Assagem amb públic

Divendres passat, vam anar a l’hora de teatre a la biblioteca per assajar la seqüència d’una sèrie televisiva molt coneguda que ens havia facilitat la Cristina.

La Cristina, que també és directora de teatre, ens anava donant certes explicacions de com havien de actuar. Per exemple, ens va preguntar què volia fer el personatge a l’escena. Quan nosaltres vam respondre que la volia consolar, immediatament sabíem amb quin to ho teníem que dir.

El fet de tenir els companys i companyes observant influïa molt en la manera d’actuar, ja que si ells reien l’actor o l’actriu principiant no podia deixar de riure. També el fet de tenir un públic va portar una conseqüència positiva: els aplaudiments segons els hagués agradat més o menys.

Vam aprendre molt, però sobretot ens vam divertir, que es el que realment ens agrada als nois i noies d’avui dia.

Ana María: Assagem

Estava nerviosa. L’assaig ja començava i veia a la gent com ho feia, jo pensava que em donaria molta vergonya, i va arribar el moment de sortir, em vaig asseure  a la cadira i vam començar a assetjar. La veritat es que em va agradar mot perquè al final no vaig passar molta vergonya, encara que penses que si. Va ser una experiència molt bona, en resum, va estar genial!

Lucía: Sóc una actriu!

El darrer dia vam haver d’interpretar una escena d’una sèrie de la televisió catalana. Quan ens ho van proposar em va semblar una activitat interessant, però d’altra banda em donava molta, molta vergonya. El tema d’haver de interpretar una escena on hi ha un noi i una noia sempre et causa una mica més de vergonya, però, poc a poc vas veient que realment no importa amb qui vas, només has de cntrar-te en que surti tot bé i que sembli de veritat. Què n’opino de la meva primera experiència com actriu? Com vaig suposar, dóna molta, molta vergonya però a mesura que ho vas repetint adoptes la confiança suficient per fer-ho el millor possible. És una experiència molt bona la veritat, perquè pots alliberar-te cridant, enfadant-te… Va ser una activitat molt interessant, a mi, em va agradar molt! M’agrada posar-me al paper d’una altra persona perquè de vegades t’identifiques amb ell. En resum, una bona experiència.

Paula: A la pell de l’actriu

Divendres pasat vam tenir la sort de poder assajar un fragment d’una sèrie televisiva i posar-nos a la pell dels actors i actrius. Al pricipi et donava certa vergonya, ja que tenir als teus companys mirant-te imposava molt, però al final va sortir com esperavem i en la següent sesió ja farem l’actuació de debó. La veritat es que vaig gaudir molt i encara que mai m’imaginava fent una escena de conflicte entre dos persones, més aviat m’agraden les escenes de comèdies, però va estar molt bé vaig riure i disfrutar moltissim. Sense cap dubte si poguès repetir ho faria encantada!! Va ser una estona molt entretinguda, divertida i sobretot una cosa irrepetible.

María: Assatgo, assatgem

Quina vergonya, tothom estava allà mirant-me.Estava sentada a la cadira mentre què el públic en qualsevol equivocació es reia, es reia sense aturar-se. Per sort, de sobte em vaig sentir diferent. Al moment de haver estat una estona interpretant, al mig de tothom, vaig començar a sentir-me bé, es a dir, sense vergonya.

Marta: La meva primera mirada com actriu!

La classe anterior amb la Cristina vam assajar el nostre paper de l’obra, i així el divendres següent poder gravar la sequència. La Cristina ens donava explicacions de com fer-ho i ens corregia els nostres errors, i jo vaig intentar millorar tot el que podía, perquè crec que representar a un noi es més difícil que representar una noia, o almenys per a les noies, perquè t’has de ficar a la pell d’ un altre molt diferent. Em sentia una mica rara a l’estar representant jo amb la Laia el paper i tothom mirant-nos i escoltant-nos. No és una experiència que m’agradi molt, ja que no desitjo ser el centre d’atenció i que tots els presents estiguin pendents del que estem fent en les taules principals. En canvi, fer de públic em va agradar molt. Es entretingut veure com els companys representan una cosa en la que tu has estat pensant d’una alta manera, i és inevitable comparar les acctuacions d’uns i d’altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>