ME HE ACOSTUMBRADO A SOLTARLO TODO EN ESTE PAPEL

MIRIAM MERCEDES MARTÍ

Aquesta experiencia fent teatre amb l’Anna Serrano ha sigut meravellosa. Al principi em vaig apuntar a teatre pensant que fariem una obra de interpretant personatges, però tant com va arribar l’Anna ens va dir que correguéssim per l’espai o escribíssim sense parar. No li trobava sentit pero quan vaig començar a veure el resultat final  em va agradar, i ara sé que el teatre no sempre és en un escenari amb públic a les grades i uns actors interpretant.

Aquesta obra tenia una mica de cada un de nosaltres i me n’alegro d’haber- la fet.  El dimarts 28 va ser el día en el que vam representar l’obra per fi, a les 12:30, a les 17 i a les 19, vam acabar molt cansats però orgullosos.

Ja m’he acostumat a treure tot en aquest paper i ara tot això ha acabat, només queda dir GRÀCIES.

Els moments amb l’Anna

Dimarts 4 de juny, diem adéu a l’Anna, no volem ja que ha sigut un any ple d’emocions, gràcies a l’Anna , encara que hagi costat, hem après a ser un equip ple de confiança, aquest any en el nostre grup hi ha hagut rialles, mals rotllos, llàgrimes i molts més sentiments que no es poden descriure, hem fet coses fantàstiques amb les que ens hem divertit moltíssim, ja sigui en grup o individualment,  els passis de l’obra van sortir més bé del que m’esperava, ens ho vam passar genial, sobretot abans del segon i tercer pase on l’Anna ens va posar musica i vam tenir que corre per tot l’espai. Al començament l’Anna no podia fer classe fins que no passessin deu o vint minuts, ja que no callavem, fins que un dia va venir ens va donar un paper i va dir-nos que teniem deu minuts per escriure el primer que ens passes pel cap, i a partir d’aquell dia vam començar a fer el nostre diàleg per a la funció.

“Adeu no significa sempre un final, a vegades significa un fins després”

Mireia Serrano

Quan no estiguem junts no sera el mateix

Per mi residencia a sigut  un lloc on em pogut aprendre a valorar nos  a nosaltres mateixos al grup. Em  fet diferents activitats  cadascú a tingut la seva preferida. Jo he sigut una persona molt vergonyosa  i tímida a partir de ara ja no perquè amb vergonya no aconsegueixes res .

Ara amb aquesta optativa crec que ens a ajudat  ajuntar els dos 3r que des de que el principi de curs sempre ens haviem portat malament.

Gracies Anna per tot lo que es fet per nosaltres, el dia de la obra sobretot abans de començar la funció i tot …. sempre ens pots vindrà visitar

NEREA

 

2004

En estos nueve meses con la Anna, he aprendido mucho: a ser mas expresivo, a tener menos vergüenza, etc… Es una experiencia que sin duda volveria a repertir, con Anna  y con mis compañeros, me lo he pasado muy bien hasta el dia de la obra donde acaba todo. Hicimos 3 pases en un dia y en todos empece nervioso y acabe muy satisfecho y contento de como nos salio a todos nosotros, desde que salimos con las sillas en la cabeza hasta lo ultimo donde tocabamos flauta mal. Fue algo increible esta experiencia que sin duda volveria a repetir.

JULIÁN

EL TEMPS QUE EM PASSAT JUNTS

MARC

Durant tot aquest curs hem anat fent l’optativa de residència amb l’ajuda d’una gran artista que s’anomena Anna Serrano.

L’ Anna Serrano ens a ajudat a desenvolupar el nostre talent com a artistes i ens a ajudat a crear una obra espectacular anomenada ” A VECES ME DAN GANAS DE SOLTARLO TODO EN ESTE PAPEL”.

Des de el principi la meva idea sobre aquesta optativa  era que durant aquestes dues hores jo podía  treure la meva part artística i tenir llibertat per deixar els meus sentiments o sensacions en aquella aula.

Gràcies a l’Anna Serrano les meves idees s’han desenvolupat i he après nous conceptes i moltes coses.

Una de les coses que he après es que no totes les obres son tretes a traves d’un llibre sinó que també pot ser treta  a traves de situacions personals i que no fa falta intepretar a un personatge d’un llibre sinó que pots fer una obra a interpretant-te a tu mateix.

Una altre de les coses que he après es que qualsevol lloc es bo per desenvolupar la nostre obra.

I una de les coses que ha aconseguit
l’Anna es que tothom ens sentim artistes i ens a unit com a un equip d’artistes.

Gràcies Anna per les teves ensenyances.

El temps que estiguem junts

El dimecres 22 de maig vam anar a veure una obra de teatre fora de l’horari escolar amb acompanyament de mares i professores/ors.

La obra es titulava ” El temps que estiguem junts”  de la Kompanyia Lliure.

Vam tenir dificultats per entendre-la  però igualment ens va agradar.

Els actors treballaven molt bé perquè tenien la capacitat de canviar d’emocions en poc temps  a la perfecció.

I així comença l espectacle…

El temps que estiguem junts

serà diferent

perquè serà nostre

i sencer

i obert

tot serà possible

tot serà probable…

Quines paraules més boniques!!!!

https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/tots-els-espectacles/el-temps-que-estiguem-junts

 

 

I la ceba per a què?

A una de les escenes que interpretem a la nostra obra final titulada ” A veces me dan ganas de soltarlo todo en este papel” hem d aconseguir plorar mentres alguns de nosaltres llegirem mostres d escriptura automàtica  fetes al moment i  també cantar així que estem fent provatures amb  ceba…

Tot un repte…a veure què surt!

 

 

ASSAIG AL LLIURE

El dia 9 d’abril vàrem fer el nostre primer assaig al Teatre Lliure. Ens vam adaptar a l’espai i vam fer la prova del so. Després vam estar representant tota l’obra per  començar a tenir clar  tot el guió. És una sort poder assajar al Lliure.