Continuem la classe,

Primerament col·loquem les taules en forma de quadrat, s’asseuen els alumnes i  en Fernando, davant de cadascun   posa un paper en blanc.

Tots els alumnes,  un per un, mostren la seva caixa, treuen elcontingut i expliquen que és el que hi han posat i perquè, desprès ho descriuen amb poques paraules en el  paper en blanc

 

S’aixequen tots i canvien de lloc, s’asseuen en el lloc d’un altre i mirant el paper escriuen amb una sola paraula que es el que el que creuen que tenen  davant seu, desprès cadascun ha d’explicar que és el que ha posat i perquè.

 

 

 

 

 

 

 

 

En Fernando explica que l’ actuació serà sobre la façana de l’església de Sant Felip Neri i sobre tres parets del refugi 307

 

 

 

 

 

Col·loquem a la pissarra tots els papers

 

 

 

 

 

 

 

Un  alumne del grup llegeix  la poesia i  després van sortint tots a dir la paraula o frase que els hagi  impactat més  . Expliquen  perquè l’han escollit, la resumeixen en un sol mot i l’escriuen sobre un dels papers que hi ha enganxats a la pissarra.

Els deures són que cadascú pensi sobre aquesta sessió i en la propera ho expliqui molt sintetitzat i que ho defineix amb una o dues paraules.

Com va anar la classe

Primerament els ha fet reflexionar sobre tot el que hem treballat a classe, i després tots han fet una petitíssima explicació.

En Fernando els ha mostrat una caixa i els ha explicat que aquesta caixa ,que l’ha fet de pell d’animal,  l’ha emplenat amb uns elements fets per ell, i que representen les coses que creu  que són les més importants i els ha explicat què és el que ell  portaria al refugi. Aquesta caixa està plena amb els sentits, vista, oïda , gust, ,..

Els deures seran que cadascun construeix una caixeta  petita que pugui emportar-se sota el braç si hagués d’anar al refugi, dintre de la caixa han de portar tot el que considerin  més important a la seva vida. No hi ha límits, si els elements són grans poden emportar-se’n una representació .

La caixa la portaran totes les sessions a sobre i se n’anirà modificant el contingut segons cadascú consideri oportú.

Poesia

Poesia

Van llegir i intentar comprendre aquesta poesia, per desprès fer-ne una interpretació gràfica

Avui han mort uns infants…

Conrad Lladó

Fugiren tots els ocells.

Totes les flors són colgades.

Ploraven d’un plor rabiós

els ulls de totes les mares.

Avui han mort uns infants…

S’han despullat tots els arbres.

Els cèrcols són oblidats,

les bales són oblidades.

La pilota de colors

mostra el ventre desfundada.

Amb la claror dels seus jocs

les mares com feinejaven!

Quan tornava del treball,

somreia, de lluny, el pare.

Però avui, a mig matí,

s’ha assegut a la llur falda

i ha rebotit en son cor

un crit de carn esqueixada,

un crit horrible d’infants

amb la boca ensangonada.

Floriu, roses i clavells,

que la vista m’és amarga;

que la tenda de joguets

guardi la porta tancada.Avui han mort uns infants

amb la cara trossejada.

Tenien sota la sang

la boca oberta en rialla.

AVUI HAN MORT UNS INFANTS,

DIGUEU-HO DE BANDA A BANDA.

 

Hoy han muerto unos niños….

Conrad Lladó

Huyeron todos los pájaros.

Todas las flores han sido cubiertas.

Lloraban de un llanto rabioso

Los ojos de todas las madres.

Hoy han muerto unos niños…

Se han desnudado todos los árboles.

Los aros han sido olvidados,

Las canicas* han sido olvidadas  (“bales” en catalán se refiere a las “balas” de los disparos y también a las canicas, un juego de niños).

La pelota de colores

Muestra el vientre desfundado.

Con la luz de sus juegos

¡Las madres cómo trabajaban!

Al volver del trabajo,

Sonreía, de lejos, el padre.

Pero hoy, a media mañana,

se ha sentado en su regazo

y ha ceñido en su corazón

un grito de carne rasgada,

un grito horrible de niños

Con la boca ensangrentada.

Floreced, rosas y claveles,

que lo que ve me resulta amargo ;

que la tienda de juguetes

Deje la puerta cerrada.

