Inauguració

Sota una pluja torrencial el dimecres dia 15 de maig a les 19,30 hores van ferinauguració de l’obra “Acció defensa passiva”, sobre els bombardejos que va viure la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.  Aquesta obra ha estat creada per l’artista Fernando Prats i alumnes de l’Institut Menéndez Pelayo en el marc del programa “Creadors EN RESIDÈNCIA”, l’exposició es va fer  a la Capella de Santa Àgata del MUHBA a la plaça del Rei, s/n

 

L’exposició, va ser  inaugurada pel tinent alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana;

Van assistir també a la inauguració els alumnes de l’institut Menéndez y Pelayo, que han fet l’obra, i l’artista amb qui han fet la residència, Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967)

 


Tot va anar força ve, va haver-hi molta assistència, els alumnes van parlar, van estar  i van fer de guies molt bé

Parlaments dels alumnes:

Presentació al MUHBA

Nosaltres, el grup de 4t d’ ESO del Menendez y Pelayo, hem col·laborat en el treball de Fernando Prats sobre els bombardejos de la Guerra Civil .

Durant aquest període de guerra, a Barcelona es van produir diversos bombardejos provocats per l’ aviació franquista i italiana. Alguns d’aquests van provocar grans baixes en la població, un d’ells, produït a Sant Felip Neri, va matar un total de 40 persones,  la seva majoria nens refugiats de tota Espanya per la guerra. Aquestes morts es van declarar com un crim a la humanitat i la plaça es va convertir en patrimoni de la humanitat també. Aquest any s’han complert 75 anys d’aquestes morts.

Durant la guerra la gent es protegia de les bombes en refugis antiaeris construïts per la gent que quedava a la ciutat: nens, dones i gent gran. A Barcelona es poden trobar més de 1000 refugis però només 4 estan oberts al públic, el refugi 307, el de la Plaça del Diamant, un altre a la Plaça de la Revolució i un al Palau de les Heures. Això és així perquè la política cultural i la seva propietat privada impedeixen que les persones els puguin visitar.

Mònica Andrés

 En relació al refugi hem estat treballant en els projectes següents:

La pell de les persones afectades en temps de guerra, quan el so de la sirena els avisava  que havien de baixar al refugi més proper amb la finalitat de poder protegir-se dels atacs i les bombes. Sabent això vam crear una capsa amb les En primer lloc vam tenir una sessió amb l’artista, en la qual ens va fer posar en coses essencials que cadascun portaria en aquelles situacions.

A continuació vam tornar al refugi, on el Fernando ens va proposar amb les nostres caixes realitzar un vídeo en el qual explicàvem el seu contingut i finalitzàvem amb una paraula que ho resumia.

-(VIDEOS)  -Túnels – Noms  - Sensació ( sensació de buit )

Leire Sanchez

Al cap d’uns dies, vam dividir el grup per veure com es realitzava el procés de creació. Uns van tornar al refugi amb la companyia d’un (tècnic) el qual va extreure les empremtes en tres motlles dels cops de pic que hi havia als murs.

El primer motlle representava les picades dels nens, el segon motlle el de les dones i per últim el de més amunt que era de la gent gran.

PROCÉS

En primer lloc s’introduïa la silicona amb la quantitat exacte de la mesura dels buits que hi havia al mur. Després d’un temps d’espera, quan la primera capa ja ha quedat solidificada, apliquem la segona capa que és una mica més gruixuda i per acabar apliquem la tercera amb un temps d’espera de 24h  abans de poder ser retirada.

Per últim els motlles son recoberts de bronze i així finalitza el procés.

Patricia Camero

 MUR:

Després del projecte al refugi vam començar a treballar la façana de l’església de la plaça Sant Felip Neri on a partir de tècniques de fumat de Fernando Prats vam plasmar les empremtes del bombardeig en paper fumat. Abans de tot això vam haver de fumejar els papers a l ‘estudi de l’artista. En aquesta pràctica ens vam dividir en 2 grups. Un grup era l’encarregat de fumar els papers i l’altre de fixar-los. Així vam aprendre a fer el procés.

Després a la plaça Sant Felip Neri vam portar els papers fumejats i un cop agafada  l’empremta de la paret vam fixar-los allà mateix perquè no s’espatllés amb el vent o qualsevol moviment.

En tot moment vam tenir present el poema de Conrad Lladó, “Avui han mort uns infants…” dedicat a les morts dels infants de la plaça.

Laura Prats

Conclusions

Al principi,  aquest projecte ens  va semblar a tots una mica abstracte, ja que se’ns van presentar temes que mai havíem tractat. Al llarg del curs ens vam adonar que l’obra tenia més sentit i finalitat.

