ANEM A LA BECKETT A VEURE: THIS IS REAL LOVE

Aquell dia per la nit vam anar a veure una obra de teatre de l’Anna Serrano la nostra artista . Ens van acompanyar professors i families. Vam entrar i es van donar indicacions una de elles era que era un espectacle sense poder seure, estar tota l’obra de peu i seguint les indicacions que deien els actors.

 

 

 

 

 

                                                     CRÍTICA ” THIS IS REAL LOVE”

TIME OUT BARCELONA

“Llavors Elena i Max han trencat de veritat?” Elena (Martín) i Max (Grosse Majench) són / eren parella i formen part de Col·lectiu VVAA. En aquest dubte compartida per dos espectadors a la sortida de la Beckett es troba la fortalesa i la debilitat de ‘This is real love’, el seu últim projecte. Aquesta estimulant proposta (festa trapeton, ritual new-age, performance, coreografia participativa i Ted Talks) peca de certa característica generacional: no acabar de clavar dents i urpes en els importants temes que toca i denúncia. En aquest cas, la instrumentalització per part del capitalisme de la necessitat de ser estimat, apreciat i reconegut. Amor és poder.

El discurs és molt potent i crític, però es dilueix en part al gran aparell d’accions concentrades en el lacti espai ‘sixty’ què els serveix d’escenari multifuncional. Una oferta reflexiva tan aclaparadora per la seva energia guerrillera -amb el desvergonyiment mestís d’un vídeo-clip de Rosalía- com frenada per la seva militància pop i la seva tendència al colegueo. I malgrat les seves imperfeccions, no hi ha res tan alliberador de passar per una experiència teatral passada pel seu filtre. Com a mínim cal aplaudir el seu inconformisme, la seva capacitat de reinventar-se i la gosadia d’allunyar sempre del que s’esperava.

EL PERIÓDICO

Què reflex de l’amor ens retorna una societat mercantilitzada i espectacularitzada? La pregunta no és poca cosa, i se la formula el jove Col·lectiu VVAA  en el seu últim espectacle, ‘This is real love’ , a la Sala Beckett fins al 10 de març. La seva joventut tampoc és un detall menor, perquè en la seva gosadia i pràctica crítica van a l’essència dels tics i Tocs contemporanis, s’acoblen amb frescor sentiments i algoritmes, egos i ‘likes’, i ens adverteixen des del púlpit de la no tan curiosa similitud entre matrimoni i patrimoni.

Alerta, la travessia requereix instruccions. En accedir a la blancor asèptica de l’espai dissenyat per  Marc Salicrú vam descobrir que no hi ha butaques, que el públic circula i actua -mòbil en mà- com massa no sempre crítica. I tranquils, que no es tracta d’una d’aquestes marcianades pensades per a museus -encara que es busqui l’ancoratge en mestres de la performance com Marina Abramović i Ulay-, aquí també hi ha història d’amor, la de  Elena Martín i Max Grosse Majench , protagonistes i exparella, segons ens expliquen, que han decidit regalar al públic l’espectacle de la seva ruptura.

Persona-personatge, punt de fuga principal d’una espiral de materials en la que giren sense complexos la retòrica nímia de les TED Talks – Sofia Gallarate  com xerraire supremacia amb la pornografia emocional del reallity disfressat de concurs televisiu. La música en directe esquinça el ventall des del trap i reggaetón fins al pop més triunfito. Encara queda lloc per a empalagarse de metafísica astral, i per coreografies ritualitzades per una secta ‘new age’, pregàries a la santíssima trinitat dels nostres dies: ego, amor i capital.

 

 

MARC GARÍ

LA MEVA CRÍTICA

This is real love protagonitzada per  Elena Martín, Max Grosse Majench, Marc Salicrú, Anna Serrano, Clara Aguilar, Sofia Gallarate i Clara Mata em va semblar una obra diferent a totes les obres que he vist.

Les meves expectatives sobre les obres de teatre són obres inspirades en un llibre o una història. En canvi this is real love es una obra que es basa en diferents temes que d’una manera molt reivindicativa ens fa pensar.

