Mes: novembre de 2018

Des d’aleshores hem fet les següents sessions a la Beckett. Cada dia el Quim i l’Agnès ens reben amb una nova sorpresa. Un dia ens trobem a una discoteca, un altre hem de fer la sessió als serveis per un problema d’espais, un altre hem d’entrar amb una màscara i moure’ns per l’espai a les fosques…

El grup passa per escalfaments, jocs de contacte i de cohesió, improvisacions i  balls. Cada dia anem afegint més ingredients a aquesta escudella que anem cuinant a poc a poc, entre totes.

En aquest procés tot s’hi val, res està malament o equivocat. Poc a poc van entenent que en tota creació hi ha llibertat, llibertat que sovint els costa assumir.

Les mirades de molts d’ells i elles van canviant. A la Dúnia se l’il·lumina la mirada quan somriu. Participa i demostra que s’ho passa bé.

Ells sovint tenen vergonya de les seves pròpies idees, i no se n’adonen que normalment són bones. Van agafant confiança i deixant-se anar, en un camí ple de confiança, respecte, joc i llibertat.

 

 

 

 

 

 

El 9 d’octubre vam anar a la Sala Beckett. El Víctor ens va ensenyar els diferents espais.

Ens va explicar de quina manera arriben les diferents companyies a la Beckett i tot el que cal tenir en compte fins que arriben  a presentar una obra.

Els nois i noies fan moltes preguntes, que porten a parlar dels diferents tècnics i especialistes que hi intervenen: il·luminador i tècnic de llums, responsable espai sonor, figurinista…

 

 

 

El 2 d’octubre el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett va venir acompanyat del Quim i l’Agnès, va explicar el projecte i es van presentar. Les primeres impressions van ser intenses, el Quim i l’Agnès no deixen indiferents! Però els alumnes es preguntaven: farem teatre teatre? Ells encara tenien  la idea que fer teatre era aprendre un text de memòria i representar-lo. Ràpidament van veure que amb els nostres creadors no seria ben bé així…

Continua llegint «Arriben els creadors»

Han estat unes setmanes de coneixement mutu i adaptació, plenes de moments enriquidors, divertits, d’estranyesa, d’expectatives, de preguntes…!

Des del primer dia el Quim i l’Agnès ens van dir que per ells el procés de creació era com fer un “potage”. Van posant diferents ingredients dins l’olla, tot el que troben a l’abast, fins que arriba un punt que comença a tenir gust d’alguna cosa. A partir d’aquí, alguna creació conjunta neix i comença a créixer.

L’experiència comença amb les primeres sessions on estic jo sola amb els alumnes. Els presento. Són un grup de 2n d’ESO molt divertit, participatiu, xerraire i exigent: el Joan Alberola, la Dunia Benauda, la Irene Chito, l’Ona Demestre, la Maya Denny, la Yousara El Asry, l’Alba García, la Sarah Hassan, l’Adrià Marimón, el Juan Josep Mateo, l’Alessandro Miele, el Joel Munné, la Maria Pou, la Carme Pratdesaba, el Gerard Sancho, la Sofía Sandberg, l’Olalla Sanjosé, l’Aleix Sierra i la Mireia Soler.

Són molt diferents entre ells, hi ha un grupet d’amigues que volen seure sempre juntes, un grupet de nois amb ganes de jugar,  d’altres amb moltes ganes de fer Teatre amb majúscules…

L’Adrià diu que a ell li faria molta il·lusió  interpretar un monòleg. En canvi la Sarah no havia triat estar en aquest projecte, d’entrada no li agrada el teatre i em diu que es pensarà si es vol quedar o canviar d’optativa (finalment es va quedar!). L’Ona s’incorpora tard i fa aportacions molt assenyades, de seguida se sent a gust i ho diu. El Gerard somnia a interpretar un personatge del Fortnite, en canvi el Joan no vol ni sentir-ne a parlar d’aquest joc!

Comencen a fer preguntes i jo no tinc encara totes les respostes. Hem d’esperar que arribin els creadors…