Més enllà de l’obra, nosaltres hem après a implicar-nos i adaptar-nos al treball d’un artista, hem descobert més informació sobre les etapes  de la guerra i alguns racons de la nostre ciutat.

Finalment també volem destacar que ha estat una gran oportunitat per a nosaltres, i per aixó som uns privilegiats de poder participar en el gran projecte de creadors en residència. Per la qual cosa donem les gràcies a:  l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Muhba, a Núria i Laia de A Bao A Qu, al Menéndez Pelayo, a Fernando Prats i Isabel Abarca.

Samuel Savage

Més informació sobre el projecte a: www.bcn.cat/enresidencia

 

Dissabte 18/05 de 19h a 1h: Nit dels Museus.  

Felicitats a la Laura Prats, la Leire Sanchez, la Maria Saavedra, la Mónica Àndres, la Patricia Camero, el Samuel Savage i la Soraya Garcia per les magnífiques visites i atenció de dissabte! Gran treball!!!

Vam tenir 3.136 visitats!!!!!!!!

Isabel Abarca

 

La creació es podrà visitar fins el pròxim dia 23 de juny, de dimarts a dissabte, entre les 10.00 i les 19.00 hores; i els diumenges entre les 10.00 i les 20.00 hores. 

Visites comentades pels alumnes:

Dissabte 1/06 de 17h30 a 19h

Dissabte 8/06 de 17h30 a 19h

Dissabte 15/06 de 17h30 a 19h

Dissabte 22/06 de 17h30 a 19h

Muntatge de l’exposició

Avui dilluns 13 de maig hem començat a fer la instal·lació a la capella de Santa Àgata a la Plaça del Rei de Barcelona dins del MUHBA

En primer lloc s’han traslladat tots els materials, després s’han començat a col·locar-los bé

En un costat, entrant a la Capella a mà esquerra hi ha un expositor  negre, de dimensions considerables ( a mida real de la façana de l’església). Sobre aquest expositor s’ha posat tot el treball  fet a la plaça Sant Felip Neri, un total de 60 plaques sobre las emprentes deixades a la façana per la metralla durant els bombardejos  sobre Barcelona

Davant  d’aquesta paret, a mà dreta,  dintre d’una vitrina hi ha :

  • Hi ha diversos dibuixos sobre el poema
  •  Les  caixes que els alumnes portarien si es trobessin en la necessitat d’ anar a un refugi
  • Tot un munt de papers amb unes paraules escrites. Sobre aquests papers hi ha  col.locades las caixes de tots  els alumnes, una caixa sobre cada paper on   cada un ha  escrit una sola paraula intentant  definir la caixa que els havia tocat davant , això es fa diverses vegades
  •  El poema sobre el que hem treballat ‘’Avui ha mort un infant’’ de Conrad Lladó
  •    Hi ha diversos dibuixos sobre el poema

Al costat de la vitrina hi ha un monitor on es pot veure i escoltar un  resum de tot el treball a classe i al refugi 307

Continuem avançant  i troben una altra vitrina, en aquesta  hi ha:

  •   Penjat tenim un paper vegetal on s’han pres las emprentes de la paret del refugi 307
  •  Sobre aquest paper n’hi ha un altre de semblant, aquest esta enrotllat i col·locat al terra
  •  També i ha els tres motlles trets de la paret on es veuen la intensitat de les cops de pic del nens, les dones i dels avis que són els constructors dels refugis

Si girem a l’esquerra tenim un vídeo de com va ser l’actuació a la Plaça Sant Felip Neri

Isabel Abarca

 

 

Antoni Tàpies

La següent fase  es estudiar  Tàpies i la seva obra. Fem l’ estudi de Tàpies ja que té en comú amb el nostre projecte el seu treball al mur i nosaltres estem treballant sobre l’emprenta deixada a les parets del refugi 307 durant el procés de la seva construcció i amb les marques que van deixar els bombar dejos a la façana de l’església de Sant Felip Neri de Barcelona.

El grup d’alumnes han mirat amb Fernando Prats un vídeo sobre l’autor, en el qual van poder conèixer l’artista que donava les seves opinions sobre l’art en general i la seva obra en particular. La seva forma de treballar la van poder veure en el seu estudi, així com el format de les seves obres i la dificultat per traslladar-les.

Per aprofundir en l’estudi de Tàpies visitarem l’exposició que hi ha  a la Fundació i  posteriorment cadascun dels alumnes farà un petit estudi d’una  obra que haurà escollit segons el seu criteri.

