Durant la sessió següent vam estar comentant entre tots què ens va suggerir el que vam veure. Aquí teniu un recull del que vam estar parlant:

Stephanie:

A l’art antic era més clar el missatge, ara, en canvi, l’art és més intuïtiu i ningú et dóna normes o regles per entendre’l.

Qui decideix que una obra és art? Per exemple, hi ha qui diu que els graffitis no és art i jo crec que sí que ho és.

César:

L’art contemporani no té un model, a diferència de l’art figuratiu. L’art contemporani és un full en blanc.

L’art contemporani és un conjunt de metàfores que has d’interpretar.

Bryan:

La gent gran no entén l’art contemporani. Per entendre aquest art has de tenir la ment més oberta, estar immers en el món de la comunicació que t’ajuda a connectar amb aquest tipus d’art.

Una mateixa obra pot produir sensacions diferents segons l’espectador. L’artista ens vol dir una cosa i cada persona interpreta el que vol. I aquestes interpretacions fins i tot poden ser oposades.

Nelson:

L’art no cal que tingui un sentit per a l’espectador sinó que és simplement un mitjà d’expressió de l’artista.

Jo crec que l’art contemporani no té res a veure amb l’edat sinó que tothom té sensibilitat per poder arribar a qualsevol obra d’art.

Naider:

L’art contemporani usa qualsevol tipus de material, no hi ha uns materials concrets. A l’art contemporani hi ha obres molt voluminoses que si les adquireixes no tens on posar-les.

Lydia:

També hi ha art efímer, per exemple, jo crec que un ball al carrer també és art.

Fátima:

A primer cop d’ull, l’art contemporani costa molt d’entendre, te l’has de tornar a mirar perquè necessita temps per entendre’l.

 Redacció: Fàtima Saeid