Reflexionant sobre el procés!

Avui hi som tots i és el moment, amb calma, de valorar tot el que hem viscut a Creadors.

Iniciem la sessió, com sempre,  escoltant una cançó en silenci que ens serveix per desconnectar,   i la Gemma  llegeix la faula de l’aligot.

 

 

 

Una vegada, hi havia un pagès que, mentre caminava pel bosc, es va trobar un aligot malferit. Se’l va endur a casa seva, el va curar i el va posar en el corral, on ben aviat va aprendre a menjar el mateix que els pollastres i a comportar-se com ells.

Un dia, un naturalista que passava per allà li va preguntar:

  • Per què aquesta àliga, la reina de totes les aus i ocells, roman tancada en aquest corral amb els pollastres?
  • Me la vaig trobar malferida al bosc- va respondre el pagès- i com que li he donat el mateix menjar que als pollastres i l’he ensenyada a ser com un d’ells, no ha après a volar. Es comporta com els pollastres i, per tant, ja no és una àliga.
  • Em sembla un molt bon gest el teu: haver-la recollit, haver-la guarit i haver-ne tingut cura – va dir el naturalista. A més li has donat l’oportunitat de sobreviure i li has proporcionat la companyia i el calor dels pollastres del teu corral. Amb tot, té cor d’àliga i, amb tota seguretat se li pot ensenyar a volar. Què et sembla si la posem en situació de fer-ho?
  • No entenc el què em vols dir. Si hagués volgut volar, ho hagués fet. Jo no li ho he impedit.
  • És veritat, tu no li ho has privat. Però tal com deies abans, com que li has ensenyat a comportar-se com un pollastre, no vola. I si li ensenyéssim a volar com les àligues?
  • Per què insisteixes tant? Mira, es comporta com un pollastre i ja no és una àliga. Què hi farem? Hi ha coses que no es poden canviar.
  • Tens raó, darrerament s’està comportant com els pollastres, però tinc la impressió que et fixes massa en les seves dificultats per volar. Que et sembla si a partir d’ara ens fixem en el seu cor d’àliga i en les seves possibilitats de volar?
  • Tinc els meus dubtes, perquè, què és el que canvia si en lloc de pensaren les dificultats pensem en les possibilitats?
  • Em fas una bona pregunta. SI pensem ne les dificultats, és més probable que ens conformem amb el seu comportament actual. Però, no creus que si pensem en les possibilitats de volar, això ens porta a donar-li oportunitats i a provar si aquestes possibilitats es fan efectives?
  • És possible.
  • Què et sembla si ho provem?
  • Som-hi.
  • L’endemà, ben animat, el naturalista va treure l’aligot del corral, l’agafà suaument en braços, el portà fins un putget proper i li digué:

            Tu pertanys al cel, no a la terra. Obre les ales i vola. Pots fer-ho.

Aquestes paraules persuasives no van convèncer l’aligot. Estava confós i en veure, des del putget, els pollastres menjant, va marxar, fent saltirons, a reunir-se amb ells. Va creure que havia perdut la capacitat de volar i va tenir por. Sense desanimar-se, al dia següent, el naturalista va pujar l’aligot a la teulada del mas i el va animar dient:

            Ets una àliga. Obre les ales i vola.

L’aligot va tenir por, de nou, d’ell mateix i de tot el que l’envoltava. Mai havia vist el paisatge des d’aquella altura. Tot tremolant, va mirar el naturalista i va saltar de nou cap al corral. Un dia més, molt de matí, el naturalista se’l va emportar al cim d’una muntanya. Un cop allà, el va animar dient-li:

Ets una àliga. Obre les ales i vola.

L’aligot mirà el naturalista fixament als ulls. Aquest impressionat per aquella mirada li digué suaument  i a cau d’orella:

No em sorprèn que tinguis por. És ben normal. Però ja veuràs que val la pena intentar-ho. Podràs recórrer distàncies enormes, jugar amb el vent i conèixer altres cors d’àliga. A més, aquests dies passats, quan saltaves vas poder comprovar la força que tenen les teves ales.