La programació detallada d’aquesta exposició la posem a continuació. Abans d’anar-hi en comentarem  els continguts  tots plegats a classe.

 

Exposició temporal a la fundació Antoni Tàpies

1 març 2013 – 9 juny 2013  Contra Tàpies


Contra Tàpies és una proposta que s’articula al voltant de tres interrogants formulats des de la més immediata frontalitat

a) quines van ser les tensions, i quins els vincles, que l’obra de Tàpies va mantenir amb els successius relats artístics on aquesta va anar inscrivint- se?

b) quines formes de diàleg i d’exhortació crítica podrien establir alguns artistes enquadrats en un temps diferent del de Tàpies, els quals posseeixen, a més, uns paradigmes estètics radicalment diferents?

c) en algun moment Tàpies va pensar, com Borges, que tota la literatura èpica sobre “allò tapià” estava parlant d’ algú altre i no pas d’ell?

 

a)  Si el primer interrogant  sembla obligar-nos a recapitular sobre el camí traçat per Tàpies

b)   La segona qüestió ens convida a reflexionar sobre el present d’aquest, sobre quines són les escletxes per on una sèrie d’artistes poden encara interpretar-lo.

c)  Per últim, la tercera pregunta que es formula el projecte actual està relacionada amb la construcció estereotipada d’una identitat estilística que recorre l’obra de Tàpies, conferint-li una certa linealitat purament formal.

Així, davant les successives etapes canòniques de la historiografia tapiana

  • l’inici amb els autoretrats,
  • el magisme de la dècada de 1940,
  • la matèria informalista de 1950,
  • la figuració expressionista de 1960,
  • la pintura política de 1970
  • l’objectualisme de 1980,

abans d’arribar a l’apoteosi sense etiquetes dels períodes posteriors– s’observen en el treball de Tàpies nombrosos buits argumentals, obres que semblen haver estat realitzades per altres artistes

Plantejaments expositius

Contra Tàpies ha desenvolupat, igualment, tres línies de treball que intenten amplificar la dimensió d’aquests mateixos interrogants, dibuixant una sèrie de narracions museogràfiques que persegueixen tornar a avaluar l’obra de Tàpies dins de diversos escenaris plàstics, temàtics, cronològics i simplement interpretatius.

Primera narració: enfront de Tàpies

Aquest relat tracta de posar en relació de crisi i de conflicte aquelles classificacions que fins al moment han ordenat la trajectòria del pintor. Per fer-ho, s’han creat diferents fils argumentals que intenten qüestionar els temes habituals associats a Tàpies i, sobretot, que pretenen fer dialogar les seves obres amb les de nombrosos artistes que van compartir un temps històric comú.

1. Aparença, aparició i aparatositat:

2. Exorcismes il·lustrats:

3. Textos o textures:

4. Obscenitat i puritanisme:

5. El mur i el carrer: potser la comprensió del mur tapià no sigui tant la ruïna urbana i moral, l’espai del graffiti de Brassaï, sinó les fotografies de dibuixos a l’asfalt de Helen Levitt, el mateix carrer enregistrat per Joan Colom, els envans de Gordon Matta-Clark i les voreres de Richard Long. Alçar la vista o abaixar els ulls: la proclama és sempre heroica, mentre que la petjada anuncia el terreny o el trepig d’allò subterrani.

6. La irreverència de classe:

7. Cançons per després d’una guerra:

8. Brutalitat, deformacions i exvots:

9. Quan a París encara no li havien robat la idea d’art modern:

 

Segona narració: des de Tàpies

La segona línia de treball s’articula al voltant d’una invitació a sis artistes perquè interpel·lin diferents aspectes de la biografia i la pràctica de Tàpies en els respectius projectes. Les propostes generades per aquests prenen l’artista i l’univers estereotipadament tapià com a punt d’inflexió. Alguns d’ells exhorten Tàpies d’una manera explícita, mentre que d’altres hi al·ludeixen de manera subreptícia, com un rumor de fons.

10. Álvaro Perdices, Zabana, Inshallah ii:

11. Luis Guerra, Endlessly Shapeless:

12. Usue Arrieta i Vicente Vázquez, Tono de escape:

13. Isaías Griñolo, Ahí está la pared: aquest projecte reuneix nombrosos materials on s’ensenyen algunes línies d’investigació desenvolupades per l’artista recentment.

