A la recerca del personatge perdut

S’obre el teló. Sobre una taula hi ha motxilles. Esperem cinc personatges. Tres noies i dos nois. Un dels nois és skater. No els veiem, però ho sabem perquè un noi no portaria mai una motxilla rosa o de flors. Qualsevol detall ens parla d’un caràcter.

Segon acte. Al centre de l’escenari hi ha una butaca, però en lloc d’un personatge hi surten set. I tots set han de pujar a sobre de la butaca. El públic observa diferents comportaments dels personatges. Des del principi de l’acció una noia comença a organitzar. Es col·loca  la primera i va donant ordres a la resta. Altres personatges col·laboren tot donant indicacions, però d’altres es mantenen al marge. Només actuen quan algú els hi mana. Un d’aquest personatges passius, en un moment en el qual el grup no sap com sortir-se, dóna una brillant idea i tots la segueixen. Qualsevol acció col·lectiva permet descobrir un caràcter.

Tercer acte. Juguem. El joc és una manera de fer les coses seriosament. Hem de intuir com es comportaria una persona davant una situació incòmoda o compromesa. Per exemple, preguntem que faria un noi en cas de trobar-se en un carrer solitari un home ferit. Opció a: el mira i segueix el seu camí. Opció b: busca ajuda. Opció c: s’acosta i ajuda. Cadascú pensa el que faria la persona a la qual fem la pregunta. I aquesta persona, al final, revela el que faria. La majoria opina que, en aquest cas, un noi faria l’acció a, però s’equivoquen, el noi declara que faria l’opció c. No tots els personatges diuen la veritat de sí mateixos, el que els caracteritza no és el que diuen, és el que fan. Teló.

María, Marta i Paula

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>