L’altre dia vàrem fer una obra efímera, uns vídeos entre el Mannequin Challenge i l’obra d’Edwin Wurn, escultor austríac conegut per les seves escultures d’un minut
No és gens fàcil estar-se quiet, ni que sigui un minut només.
Però encara és més difícil bellugar-se a súper slow motion.
Una de les primeres activitats que vàrem fer va ser compondre amb allò nostre, allò que teníem a la motxilla.
Després cadascú ha ensenyat la seva obra a la resta com si fos una exposició.
Moltes coses que mostrem diuen més que no pas ens pensem.
Ja fa unes quantes setmanes que en Txalo i la Laida venen cada dimecres al Pau Claris.
De moment encara ens anem coneixent.
Vídeo dansa, instal·lacions, el cos i l’espai, l’art amb el cos…
… la relació d’aquest amb l’objecte, moltes són les preguntes que sorgeixen de tot plegat. Per dir-ne només una: cap a on anem amb tot això?
De moment, MISTERI!!