14. Pep Agut, Memòria personal:

 

Tercera narració: contra Tàpies

15. Tàpies versus Tàpies: Com ja hem anunciat, el tercer i últim camp d’anàlisi l’integren una sèrie d’obres de Tàpies que no semblen ser-ho. En les antípodes d’aquest desdoblament, enfront d’aquest conjunt de “falsedats” d’allò tapià dutes a terme pel mateix artista, es mostra un conjunt de documents inèdits que sí que recreen de manera veraç una determinada part de la seva biografia insuficientment atesa per apologistes i detractors. Aquí es recull una selecció de la seva correspondència amb filòsofs, cineastes, escriptors i artistes tan inesperats com ara Martin Heidegger, Bertrand Russell, André Malraux, Lee Miller, Wifredo Lam, Marcel Duchamp i Jim Jarmusch, entre d’altres.

Informació treta de la pàgina web de la fundació Antoni Tàpies http://www.fundaciotapies.org

Isabel Abarca Causada

Sant Felip Neri

Sant Felip Neri

Resumim el treball previ a l’actuació a Sant Felip Neri

 

Familiaritzar-nos amb la façana

Aquesta primera part l’hem fet des de  diverses llocs i punts de vista,  tant artístics com històrics

  • Estudiant i consultant els fets històrics ocorreguts en aquest lloc
  • Mirant informacions a la  Xarxa
  • Anant a la plaça amb paper, llapis i metre per prendre apunts de la façana
  • Fent els dibuixos de caire artístic
  • Intentant fer l’ esquema de la façana i prendre mides dels blocs i dels impactes
  • Dibuixar els plànols de la façana
  • Fotografiar tant la plaça com la façana
  • Tornar a estudiar els fet una altra vegada, quan van sortir totes les notícies als diaris sobre els bombardejos a Barcelona i concretament en aquesta plaça i al refugi 307
  • Tornar a estudiar-ho tot

 

Decidir quin espai és sobre el que actuarem

  • La decisió de treballar sobre aquesta paret va ser presa per Fernando Prats

Prendre mides de la mateixa 

  • Vam anar una vegada a la plaça i vam prendre mides i també en vam fer els dibuixos de caire artístic . De tornada  a l’ aula vam comprendre la dificultat que es prendre mides i després ajuntar-les totes i  fer el plànols ben  dibuixats.
  • Vam tornar a anar a la plaça, aquesta vegada cadascun pel seu compte i amb el dibuix d’un croquis ben fet, prenent mides i anar anotant-les sobre el mateix croquis
  • Les mides finals van ser preses per Fernando Prats
  • Estudiar la façana i fer la divisió en part iguals a les mides del paper que utilitzàrem definitivament ho va fer Fernando.
  • La decisió de treballar sobre aquesta paret va ser presa per Fernando Prats

Aprendre  a preparar el paper (fumar-lo)

Per fer això van anar a l’estudi de Fernando Prats, els passos fets són:

  • primer treure a l ‘exterior el contenidor on fumarem el paper
  • posar el paper a la part superior de dintre del contenidor
  • Posar-nos mascaretes, ja que es desprenen amb el fum vapors una mica tòxics
  • Posar gasolina en uns recipient i encendre’l.
  • El fum que produeix la gasolina a dintre del contenidor es la que fuma el paper
  • Treure el paper

Aprendre a fixar les emprentes preses al paper

  • Una vegada hem tret el paper aprenem a treballar, ens adonem   que hem de fer-ho amb molta cura, si no ho fem així ens queden emprentes de tot
  • Desprès fixem el paper amb uns líquids (secret professional) que venen a ser com una mena de líquids de revelat de les fotografies en blanc i negre
  • Una vegada fixats els dibuixos es treballa com si fossin  fotografies, és a dir, es treuen de la cubeta i s’escorren  perquè perdin tot el líquid sobrant,  per fer això posem els papers en posició vertical. Una vegada escorreguts accelerem el procés d’assecat ajudant-nos  amb uns assecadors de cabell

Sant Felip Neri

Una vegada que hem après tot el procés anem a la plaça

  • Primera dificultat, els permisos necessaris per treballar els donen no d’una  forma indefinida sinó que es donen amb una data concreta
  • El primer inconvenient va ser el temps, en la data prevista va ploure i plovent no es pot treballar  amb el fum i tampoc  es pot treballar sobre la paret humida ja que el fum tacaria la paret
  • S’han de tornar a fer tots els tràmits de papers oficials davant un munt d’organismes
  •  La primera dificultat es traslladar tot el paper fumat  ja que cap paper no pot tocar amb res. Es trasllada de la següent manera: cada paper es grapa sobre una fusta amb la part fumada cap a dalt, cada fusta no pot tocar-se amb l’ altra, per  tant es col·loca amb un moble semblant als  que utilitzen els forners per posar el pa o les pastes. Hem de tenir en compte que necessitem  60 papers, més uns quants per si algun ens sortia malament o teníem algun incident.

