Valoració del projecte



Primer de tot semblava que com si féssim el tonto, era difícil, complicat i no tenia sentit. Després d’anar a veure l’espectacle de los Corderos ens  va  semblar molt més interessant el treball i les activitats les fèiem amb ganes. Vam fer una reunió entre tots per parlar-ne.

Quan vam fer el primer assaig al Mercat de Flors vam veure que faltava poc per actuar i vam ser molt més seriosos.

Fàtima i Abdul

 

La relació entre professors, creadors i els alumnes ha estat satisfactòria ja que al principi no fèiem gaire cas als professors i els creadors havien d’aguantar molt, havien de tenir molta paciència, no sabien com tractar-nos perquè ells no són professors.

Al final hem aconseguit tenir una bona relació amb tots, hem conegut més gent a banda del David i el Pablo que col·laboren amb ells en el seus espectacles, com són en Pablo Rega, la Pia Nielsen, la Leo Castro entre altres.

Frank i Patricia

 

Us explicaren com han anat els assajos.

Alguns dels assajos que hem fet han sigut molt avorrits perquè es repetia el mateix sempre. A nosaltres personalment quan hem anat al Mercat de les Flors per veure l’espectacle “Ultrainocencia”  del David i el Pablo ens ha canviat la idea del que anàvem a fer al final.

Quan vam anar a assajar  al Mercat de les Flors i al Graner vam haver de faltar a classes i ens vam endarrerir en algunes assignatures i hem hagut de fer un esforç per posar-nos al dia.

14118326878_fa8a4da986_b

Èrika i Dunia

Durant la presentació de l’obra al Mercat vam estar molt nerviosos.

Primer de tot, a l’ inici, els  nervis es van apoderar de nosaltres. Què podem dir? Molt abans, des de molt abans, quan vam començar el primer assaig al Mercat i fins que estàvem a punt de sortir els nervis no van desaparèixer.

Quan, a la fi, els espectadors eren dins de la sala i el regidor ens va avisar que ja era l’hora, encara els nervis van augmentar i, parella per parella, vam començar a entrar. Només volíem que tot ens sortís bé.

Ja avançada l’actuació, els nervis es van anar calmant, i llavors va ser quan vam deixar de pensar en el públic, els companys, i ens vam centrar tot el que vam poder en el treball i vam millorar el rendiment.

Willy i Nasho

 

 

Si ens haguéssim de quedar amb un moment del projecte, nosaltres personalment  escollim el moment de l’actuació al Mercat de les Flors, perquè mai havíem viscut una cosa semblant i va ser molt fort estar davant de tanta gent. Però al mateix temps va ser un moment de plaer infinit. Altres companys nostres van escollir altres moments com, per exemple, el primer assaig al Mercat de les Flors quan vam veure per primera vegada tot l’espectacle muntat o els assajos amb ritme.

Salman i Izzat

L'Izzat en plena acció

L’Izzat en plena acció

Ha estat una nova experiència per a nosaltres.

Valorem molt el treball amb la música i el moviment. El treball amb les cadires i taules ha estat força complicat, però no en canviaríem res.

De fet ens agradaria repetir l’ experiència i poder convidar als amics i a la família a veure-ho. Pot ser que plantegem repetir-ho. Tindrem sempre molt bon record de l’actuació al teatre.  Tot i que estàvem molt nerviosos però hem fet un gran treball de grup.

Amb aquest tipus de projecte hem aprés a fer un esforç que donarà el resultat al final del curs, hem hagut d’anar corregint i esforçant-nos per a que les coses surtin bé.

Valorem molt el compromís de totes les persones que hi hem participat.

Al final ha sortit molt bé.  Ens ha agradat molt i ens ho hem passat molt bé.

Hamza i Jahedur

grup

 

 

 

“Esto es ritmo”

A les sessions de divendres vam estar veient la pel·lícula “Esto es ritmo”. És un reportatge sobre un projecte que van fer un grup de joves estudiants alemanys junt amb l’Orquestra Filarmònica de Berlin de representar l’obra “La consagració de la primavera” amb música del compositor Ígor Stravinski. Els alumnes de diferents escoles i diferents edats aprenen la coreografia que va crear Pina Bausch per a aquesta peça i finalment l’han de representar en un gran teatre. Al reportatge podem veure diferents parts del procés així com les impressions dels joves i també les dels coreògrafs i del director de l’orquestra.

Poster de la pel·lícula

Pòster de la pel·lícula

Després del visionat aquestes són algunes de les impressions que hem recollit:

Jahedur: a mesura que avança el projecte vas entenent el sentit de moltes coses que al principi no entenies i et vas prenent més seriosament el projecte igual que al reportatge.

Fàtima: m’he identificat força amb una de les noies que no anava massa bé amb els estudis i que cada cop està més animada amb el projecte, a mi al principi hi havia moltes coses que se’m feien pesades i ara m’ho passo molt millor.

