Des d’aleshores hem fet les següents sessions a la Beckett. Cada dia el Quim i l’Agnès ens reben amb una nova sorpresa. Un dia ens trobem a una discoteca, un altre hem de fer la sessió als serveis per un problema d’espais, un altre hem d’entrar amb una màscara i moure’ns per l’espai a les fosques…
El grup passa per escalfaments, jocs de contacte i de cohesió, improvisacions i balls. Cada dia anem afegint més ingredients a aquesta escudella que anem cuinant a poc a poc, entre totes.
En aquest procés tot s’hi val, res està malament o equivocat. Poc a poc van entenent que en tota creació hi ha llibertat, llibertat que sovint els costa assumir.
Les mirades de molts d’ells i elles van canviant. A la Dúnia se l’il·lumina la mirada quan somriu. Participa i demostra que s’ho passa bé.
Ells sovint tenen vergonya de les seves pròpies idees, i no se n’adonen que normalment són bones. Van agafant confiança i deixant-se anar, en un camí ple de confiança, respecte, joc i llibertat.