Hoy han muerto unos niños

Con la cara troceada.

Tenían bajo la sangre

La boca abierta en sonrisa.

HOY HAN MUERTO UNOS NIÑOS,

DECIDLO POR TODAS PARTES.

LA TXECA DEL CARRER VALLMAJOR

Imatge

LA TXECA DEL CARRER VALLMAJOR

La meva àvia m’ha explicat que el seu pare, el Ramon va estar a la presó “La Modelo” i després el van traslladar a una txeca que estava el carrer Vallmajor numero 29 cantonada Copèrnic. Abans de ser una txeca era una escola de pàrvuls de la Generalitat durant la Segona Guerra Mundial. Les cel·les van ser instal·lades al jardí i a la part del darrera de l’edifici.

Aquestes cel· les feien 2,5 metres de llarg i només 1,50 metres d’alçada. Eren folrades per quitrà per generar calor.

Va estar tancat a una cel·la amb un matrimoni amb sis fills,ell i el seu germà, el tiet de la meva àvia. La cel·la estava d’aigua fins els genolls per així els que estaven allà no es poguessin asseure’s ni tampoc estirar-se per dormir. La dona del matrimoni es va posar de part i es van tindre que estirar dos homes al terra i la dona es va posar el damunt d’ells per poder tindre la criatura.

ANÈCDOTES

Quan anaven al cinema, quan sortia el “Nodo”  tots  havien de        posar –se drets i aixecar el braç dret amb la mà oberta. I des de darrera els policies podien  veure   la gent. Van veure dues persones que no estaven amb el braç aixecat , el germà del meu avi amb el braç dret enguixat i el seu cunyat que tenia el braç amputat, els policies en veure’ls van anar directe cap a ells i veient el perquè no l’aixecaven se’n van anar.

Maria Maled

Plaça Sant Felip Neri

La següent activitat fora del centre va ser anar a la Plaça Sant Felip Neri per conèixer-la, i prendre mides de la façana de l’església.  Al mateix temps que prenien mides dels blocs de pedra també anaven anotant on són els impactes, tant els grans com  els petits

Després d’aquesta activitat van comprendre que no és gaire fàcil prendre mides i que aquestes quadren i encaixen entre si per poder fer un plànol de la façana. El treball s’havia de tornar a començar .

Tot seguit vam haver d’anar  a prendre les mides una altra vagada, aquesta segona vegada ho ho havien de fer pel seu compte, es van adonar del que havien fet malament

Uns prenien mesures i els altres feien un dibuix da la façana.

Per poder prendre mides aquesta segona vagada van partir d’un dibuix aproximat, que els servia per orientar-se i col·locar les mesures d’una forma mes coherent i que les mides preses por tots els grups quadressin.

 

Desprès De la visita al refugi antiaeri 307

Imatge

Desprès De la visita al refugi antiaeri 307 van fer aquestes qüestions

  1. Què eren els refugis antiaeris?
  2. Per qui van ser construïts? A quina època?
  3. Què és el que ta cridat més l’atenció del recorregut que hem fet?
  4. A continuació llegiràs un fragment del diari que va escriure una nena de 13 anys durant aquesta època de guerra, ens explica en primera persona la seva experiència.

“AMB ULLS DE NENA” El dietari de la guerra a la rereguarda, de Encarnació Martorell i Gil Ed.arallibres

Refugi 307

Segona sessió amb Fernando Prats, dilluns 15 d’octubre

Vam anar a visitar el Refugi 307 i ens van fer una bona explicació.

Mi experiencia en el refugio antiaéreo:

Cuando nos llevaron al refugio al principio no sabíamos prácticamente nada y yo no había visto nunca ninguno por dentro. Mi primera impresión al entrar fue de un absoluto encierro, porque como está construido dentro de una montaña precisamente por sus fuertes muros de roca y piedra, a mí esa sensación de estar encerrada debajo de tierra me pareció horrible porque padezco un poco de claustrofobia. Nos explicaron que la gente a veces se quedaba horas dentro del refugio, lo que me pareció que debía de ser terrorífico. Pensar que a lo mejor tu casa había sido destruida mientras estabas allí, o que un amigo o familiar tuyo no sabias si habría podido entrar a tiempo; a demás de la sensación que tenían que tener al estar ese montón de personas. Nos explicaron cómo se realizaban la construcción de los refugios y donde se encontraba situado todo en esos momentos, incluso antes de entrar nos contaron cosas sobre la vida en Barcelona durante los tres años que duró la guerra civil

nica Andrés 

Continuem explicant la primera sessió

Continuem explicant la primera sessió amb el Fernando Prats, desprès de la seva exposició van començar les presentacions dels alumnes, a més del nom van dir perquè els interessava , perquè  feien l’optativa de Visual i Plàstica, què n’ esperaven   i què farien  els cursos propers.