  • Ja situats a la plaça amb tot  el necessari comencem a treballar. Fernando o un dels seus ajudants va traient d’un un en un els papers fumats.
  •  Els  va desgrapant  un per un.
  •  Es fan grups, per hores en cada grup hi ha un que fa fotografies (documenta que es el que fem, part d’aquesta documentació formarà part de l’obra final),  un  altre anota en el paper el número del dibuix i posa el mateix número a la part del darrera de l’obra,  un altre ajuda amb l’escala en els casos que s’està treballant a dalt,  un altre ajuda a pressionar el paper sobre la paret i que aquesta deixi la seva petjada
  • Tenim una persona que treballa  amb en Fernando que gravarà tota l’actuació
  • Cada paper treballat es torna a grapar i a guardar en el mateix llo

Traslladar els líquids per fixar l’emprenta de la façana

  • Al mateix temps que s’ha transportat el paper s’ha portat el líquid per fixar els papers
  • Quan hem  acabat una sessió amb els papers (que van ser la primera de 8, la segona de 32 i la tercera de 20) els fixem
  • Per fixar-los, en primer lloc bolquem els bidons de líquids fixadors en un contenidor, desenganxem un paper,  s’escorre, es grapa una altra vegada i s’asseca
  • Fem el mateix  amb tots els papers

Acabada  la sessió i amb els papers molt  i molt secs es desgrapen una altra vegada i es guarden tots junts

  • Tornem a guardar els líquids en els bidons

Traslladar el paper fixat

A càrrec de Fernando Prats, empresa de transports i els seus ajudants

Muntatge de l’obra

  • per Fernando Prats

diari d’una creació,

Isabel Abarca

 

Tornem al refugi 307

Tornem al refugi 307, aquesta vegada és per veure fer uns motlles de silicona de les empremtes deixades per les piques dels nens a la part baixa del mur i uns altres de les empremtes fetes a la part alta per les dones i la gent gran.

Procés per fer el motlle
• Primera fase
Farem una barreja de silicona i catalitzador, aquest catalitzador es posa per endurir la silicona. El catalitzador produeix una mica la solidificació , si no el poséssim, sempre s’aniria escorrent, sempre estaria líquid. Aquesta primera fase s’ ha de fer amb molta cura, molt a poc a poc per que no quedi cap foradet ni cap porus sense impregnar-se. És una fase molt important perquè el resultat del motlle sigui l’adequat.
Quan fem aquesta barreja s’ha de mesurar molt bé la quantitat de silicona, la de catalitzador i la temperatura de la barreja.
Per aplicar aquesta capa es fa amb un pinzell molt prim per no deixar-nos cap espai,per minúscul que sigui, sense cobrir
Aquesta primera capa és molt prima, una mica més gruixuda que una capa de pintura sobre una paret.

• Segona fase
Hem de esperar un temps, fins que la primera capa estigui solidificada.
Una vegada estigui solidificada la primera capa apliquem la segona . Aquesta capa és una barreja de silicona , catalitzador i tixotròpic, a la temperatura adequada.
Aquesta segona capa és més gruixuda, aproximadament de mig centímetre.
També l’apliquem utilitzant un pinzell petit, per no deixar espais buits.
Esperarem fins que la capa estigui seca

 

 

 

 

 

 

 

• Tercera fase
Una vegada tenim solidificada la segona capa apliquem la tercera, aquesta capa acostuma a ser l’última, en el nostre cas si que ho ha sigut . Aquesta capa és una barreja de silicona reciclada i triturada , catalitzador i tixotròpic .Hem de tenir en compte la temperatura adequada i la part correcta de cadascun dels elements.
Aquesta segona capa es mes molt més gruixuda
Tornem a esperar fins que la capa donada estigui seca, en aquest cas el temps es de 24h.

• Quarta fase
Una vegada tret el motlle de la paret, procés que es fa amb molta cura per no trencar-lo, s’ha de donar forma al seu contorn exterior.
Després s’ha de portar a convertir aquest motlle de silicona, que és el negatiu, per poder fer el motlle definitiu, que és el positiu, en metall bronze

Hem finalitzat la nostra actuació dintre del refugi 307
La següent actuació serà a la façana de l’església de Sant Felip Neri

Isabel Abarca Causada

Hem obert la Residència a l’institut Menéndez y Pelayo

Hem obert la Residència a l’institut Menéndez y Pelayo  (Dimarts 29-1-2013)

Des de la classe de Llengua  de 4t  d’ESO  de la professora Carme Iglesias s’ha fet un exercici de comentari de text, aprofitant la notícia apareguda a tots els mitjans de comunicació des del dijous 23 de gener del 2013  i que tractava dels bombardejos patits per la ciutat de Barcelona des de 1937 al 1939.