L’aligot mirà al seu entorn, a baix, cap el corral i amunt, cap el cel. Aleshores el naturalista l’aixecà cap el sol i  l’acaronà suaument. L’aligot obrí lentament les ales i, finalment, amb un crit triomfant, volà allunyant-se en el cel. Havia recuperat, per fi, les seves possibilitats.

Ens va semblar que recollia molt bé el que hem viscut aquest curs a Creadors en Residència. Hem comentat unes quantes vegades que han de sortir una mica de la seva apatia i mandra, de la seva zona de confort, per donar-se l’oportunitat de viure experiències molt positives amb companys, amics… Són conscients de què si haguessin votat fer una actuació o no, hauria sortit que no, i s’haurien perdut tot el que ara estan valorant molt positivament.

Valorem les actuacions a Fabra i Coats i ens sorprenen perquè estan més contents de l’actuació de la tarda que de la del matí. A nosaltres ens va agradar més la del matí. A la tarda estaven menys concentrats, es va córrer molt, no van tenir gaire contacte visual i el públic els  va condicionar bastant. Coincidim tots en valorar moltíssim al músic per què va ser un factor clau per apropar al públic a l’obra. Tot va encaixar perfectament (llums i so) dirigit per en Sergio i la Sílvia.

Es fan diferents interpretacions de les escenes i en relació a l’última parlem de la dependència a les xarxes socials i als mòbils en general.

També volem que facin una petita reflexió individual sobre la seva vivència a Creadors. La fem mitjançant una diana d’autoavaluació on han de prendre consciència i valorar aspectes com:

  • El grau de respecte que han tingut en relació a les decisions del grup,
  • El grau d’aportació al treball de grup,
  • Si ha millorat la seva relació amb el grup,
  • El grau de satisfacció respecte del resultat final del treball,
  • El grau de superació personal,
  • El grau de satisfacció respecte de la seva implicació en el procés i
  • Què es podria millorar?
  • De què es senten orgullosos?
  • Què  han descobert dels mateixos?
  • Quines actituds personals creuen que ajuden a un grup que està en un procés de creació?
  • Quines actituds pensen que ens ajuden en el nostre dia a dia?

No podem evitar fer la similitud amb el gran repte que tenim tots entre mans que és la nostra pròpia vida.

Tots volem donar un record  a en Sergio  i la Sílvia i acordem que els hi  donarem una llibreta amb dedicatòries i fotografies, els estem molt agraïts.  A la propera sessió la  farem i els la lliurarem l’últim dijous. Serà el tancament de Creadors a l’institut perquè  el 21 de juny a la Fira d’art, creació i cultura comunitària de Barcelona (FACC&COM), el grup representarà de nou a les 17h “Atemptat a l’elegància” al CASAL DE BARRI TRINITAT NOVA “SOM LA PERA” (Carrer Garbí, 3. Barcelona

En aquesta fira confluiran molts processos artístics i comunitaris que s’han anat gestant al llarg de 3 anys, és un honor participar-hi i serà un tancament excepcional. 

 

 

GAMP us ofereix: Atemptat contra l’elegància!!

Amb molta calma baixem caminant cap a Fabra i Coats, som conscients que avui és el gran dia!!

Què diferent del primer dia! Ara som un grup, ens coneixem, ens animem, ens relacionem entre tots i, a vegades per què no dir-ho, també ens enfadem, vaja , com una gran família!

 

Ens ha costat entendre que som capaços de…, però ho hem aconseguit!

Manifestem a l’arribar les nostres pors: caurem davant dels pares? es preocuparan al veure’ns damunt del pupitre? dels bancs?…Acabem de preparar la sala i ens activem amb exercicis físics variats: fem flexions, moviments de maluc, de braços… i apareix de nou el joc de “la numerologia”.

Fem tota l’obra sencera i es nota que cada vegada estem més segurs. Tot i que vam actuar per St. Jordi a l’institut, aquí és molt diferent: llums, so i, entre el  públic, els familiars i amics.

A les dotze fem la primera actuació, amb poc públic, i això ens ajuda a concentrar-nos. La veritat és que ens surt molt bé i el col·loqui posterior, molt profitós.

