Autor: jferre83

Poemes del nostre interès:

Se’ns va demanar que fessin poemes relacionats amb els temes més votats que van ser: vida o mort, racisme i nostàlgia.

El resultat va ser aquest:

NOSTÀLGIA

Poema de Yeirelis Fernández

21:15

Pleno verano en la playa, las luces de los focos hacían de tu mirar el más iluminado, quería acercarme y volver a cogernos de la mano como hace unos minutos, jugar con las olas y apretar tus dedos fuerte hasta que desearas abrazarme.

Nos echamos a caminar junto a las olas mientras plasmábamos nuestras huellas en la arena. Se nos pasó el tiempo volando sin darnos cuenta, lo lejos que estábamos de todo y de todos, aquella charla me aceleró y partió mi corazón no solo en dos pedazos.

10:30

Hemos ido al Burger King. Tú estás fuera y yo dentro. Amo como sonríes y me miras. Es como un arma nuclear dispuesta a fulminarme, es increíble el poder que tienes sobre mí.

Me haces vivir y viajar en el tiempo

VIDA Y MUERTE Poema de Luna

Vida y muerte

La muerte, algo a lo que la mayoría
de gente teme.

Es el fin de todo,el descanso
para siempre.

Cada noche pienso sobre la muerte y la vida,al lado de mi botella de agua.

Inundada de lágrimas porque la vida no
es tan bonita como la pintaban.

Empiezo a pensar que le
tengo más miedo a la vida que
a la muerte.

La vida tiene alegrias,pero casi
siempre te las arrebatan.

Cada día la vida me da más miedo,hay
que afrontar tus miedos,asumir responsabilidades.

En cuanto a la muerte,simplemente
descansas para siempre.

RACISME poema de Mansoor

El color de la piel

No sé porqué miras el color
venimos de mismo sitio como
Hermanos.

No importa el color de la piel
lo que mas importa es su
corazón.

No sé porqué odias el color
nuestro mundo así no es mejor.

Se meten con el color de la piel
porque con el corazón no es
suficiente.

RACISME poema de Yostin i jesffrys

RACISME

No al racisme,
tothom igual
som iguals
tothom igual
sense baralles
tothom igual

Tothom igual
no hi ha
color
tothom igual
no hi han
races
tothom igual
no hi ha
nacionalitat
tothom igual

tothom igual
fins que
tothom igual
podem conviure
tots som iguals

A l’última sessió vam estar escrivint sobre què era important del nostre barri, què ens agradava i què no.

Així que hem sortit a passejar pels llocs que més ens agradaven i hem fet uns exercicis. Primer ens hem parat al pont del costat del carrer Marbella a fixar-nos en el paisatge. Havíem d’estar en silenci i observar algun detall molt en concret. Després havíem de decriure’l i guiar la mirada dels altres cap a aquest lloc tan concret. Jo, el Jesffryes, em sentia molt intrigat pel què pensaven els altres

El segon exercici era observar a la gent. Vam jugar a llegir-los la ment i dir què pensaven. Després ens vam fixar en alguna finestra o algun balcó i ens hem inventat la vida de qui hi vivia.

Durant el primer trimestre hem estat reflexionant sobre qui som com a individus i ara partirem del “nosaltres”, és a dir, qui som com a grup. Som homes i dones? Som alts, baixets? Amb què ens identifiquem?

Per treballar aquest tema hem fet diferents exercicis.

1-escrivim una llista d’adjectius que ens defineixin.
2-l’Anna llegeix la llista sense saber qui l’ha escrita i nosaltres ocupem l’espai segons si ens sentim identificats o no amb aquesta paraula

Com podeu veure, amb alguns adjectius com “mestissa” hi ha poques persones, amb alguns altres, com “meticulosa” ens quedem soles, però d’altres com “feminista” som molta gent (nois també!)