Desprès havíem d’escollir un companys de la nostra classe de residència per escoltar els sorolls del bar, de la Santiveri, etc… .

Quan havíem acabat d’escoltar els sorolls, el Nilo ens va explicar de fer música amb uns instruments que ell ens va donar: una Calimba, d’origen Africà. La nostra companya la Fadwa va tocar el instrument amb els dits, desprès la Lola li va donar un plateret que va dir que era d’un temple de l’Índia, desprès va donar un aparell electrònic que servia per posar multes a la gent però feia sorolls com si fós un DJ i per últim el Niló va donar al Julen unes maraques per fer el so per a realitzar l’activitat següent.

Finalment, el Nilo ens va ordenar del 1 al 4 que eren les persones que tocaven els instruments. Per exemple, a la Lola li va tocar el número 2 i ha de tocar el platell.

Quan ens estaven a punt de tornar al institut el Vicent i l’Ana es van posar a cantar.

Julen

Així doncs, vam agafar camí cap el parc de l’arbre que ja no hi es, ens vam plantar allà i vam començar a fer la reflexió. Cadascú va agafar un lloc tranquil del parc per posar-se a escriure, i passats vint minuts ens vam reunir tot just davant d’on era l’arbre per posar-ho en comú. Allò va ser una carnisseria de sentiments, històries de vida, de mort, de pèrdua, d’admiració i d’enyorança, de rutina, i sobretot d’amor, d’amor per qui ja no hi és però encara es present dins de nosaltres, d’algú com un avi, un pare, un amic o fins i tot un arbre.

Aquest és el mapa on volem situar les cases dels alumnes de Residència. Per a orientar-nos hi hem afegit alguns carrers, el pàrquing. el Graner, L’Institut, el parc, la montanya, el Mercadona, algunes botigues. També hi hem afegit les localitzacions que hem triat per grups i que heu vist en els posts anteriors.

L’objectiu d’aquest mapa és saber com farem el recorregut amb el públic. Encara no ho tenim clar del tot però ens ajuda a  decidir on anirem i com hi anirem.

Abdul i Fadwa

L’Anna, l’Ari i l’Abdul havien triat un descampat que els havia semblat prou suggeridor.

De fet, hem trobat un vídeoclip que utilitza la mateixa ubicació.

Però quan hi vam arribar, ens vam trobar que hi havia gent manipulant les escombraries i vam pensar que havíem de canviar de plans. Llavors, el Tomàs ens va suggerir d’escriure un poema amb el mòbil, i així ho vàrem fer. A continuació, podeu veure’n alguns.

Just al costat del descampat hi ha un club de natació amb una pista de tennis. El contrast entre els dos espais ens va agradar tant, que vam fer una nova ronda de poemes, aprofitant que l’Ari és sòcia del club i tenia el carnet per entrar-hi.

La Sofia va fer una transcripció del que havíem vist a la pista.

Hem anat a l’Anella Olímpica a posar en pràctica algunes accions que el grup de la Fadwa, el Rubén i el Miguel Ángel havien pensat en una de les localitzacions que havien triat. Malgrat la pluja, hem treballat intensament. La Clàudia i la Ariadna han fet de fotògrafes i el Rubén, la Fadwa i el Miguel Ángel, de directors. La resta hem fet d’intèrprets.

La primera acció, dirigida pel Rubén, consistia en donar una volta a l’anella i escriure una paraula d’algun concepte al terra de sorra. La segona, pensada per la Fadwa, era seure al voltant de l’estany i comunicar-nos cantant. Finalment, n’hem fet una altra que consistia en cantar una cançó al voltant de l’estany.

Vam crear un itinerari per localitzar la casa de cadascú i marcar el recorregut que faríem, gairebé hi vam emplear dues hores. Fotografiàvem cada porteria amb la persona que hi vivia i fèiem una breu explicació de cada carrer el temps que hi portàvem allà i la història del bloc.

L’objectiu d’aquesta visita, era conèixer el nostre barri des del punt més personal de cadascú de nosaltres.

Clàudia i Dina

Rubén

Així que vam decidir triar un lloc cadascú. El primer, va ser el Vicenç

LA PLACETA QUE HI HA DAVANT DEL MERCADONA

Ens va semblar que tenia quelcom de “teatre clàssic”, amb els graons que es poden fer servir de seients i la porxada que sembla una mica un fòrum. El lloc és espaiós i fàcil per a concentrar-hi el públic.

EL PORT

Jo vaig ser la segona a triar. La meva intuïció em portava cap al mar, en direcció contrària on viu la gent del barri. Així que sense saber ben bé què ens trobaríem, vam anar en direcció al Port, baixant pel passeig de la Zona Franca.

L’accés és bastant difícil. Ens vàrem trobar que la vorera desapareix i que l’autopista creua la zona sense passos de vianants. Tot i això, vam topar amb un paisatge interessant i suggerent. D’una banda, el cementiri de Montjuïch, la presència de la mort, com a símbol de la quietud i de l’altra, tot el trànsit dels vius, amb el transport de mercaderies, el moviment, el “no parar”.

(la carretera d’accés al port)

Seguint la mateixa idea, heus aquí, “Les cases dels vius i les cases dels morts”

Finalment, l’Onkar va voler anar cap a la Muntanya. Això és el que vam trobar:

La cirera és una botiga de llepolies situada al carrer Foneria, just al costat de ”La Marina”, una plaça molt coneguda del barri. Fa temps que va obrir. Des de petita, quan sortia del col·legi, anava a comprar llaminadures, i és per això que hem escollit aquest lloc. Resumeix una mica la nostra infància i els nostres gustos.

EL GRAN ARBRE

Anant les dues pels Jardins dels Drets Humans, vam tenir clar des del primer moment que era un lloc perfecte per fer una foto.

Jo, de petita, anava amb tot el meu col·le cada any per les festes de Nadal a cantar al centre cívic  Pepita Casanelles, a un concert que fèiem pels nostres familiars. Sempre, quan acabàvem, ens feien una foto de tot el grup on sortíem davant d’aquell arbre. Era molt gran i portava moltíssims anys allà. L’han tallat fa molt poc.

L’hem triat també una mica com La Cirera, perquè ens porta records de la nostra infància.

(aquí, el forat que va deixar aquell gran arbre)

DESCAMPAT (ESCOLA SEAT)

Davant d’una de les portes de l’escola Seat, es trobava un descampat en el que només s’hi veien escales, la porta de l’escola, i els balcons dels pisos que li donaven d’esquena.

L’hem escollit i ens va cridar molt l’atenció perquè tot i que estava situat just al costat de la Plaça de la Marina, era un lloc que donava una mica com de ”mal rotllo”. Ens vam imaginar aquell mateix lloc per la nit, tot fosc i buit, en el que podria passar qualsevol cosa i així i tot, ningú es s’adonaria de res.

Dina i Clàudia

Hemos escogido este lugar, porque sí, porque queremos, porque podemos, y porque nos gusta.

También lo hemos elegido porque es un espacio grande, que permite moverse. Ya que es very chachi bonito, creo que seria un lugar muy ideal para poder hacer un ”espectáculo” y reunirnos para hablar sobre este trabajo en conjunto y así pasar un rato todos juntos super hiper mega guay!

PinkyBessiss, 0 dramas siempre smile:)

Sílvia*-*, Andrea:3 i Julen Capilar Alcachofa :’)

]]> https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1516/?feed=rss2&p=131 0