3a SESSIÓ 24-Oct 2017

El dimarts 24 d’octubre vam anar caminant des de l’Institut fins a la Muntanya Pelada, al Carmel. L’objectiu de la sortida era veure l’entorn que ens envolta dia a dia, sobre tot fixant-nos en aquelles coses que se’ns passen per alt normalment.

Primer vam passar pel pont de Vall d’Hebron i vam veure roba al terra i altres objectes, com ara una clau amb el número 555. Què obriria aquella clau? De qui era tot allò?

Vam seguir caminant per unes escales encaragolades i vam veure una nena oriental que portava un globus de la Patrulla Canina a la mà. El globus estava desinflat i l’anava arrossegant pel terra.

Vam passar pel carrer Joan de Mena. A alguns els sonava que era un autor que s’havia estudiat a 3r, però no vam saber de quina època era fins que vam veure el monument: 1411-1456.

Allà vam veure que, a la porta d’un negoci, hi havia una planta. Què feia allà fora? A la nit la ficarien dintre?

Després, per baixar fins a la Residència Salesiana Martí-Codolar, vam passar per un carreró que estava fet amb llosetes de cautxú, cosa molt curiosa, perquè aquest tipus de terra tou es pot trobar a parcs infantils, però mai havíem vist que s’hagués fet servir en un carrer.

Des d’allà vam continuar explorant La Clota fins a l’Escola de la Teixonera. Aquest barri és molt curiós, sembla un poble, fins i tot té Horts. Ens va sobtar molt una placeta on hi havia un bar. Tota ella estava engarlandada com si fos festa major. Un home d’allà ens va dir que eren decoracions residuals d’una festa que havien fet feia uns mesos. La veritat és que feia goig aquella placeta!

Ara tocava el pitjor: pujar les escales de la Floresta. En vam contar 122. I pujant, pujant, vam arribar fins al Col·legi Coves d’en Cimany. Un cop allà vam descobrir la Muntanya Pelada, un lloc preciós, amb vistes meravelloses. Havia valgut la pena que ens sués fins i tot parts del cos que ni sabíem que suaven.

A continuació, us deixem unes fotos de l’activitat:

Eugeni Casadó i Natalia Romero

2a SESSIÓ 17-Oct 2017

A la sessió anterior, el Martí ens va demanar que ens féssim amb una llibreta. Així que avui hem començat fent una ronda explicant d’on les havíem tret. La majoria eren reciclades d’assignatures d’altres anys. També ens havia posat de deures escriure alguna cosa relacionada amb els somnis i divendres, dia tretze, vam aprofitar fer-ho; avui els hem llegit. Això ha donat pas a un debat molt interessant sobre els diferents tipus de somnis: sobre les diferents interpretacions que hi podem fer, sobre les nostres experiències al món dels somnis i sobre algunes tècniques molt curioses, com mirar-te les mans durant una estona al dia i un altre cop a la nit, per poder tindre un somni lúcid. Després, hem escollit el que més havia agradat a cadascú. El més votat ha estat el del Marc Cebrià. Us el compartim aquí:

Me encontraba en otro instituto, hasta que, de repente, aparezco en mi casa y veo a dos personas comiéndose a otra. Las mato con un cuchillo que aparece en mi mano. Al girarme estaba conduciendo un coche de Mario kart. Seguí por una carretera recta hasta que me estrellé. Mágicamente, todo se puso negro, y tuve un sueño erótico. Luego me desperté, aunque aún dormía, y estaba flotando en mi casa. Empecé a ir a toda prisa por todas las habitaciones, hasta que caí de cabeza en un pozo negro.

Per finalitzar el debat dels somnis, el Martí, ens ha llegit un petit fragment del llibre La cosa elemental de Eliot Winberger. Hem estat molt atents i hem rigut amb algunes coses que deia el text.

El Martí Sales també ha portat un poema de Vicent A. Estellés titulat No he desitjat mai cap cos com el teu. Ho hem llegit més d’un cop, però sempre canviant la persona per, així, adonar-nos de les diferents maneres de llegir i d’entendre un poema. Vam concloure la sessió amb un vídeo de la Maria Arnal i el Mercèl Argès en que el cantaven:

Tanit Callado, Enric Gómez i Georgina Requena