En primer lloc s’ha esbrinat perquè un fet remot, de fa 76 anys, torna a tenir actualitat. Després hem valorat positivament la conveniència de reivindicar la Memòria Històrica i la justícia  sobre crims comesos contra la humanitat. Finalment s’ha fet la síntesi de la notícia i naturalment l’hem relacionat amb la visita al refugi 307 i  amb la visita a l’església de sant Felip Neri.

Us fem arribar un dels comentaris realitzats per una alumna .

Denúncia dels bombardejos sobre Barcelona fets per l’aviació italiana  durant els anys 1937-39

L’associació d’italians antifeixistes i dues víctimes dels atacs aeris  sobre Barcelona han posat una querella per denunciar l’aviació italiana d’haver realitzat bombardejos sobre la població civil amb finalitats experimentals. Aquesta querella fins ara no ha estat acceptada, es començaran  ma investigar els fets, hi ha aspectes molt concrets sobre el bombardeig que van fer el gener del 1938  a la Plaça de sant Felip Neri.   A part d’aquests fets també s’han denunciat a persones com a responsables dels atacs:    Benito Mussolini, Conde Ciano, Serrano Suñer i  Francisco Franco, juntament amb 21 oficials de l’exèrcit italià.

La finalitat de la denúncia  és preservar la Memòria Històrica de manera que fets semblants no es tornin a produir mai més, que no es tornin a violar els drets humans

Mònica Andrés

Primeres actuacions al refugi 307

Primeres actuacions al refugi 307

  • Primera actuació:

Va ser seleccionada per Fernando Prats una paret en la qual es veuen molt bé els rastres deixats per les piques.

Ens posem davant de la paret seleccionada, en aquesta paret es veuen molt clares les empremtes deixades por les piques de les persones que van construir el refugi. Les que estan  situades per sota pertanyen als nens, las que hi ha al mig a les dones i les mes altes al homes grans.

Comencem la gravació i cadascun es presenta donant el seu nom, explica el contingut de la seva caixa, la que baixaria al refugi, diu què és el que hi ha posat i perquè, i també explica amb una sola paraula com definiria el contingut de la seva caixa.

 

 

 

 

  • Segona actuació:

Ens situem en un dels túnels escollit per la seva sonoritat.

Una vegada repartits i situats per la galeria han d’escoltar i sentir el silenci dels túnels.

Un cop fet això intentem trencar el silenci cridant ,tant com  es pugui , el nom i cognoms de cadascun, tot deixant un temps entre cada un dels noms per  no interferir  els uns amb els altres.  Entre un nom i el següent hi ha d’ haver l’espai de temps suficient per tornar a escoltar el silenci.

Es grava la segona actuació

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Tercera actuació:

Els alumnes es situen escampats per tot el refugi,  de forma individual i cadascun fa un dibuix de una part del refugi. El dibuix pot ser del que vulguin i de la forma que vulguin, poden expressar idees, sentiments, realitats,..

 

 

 

 

 

 

 

Després de la mitja hora donada per fer el dibuix ens reunim tots i un per un va explicant què és el que ha dibuixat, perquè i quin significat té per a ell

Es grava la tercera  actuació, durant l’explicació del dibuix i mentre miren els dibuixos que també son gravats.

 

  • Quarta actuació:

Tallem el paper de  tota la llargada de la paret

Es fan dos equips, un a la part superior del mur i un altre per la part inferior

Mentre dos subjecten el paper, un  per cada costat,  la resta capturen l’empremta de la paret

Ens situem una altra vegada  davant de la paret seleccionada i amb un paper vegetal i les mans intentem capturar la marca que han deixats el pics a la paret. Ho fem fregant suaument amb les mans el paper vegetal que hem posat  sobre la paret , fins que ha sigut recorreguda tota la paret i hagin quedat impreses totes les marques.

Dijous 24 de gener Tornem per segona vagada al refugi 307

Dijous 24 de gener

Tornem per segona vagada al refugi 307See full size image

 

A l’entrada del refugi es fa la pregunta pendent del dia anterior “ Que significa  la paraula defensa  passiva durant la guerra civil a Barcelona”

Desprès de las seves respostes es comenta la diferencia entre defensa activa i defensa passiva, es diu que la paraula  passiva  no es una traducció literal del seu nom, que si es veritat que si no es activa es per que no anaven a lluitar al front, ja que els seus integrants eren nens, dones i avis, però si que estaven actius i treballaven molt, en molts camps, estaven molt ven organitzats lo que els donava mes possibilitats  per sobreviure.