En el moment de la obra no vaig entendre molta cosa però després vaig començar a captar conceptes.

MIREIA SERRANO

LA MEVA CRÍTICA

This is real love em va semblar una obra bastant diferent, però em va agradar bastant perquè no és com les altres, o sigui no es tan “avorrida” sino que és més divertida, aquesta obra em feia pensar i comprendre el que passava en aquell moment.

ABDELMOGHIT EL BOUYOUSFI

LA MEVA CRÍTICA

This is real love va ser una obra molt interessat i diferent que les normals.

 

       

 

Diferents idiomes

Aquell dia l’Anna ens va preguntar quins idiomes parlem cadascú ; en la nostra classe hi han fins 10 idiomes. Ens va fer seure a tots en línia en un determinat  un  ordre perquè les llengües estiguin barrejades, perquè fessis com una mena de conferencia d’idiomes. Haviem d’explicar un dia del institut, en el nostre idioma.

 

Primers Assajos

L’ultima sessió vam començar a assajar tot allò que farem a l’obra fent servir els exercicis i activitats que em estat fent al llarg del curs.

Hem fet un banc de peixos però canviant una mica perquè aquesta vegada portàvem cadires a dalt del cap per desprès fer les servir per seure en fila i fer la següent activitat.

COR I CORIFEU

En aquesta sessió vam a agafar parts de diferents texts que vam escriure nosaltres i els vam representar en dos grups.  Cada grup tenia diferents parts per representar amb un corifeu.

L’Anna va  ajuntar diferents frases de la nostra escriptura automàtica i vam memoritzar -les  amb diferents tons de veu i moviments. La dicció, l’entonació, la respiració són importants per poder fer una bona interpretació

 

La Claudia va fer de corifeu per tot el grup, utilitzant moviments senyalitzant: velocitat, intensitat, pauses, respiracions.

Aquest recurs l’utilitzarem pel nostre espectacle final.

Visionant Espectacles

Aquest dia l’Anna ens va posar vídeos d’espectacles que ha dirigit ella, on van actuar companys seu. Per veure quin seria el concepte del teatre no convencional i com seria mes o menys l’espectacle que nosaltres farem als final.

Es important i s’aprèn molt veient actuar actors professionals.

 

 

 

Mapes de nosaltres mateixos

A una de les sessions, vam haver de dibuixar un mapa de nosaltres mateixos, havíem de posar com i on ens sentíem, després ho explicàvem als nostres companys, així són alguns dels mapes que vam fer:

Historia en pantalla

Hem fet una sessió amb el mòbil,  ens vam ajuntar per grups on al menys una persona podia gravar la pantalla, es una eina del mòbil per gravar tot el que fem amb el mòbil, no tots la tenen.

Vam haver d’explicar una historia inventada utilitzant la pantalla del mòbil mentre es gravava i quan vam acabar li vam passar a l’Anna i va reproduir els vídeos amb un projector

 

 

 

 

 

Escriptura Automàtica

Hi ha una activitat que fem molt sovint i s’anomena escriptura automàtica.

A vegades ho fem amb música i a vegades sense.

Amb el mòbil escrivim sense pensar durant 4 minuts, aquí us deixem unes mostres.

                          

                 

                   

                                      

                             

Confiança

En aquest dia vam fer un exercici de confiança on ens posar en una rotllana i una persona es ficava enmig amb els ulls tancats i tenia que deixar-se caure cap als costats i els demés no la deixaven caure.

Necessitàvem aquest exercici perquè hi ha vegades que hi ha crisis de grup i sense la confiança no fem res.

 

MAKING OFF

En la passada sessió va venir un càmera  per fer un  making off del procés que estem fent abans de l’obra final, ens van entrevistar a 3 de nosaltres i a un professor nostre. Ens van fer diverses preguntes relacionades amb el projecte i ens van gravar mentre fèiem algunes dinàmiques.

Les preguntes majoritàriament es tractaven de:

Com estem fent el procés de creació?

Si ens esta agradant?

Que ens esperem del resultat final?