CAMINS de tornada

El passat divendres vam fer un passeig al voltant de l’institut amb l’única intenció d’estar ben atents a tot allò que ens envolta i que normalment ni mirem. Vam veure moltes coses i de seguida les vam posar en comú. Va ser tan intreressant que ara hem descrit els nostres camins de tornada perquè els treballarem a la propera sessió.

1.
Sortiré de l’aula. Per alguna raó soc de les últimes, com sempre. Tinc gana, tinc pressa, però de totes maneres sempre soc la última. Per sort, els dimarts el professor marxa abans que els alumnes i no m’he de quedar a parlar amb ell. SEMPRE em quedo a explicar-li la meva vida a algun docent, pesada que soc, suposo que per omplir el silenci i intentar ser simpàtica. Però els dimarts no. Si ningú em para pel passadís marxaré per la porta, on segurament ja s’ha dissipat l’acumulació d’alumnes amb presses. I cridaré un adéu precipitat sense resposta, per fi llibertat. Passaré a través del portal de ferro vermell esquivant les persones que s’abracen o caminen endinsant el cervell en els seus telèfons mòbils. Ara em moc ràpid, abandonant en dos carrers el gruix de desertors aturats. Ara enfilaré el carrer Indústria durant tres travessers i baixaré pel carrer Castillejos, esquivant si puc, la mirada de la dependenta del forn Bou perquè em fa por que em pregunti per què ja no compro pa allà, o més aviat em fa mandra arribar tard a cada per veure’m obligada a contestar. Així doncs, passo ràpid. A la cantonada giraré a l’esquerra. Si el semàfor està en verd, o si no venen cotxes, creuaré el carrer Còrsega i el recorreré aturant-me davant de l’aparador d’algun nou emprenedor que no sap que no durarà ni dos setmanes resistint el lloguer, o potser, al bar japonès amb amos xinesos em toparé amb el bebè de la família corrent entre les taules seguit de prop de l’avi. Si, per contra, no creuo, seguiré per la vorera muntanya seguint l’olor del durum kebab de la cantonada oposada. Finalment, baixaré per Cartagena. Al centre de yoga hi veuré un parell d’angloparlants discutint apassionades sobre alguna cosa. Passo la farmacia. Trec la clau i entro al portal.

2.
La meva rutina sempre és la mateixa, mai canvio res del meu camí cap a casa.
Surto de classe, el primer que faig és buscar una de les meves millors amigues i el meu novio. Tot seguit esperem a la porta de l’institut al nostre amic que estudia a tercer de l’eso. A continuació baixem pel carrer marina fins la parada del bus. Normalment esperem a l’H8 o la 47. De vegades baixo sola i altres vegades amb els meus amics,a l’autobús normalment es queden Yazmin i Shalin que es baixen juntes a la següent parada.
A l’últim arribo a casa i no faig res.

3.
Al acabar las clases cojo la mochila y salgo del aula, bajo las escaleras y me voy directa hasta la salida, real, solo salgo. Ya afuera voy con la gente y nos vamos hasta la parada de bus donde nos dividimos entre las personas que suben en la H8 y la 47. Siempre me voy en el H8 con Shalin, subimos hasta la parada de Shalin, no me acuerdo como se llama, pero siempre me bajo ahí con ella aunque mi parada está a 5 minutos más en bus. Hablamos en el portal de su casa hasta las 15:45 aprox. Ahora comienza mi trayecto sola. Al despedirme saco mis auriculares para no aburrir el camino a casa. La parada de metro Navas está cerca de la casa de Shalin así que me dirijo hacia ella, como siempre. Espero el metro porque aunque esté ahí no voy a correr, la última vez me caí por las escaleras, no pienso volver a pasar vergüenza. Llega el metro y me subo, lógicamente. Son 7 paradas así que tardo unos 14 minutos en llegar a Santa Coloma, cuando llego suelen ser ya las 16:00. Salgo del andén hasta la parte donde se entra y salgo por una de las 3 bocas de metro. Al salir del metro camino hasta llegar a casa, tampoco tiene mucha historia solo es caminar una subida, pasar por un mercado y llegar a casa. En total tardo 1 h y 15 min. de regreso a casa. 

4.
Visc molt a prop de l’insitut, tan tan a prop que gairebé el veig des de la finestra de casa. Hi ha molta gent que em diu això és una merda! o com pots viure tan a prop de l’insti? però en realitat m’agrada molt aquesta sensació de proximitat; em fa sentir molt bé, molt segur. Sempre que acaba el dia, recullo més o menys ràpid i procuro marxar sol perquè no vull que ningú em vegi sortint i sàpiga on visc. O surto molt ràpid o m’espero alguns moments assegut al departament mentre tohtom marxa. Si em cal alguna cosa passo pel supermercat o per alguna botiga propera . Sempre que surto de l’insti procuro dir adéu a tothom que em trobo i miro el despatx del cap d’estudis per veure si el veig. Des de fa dues o tres setmanes sempre que marxo faig una ullada als llimoners que van plantar els alumnes de 1r d’ESO a l’entrada del centre.
Surto per la porta i giro a la dreta i en menys de 2′ soc a casa. De vegades pujo els cinc pisos fins a casa per moure’m una mica més.

5.
Cuando salgo del instituto voy todo recto, siempre veo el mismo supermercado y estoy caminado i cruzo la carretera i voy i veo el mismo bar que siempre están las
mismas personas. Siempre esta el autobús subiendo por el mismo lugar mucha gente llendo. I el camino no es muy largo pero me gusta ir aveces subo todo luego bajo por el mercadona i voy todo recto para abajo. Y Solo tengo que girar i lla estoy en mi casa bueno eso es todo.

6.
En tornar de l’institut visc una mica lluny és anar per glòries i agafar el tramvia fins l’última parada mentrestant el tranvía arriba en ficu a una cadira miró cap a la finestra y comenzó a pensar en coses de la meva vida, pensatiu de qualsevol cosa y també mirant a la gent al voltant,després de l’última parada de tramvia ciutadella|vila olimpica camino desde el tranvia fins la meva casa un camí recte algo llarg a vegades me cansa aquest camí després de aquest cami lo primero que veig és un skate park skaters fen skate uns trucos molts bons cruzo al carrer continuo recte y ya estic al meu hogar 

Una resposta a «CAMINS de tornada»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *