Diem que la nostre mà és la més propera a nosaltres, per tant la que més coneixem, però estàs segur que realment la coneixes?

Aquest projecte fotogràfic de més de 174 mans , va sorgir paral·lelament al tema de les mans dibuixades. Un dia mentre fèiem pluja d’idees amb el Jaume sobre si ens havia costat més dibuixar la nostra pròpia mà o la d’un company, vam afirmar que dibuixar la nostra, havia estat més senzill. Entre els motius que anàvem dient cadascun, vam dir que la nostra, havia estat més fàcil, perquè la coneixem millor… En tot aquest debat una companya va suggerir que podríem fotografiar totes les mans de l’institut i veure si realment la gent coneixia tan bé la seva pròpia mà. Al principi ens va semblar una idea descabellada, però a dues alumnes els hi va cridar molt l’atenció la idea i la van voler tirar endavant. 

El projecte ha consistit en fotografiar les mans de tot l’institut seguint un mateix patró. Per desenvolupar el projecte ha calgut una organització extrema: des d’avisar a tothom de l’institut, fins a anar fotografiant les mans de tothom, alumne per alumne i grup per grup, també al professorat, conserges, al Josep de manteniment…

Ha estat molt interessant i divertit, ha creat un moviment de mans per tot l’institut increïble. Ha generat converses sobre el tamany de les mans, els colors, les formes, tothom molt intrigat sobre el sentit de tot plegat i molt col·laborador amb nosaltres…

Un cop vam tenir totes les fotografies fetes i ordenades per carpetes al drive. Les vam imprimir de dos en dos a tamnay DINA4 i les hem enganxat per tot el recinte de l’institut.

Primer vam pensar com enganxar-les, de quina manera podríem representar millor el que volíem. Per aquesta fase d’ideació ens van ajudar dos alumnes de 1r de Batxillerat Artístic. Vam pensar que seria bo crear una “explosió de mans” a l’entrada de l’institut, i a partir d’aquesta explosió crear un recorregut lineal per les zones de l’institut comuns a tothom. En una segona fase que iniciarem en breu, tothom haurà de trobar la seva mà entre tot el conjunt, sense saber on és la seva. Més tard revelarem al propietari de cada mà, si ha encertat la resposta, d’aquesta manera tothom sabrà si realment es coneix tant bé com creu…

Aina, Laia, Sara, Jasmina, Bea, Marta i Abril.

Aquest és un llibre desplegable amb una recopilació dels gravats de linóleum que vam entintar, i recull l’abecedari amb el llenguatge de signes.  Consta de 28 lletres. Les pàgines són de cartolina negra i al mig de cada pàgina hi ha un gravat imprés amb tinta negra.

Primer, com ja hem explicat en l’anterior entrada, es va encomanar fer el dibuix d’una lletra amb el llenguatge de signes, una lletra a cada alumne. Cada un va fer un esboç a la llibreta de projecte, després la va calcar amb paper vegetal i per fer el traspàs d’aquest paper a la planxa de linòleum alguns vam fer servir paper de calcar. Havíem d’anar en compte perquè la mà queda impresa invertida i per tant cal tenir-ho present. 

Quan van veure el resultat de tots els 28 gravats vam pensar que havíem de fer alguna cosa per tenir-los tots junts, perquè quedava molt bonic. D’aquí la idea de fer aquest llibre desplegable.

Tot el treball que hem fet amb les mans, després d’una pluja d’idees en gran grup l’hem titulat “Maniobra”. Un títol que ens agrada molt perquè conté dues de les paraules que expliquen la nostra proposta sobre les mans de tot el primer trimestre: “Ma i obra”, tot plegat ha estat una gran “maniobra” de nosaltres.

Laura, Gisela, Jose Antonio,  Andrea i Samira.