La Defensa Passiva  (1936/39)

L’organisme de Defensa Passiva principalment tenia com missiu la protecció física de les persones i dels vens; instruir a la població en les tècniques necessàries de protecció contra els atacs aeris, crear un sistema d’alerta que previnguessin amb antelació suficient dels atacs enemics, garantint la seguretat de la població durant els bombardejos, protegir els edificis i pal·liar els efectes dels atacs, sufocant els incendis, procurant asistencia medica, etc..

Fem una petita explicació d’aquest refugi treta de divers articles.

Barcelona fue la primera ciudad del siglo XX bombardeada sistemáticamente para provocar el desanimo entre la población civil y cortar los suministros para el frente

Estos bombardeos sistemáticos sobre la población civil, especialmente diseñados para conseguir su desmoralización y forzar su rendición, convirtieron la ciudad de Barcelona en el primer campo de pruebas que, en sucesivos enfrentamientos a lo largo del siglo, acabaría confirmando una perversa estrategia: el debilitamiento psicológico de la retaguardia es tan importante como la lucha en la línea de fuego. Winston Churchill, durante los peores momentos de los bombardeos nazis sobre Londres, puso a la Barcelona de 1938 como ejemplo de la capacidad de resistencia de la población civil ante los ataques de la aviación enemiga.

La ciudad fue bombardeada con brutal precisión por la aviación italiana (Aviazione Legionaria) con base en Mallorca y la Legión Cóndor durante casi dos años. La parte más afectada en un primer momento fueron el puerto y la Barceloneta, prácticamente destruida y evacuada; los barrios de Gracia, Poble Nou, Poble Sec, Sant Andreu y el Guinardó también sufrieron los bombardeos con especial intensidad. Entre el 13 de febrero de 1937 y el 24 de enero de 1939, Barcelona sufrió 385 ataques por parte de la aviación italiana (principalmente), alemana y franquista, y desde los barcos de guerra apostados frente la costa catalana, principalmente por parte del buque de guerra italiano Eugenio di Savoia.

Las medidas de protección de la Generalitat Republicana y del Ayuntamiento de Barcelona ante esta nueva realidad se improvisaron a partir del aprendizaje que las autoridades iban adquiriendo del mismo asedio. La denominada “defensa pasiva” se materializó en la construcción de una red de más de 1300 refugios, fruto de la iniciativa civil y verdadero ejemplo de solidaridad. Con la entrada de las tropas fascistas en Barcelona el 26 de enero de 1939, la mayoría de los refugios fueron tapiados y relegados al olvido.

El refugio 307

Este refugio se encuentra en el barrio del Poble Sec, concretamente en el nº 175 de la calle Nou de la Rambla.See full size image

Archivo:02 Refugio 307.JPG

El refugio fue redescubierto por casualidad en la Semana Santa de 1995, cuando fue demolida una pequeña fábrica de vidrio en la confluencia de las calles Nou de la Rambla y Magallanes. La desaparición  del antiguo inmueble dejó a la vista una de las tres entradas con que contaba originalmente el entramado de túneles.

El refugio 307 se comenzó a construir en el año 1937 y conto con subvención municipal.

En el proyecto inicial se había previsto que pudiese acoger hasta 2000 personas, aunque las obras quedaron abortadas al acabar la guerra y solo se pudieron completar los 200 metros que se conservan en la actualidad.

Contaba con unas instalaciones muy completas que incluían cableado eléctrico, equipo electrógeno autónomo, seis sanitarios, enfermería y botiquines repartidos en diferentes puntos, alacenas para herramientas y fuentes de agua corriente que se alimentaban de los manantiales naturales de la montaña de Montjuïc.

[P1080890.JPG]

paredes blanqueadas para dar una mayor sensación de amplitud

[P1080911.JPG]

curvas de los pasillos para que la metralla no entrase

Se trata de un refugio de tipo galería de mina que tenía previstos unos 400 metros de túneles de bóveda con tres puertas de acceso para dar mayor fluidez a la entrada y facilitar la salida en caso de que alguna quedase obstruida, con capacidad para unas 2.000 personas.

Todas las esquinas de las paredes son redondeadas para facilitar la evacuación en litera de los posibles heridos.

Con el fin de minimizar los efectos de las explosiones cerca de las entradas, los accesos tienen forma de zigzag o describen un ángulo recto unos metros más allá.