A continuació col·loquem unes fotografies de l’aula i dels alumnes que formen aquest grup

Astrid – Yuanjie – Artur – Joana

Laura – Maria – Mònica – Samuel

Soraya – Lluís – Pedro – Cheng

Daryl -  Patricia – Maria

Leire

Primera sessió

Hi va haver la primera sessió amb els  alumnes i el nostre artista Fernado Prats.

Primerament ens va explicar com havia sortit del seu país Chile i havia vingut a estudiar a Barcelona on va començar la seva trajectòria artística  i professional.

Desprès ens va a explicar en què consisteix la seva obra, com la pensa, com es documenta, com la produeix, com es tot el seu procés creatiu, com el finalitza, com la presenta i  com  l’exposa.

Segons anava desenvolupant-se  aquesta sessió vam començar a entendre tot el que els dies anteriors no compreníem de la seva obra.

Encara ni imaginàvem en què consistiria el nostre treball

Es un señor bastante interesante y de carácter simpático, nos entusiasmó sus ganas de trabajar con nosotros y enseñarnos sus técnicas que no son las mas habituales.

En nuestro primer día de clase nos puso un PowerPoint de todas sus obras y nos explico su biografía.

Tenemos muchas ganas ya de saber en qué se va a basar nuestro proyecto

                                                                          Astrid Gracia                                                             Joana Mestres

 

En la exposición que nos hizo Fernando Prats nos enseño como trabajaba con el humo,

Antes nos explico su llegada de Chile a España, que vivía en una casa del barrio del Rabal y que enfrente de el tenia una familia musulmana como vecinos. Fernando se fue de viaje y cuando volvió se encontró con que la casa de sus vecinos se había quemado a causa de un cortocircuito y la familia había muerto, a Fernando le supo muy mal por que apreciaba a esa familia, en especial a los niños.

Ve todo ennegrecido por el humo del incendio, afectado y viendo cada día los restos que quedaron del incendio, fue una de las cosas que le inspiro para empezar a trabajar con el humo.

                                

                               Arthur Hervás                       Lluís Lozada, 

EN RESIDÈNCIA AL MENÈNDEZ

“Creadors EN RESIDÈNCIA als instituts”

Expliquem com va anar el començament del projecte “Creadors EN RESIDÈNCIA als instituts”, al nostre institut el Menèndez y Pelayo

1-    Vam rebre informació del projecte

2-    Vam anar a veure la presentació del projecte “Creadors en residència als instituts de Barcelona”

3-    Ens va semblar interessant, per a participar-hi i vam fer un projecte

4-    Ens donaren una de les vuit residències, però encara no coneixíem  l’artista que ens havien assignat,  ens limitàrem a mirar que és el que havien fet els anys anteriors:

http://blocs.xtec.cat/enresidencia0910infantaisabeldiari/

http://blocs.xtec.cat/enresidenciamonturiol1011/

http://blocs.xtec.cat/enresidenciasantandreu/

5-    Ens informàrem, sobre el creador en qui havien pensat per fer la residència al Menéndez y Pelayo era, Fernando Prats, artista d’origen xilè fincat a Barcelona des de ja fa anys. Aquí va començar el treball amb els alumnes:  trobar informació a partir  d’Internet, de la seva pàgina web, http://www.fernandoprats.cl/., d’ un llibre seu on hi ha un resum de la seva obra i  la trajectòria seguida des dels seus començaments fins ara.

6-    No vam entendre res del que feia, ens preguntàvem,  pinta?, fa vídeo?, fa fotografia?, i que es això del fum? què és?, com és pot pintar amb fum?, tot era parlar i fer preguntes sense entendre que faríem.