Hamza: la majoria de situacions s’assemblen força a les nostres.

Frank: Hi ha  un alumne que en un moment de la pel·lícula diu:”això no serveix de res!”, després va canviant d’opinió i li acaba agradant molt el que fan, trobo que s’assembla molt a la nostra evolució.

Salman: El grup del reportatge és molt més nombrós i treballen sobre una música que tocaran els músics en directe i els moviments ja estan creats, només els han d’aprendre, per la resta s’assembla força a la nostra experiència. M’identifico força amb un dels nois que al principi no està massa còmode ni segur i no li agrada que el toquin, després poc a poc va entrant en el projecte i cada vegada li agrada més.

Patrícia: Igual que en la pel·lícula hi havia moments en els que no estàvem gens concentrats i els professors s’enfadaven.

Èrika: igual que a algun dels joves de la peli, hi ha haguts moments en que m’he desanimat i m’he plantejat deixar-ho , però ara ja no ho penso.

Miquel: en general totes les situacions que es poden veure en el reportatge s’assemblen força a les nostres: els alumnes estan insegurs i tenen molt sentit del ridícul, sobretot al començament quan no entenen massa el projecte, això fa que de vegades perdin interès i no s’arribin a concentrar. Les reaccions de desànim fins que no s’ha encaminat el projecte també han aparegut, tan per part d’alumnes com per part dels creadors. A mesura que es va progressant va creixent l’interès i els resultats van millorant.

 

 

Assaig al Mercat de les Flors

El dia 12 de Març vam anar a fer un assaig a la Sala Pina Bausch del Mercat, que és la Sala on es presentarà el resultat del taller a finals de Maig. D’entrada ens vam quedar força impressionats pel tamany i per treballar en una sala tan ben preparada per a poder-hi fer una representació. Vam treballar més del doble de temps del que fem normalment, provant coses noves i també repassant material ja treballat. Realment vam avançar molt, tothom estava molt concentrat i l’espai va ajudar-hi molt.

A l’enllaç següent hi trobareu entrevistes a en Willy i en Nasho i a en Miquel sobre l’assaig i el projecte:

http://granerbcn.cat/los-corderos-en-residencia/

Ens preparem

Ens preparem

Improvitzem trinxeres

Improvisem trinxeres

En Pablo ajuda la Dúnia i en Frank

En Pablo ajuda la Dúnia i en Frank

La Sara ajundant en Willy amb la seva motxilla, l'Èrika

La Sara ajundant en Willy amb la seva motxilla, l’Èrika

Una classe poc convencional

Una classe poc convencional

Jahedur, Anisul i Nasho

Jahedur, Anisul i Nasho

En Willy i en Frank

En Willy i en Frank

 

Anem a veure l’espectacle de Los Corderos

El Divendres dia 21 de febrer alguns dels alumnes i professors vam anar al teatre del Mercat de les Flors a veure l’espectacle “Ultra inocència” de “Los Corderos” convidats per ells, era una activitat voluntària ja que era fora de l’horari lectiu i tard al vespre.

Jo personalment vaig quedar cap per avall veient el que feien i vaig pensar que comparat amb ells nosaltres érem uns ganduls. Ells actuaven amb un entusiasme i una emoció enormes i  tot i l’energia amb què es tiraven a terra i es donaven cops tan forts semblava que no els afectava ni una mica perquè estaven molt concentrats en el treball que feien.

Després de l’espectacle ens vam quedar a la xerrada que feien amb el públic i al final van estar parlant del nostre projecte i tota la gent ens mirava i escoltava encuriosida.

Salman

Després de l'espectacle estàvem més que impressionats!!

Després de l’espectacle estàvem més que impressionats!!

En David i en Pablo en plena acció

En David i en Pablo en plena acció

Explorem coses noves

28/01/2014

Primer de tot  vam començar fent un escalfament per que els músculs es relaxessin.

Després vam estar repasant tot el material, vam estar revisant els ritmes. També vam estar repassant allò  de la frase amb el cos i també amb la cadira.

Després vam estar treballant coses noves individualment o per parelles. En Frank i jo vam  estar  treballant sobre equilibri i un portant el pes de l’altre (“portés”), és un treball dur i cansat però també molt interessant.

Willy

 

En David, l'Abdul i en Jahedur practicant amb les cadires

En David, l’Abdul i en Jahedur practicant amb les cadires

En Frank i en Willy practicant "portés"

En Frank i en Willy practicant “portés”

Estat de la qüestió…

24/01/2014

Estant més o menys a l’equador del projecte és moment de fer una reflexió sobre com estan les coses. Després de la xerrada de la sessió anterior parlem de com han anat les coses.

Aquestes són algunes de les reflexions de cadascun:

Salman: funciona millor el treball en grup que el treball individual. Ens costa memoritzar els moviments perquè no hi estem acostumats.

