El Martí ens va plantejar un nou repte: havíem de portar escrits uns poemes. No importava si eren curts o llargs, el que importava era que els féssim nosaltres mateixos. Encara que tots creiem que no podíem escriure’n de bons i interessants, al final de llegir-los tots ens vam adonar que, si ens esforcem en fer alguna cosa, la podem fer bastant bé.
Aquí, una petita mostra:
Abrí los ojos y todo era agua.
Mis manos jugaban delante de ellos
sintiendo pasar el líquido entre mis dedos,
cálido y sereno.
Entonces ya te conocía, madre amada,
tantas veces antes me habías mecido
y dormitava al ritmo de tu latido
dulce y eterno.
Arropado por tu amor y por tu alma
mi hogar y refugio es hoy tu vientre
y sea, madre querida, para siempre
paz y cielo.
Sara Elías
Després de això, vam recitar un poema titulat Huir del Marçal Font, però d’una manera diferent: cada vegada que apareixia la paraula huir la dèiem tos junts i canviàvem de lector. Fer-ho de forma col·lectiva ha estat una experiència molt interessant i ens ha agradat molt. Aquí teniu la mostra de l’experiment:
També us deixo el link del poema recitat pel propi autor. Com veureu té molt de ritme i es pot interpretar de diverses maneres:
Laiba Zulfiqar