És Fortune qui trenca el gel i pregunta pel missatge de l’obra: cadascú interpreta les escenes de diferent manera, comenten que  els ha emocionat, donen les gràcies perquè els ha fet arribar  vivències d’una adolescència molt llunyana, diuen que es nota  la relació que s’ha establert entre tots els components del grup, la solitud de l’adolescent… Fortune va llençat i vol que ens valorin numèricament de l’1 al 10, sàviament ens donen un 11.  

Dinem plegats i fins i tot hi ha algú que fa la migdiada!

Comencen a arribar els familiars i amics i tot ja ens costa una mica més, fem el nostre crit d’apoderament  i  ens preparem per la funció:

Tothom al seu lloc!!!   Ja sentim la presentació de la Sílvia:

La Daniela, en Jordi, la Valery, en Sergio, l’Anahí, en Fortune, en Gio, la Keylin, en
Selvin, el Gaby, l’Alex, en Kilian, l’Alba, l’altre Sergio i l’Oriol són GAMP ( Grup
Anònim Molt Positiu). I compartiran amb totes nosaltres  un “moment”/”instant”/”vivència” on la confiança, l’equilibri, l’ajuda dels altres, la música, l’humor, l’amor, la disciplina, la improvisació, la vergonya, les pors, la
imaginació, la creativitat i l’escolta s’enreden i es comprometen per oferir-nos :
Atemptat contra l’elegància.  
Un procés de creació contemporani i col.lectiu acompanyat per la Sílvia i en Sergio de la companyia En Diciembre i sostinguts en tot moment per l’Estela i la Gemma, professores de L’Insitut Joan Fuster.
Atemptat contra l’ elegància és un espai en blanc on les creadores i creadors han dissenyat, composat i pensat un seguit de 3 a 4 escenes, generades a partir de dinàmiques improvisació.
El propòsit d’aquesta experiència ha sigut interrompre l’activitat del dia a dia per poder coneixen’s i entendre’ns, generant un espai on les seves veus, les seves decisions i les seves eleccions han configurat aquesta creació, en relació al seu moment de vida. Un moment de vida únic i fascinant, on explosió de noves connexions els fa ser com son.

 

 

Després de l’actuació un pare del públic ens va demanar definir amb una paraula l’experiència: Fortune va dir : ¡NOSOTROS!

Fabra i Coats!

El dia abans de l’estrena el passem sencer a Fabra i Coats, hem de preparar la sala: públic, llums, situar les escenes i situar-nos nosaltres.

Baixem caminant des de l’institut i aquestes són les primeres impressions:

Sergio: tengo una impresión muy rara, saber que voy a actuar…, Jordi: estoy cómodo, Alex: yo estoy nervioso, Gio; es increíble, Oriol y Fortune: es diferente, Gabriel: maravilloso, Kilian: gigante, Alba y Daniela: me lo imaginaba de otra forma, Gemma: brutal,

 

Sílvia: Qué nervios! 

Anahí: impresionante, Valerie: espectacular, Keilyn: me gusta el lugar…

Esmorzem mentre la Sílvia i en Sergi es coordinen amb els tècnics de la sala per concretar-ho tot. 

Poc després arriba en Sacha el violoncel·lista i també es va situant a l’espai.

Encara que s’aniran fent ajusts, escalfem fent-nos massatges per trios i el joc de la numerologia, no parem fins arribar a 20 mirant-nos els ulls.

En Sergio ens proposa un crit d’apoderament i el fem mitjanament convençuts, tot seguit comencem a repassar les escenes intentant recordar les noves posicions, les entrades i sortides i mentrestant els tècnics van muntant els llums.

Fem l’escena de la taula  concentrats, podem parlar i fer les rectificacions necessàries, però sobretot sense perdre la concentració, ningú es conscient de que no hem posat les màrfegues a sota el pupitre.   Se’ns proposa jugar amb la sonorització del pupitre, sorprendrem  segur el públic. 

En Sergio proba diferents efectes…

 

Anem repassant totes les escenes ajustant els llums, la música…