Fran: No acabem de col·laborar amb la classe, falta una mica d’interès.

Willy: Les sessions de divendres (a l’aula i sense els creadors) no m’agraden, en canvi de les dels dimarts amb “los Corderos” m’agrada tot, a la classe hi ha gent força gandula que no ajuden a que les sessions vagin bé.

Nacho: Moltes vegades tenim vergonya i l’actitud dels companys no ajuda.

Dúnia: No m’agrada el que estem fent. Ens falta concentració

Izzat: Ens en riem de nosaltres i això no ajuda.

Jahedur: M’ho passo molt bé a les classes. Fer reflexions com aquestes està bé per a que millori el funcionament del grup.

Hamza: Crec que fins ara ha anat prou bé. El treball amb les cadires és una part que m’està costant força.

Abdul: Els exercicis més acrobàtics són els que més m’agraden. Crec que fins ara va prou bé tot i que ens hauriem de concentrar una mica més en la feina.

Patrícia: Les sessions estan prou bé, de vegades se’m fa una mica llarg. En general hauríem d’estar més atents a les indicacions que se’ns donen.

Èrika: M’agrada el treball amb les cadires.

 

 

Xerrada amb Los Corderos

21/01/2014

Van venir el Pablo i David, i també va venir la Sara i el Miquel. Vam tenir una xerrada. Vam parlar sobre les coses que hem fet. Ens van dir les coses que estan funcionant  i les que no han funcionat, bé sobretot parlaven de que n’hi ha alguns que no han estat col·laborant gaire. També vam parlar les coses que farem en aquest mesos. Ens vam passar tota la sessió reflexionant sobre com ha anat les coses.

Erika

Escoltant les reflexions

Escoltant les reflexions

En David explicant-se

En David explicant-se

IMG_2113

 

Reprenem les classes

14 /01/2014

Era la primera classe després de les vacances i ens calia refrescar el material treballat.

Ha arribat un alumne nou a l’institut que s’incorpora al nostre grup, és en Frank.

En aquesta sessió només hi era en Miquel com a professor.

Així que després de l’escalfament hem repassat el treball amb les cadires, hem estat repetint els 5 moviments amb les cadires en silenci.  També hem repassat els cinc moviments que cada un ha creat per representar les paraules: soroll, concentració, cordero, desequilibri i silenci.Després de repassar-ho un per un hem ensenyat el material propi als companys.

També hem estat repassant els ritmes: 12345 12345 12345 12345 x1x2x3x4x5 123 123 123 1. I els treballs individuals i per parelles.

IMG_2091

Treball individual amb les cadires

Treball individual amb les cadires

Sessió amb Pablo

 

Sessió del 10 de Desembre.

Aquell dia només va venir en Pablo i vam començar la classe de Cos i Moviment fent exercicis d’escalfament.

Després  vam seguir a una persona els moviments que feia, és un joc que es diu “Seguir rei”, també vam fer un joc que es diu “el Samurai”, es tracta de repetir quatre moviments en quatre direccions diferents i en cadascuna es fa una acció diferent per exemple un cop de mans i un altre cop es diu “sí, sí, sí” però fent que no amb el cap.

Després d’això vam fer una dinàmica amb una cadira aixecant-la, agafant-la, movent-la per tot l’espai cada un amb inventant els seus moviments, després quan tots teníem la  coreografia feta vam sortir d’un en un a fer-la davant de tot el grup.

Per acabar ens vam posar com en una classe amb les cadires i en Miquel (el professor) indicava qui s’havia de moure i qui s’havia de quedar quiet com si fos una orquestra, cadascun fent els moviments que s’havia inventat.

Fatima & Jahedur

En Pablo fent les explicacions

En Pablo fent les explicacions

 

Observant l'acció d'un company amb la cadira

Observant l’acció d’un company amb la cadira

 

Pia Nielsen

El dia 3 de desembre com que en David i en Pablo estaven de gira per Amèrica amb un dels seus espectacles ha vingut Pia Nielsen a fer la sessió.

La Pia és danesa i ajuda a la companyia  ”Los Corderos” amb tot el que te a veure amb la veu. Amb ella vam fer tota una sèrie de “jocs”. Primer vam estar comptant entre tots sense pactar quin número diria cadascun de nosaltres. Després ens vam posar per parelles intentant fer com si estiguéssim en un mirall. Ens vam posar en grups de tres i cadascun inventava un moviment que havia d’ensenyar als altres. Vam estar fent una bateria amb el mateix grup de tres on cadascun tenia un so i un ritme.  Per acabar vam simular que érem els diferents instruments d’una orquestra mentre sonava una música.

Va ser una sessió molt diferent de les altres i és interessant veure com la companyia es prepara per a les diferents coses que fa.

Patricia

IMG_1718

 

Simulant una orquestra

Simulant una orquestra