En el área central del refugio se encuentran las instalaciones básicas: una enfermería, lavabos, un botiquín, un almacén de herramientas en previsión de posibles derrumbamientos y una batería de acumuladores. También estaba prevista la construcción de un espacio para el ocio de los niños.

Tras el final de la contienda civil, en 1940, las tropas franquistas continuaron excavando 50 metros más de túneles, y se proyectó otra entrada que debía conectar con el área de los sanitarios del acceso oeste, en previsión de posibles ataques en la segunda guerra mundial. Al finalizar la contienda fue clausurado.

Interior del refugio 307, concretamente uno de los tramos cerrado al públicoSee full size image.

En el suelo se aprecian restos de los diferentes usos que tuvo el refugio durante décadas.

El 307 es uno de los pocos refugios que no fue clausurado por las tropas franquistas.

Un estudio revela que no sólo permaneció abierto sino que incluso se fueron documentando en planos los cambios y remodelaciones practicados con el decurso del tiempo, en sucesivas fases en las que el refugio sirvió de criadero de champiñones, almacén de una fábrica de vidrio y vivienda para sin techo, hasta que fue definitivamente cerrado a finales de la década de 1960.

http://www.fundacioelmolino.org/index.php?preview_rss=1206

http://www.agrupacionfare.es.tl/Defensa-Pasiva.htm

LOS REFUGIOS ANTIAÉREOS DE BARCELONA: PASADO Y PRESENTE DE UN PATRIMONIO ARCANO1- Andreu Besolí Martín.- Historiador- Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales- Universidad de Barcelona

Isabel Abarca Causada

Continuem amb

Continuem amb els bombardeigs  a  Barcelona durant la Guerra Civil

Per una banda cadascú escull unes quantes fotografies ,  les  que representen  més bé  el que significa el fet dels bombardejos durant la Guerra Civil a  Barcelona. Aquestes fotos les porta impreses per poder concentrar-se  millor i fer mes fàcil la  selecció i la seva interpretació .

Les fotografies han estat tretes  de qualsevol mitjà : Internet, llibres, revistes, diaris,..

Cada alumne n’ escull  una entre les que ha portat  i explica perquè  ha triat aquesta  entre totes les que havia seleccionat.

Cada membre del grup, en un moment de la classe es posa davant de la fotografia  que ha seleccionat  i en  fa un esbós , intentant  representar-la  gràficament .

És un esbós, fet en mol poc temps, no es tracta de copiar la fotografia, es tracta  d’interpretar-la :  ja sigui el fet, ja sigui  el sentiment que  produeix.

Samuel Sovage

 

Monica Andres

 
Isabel Abarca Causada

Pluja d’idees

Continuem treballant sobre l’entorn de la façana de l’església de Sant Felip Neri i el refugi 307, sabem que farem una obra sobre aquests dos llocs i sobre els fets que els van produir però encara no hem determinat com ho farem.

Comencem per estudiar més a fons el refugi 307.

Volem capturar la memòria del lloc i ja no es necessari dibuixar-lo, el tenim físicament i el podem visitar però que si que hem de fer un esforç per imaginar totes les sensacions que s’hi van viure.

El nostre projecte és com transformem el fet, per exemple la paret del refugi, en una obra que per si mateixa expliqui el fet públicament, l’obra acabada es queda al museu i quan te’n vas s’ha d’entendre per si mateixa

Continuem amb la pluja d’idees, a continuació posem algunes d’elles:

• Fer un motlle per capturar l’empremta del mur i el concepte de la paret

• Motlle de fang

• Motlle de plastilina

• Motlle amb paper de plata

• Motlle amb fragments de ferro

• Motlle pintat de diversos colors, segons l’edat dels que van picar, un a la paret inferior que es on van picar els nens, un altre color al mig que es on picaven les dones i el tercer color a la part més alta que es on picaven els ancians , hi enganxarem papers a sobre i al treure’ls ens quedarà l’empremta.

• Relació entre la picota de ferro (l’eina utilitzada en l’ excavació) i el resultat que és el refugi

• Clavant-la a la paret

• Utilitzant piques de diferent mides

• Fer un mur amb l’empremta de les piques per un costat i per l’altre posar impactes de bales

• Representar un mur en un altre mur, posar picant nens, dones i ancians

• Sobre una fotografia del mur posar nens, dones i persones grans

• Posar piques de diferents mides clavades sobre el motlle del mur i gravar quasi sense llum

• Dibuixar el mur tot d’igual color

• Utilitzar una fotografia de gran format i al seu peu posar les nostres caixes del refugi

• Continuem amb les idees….