Si haig de dir el que estic pensant, la veritat, no en tinc paraules per dir el que vull dir, m’enteneu? Bé, doncs així em sentia les primeres setmanes a classe. Cosa molt normal perquè tot el que estàvem fent era diferent a les altres classes.
Amb el temps, hem passat de ser desconeguts entre companys de molts anys a ser companys de comprensió mútua. Hem hagut de compartir per entendre’ns uns als altres, almenys una mica més. Hem descobert que en una cosa hi ha més d’una definició, i he après que fins i tot les coses més estranyes tenen sentit. Estem en un camí desconegut que té un final desconegut i que jo i ningú de nosaltres coneixem. Però estem preparats per descobrir-ho.