9a SESSIÓ 5-Des 2017

Des de Martí Sales EN RESiDÈNCiA al Narcís Monturiol http://ift.tt/2lHxBjj

En aquesta sessió hem tingut la sort de tenir un convidat molt especial: el Guim Valls, un jove poeta que no ens ha deixat indiferents. Ens ha parlat de la consciència literària, d’històries que barregen realitat i ficció, de percepcions, d’intensitat i hem gaudit sentint-lo recitar un dels seus poemes:

Vertigen

Com a segona sang, vertigen.

Com a superació del jo en el miratge de l’aigua, vertigen.

Com regalèssia espiritual, mastega el vertigen.

Penjats d’un sostre que s’allunya, vertigen.

Avorrit ja, sempre encara a mitja caiguda, l’àngel que badalla fent esfèric el vertigen.

Com a entrada al món, vertigen.

Com a estada en el món, un empedreït vertigen.

Com a sortida del món, una fresca incorporació en el vertigen.

Nit i dia, trencats o riallers aprenent molt a l’aula polivalent del vertigen.

Fent-nos petons amb llengua d’acer tocant-nos només amb una mà perquè l’altra em sembla que estava acariciant el vertigen.

El meu ventre acull una nova necessitat que no sé com s’apaivaga i li he posat de nom vertigen.

Podant l’arbre genealògic miro avall un momentet o miro amunt i m’omplo d’un gastat vertigen.

La sang no vol genets que se li adormin a la gropa, vol vertigen.

Què pesa més, la mà tallada d’un infant o un estel i el seu cordill? —Jo diria que el vertigen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *