, treballar en grup amb els Misiondivina ens ha ensenyat a utilitzar la nostra pròpia creativitat i expressió que en altres matèries no podem. Hem treballat el cos, tant el nostre com els dels nostres companys, i també la implicació, tant en els bons moments com en els dolents, quan treballem en grup hi han també pujades i baixades. També a treballar els sentiments.

També afegir que aquset sistema educatiu no voli i no li interessa introduir aquet tipus d´activitat que són més pràctiques i més artístiques, aquet sistema no vol aprendre que no tot és teoria , sinó que una part molt important és la pràctica

ANNA

Crec que la primera presentació va sortir millor, estàvem més frescos, l´energia es notava més vibrant, el públic ens afavoria, el vam veure molt atent.

La part del col·loqui, les preguntes i les nostres respostes  va ser més naturals, al segon passe va ser més forçat .

Fer el projecte en residencia ademés de ser una experiència enriquidora ens ha ajudat a millorar com a grup, i com a persona.

JOSE

Los dos pases  me gustaron, en la primera salió bien una parte y en la segunda salieron bien otras cosas, la parte técnica falló en algún punto pero el resto salió muy bien.

En el segundo pase había menos público, nos tranquilizamos, nos relajamos más , el público era gente mayor y creo que eso no nos favoreció.

En residencia hemos aprendidio a tener empatía con la otra persona, saber escuchar.

Me hubiera gustado “tener mi momento” como Alexandra ó Ariadna, es lo único que para mi ha sido una pena.

IZAN:

Quin ha estat el teu progrés?

El màxim progrés l´he fet durant el segon trimestre perquè ja sabia el que feia, i a partir d´allà vaig progressar.

ALEXANDRA:

M´encana aquesta imatge, tot hi que està buit jo veig els nostres cosos, se que em passats moments molt bons allà, i també recordo la peli!

ARIADNA:

Quina és la part que més has millorat ?,  jo vaig respondre que he millorat la timidesa. A banda de la timidesa he après a confiar  més en els altres . Jo al principi em pensava que  quan llegís el text riurien de mi, i vaig veure que no, he guanyat confiança en mi i en els altres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una paraula per la teva En Residència

Cadascú ha dit una paraula que servexi com a resum de la seva En Residència, hem gravat les nostres veus i el Jose ha aprofitat el que em dit per fer el vídeo de presentació per la peça que presentarem el 14 de juny a La Caldera:

pensamiento, amor, paz, tranquilitat, confiança, estabilitat,  llibertat, incertesa, confiança, imaginació, inspiració, pors, riquesa, sentiment, novetat,

QUÈ ESTÀ EN JOC QUAN…

MARC BRAÑAS:

Cuando hago el Shaking está en juego mi cuerpo, el sudor, mis movimientos, mis músculos y también mi energía. Como solo me concentro en eso , en hacer el shaking, en un pequeño movimiento veo que soy el dueño de mi energía, yo controlo mi energía, elijo el movimiento, el lugar en el aula  y los tiempos.  En mi día a día no siempre soy el dueño de mi energía, aquí si me concentro sí.

Cuando hago el ejercicio de las sillas mis movimientos han de ser mas precisos y además he de mirar a las otras personas. Hago los ejercicios que me “ha mandado” otra persona, pero yo controlo la precisión de mis movimientos y mis tiempos, adopto /adapto la norma a mi manera. También he de estar muy concentrado. Me gusta darme cuenta que controlo mi cuerpo y mi mente, es importante, es lo que mas me gusta de lo que estamos haciendo.

PADDY:

Què està en joc quan surto a escena..

Està en joc la inseguretat d´equivocar-me o quedar-me en blanc davant de tots. Però d´altra banda m´adono que si surto a escena és perquè he volgut sortir amb una intenció, amb unes coses a dir, així que també està en joc la meva voluntat, el que vull compartir, està en joc el meu cos, els meus interessos, la meva persistència, el meu treball, la meva fragilitat.

ALEXANDRA FARIAS:

Quan surto a escena està en joc la il·lusió,  les ganes de donar-ho tot,  poso en risc tot el meu cos amb la inseguretat que tinc. Em fa por oblidar-me dels passos que haig de fer.

VALENTINA :

En la pieza que presento está en juego la vergüenza, salir en público y que todo el mundo te observe, pero lo bueno es que preparando la pieza lo he pasado bien, lo bueno es la confianza en mi voz y que a pesar de que tengo mis inseguridades el feedback de mis compañeros y de los profesores es que lo hago muy bien, eso me anima  a seguir.

ANNA: 

No he aconseguit presentar una peça pròpia, però m´adapto i participo en les dels meus companys, quan surto a escena estan en joc les emocions, la concentració, la tranquil·litat i estar atenta a la resta dels meus companys.

Foto: Àngels Pradilla.

ARI:

Cuando salgo a escena está en juego mi voz y los gestos, mi personalidad, también decir qué es lo que quiero hacer cuando sea mayor.

JOSE:

Cuando salgo a escena está en juego el miedo a no equivocarme, ó de hacer algo que no es y que no les guste a los demás. También está en juego la disciplina y la concentración.

ALI: 

En el ejercicio de las sillas está en juego el miedo a hacer algún gesto que no debo, a pesar de saber que he ensayado.

IZAN: 

En la pieza que presento de mi cuerpo está en juego el riesgo, el miedo, el equilibrio y una posible caída.

 

ALEXANDRO:

Tengo cierta inseguridad y miedo a equivocarme y a hacer mal los gestos.

MICHAEL:

 

LUCIA:

VICTOR:

ALEXANDRA:

NEREA:

 

CARLOS:

 

PAULA:

SARA

HAJAR:

SALMA: